Consulta els tutorials
Autor/a
Infermera i Educadora social
Infermer i documentalista
Consells de la infermera
RespirarpP@)
Un bon control de la respiració és una mesura molt aconsellable per tenir cura de la salut personal, per afavorir el repòs físic i mental, i en conseqüència per controlar aquells factors que es consideren desencadenants dels brots de la malaltia, com per exemple l’estrès.
En aquest sentit es recomana:
- Considerar la conveniència de fer servir tècniques de relaxació i de respiració controlada com a mesures de suport en el control de la salut, tant en la fase d’inactivitat de la malaltia (remissió) com en la fase d’activitat (brot).
- Aprendre les tècniques de relaxació més apropiades i recomanades per l’equip de salut, així com el millor moment per posar-les en pràctica.
- Aplicar les tècniques de respiració apreses, de forma habitual, és a dir, en època de remissió, i no només en els moments considerats de crisi (estrès, cansament, brots de la malaltia).
- Millorar la respiració pot ajudar a reduir el dolor i les complicacions que s’hi associen. Tres exercicis ben senzills poden ajudar a aconseguir-ho:
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
El tractament nutricional és un dels pilars del tractament de la malaltia.
Quan la malaltia està inactiva (remissió) en general es recomana:
- Seguir les pautes de l’alimentació saludable:
Alimentació i MII / fase de remissió
Quan la malaltia entra en activitat (brot) ajustar l’alimentació és una de les primeres coses que la persona pot fer de forma autònoma, fins i tot sense la necessitat de consultar-ho amb l’equip de salut. Les pautes dietètiques aplicades aviat, juntament amb una disminució del ritme d’activitat del dia a dia, faciliten el repòs intestinal i poden ser clau per al control dels brots lleus i la millora en els casos de brots més severs.
En aquest sentit es recomana:
- Personalitzar sempre la dieta fent servir com a base les normes generals recomanades per l’equip de salut.
- Ajustar l’alimentació al grau d’activitat de la malaltia de manera que sigui la més adequada per a cada moment (brot lleu, brot moderat, brot sever):
Alimentació i MII en un brot lleu
Alimentació i MII en un brot moderat
Alimentació i MII en un brot agut - Seguir l’alimentació recomanada davant de les manifestacions extraintestinals de la malaltia.
Alimentació i MII : problemes de salut relacionats
- Adaptar les necessitats dietètiques relacionades amb l’activitat de la malaltia a les específiques relacionades amb altres situacions de vida que es puguin donar simultàniament. Per exemple:
Alimentació i embaràs: alimentació davant els trastorns propis de l'embaràs
Independentment de la fase d’activitat de la malaltia es recomana:
- Incorporar progressivament tots els aliments que s’aconsellin per evitar dèficits nutricionals, i superar tòpics com l’eliminació o l’exclusió permanent (fins i tot en època de remissió) de la ingesta de llet i derivats.
- Determinar de forma individual els aliments que es toleren més bé, anotar tots els aliments que en un moment donat no s’han tolerat bé i compartir la informació amb l’equip de salut per prendre les decisions adequades que segur que ajudaran a controlar la malaltia i a millorar la salut.
- Ajustar progressivament la dieta més adequada en funció de la situació de vida de cada persona.
Alimentació i MII: etapes del cicle vital
Alimentació i MII: embaràs - Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correctapP@)
L’adequació de l’activitat física a la situació evolutiva de la malaltia (en fase de brot o de remissió) forma part del tractament de la malaltia i és important per controlar la situació de salut. És una mesura que juntament amb l’adaptació de la dieta i el repòs intel·lectual o mental pot gestionar de forma autònoma cada persona, sense necessitat de consultar-ho amb l’equip de salut.
En aquest sentit s’aconsella:
- Disminuir l’activitat física quan apareixen els primers símptomes que indiquen activitat de la malaltia, ja que el descans i el repòs físic en general afavoreixen el repòs intestinal i per tant el control de la inflamació.
- Prioritzar l’execució de les activitats de la vida diària classificant-les en imprescindibles, necessàries i prescindibles. Per exemple, preparar el menjar pot ser imprescindible, però potser no ho és fer els llits abans de sortir de casa i segurament és prescindible ordenar els armaris.
- Buscar i utilitzar els recursos que puguin facilitar les activitats que requereixen esforç físic. Per exemple, sol·licitar l’entrega de la compra a domicili.
