Informació general
Història pP@)
Els raigs X van ser descoberts pel físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen, el 8 de novembre de 1895.
La primera radiografia humana va ser la de la mà de la seva dona Bertha, el 25 de desembre del mateix any. Així, es disposa de més d’un centenar d’anys d’història dels raigs X.
Al principi, aquestes radiacions van ser anomenades X, perquè eren desconegudes, o Röntgen, en honor del seu descobridor. Finalment, es va adoptar el nom de raigs X de forma més generalitzada.
Indicacions P@)
L’estudi radiològic és probablement l’exploració més demanada pels metges, perquè és una exploració senzilla, ràpida i no necessita preparació prèvia. Es fan radiografies pràcticament de tot el cos.
La radiografia és una prova que ajuda de manera directa o indirecta a diagnosticar múltiples patologies, no només les relacionades amb el sistema musculoesquelètic, sinó que també, per exemple, ajuda a determinar marges quirúrgics (els límits entre les estructures sanes i les patològiques), o a valorar la capacitat pulmonar abans d’una anestèsia general (per detectar l’existència de problemes cardiorespiratoris).
Amb les radiografies simples no es veuen algunes estructures anatòmiques, per la qual cosa es requereix un altre tipus d’exploració.
TipuspP@)
- Tòrax. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el coll i l’abdomen. Inclou la gàbia toràcica o caixa òssia (espai anatòmic que engloba tots els òrgans que estan tancats per les costelles) i totes les estructures annexes (per exemple, la pell, el greix, etc.). Com a estructures més importants a valorar, es troben el cor, l’aorta, el pulmó, el diafragma, els bronquis i la pleura, que són unes membranes que envolten el pulmó i les costelles.
- Abdomen. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el tòrax i el pubis. Com a estructures més importants a valorar, hi ha el fetge, els ronyons, els músculs psoes (múscul paravertebral que s’insereix des de la vèrtebra lumbar primera fins a la pelvis), el diafragma (múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdomen i que ajuda al moviment pulmonar en la respiració), i part del tub digestiu (com l’estómac i els budells).
- Extremitats superiors. Valoració de l’espai anatòmic contingut des de la cintura escapular (estructura anatòmica que inclou les clavícules i l’espatlla) fins a la punta dels dits de les mans. Principalment, es pot subdividir en set segments diferenciats: cintura escapular o espatlla, braç, colze, avantbraç, canell, mà i dits.
- Extremitats inferiors. Valoració de la porció anatòmica continguda des de la cintura de la pelvis (estructura anatòmica que inclou la pelvis, el sacre i el primer terç del fèmur) fins a les puntes dels dits dels peus. Principalment, es classifica en set segments diferenciats: cintura pelviana, fèmur, genoll, cama, turmell, peu i dits.
- Crani. Valoració de les estructures òssies del cap (que es corresponen amb estructures que protegeixen el cervell).
- Ossos propis. És la valoració dels ossos de la cara (part anatòmica anterior del cap), sobretot de la part òssia del nas.
- Sins. O també anomenada projecció radiològica de Waters. Valoració de les estructures sinusals del crani i de l’envà nasal, així com les corresponents cavitats paranasals (que són al voltant del nas).
- Dental. Radiografia de les dents, tant de forma individualitzada com panoràmica, anomenada pantomografia o ortopantomografia.
- Telemètrica. Mesura de les diferents distàncies entre estructures òssies. És una radiografia total de la columna vertebral, per a valorar el seu grau de desplaçament o desviació i per a mesurar comparativament les distàncies, com ara allargaments o escurçaments, en el cas de les extremitats inferiors.
- Columna vertebral. És la valoració del conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals (coll), dorsals (tòrax), lumbars (abdomen), sacres i còccix (cintura pelviana).
AparellspP@)
Els aparells per a la realització de radiografies simples acostumen a ser de dos tipus: telecomandats (l’operador manipula l’aparell des de l’exterior de la sala d’exploració) o convencionals (l’operador manipula l’aparell des de dins o fora de la sala d’exploració). En la majoria dels casos, l’operador dóna l’ordre per tal que l’aparell emeti els raigs X des de l’exterior de la sala d’exploració, tant si l’aparell és telecomandat com si és convencional.
En les radiografies dentals i en las mamografies, els aparells són específics i estan dissenyats per a aquest tipus de radiografies.
Fluoroscopi: És un aparell que permet fer la valoració funcional de diverses estructures, mitjançant un tub de raigs X i un monitor. La utilització d’un monitor i d’una emissió continua de raigs X entre un dispositiu emissor i un receptor permet que tota estructura interposada es pugui visualitzar de forma dinàmica, és a dir, en moviment i en temps real. Principalment, s’utilitza per a valorar el grau de desplaçament del múscul diafragmàtic, la funció respiratòria i, en traumatologia, per al control post-reducció (col·locació dels ossos al seu lloc després de un traumatisme) amb resultat de fractura.
Abreviatures pP@)
En el camp de la salut és habitual la utilització d’abreviatures per a agilitar els diversos procediments.
Les abreviatures més habituals que s’utilitzen en el camp de les radiografies simples són:
- DxI: Diagnòstic per imatge.
- RX: Radiografia.
- Tx: Tòrax.
- AP: Anteroposterior. Frontal.
- PA: Posteroanterior. Frontal.
- L: Lateral o perfil.
- Esp: Espiració.
- Ins: Inspiració.
- EEII: Extremitats inferiors.
- EESS: Extremitats superiors.
- Ax: Axial.
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Bo WJ, Bowden RL, Krueger WA; Merchan I, Carr JJ. Atlas de anatomía seccional e imágenes radiológicas.
Madrid: Ed. Harcourt; 2000. - Dennis CA, May CR, Eisemberg RL. Posiciones radiográficas.
Manual de bolsillo.México: Masson; 2005. - Fleckenstein P, Tranum-Jensen J. Bases anatómicas del diagnóstico por imagen.
Madrid: Ed. Harcourt. 2006. - Greenfield JB, Cooper SJ. Manual de posiciones radiográficas.
Barcelona: Jims; 1975. - Lorman JG. Clínica radiológica.
Barcelona: Editorial Salvat; 1980. - Möller B. Características radiológicas normales.
Barcelona: Ediciones Doyma; 1992. - Möller T, Reif E. Posiciones radiológicas.
Chile: Marban; 1998. - Monier JP. Manual de Radiodiagnóstico.
Barcelona: Editorial Toray- Masson; 1979. - Monier JP, Tubiana JM. Radiodiagnóstico.
Barcelona: Masson; 1994. - Pedrosa CS. Casanova R. Diagnóstico por imagen.
Madrid:McGraw-Hill Interamericana; 1992.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Antonio Hernández Martínez
Infermer de radiodiagnòstic de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona). Diplomat en infermeria (especialitat, radiologia i electrologia, i medicoquirúrgica). Membre de l’Associació Catalana d’Infermeria Radiològica (ACIR) i de la Societat Espanyola d’Infermeria Radiològica (SEER).