Infermera virtual.com

Conjunt de proves que necessiten l’ús de raigs X per a l’obtenció d’imatges anatòmiques i funcionals amb finalitat diagnòstica, sense l’aplicació de substàncies de contrast addicionals.

Els raigs X van ser descoberts pel físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen, el 8 de novembre de 1895. 

La primera radiografia humana va ser la de la mà de la seva dona Bertha, el 25 de desembre del mateix any. Així, es disposa de més d’un centenar d’anys d’història dels raigs X.

Al principi, aquestes radiacions van ser anomenades X, perquè eren desconegudes, o Röntgen, en honor del seu descobridor. Finalment, es va adoptar el nom de raigs X de forma més generalitzada.

L’estudi radiològic és probablement l’exploració més demanada pels metges, perquè és una exploració senzilla, ràpida i no necessita preparació prèvia. Es fan radiografies pràcticament de tot el cos.

La radiografia és una prova que ajuda de manera directa o indirecta a diagnosticar múltiples patologies, no només les relacionades amb el sistema musculoesquelètic, sinó que també, per exemple, ajuda a determinar marges quirúrgics (els límits entre les estructures sanes i les patològiques), o a valorar la capacitat pulmonar abans d’una anestèsia general (per detectar l’existència de problemes cardiorespiratoris).

Amb les radiografies simples no es veuen algunes estructures anatòmiques, per la qual cosa es requereix un altre tipus d’exploració.

• Tòrax. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el coll i l’abdomen. Inclou la gàbia toràcica o caixa òssia (espai anatòmic que engloba tots els òrgans que estan tancats per les costelles) i totes les estructures annexes (per exemple, la pell, el greix, etc.). Com a estructures més importants a valorar, es troben el cor, l’aorta, el pulmó, el diafragma, els bronquis i la pleura, que són unes membranes que envolten el pulmó i les costelles. 
• Abdomen. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el tòrax i el pubis. Com a estructures més importants a valorar, hi ha el fetge, els ronyons, els músculs psoes (múscul paravertebral que s’insereix des de la vèrtebra lumbar primera fins a la pelvis), el diafragma (múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdomen i que ajuda al moviment pulmonar en la respiració), i part del tub digestiu (com l’estómac i els budells). 

• Extremitats superiors. Valoració de l’espai anatòmic contingut des de la cintura escapular (estructura anatòmica que inclou les clavícules i l’espatlla) fins a la punta dels dits de les mans. Principalment, es pot subdividir en set segments diferenciats: cintura escapular o espatlla, braç, colze, avantbraç, canell, mà i dits. 
• Extremitats inferiors. Valoració de la porció anatòmica continguda des de la cintura de la pelvis (estructura anatòmica que inclou la pelvis, el sacre i el primer terç del fèmur) fins a les puntes dels dits dels peus. Principalment, es classifica en set segments diferenciats: cintura pelviana, fèmur, genoll, cama, turmell, peu i dits. 
• Crani. Valoració de les estructures òssies del cap (que es corresponen amb estructures que protegeixen el cervell). 
• Ossos propis. És la valoració dels ossos de la cara (part anatòmica anterior del cap), sobretot de la part òssia del nas. 
• Sins. O també anomenada projecció radiològica de Waters. Valoració de les estructures sinusals del crani i de l’envà nasal, així com les corresponents cavitats paranasals (que són al voltant del nas). 
• Dental. Radiografia de les dents, tant de forma individualitzada com panoràmica, anomenada pantomografia o ortopantomografia. 
• Telemètrica. Mesura de les diferents distàncies entre estructures òssies. És una radiografia total de la columna vertebral, per a valorar el seu grau de desplaçament o desviació i per a mesurar comparativament les distàncies, com ara allargaments o escurçaments, en el cas de les extremitats inferiors. 
• Columna vertebral. És la valoració del conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals (coll), dorsals (tòrax), lumbars (abdomen), sacres i còccix (cintura pelviana).

Estructura i funció del cos humà

Els aparells per a la realització de radiografies simples acostumen a ser de dos tipus: telecomandats (l’operador manipula l’aparell des de l’exterior de la sala d’exploració) o convencionals (l’operador manipula l’aparell des de dins o fora de la sala d’exploració). En la majoria dels casos, l’operador dóna l’ordre per tal que l’aparell emeti els raigs X des de l’exterior de la sala d’exploració, tant si l’aparell és telecomandat com si és convencional. 

En les radiografies dentals i en las mamografies, els aparells són específics i estan dissenyats per a aquest tipus de radiografies. 

Fluoroscopi: És un aparell que permet fer la valoració funcional de diverses estructures, mitjançant un tub de raigs X i un monitor. La utilització d’un monitor i d’una emissió continua de raigs X entre un dispositiu emissor i un receptor permet que tota estructura interposada es pugui visualitzar de forma dinàmica, és a dir, en moviment i en temps real. Principalment, s’utilitza per a valorar el grau de desplaçament del múscul diafragmàtic, la funció respiratòria i, en traumatologia, per al control post-reducció (col·locació dels ossos al seu lloc després de un traumatisme) amb resultat de fractura.

En el camp de la salut és habitual la utilització d’abreviatures per a agilitar els diversos procediments.

Les abreviatures més habituals que s’utilitzen en el camp de les radiografies simples són:

• DxI: Diagnòstic per imatge. 
• RX: Radiografia.
• Tx: Tòrax. 
• AP: Anteroposterior. Frontal. 
• PA: Posteroanterior. Frontal. 
• L: Lateral o perfil. 
• Esp: Espiració. 
• Ins: Inspiració. 
• EEII: Extremitats inferiors. 
• EESS: Extremitats superiors. 
• Ax: Axial.