- Informar-se dels beneficis de l’activitat física com a font de salut.
- Practicar regularment l’activitat física i l’exercici físic que més s’adapti a la situació de salut de cada persona. En aquest sentit s’ha de considerar especialment la presència de manifestacions extraintestinals de la malaltia, com per exemple l’espondilitis anquilosant i practicar el tipus d'activitat física més adequada.
- Adaptar l’activitat física habitual (esport), si se’n fa, a la fase d’activitat de la malaltia. Per exemple, substituir en moments determinats el fúting per caminar.
- Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
Quan apareix un brot de la malaltia es recomana disminuir l’activitat física i mental per afavorir el repòs intestinal i en conseqüència el control de la inflamació. Novament la intensitat del brot i les circumstàncies de vida de cada persona condicionaran les mesures que s’hauran d’adoptar, entre les quals destaca el control de l’estrès i l’ansietat.
Descansar és fonamental per assegurar el repòs físic i mental, i es recomana tant per mantenir la salut com per prevenir i controlar els brots de la malaltia.
En aquest sentit s’aconsella:
- Dormir i descansar les hores recomanades segons les necessitats de cada persona en funció de l’etapa del cicle vital en què estigui (infància, adolescència, adultesa i vellesa) i en funció de les circumstàncies de vida.
- Introduir canvis quan sigui necessari (brots de la malaltia o en les èpoques de més estrès) en els hàbits diaris referents al descans personal, com per exemple fer la migdiada si no és una activitat habitual.
- Incorporar alternatives a les rutines habituals abans d’anar a dormir, com ara prendre certs aliments amb propietats relaxants (infusions), així com considerar el tractament farmacològic, en moments específics, concrets, i sempre sota prescripció mèdica.
- Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarpP@)
Quan la malaltia està inactiva (època de remissió) no cal tenir cap control especial pel que fa a l’hàbit deposicional, que serà específic de cada persona. Els canvis en el patró deposicional que es considera normal per a cada persona poden indicar activitat de la malaltia. Les principals manifestacions que indiquen activitat de la malaltia són la diarrea, la presència de sang a la femta (rectorràgia o hemorràgia) i una sensació imperiosa de ganes de defecar o sensació d’evacuació incompleta (tenesme rectal). A més, algunes vegades la persona pot necessitar la construcció d’una ostomia, habitualment de forma temporal, que li permeti eliminar la femta.
En aquest sentit, per a totes les persones –siguin portadores o no d’una ostomia– s’aconsella:
- Quantificar i registrar en una llibreta, durant les primeres 24-48 h de l’aparició dels símptomes associats a l’activitat de la malaltia, dades rellevants com el nombre de vegades que es produeix l’evacuació intestinal, la presència de sang a la femta, la sensació de tenesme rectal, etc. Aquesta mesura permetrà tenir un control més exhaustiu de la malaltia i prendre les mesures recomanables aviat, com iniciar un canvi en l’alimentació, alhora que facilitarà a l’equip de salut la valoració del grau d’activitat de la malaltia, en el cas que fos necessària l’assistència al centre de salut.
- Reposar la pèrdua de líquids que pugui causar la diarrea i l’hemorràgia amb una bona aportació de líquids (beure aigua) sempre que no apareguin vòmits, una situació davant la qual s’ha consultar l’equip de salut.
- Procurar que qualsevol persona, ja sigui nen, adolescent, adult o de la tercera edat, tingui la intimitat necessària en el moment d’anar al lavabo (evacuar).
- Fomentar l’autonomia de cada persona en la detecció dels signes d’activitat de la malaltia. Si hi hagués falta d'autonomia i fos necessari ajudar la persona en aquest control, s’ha de fer quan finalitzi l’acte de la defecació i no mentre duri.
- Extremar les mesures que asseguren les màximes condicions higièniques en el moment de fer servir el vàter, sobretot en llocs públics. Es recomanen mesures com col·locar protectors de plàstic a la zona de suport del vàter o netejar-la amb tovalloletes higièniques.
- Aplicar les mesures relacionades amb l’adequació de la dieta, el dispositiu col·lector i la higiene del periestoma davant de les necessitats que genera ser portador d’una ostomia, específiques en funció de cada tipus d’ostomia i de la situació de vida de cada persona. Per exemple, una persona portadora d’una colostomia pot arribar a regular sovint l’hàbit deposicional i aconseguir una única eliminació de femta al dia, i per consegüent un únic canvi de bossa. Malgrat tot, una persona portadora d’una ileostomia requerirà més canvis de bossa al dia, ja que la consistència més fluida de la femta no permet que es pugui controlar i hi ha diverses evacuacions diàries, circumstància que obliga a prendre mesures com ara portar més dispositius i bosses de recanvi.
- Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscspP@)
Un bon control de la malaltia és essencial per evitar i prevenir perills per a la salut de la persona. Treballar l’autonomia personal per poder prendre aquelles decisions que més s’adeqüen a les necessitats i les expectatives de cada persona és fonamental.
En aquest sentit és aconsellable:
- Utilitzar fonts d’informació i suport acreditades que permetin a la persona, en diferents situacions, prendre les millors decisions.
- Contrastar amb l’equip de salut tota la informació obtinguda per altres mitjans i canals d’informació, com Internet, tant si generen dubtes com si no.
- Prestar atenció als indicadors precoços d’activitat de la malaltia (signes i símptomes dels brots) i prendre les mesures recomanades com més aviat millor.
- Seguir el tractament mèdic (medicació, dieta, activitat…) pautat, fins i tot quan no hi ha activitat de la malaltia.
- Actuar de forma responsable i efectiva davant dels problemes de salut relacionats o que poden afectar la malaltia, com les manifestacions extraintestinals o les complicacions de la malaltia.
- Potenciar els factors de protecció que permetin enfortir la cura de la salut i evitar els factors de risc desencadenants de l’activitat de la malaltia (brots).
- Gestionar amb el màxim grau d'independència possible tot allò que suposi un control més alt de la malaltia i un benefici per a la salut. Per exemple, que un nen pugui comunicar directament al menjador escolar la necessitat d’una dieta especial si percep malestar associat a l’activitat de brot.
- Utilitzar tots els recursos que en un moment determinat puguin ajudar a acceptar o gestionar millor la situació de salut. Per exemple, contactar amb les associacions de malalts o els grups d’ajuda mútua, o disposar, quan sigui necessari, dels beneficis que garanteix el certificat de disminució.
- Davant de situacions de salut concretes, temporals o permanents, com ser portador d’una ostomia, buscar alternatives que permetin afrontar-les millor. Per exemple, buscar els dispositius que s’ajustin més bé a les necessitats que en cada moment pugui tenir cada persona, com per exemple voler banyar-se a la platja o a la piscina, o estar embarassada.
- Considerar i aplicar tots els aspectes que puguin suposar per a cada persona una millora en les interaccions socials.
- Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut, exercint el dret que vostè té a rebre la informació necessària.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
La cronicitat de la malaltia i la manifestació en forma de brots i les seves característiques, com la diarrea i la urgència en l’evacuació, poden crear un conjunt de problemes psicològics i socials, a més d’uns sentiments que de vegades són difícils de desvincular de la connotació de tabú que s’associa a la necessitat biofisiològica de defecar, com la vergonya, la por o la inseguretat, que poden afectar la comunicació i la interacció social de cada persona.
En aquest sentit és aconsellable:
- Comunicar, sense pors ni tabús, el problema de salut a aquelles persones escollides de forma selectiva, com ara companys de feina o amics, ja que pot ser molt útil per assegurar el benestar. Evita haver de donar explicacions innecessàries o justificar certes conductes, i ajuda a viure-les amb normalitat, com per exemple a l’hora de sol·licitar una ubicació concreta en el lloc de treball, a prop del lavabo.
- Aprendre a gestionar i controlar l’estrès, ja que, tot i que no n’és la causa, sí que és un factor desencadenant de la malaltia. Utilitzar certs tipus de teràpies complementàries pot ser molt útil.
- Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-sepP@)
L’activitat laboral i les activitats d’oci suposen una font important d’interaccions socials. Per afrontar alguns problemes o situacions habituals que pot viure cada persona en el dia a dia és recomanable prendre certes mesures.
En l’àmbit laboral és recomanable:
- Sol·licitar un torn laboral estable, matins o tardes, i evitar, si és possible, treballar de nit per assegurar un bon descans.
- Sol·licitar, en l’entorn laboral, una ubicació física com més a prop millor d’un lavabo, i així garantir el màxim grau d’intimitat davant de la necessitat d’haver d’anar al lavabo sovint.
