Infermera virtual.com

En el cas d’una persona fumadora, és important que deixi el tabac. La infermera o el metge del seu centre de salut el poden ajudar a fer-ho. Fumar és una addicció que perjudica greument la salut en tots els casos, però en les persones amb diabetis resulta especialment perillós. 

Tabaquisme

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

La dieta que ha de fer la persona amb diabetis ha de seguir les pautes d’una alimentació saludable recomanades a la resta de la població. És a dir, una alimentació suficient per tal de cobrir les necessitats pròpies de cada edat i situació de salut, adaptada a l’estil de vida i al ritme d’activitats, variada i agradable.

En aquest sentit, s’aconsella que:

• S’apliquin les recomanacions dietètiques relacionades amb l’alimentació i la diabetis.
• S’adaptin les recomanacions específiques en funció del tipus de diabetis que tingui cada persona.
• S’adapti l’alimentació en funció de les diferents situacions de vida que pot viure una persona amb diabetis (l’escolarització , l’embaràs, fer esport, les celebracions, l’activitat laboral, viatjar, etc.).
• S’adapti l’alimentació davant d’altres problemes de salut, bé siguin crònics o aguts, com una malaltia intercurrent (per exemple, una grip).
• S’apliquin les recomanacions dietètiques que permeten disminuir o evitar els problemes de salut relacionats amb la diabetis, com ara la hipoglucèmia o la cetosi.
• Es mantingui el pes corporal aconsellat, seguint el pla d’alimentació i la pauta d’exercici recomanats. 
• Es prenguin líquids abundants abans, durant i després de fer exercici per evitar la deshidratació. Es pot consumir lliurement aigua, infusions (camamilla, poniol, te, etc.), cafè (si no es té hipertensió arterial), refrescos light o sense sucre i la majoria de les gasoses.

 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

La pràctica regular d’activitat física, juntament amb una alimentació saludable i una pauta adequada d’insulina i/o fàrmacs orals, són els pilars fonamentals per aconseguir un bon control de la diabetis. Per tal que aquesta activitat sigui satisfactòria i segura, s’aconsella que:

• Es planifiqui el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física adequada per a cada persona. 
• Per tal que el tipus d’activitat física resulti beneficiós, ha de ser d’intensitat moderada i s’ha de practicar de manera regular. L’exercici de competició sempre requereix una preparació i un entrenament previ. 
• Si l’objectiu de l’activitat és perdre pes, és millor reduir la dosi d’insulina i/o fàrmacs orals, seguint les recomanacions de l’equip de salut, abans de l’exercici per no haver d’ingerir després, en cas d’hipoglucèmia, aliments extres. 
• Si no es té costum de fer activitat física, la pràctica regular s’ha d'iniciar d’una manera progressiva, augmentant la intensitat gradualment. Perquè l’exercici resulti beneficiós no és convenient fatigar-se excessivament ni arribar a l’esgotament. 
• Cada sessió d’exercici sigui precedida d’un període d’escalfament d’entre 5 i 10 minuts de durada i finalitzada amb un període semblant de refredament.

Activitat física: diabetis

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Estudis experimentals han demostrat que dormir suficientment millora la capacitat del cos per generar insulina i, per tant, ajuda a controlar l’aparició de la diabetis. A més, si el son no s’interromp freqüentment durant la nit, es manté l’activitat metabòlica i disminueixen els nivells de l’hormona cortisol (l’augment dels nivells de cortisol incrementa la gana i disminueix la crema de calories). La privació del son disminueix la tolerància a la glucosa i compromet la sensibilitat a la insulina.

És en aquest sentit que s’aconsella prendre una sèrie de mesures que ajudin a dormir i a descansar millor:

Recomanacions higienicodietètiques:

• Fer un sopar suau dues hores abans d’anar a dormir. 
• Evitar els menjars pesats, com ara els sofregits o els fregits, i amb condiments forts. 
• Evitar les substàncies excitants, com ara el cafè, el te, les begudes amb cafeïna, el mate, i les begudes alcohòliques. 
• Consumir aliments rics en triptòfan (aminoàcid imprescindible per a la fabricació de melatonina i serotonina, que són les hormones que ajuden a agafar el son). Es troba en aliments com ara la llet, els plàtans, les aus o el peix blau, entre d’altres.  
• Consumir aliments rics en hidrats de carboni complexos (arròs, pa, patates, llegums), ja que estimulen la secreció d’insulina, que augmenta la disposició del triptòfan per formar serotonina. 
• Fer una mica d’activitat física durant el dia.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

El restrenyiment o la diarrea són símptomes comuns en persones amb diabetis que tenen una afectació dels nervis del sistema gastrointestinal (neuropatia autonòmica gastrointestinal). Seguint una sèrie de recomanacions es pot millorar aquesta situació.

