Consells de la infermera
RespirarpP@)
Per a les persones que intenten deixar de fumar s’aconsella:
- Respirar aire pur i evitar les zones contaminades, per tal d’alliberar el monòxid de carboni de l’organisme.
- Beure aigua, almenys vuit gots al dia, per mantenir el tracte respiratori hidratat, ja que és probable un augment de l‘expectoració a causa de la renovació epitelial dels cilis pulmonars.
Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana:
- No fumar si es pateix un refredat o qualsevol malaltia respiratòria. Aquest pot ser un bon moment per deixar el tabac.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:
- Fer cinc àpats al dia, variats i amb racions moderades.
- Seguir una alimentació rica en fibra (verdura, fruita, hidrats de carboni integrals).
- Consumir làctics descremats.
-
Evitar els aliments molt calòrics (brioixeria, gelats, pastissos, sucres, greixos animals) i els aperitius o snacks com ara les patates fregides, la fruita seca o les olives.
- Evitar o reduir el consum de begudes excitants com el cafè, el te o les begudes energètiques.
Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana:
- Beure almenys vuit gots d’aigua al dia, per compensar la deshidratació dels teixits causada pel tabac (sempre que no estigui contraindicat per l'existència d'un altre problema de salut).
- Prendre sucs i fruita rica en vitamina C (kiwi, taronja, mandarina, pinya) per hidratar i desintoxicar el cos. La vitamina C augmenta les defenses i evita l’oxidació dels teixits de les persones fumadores.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:
- Incrementar l’activitat física, per exemple, caminant o pujant les escales en lloc d’agafar l’ascensor.
- Practicar un esport nou o recuperar-ne un que s’hagi abandonat. L’activitat física, com la natació, l’aeròbic o el tennis, alleugera la tensió i les ànsies de fumar.
Consells de salut: Activitat física davant dels problemes de salut respiratoris
Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana:
- Fer exercici moderat (caminar 30 minuts, nedar, etc.) i, en cas de dolor o cansament, consultar la infermera.
Consells de salut: Activitat física davant dels problemes de salut respiratoris
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirpP@)
Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:
- Evitar el consum d’estimulants (cola, cafè, teïna, begudes energètiques), sobretot a la tarda i a la nit.
-
Evitar el consum excessiu d’alcohol, sobretot després de sopar. L’alcohol facilita l’inici del son però després l’interromp.
- Anar a dormir sempre a la mateixa hora.
-
Evitar estar molta estona despert al llit (no s’ha de veure la televisió, sopar o treballar ni consultar documents al llit).
- En el cas d’estar neguitós, fer exercicis de relaxació respiratòria: agafar aire profundament, aguantar-lo uns segons i, després, anar exhalant-lo lentament per la boca amb els llavis frunzits.
Tipus de teràpies complementàries
-
Practicar algun esport o, simplement, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una manera activa pot ajudar a dormir millor.
Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), s’aconsella:
- En cas d’insomni, fumar menys a les tardes i a la nit, i prendre infusions calentes o un got de llet amb mel.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarP@)
Tant per a les persones que intenten deixar de fumar com per a les que són fumadores, s’aconsella:
- Fer-se massatges abdominals per activar la motilitat dels budells.
- Fer exercici físic.
- Prendre laxants si és necessari.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:
- Evitar tenir a prop cendrers, tabac i tot el que pugui recordar el tabac.
- Evitar situacions de nerviosisme o d’estrès.
- Reduir les sortides socials amb amics, familiars o companys de feina fumadors.
- Mantenir-se actiu després dels àpats principals (no s’ha de veure la televisió o llegir, per exemple).
- Evitar l’alcohol i les begudes estimulants (cafè, te o begudes energètiques)
- En cas de presentar síndrome d’abstinència (estrès, ansietat, gana, irritabilitat) i no poder fumar per un viatge llarg, una estada hospitalària, etc., es pot recórrer a un tractament substitutiu de nicotina (xiclets i comprimits). Convé valorar aquestes situacions com oportunitats per al canvi.
Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals):
- Evitar fumar al llit, ja que la persona s’hi pot adormir i provocar un incendi.
- Evitar fumar mentre es condueix, ja que es pot tenir una distracció i provocar un accident
En tots els casos, s’aconsella:
- Deixar sempre la cendra i les burilles en un cendrer no inflamable.
- No fumar a prop d’un lloc on hi hagi perill d’incendi (benzineres, espais amb productes químics, etc.).
- No llençar cigarretes a zones boscoses.
- No deixar les cigarretes a l’abast de nens o d’adolescents.
- Evitar fumar davant de persones vulnerables (persones amb problemes de salut respiratoris, infants, dones embarassades, etc.).
- Complir les restriccions i fumar només en els llocs permesos.