- En moments de certa activitat de la malaltia, aplicar certes mesures, com ara portar menjar casolà i evitar menjar a la cantina de la feina o en bars i restaurants.
- Ajustar el tipus de menjar a la planificació laboral de cada dia per assegurar més control en l’hàbit deposicional. Per exemple, davant d’una reunió de feina que es preveu llarga pot ser recomanable potenciar la ingesta d’aliments més astringents (arròs, torrades...) o evitar els més flatulents (col, llegums...).
- Disposar, quan sigui necessari, dels beneficis que garanteix un certificat de disminució i que sovint suposen un pacte entre treballador i empresari a través dels beneficis que representa per a tots dos. Per exemple, per al treballador poder sol·licitar sense inconvenients hores laborals per anar al centre de salut, i per a l’empresari certs beneficis fiscals perquè té en plantilla un treballador amb aquest tipus de certificat.
- Gestionar la baixa laboral o no davant d’un brot de la malaltia, seguint les recomanacions de l’equip de salut.
En l’àmbit de l’oci és recomanable:
- Tenir en compte un seguit de detalls que permetran gaudir o fer amb més tranquil·litat activitats d’oci comunes com anar al cinema. Per exemple, situar-se a prop d’una porta de sortida o als laterals de la sala per poder sortir amb més facilitat si fos necessari, o evitar els aliments que puguin potenciar els sorolls intestinals.
- Planificar i comunicar, amb temps, a l’equip de salut aquelles activitats d’oci considerades més complexes, com pot ser viatjar. Accedir a fonts d’informació acreditades (amb rigor) que permetin prendre a temps les mesures necessàries per controlar més la salut (per exemple, fer una valoració de la medicació que s’estigui prenent amb les vacunes que puguin ser recomanables per fer el viatge).
- Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament de l’equip de salut.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
L’estrès, així com les alteracions de l’estat d’ànim, són factors desencadenants dels brots de la malaltia i no una causa, segons la literatura actual. Els darrers anys hi ha hagut un gran interès en l’estudi del paper que té l’estrès psicosocial en les MII, perquè s’associa a una vulnerabilitat més alta de les persones a presentar la malaltia, i també perquè les MII són successos en si mateixos altament estressants.
La majoria de persones, quan la malaltia està inactiva (remissió), poden fer una vida normal. Tot i això, és aconsellable controlar els factors de risc associats als brots de la malaltia, així com potenciar els factors protectors.
Les restriccions dietètiques generalitzades (sobretot de làctics, derivats i fibres) en època de remissió, sovint no estan justificades. Les pautes generals per a una alimentació saludable són les mateixes que les recomanades per a la població en general i s’hauran d’adequar individualment segons les característiques i les necessitats de cada persona amb l’ajuda de l’equip de salut.
La majoria de persones amb una malaltia inflamatòria intestinal no arriben mai a ser portadores d’una ostomia, i en el cas que la necessitin, la majoria de les vegades és temporal.
Comentaris
Llistat
La calprotectina, es un indicador de inflamación intestinal. Por norma general cuanto mayor es el nivel de calprotectina mayor es la severidad de la inflamación. Los signos y síntomas que se pueden presentar en un brote de colitis ulcerosa por orden de frecuencia son: eliminación de sangre o moco con las heces (a veces también pus), tenesmo rectal, diarrea y dolor abdominal. Te recomiendo que leas nuestro tutorial sobre Colitis ulcerosa. Tutorial : https://www.infermeravirtual.com/esp/problemas_de_salud/enfermedades_transtornos/enfermedad_inflamatoria_intestinal#tutorial-49-que_es
Esperamos haberte ayudado.
Equipo Infermera virtual.
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- Crohn’s & Colitis Foundation of America
- Foro actiu per a persones amb MII
- Unitat d'Atenció Crohn-colitis
Associacions / Grups d'ajuda mútua
Comunitats d'usuaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Diaz Sibaja MA, Comeche Moreno MI, Mas Hesse B, Díaz García M, Vallejo Pareja MA. Enfermedad inflamatoria intestinal: depresión y estrategias de afrontamiento [Internet].
A: Apuntes de psicología Vol. 26 no 1. Sevilla: Colegio Oficial de psicologia de Andalucía oriental y Universidad de Sevilla; 2008. p.91-102. [accés 16 de setembre de 2009]. Disponible a:http://www.cop.es/delegaci/andocci/files/contenidos/VOL_26_1_7.pdf - Farreras P, Rozman C. Medicina interna [Recurs electrònic].