1. Restrenyiment, 2. Diarrea

1. Restrenyiment:

Es considera restrenyiment si hi ha menys de tres deposicions a la setmana. Per tal d’evitar-lo o tractar-lo, es recomana: 

• Augmentar el consum de fibra en quantitats d’entre 20 i 40 g/dia. Més de 50 g/dia no aporta beneficis, i pot produir gasos abdominals i dèficit en l’absorció de vitamines i minerals. 
• En les formes lleus de restrenyiment, n’hi ha prou amb augmentar el consum de fruites amb pell, cereals integrals, llegums i verdures.
• En les formes més severes, la fibra s’ha de prendre com a suplement, prenent aigua en abundància (mínim 1,5 l/dia), i iniciant el consum de forma gradual i amb diverses preses al dia. El benefici s’acostuma a veure després de diverses setmanes de tractament. 
• Consumir aliments amb un alt contingut en bífidus (bacteri present a la flora intestinal) de forma habitual. Els bacteris làctics afavoreixen l’equilibri de la flora intestinal i, per tant, milloren el trànsit i la inflor associada a l’excés de gasos. Els trobem en làctics, sucs i galetes “efecte bífidus”.
• Evitar el consum d’aliments refinats, pel seu pobre contingut en fibra. 
• Fer activitat física de manera regular. L’activitat física ajuda a fer fluir el trànsit intestinal i a reduir la sequedat i la duresa de les deposicions.

2. Diarrea:

La diarrea és l’augment del nombre, de la fluïdesa o del volum de les deposicions. Es pot presentar de manera aguda o crònica, segons si dura menys o més de dues setmanes. Per tal d’evitar-la o tractar-la, es recomana:

Diarrea aguda: 

• Suprimir la llet i els seus derivats (iogurts, formatges), els llegums, les verdures i les fruites crues. 
• Prendre gran quantitat de líquids (més de 2-3 l/dia) en forma d’aigua d’arròs amb sal, aigua de pastanaga o infusions de camamilla o te. 
• Prendre arròs bullit o purés de pastanaga o de patata. 
• Substituir la fruita fresca per fruita bullida o en forma de compota sense sucre. Es pot prendre plàtan o poma ratllada deixant-la enfosquir. 
• Substituir el pa per pa torrat, que té menys contingut d’aigua. 
• Superada la fase aguda i fins a normalitzar la dieta, introduir progressivament: 
  • Productes làctics en forma de iogurt natural descremat i sense sucre. 
  • Peix o carn a la planxa o bullits.

Diarrea crònica:

En el cas de diarrea crònica, cal evitar els aliments rics en fibra i mantenir aliments rics en pectines i en hidrats de carboni amb escàs contingut de fibra, com l’arròs.

 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària: 

Eliminar

Perquè una persona amb diabetis porti una vida el més normal possible i assoleixi el màxim grau d’autonomia i d’independència en les seves cures, és imprescindible que assumeixi la responsabilitat de la situació i s’impliqui activament en el control de la seva salut.

Per tant, és molt important que la persona amb diabetis estigui en estret contacte amb el seu equip de salut per assegurar un bon control de la malaltia i un bon maneig de la seva situació de salut.

Per tal d’assolir-lo és aconsellable que:

• Es facin les revisions periòdiques indicades per l’equip de salut.
• Es consulti amb la infermera o el metge qualsevol dubte o problema relacionat amb el maneig de la diabetis. Això ajuda a evitar riscos innecessaris i a estar al corrent dels avenços en el camp del control de la diabetis.
• Se segueixin les pautes del seu equip de salut en relació amb:
  • El tractament farmacològic específic que de forma individual hagi recomanat el metge en funció del tipus de diabetis (diabetis tipus 1, diabetis tipus 2, diabetis gestacional).
  • Les pautes per controlar la situació de salut, com l’autocontrol i l’autoanàlisi de sang capil·lar o d’orina, o l’ús del diari i la llibreta d’autocontrol.
  • Les modificacions que cal introduir davant les diferents etapes del cicle vital, les situacions de vida i els problemes de salut de cada persona (ser un nen, anar a l’escola, estar embarassada, l’ alletament, ser una persona gran, viatjar o tenir una malaltia intercurrent, com ara una grip, etc.).
  • L’actuació davant dels problemes de salut aguts derivats de la diabetis, com la hipoglucèmia, la hiperglucèmia i la cetosi.
  • Les cures per prevenir l’aparició dels problemes de salut tardans derivats de la diabetis (retinopatia, neuropatia, nefropatia i vasculopatia diabètica), que es poden presentar sobretot si el control metabòlic no és estable.
  • Les cures per prevenir lesions cutànies dels peus
    - factors i conductes de protecció
  • Els factors i conductes de risc relacionades amb la diabetis (tabaquisme, alcohol, altres)
• Es porti una vida sexual sana, protegint-se dels riscos de la mateixa manera que la resta de persones. Si cal utilitzar mètodes anticonceptius, són recomanables sobretot els de barrera, que ajudaran a evitar tant els embarassos no desitjats com les malalties de transmissió sexual.
• Es controli regularment la pressió arterial i el nivell de colesterol a la sang, per la relació amb l’aparició de lesions vasculars associades.
• Per tal d’evitar problemes dentals, és convenient raspallar-se les dents després de cada àpat, utilitzar el fil dental cada dia i anar al dentista dues vegades l’any per fer una revisió i una neteja dental.
• Per detectar de manera precoç els problemes oculars, és convenient anar a l‘oculista una vegada l’any per fer un examen ocular complet.
• La vacunació anual contra la grip i la vacunació contra la pneumònia segons les indicacions del Departament de Salut de Catalunya. 
  