- factors i conductes de protecció en el tabaquisme
- factors i conductes de risc en el tabaquisme
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
Per a les persones que intenten deixar de fumar s’aconsella:
- Informar-ne el cercle familiar, laboral i social i demanar-los comprensió i ajuda.
- Recordar a tothom que no s'ha d’oferir ni donar tabac, encara que se’n demani.
- Reduir les sortides socials amb fumadors o demanar-los que no fumin davant vostre.
- Si una altra persona del vostre entorn també vol deixar de fumar, podeu proposar-li de fer-ho tots dos junts.
Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana:
- Demanar a les persones del voltant si els molesta el fum abans d’encendre una cigarreta, encara que sigui en un lloc per a fumadors.
- Respectar els espais on no es pot fumar.
- Intentar no fumar en espais tancats davant de persones més vulnerables al tabac (embarassades, cardiòpates, en tractament oncològic).
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-sepP@)
Per a les persones que intenten deixar de fumar, s’aconsella:
- En cas de sortir, evitar l’alcohol, el cafè, el té, les begudes energètiques i els àpats copiosos que poden incitar a consumir una cigarreta.
Per a les persones fumadores (diàries o ocasionals), es recomana:
- No fumar durant la jornada laboral, tal com estableix la llei vigent, que prohibeix fumar als llocs de treball.
- Si es té síndrome d’abstinència durant la jornada laboral, es pot utilitzar un comprimit de nicotina o un xiclet.
- Explicar la situació als professionals de salut laboral del lloc de treball.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
Deixar de fumar no engreixa. És cert que les persones que deixen de fumar poden guanyar entre dos i tres kilograms de pes quan els teixits recuperen la hidratació perduda a causa del tabac, però el pes es pot controlar amb una alimentació saludable i una activitat física regular. En aquest sentit si la persona que deixa de fumar no menja més i no té sobrepès i per tant no necessita cremar calories es recomana adaptar l’ activitat física a l’objectiu proposat: benestar, estar en forma, rendiment o rehabilitació. Si al contrari la persona que deixa de fumar necessita cremar calories es recomana una activitat física específica adaptada al problema de la obesitat o als problemes cardiovasculars.
Fumar sempre té conseqüències negatives per a la salut. Fumar ni que sigui una cigarreta al dia ja és perjudicial per a la salut. Les persones fumadores tenen més risc de patir alguna malaltia pel fet de fumar.
Fumar és molt més perjudicial que respirar l’aire contaminat de la ciutat. La concentració d’elements tòxics per la pol·lució atmosfèrica és 400 vegades inferior que la concentració de contaminants que desprèn el fum del tabac.
Deixar de fumar és possible. Encara que molta gent ho intenta i fracassa, també és cert que n’hi ha molta més que ho aconsegueix la primera vegada o després de dos o tres intents seriosos. Deixar de fumar es pot aconseguir amb ajuda i esforç.
El fumador no controla el consum de tabac. Si es fuma un paquet al dia o més i es redueix la dosi a tres o quatre cigarretes al dia, la necessitat física de tabac acaba guanyant i es torna a fumar el mateix que abans. El cos té un nivell de tolerància al tabac, és a dir que la persona s’habitua a fumar un cert nombre de cigarretes, per sota del qual sent la necessitat de fumar més. És per això que la millor opció és deixar el tabac completament.
Fumar no ajuda a resoldre els problemes. Els problemes no se’n van perquè s’encengui una cigarreta.
Fumar picadura de tabac no és més sa: La picadura de tabac té els mateixos components tòxics i químics que el tabac que es compra ja amb les cigarretes fetes. Tot i que pot semblar que es fuma menys, el consum de nicotina acaba enganxant de la mateixa manera i fa el mateix mal. La picadura de tabac sense filtre o amb el filtre mal col·locat pot resultar molt perjudicial. A més, un dels pitjors components del tabac és el paper, que s’usa i es fuma en els dos casos.
L'ansietat que pot patir la dona embarassada per no fumar és menys perjudicial per al fetus que l'efecte del tabac. Per al fetus sempre és molt més perjudicial que la seva mare consumeixi alguna cigarreta que l’ansietat que provoca en l’embarassada el no poder fumar.
Fumar em relaxa? Fumar no relaxa perquè el tabac tingui efectes relaxants, sinó perquè la persona és addicta a la nicotina i s’ha satisfet momentàniament la síndrome d’abstinència.
Fumar m’ajuda a concentrar-me? La dificultat de concentració és un símptoma de la síndrome d’abstinència. Dura 2-3 setmanes; un cop han passat, les funcions del cos tornen a la normalitat.
Fumar tabac light no és més sa. En aquest cas, només s’han reduït els nivells de nicotina i de quitrà, però la resta de substàncies són les mateixes. A més, per compensar aquesta dosi inferior de nicotina, es fumen més cigarretes i les pipades són més profundes.