13a edició. Madrid: Harcourt Brace; 1997. [accés 16 de setembre de 2009]. Disponible a: http://www.sepeap.es/libros/farreras13/MEDIN.PDF - Fontanet G, Casellas F, Malagelada JR. La Unidad de Atención Crohn-Colitis: 3 años de actividad. Gac Sanit [Revista Internet].
2004 [accés 16 de setembre de 2009]; 18 (6). Disponible a:http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S0213-91112004000800011&script=sci_arttext - Mañosa M. Calidad de vida y enfermedad inflamatoria intestinal: psicopatología y personalidad. Siete Dias Med [Revista Internet].
2009 [accés 16 de setembre de 2009]; (790). Disponible a: http://www.sietediasmedicos.com/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=42&mosmsg=La+descarga+no+est%E1+autorizada+desde+ese+sitio.+%28www.google.es%29 - Mañosa M. Leucocitoaféresis en la enfermedad inflamatoria intestinal. Siete Dias Med [Revista Internet].
2009 [accés 16 de setembre de 2009]; (785). Disponible a: http://www.sietediasmedicos.com/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=42&mosmsg=La+descarga+no+est%E1+autorizada+desde+ese+sitio.+%28www.google.es%29 - Martini GA, Brandes JW. Increased consumption of refined carbohydrates in patients with Crohn's disease.
Klin Wochenschr. 1976; 54 (8): 367-71. - Ritchie JK, Wadsworth J, Lennard-Jones JE, Rogers E. Controlled multicentre therapeutic trial of an unrefined carbohydrate, fibre rich diet in Crohn's disease.
Br Med J (Clin Res Ed). 1987; 295 (6597): 517-20. - Shoda R, Matsueda K, Yamato S, Umeda N. Epidemiologic analysis of Crohn disease in Japan: increased dietary intake of n-6 polyunsaturated fatty acids and animal protein relates to the increased incidence of Crohn disease in Japan.
Am J Clin Nutr. 1996; 63 (5): 741-5. - Swearingen, PL. Manual de enfermeria medico-quirurgica. Intervenciones enfermeras y tratamientos interdisciplinarios.
6a edició. Madrid: Elsevier; 2008.
Bibliografia recomanada
- Alcalá MJ, Casellas F, Fontanet G, Prieto L, Malagelada JR. Shortened questionnaire on quality of life for inflammatory bowel disease.
Inflamm Bowel Dis. 2004 Jul;10(4): 383-91. - Casellas F, Fontanet G, Borruel N, Malagelada JR. The opinion of patients with inflammatory bowel disease on healthcare received.
Rev Esp Enferm Dig. ( Madrid) 2004 [accés 3 de setembre de 2010 ]; 96 (3): 174-184. Disponible a: http://scielo.isciii.es/pdf/diges/v96n3/original2.pdf - Fontanet G, Casellas F, Malagelada JR. La Unidad de Atención Crohn-Colitis: 3 años de actividad.Gac Sanit [Revista Internet].
2004 [accés 3 de setembre de 2010]; 18(6). Disponible a: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112004000800011
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Toni Torrejón Herrera
Diplomat en infermeria, especialista en infermeria del treball i llicenciat en documentació. Màster en Administració i gestió en cures d’infermeria (UB). Ha rebut formació especialitzada en la gestió de serveis de tecnologies de la informació (ITIL). Ha finalitzat els cursos del programa de Doctorat en salut pública i metodologia en recerca biomèdica i està en procés d’elaboració de la tesi doctoral.
Ha treballat durant sis anys com a infermer d’investigació assistencial a l’Hospital Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Ha rebut el Premi Insígnia del Dofí d'Or, en reconeixement al compromís i a la implicació en el màster en Administració i gestió en cures d’infermeria, i el Lideratge en recerca, a proposta de la Direcció de l'EUI Santa Madrona.
Des de fa sis anys és investigador llicenciat CIBERehd de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid a la Unitat d'Atenció Crohn-Colitis del Servei d’Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, tasca que compagina des de fa nou anys amb l'àrea de salut laboral.
Creu que la Infermera virtual és un projecte creïble, ja que ofereix informació fiable, actual, pràctica, de qualitat i de forma gratuïta. Destaca l’aposta de la Infermera virtual per l'aproximació a la promoció i l’educació per a la salut a través del coneixement infermer.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.