Fumar el cigarret electrònic és perjudicial. Actualment no es pot recomanar el seu ús perquè fins l’actualitat no hi ha estudis que demostrin la seguretat d’aquests aparells, ni la seva eficàcia per deixar de fumar ni sobre els potencials efectes de l’exposició passiva al vapor exhalat quan conté nicotina. Més informació
Jo porto molts anys fumant, val la pena deixar-ho? Val la pena deixar de fumar a qualsevol edat. La millora de la funció respiratòria, la tos i l’expectoració són beneficis que es veuen ràpidament.
Comentaris
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- Ajuda per deixar de fumar
- Comunitat virtual de la Xarxa de Formadors del Pla Integral de Tabaquisme d’Andalusia
- Guia pas a pas per deixar de fumar
- Llei 42/2010 de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac
- Tabaquisme.cat. Unitat de tractament del tabaquisme Hospital Universitari de Bellvitge
Societats professionals
- Comitè Nacional per a la Prevenció del tabaquisme
- Societat espanyola d’especialistes en tabaquisme
- Society for research on Nicotine and Tobacco
Bibliografia
Bibliografia consultada
- 10th World Conference on Tobacco and Health.
Beijing China 24-28 August 1997American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders DSM-III (1978),Washington D.C. - Banegas, Banegas, JR, Diez Gañán L, González Enríquez J, Vilar Álvarez F, Rodríguez Catalejo F. La mortalidad atribuïble al tabaquismo comienza a descender en Espanya.
Med Clin (Barc) 2005; 124: 769-71. - Barrueco M; Hernández M.A; Torrecilla M. Manual Prevención y Tratamiento del Tabaquismo.
3era edición. (2006). Madrid. - Christine L. Williams, Laura L. Hayman, Stephen R. Daniels, Thomas N. Robinson, Julia Steinberger, Stephen Paridon, and Terry Bazzarre. Cardiovascular Health in Childhood: A Statement for Health Professionals From the Committee on Atherosclerosis, Hypertension, and Obesity in the Young (AHOY) of the Council on Cardiovascular Disease in the Young.American Heart Association.
Circulation, Jul 2002; 106: 143 - 160. - PNSD. Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias 2004. [Monografía en internet]
Madrid: PSND. [citado 8 de agosto 2007]. Disponible en: http://www.pnsd.msc.es - US Department of Health and Human Services. The health consequences of smoking: nicotine addition, a report of the Surgeon General.
Washington. DC: US. Goverment Printing Office; 1988.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
061 CatSalut Respon
Sanitat Respon és un equip de professionals d’infermeria i de teleoperació que ofereix un servei d’atenció telefònica permanent, accessible, resolutiu, pròxim i professional. Sanitat Respon està al costat dels usuaris i de les usuàries les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a través del telèfon 061, per tal d’oferir a la ciutadania informació sanitària i consell de salut, així com facilitar i garantir l’accés universal als recursos de salut.
Les infermeres de Sanitat Respon que han participat a la Infermera virtual són: Eva Vilalta Cots i Teresa Casasas
Programa Atenció Primària Sense Fum
El Programa Atenció Primària Sense Fum (PAPSF) és una iniciativa promoguda des del 2002 per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), l‘Associació Catalana d’Infermeria (ACI), l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) i l'Agència de Salut Pública de Catalunya, amb la finalitat de facilitar la disminució de la prevalença de l’hàbit tabàquic en els professionals que hi treballen i en la població en general.
Les infermeres del Programa d’Atenció Primària Sense Fum que han participat a la Infermera virtual són Guadalupe Ortega Cuelva i Sílvia Granollers Mercader.
Mª Encarnación Pastor Santamaria
Diplomada en infermeria (UB). Postgrau en atenció i educació a les persones amb diabetis. Màster en infermeria de salut pública i comunitària. Postgrau Curs autoformatiu per a diplomats en Infermeria (CADI). Pel que fa a tabaquisme, ha treballat en el Programa d’Atenció Primària Sense Fum i com a responsable de consulta de deshabituació tabàquica.
Cristina Martínez Martínez
Infermera coordinadora de la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum. Servei de Prevenció i Control del Càncer. Institut Català d'Oncologia, a l’Hospitalet de Llobregat. Llicenciada en antropologia social. Realitza els seus estudis doctorals sobre el control del tabaquisme als hospitals catalans. Actualment s’està formant al programa de doctorat en polítiques sanitàries de la Universitat de Califòrnia, San Francisco.
Mònica Mansilla Suárez
Infermera de la Unitat de Recerca de l’Institut Català d’Oncologia, a l’Hospitalet de Llobregat. Diplomada universitària en infermeria (Universitat de Barcelona). Col·laboració docent en el Màster d’infermeria oncològica de l’Escola Universitària d’Infermeria (Universitat de Barcelona). Col·laboració docent a l’Escola Universitària d’Infermeria del Mar (Universitat Pompeu Fabra).