  

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

La diabetis pot afectar psicològicament les persones de diferent manera. Davant sentiments persistents d’incapacitat, de tristesa, d’aïllament o de baixa autoestima, es recomana que es consulti amb l’equip de salut la possibilitat d’obtenir ajuda psicològica especialitzada.

Quan la persona amb diabetis és un nen o un jove, cal tenir unes consideracions especials, ja que la diabetis comporta una sèrie de canvis (posar-se la insulina, seguir uns horaris d’alimentació, mesurar els aliments, resoldre una possible hipoglucèmia, etc.), tant en la seva vida com en la de les persones que l’envolten, que seran compatibles amb una vida normal després d’un període d’adaptació.

En aquest sentit, s’aconsella que:

• Es tracti el nen o el jove amb normalitat, com s’havia fet abans de l’aparició del seu problema de salut. 
• Es mantingui una comunicació fluïda entre els pares i els mestres per tal que la integració a l’escola es pugui dur a terme sense cap mena d’entrebanc.
  
  - situacions de vida relacionades

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

1. Treballar, 2. Divertir-se

1. Treballar

2. Divertir-se

 
Viatjar:

Preparar el viatge amb antelació permetrà gaudir d’un viatge més tranquil i segur.

En aquest sentit, s’aconsella que:

• S’esbrinin les condicions climàtiques, la diferència d’horaris i els recursos sanitaris del país on es viatja. 
• Es porti un informe del metge responsable on s’especifiqui que es té diabetis i el tractament que se segueix. 
• Es porti una identificació (carnet, placa) en diferents idiomes, on s’especifiqui que es té diabetis. 
• Es porti tot el material necessari per tenir cura de la diabetis, fins i tot per uns dies més dels que es té previsió de viatjar: fàrmacs orals, insulina, agulles, mesuradors, tires reactives, etc. 
• S’apliquin totes les mesures recomanades per tal de viatjar amb salut.
• En cas de viatjar en avió, porti en el seu equipatge de mà tot lo necessari per al seu autocontrol (aliments, sucre, insulina, fàrmacs, glucòmetre..). No ho facturi.

Consells de salut: Viatjar 
 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 
 
Treballar i divertir-se

1. Relacionats amb el diagnòstic de la diabetis:
   • Si es té sucre, molt o poc, es té diabetis.
     No es té poc o molt de sucre. Es té diabetis quan se sobrepassen uns nivells de glucosa a la sang establerts científicament.
   • Es pot tenir diabetis sense necessitat d’administrar-se insulina.    
     Les persones amb diabetis tipus 2 poden seguir un tractament només amb dieta i activitat física, o bé afegint fàrmacs i/o insulina quan aquestes mesures no són suficients. Les persones amb diabetis tipus 1 sempre necessitaran insulina.
   • No hi ha diabetis bones o dolentes.     
     Tots els tipus de diabetis, necessitin o no insulina, requereixen un tractament adequat. En qualsevol tipus de diabetis, la glucosa permanentment elevada implica risc de problemes de salut a llarg termini. No hi ha diabetis bones ni dolentes, en tot cas hi ha diabetis ben i mal controlades. 
   • La diabetis no es cura.     
     La diabetis és una malaltia crònica que no té cura. Una vegada diagnosticada, els nivells de glicèmia es poden normalitzar gràcies al tractament. Hi ha moltes persones que diuen “em van trobar el sucre alt, però ara ja estic bé”. En un sentit estricte, la diabetis no està curada, encara que sí que pot estar perfectament controlada.

    

2. Relacionats amb el tractament de la diabetis:
   • La dieta no té perquè ser monòtona i avorrida.     
     L’alimentació d’una persona amb diabetis, sense excés de pes, pot ser tan variada como es desitgi, sempre que es respectin les proporcions adequades entre els diferents grups d’aliments. En les persones amb excés de pes, la restricció calòrica aconsellada requerirà algunes limitacions gastronòmiques.
   • Cal controlar la ingesta d’aliments “per a diabètics”.    
     El fet de que s’anomenin “aliments permesos, tolerats o especials per a diabètics” no implica que es puguin consumir sense control. Una lectura adequada de l’etiqueta i el consell de l’equip de salut és imprescindible.
   • Administrar-se insulina no significa que no s’hagi de seguir el pla d’alimentació recomanat.    
     El pla d’alimentació, juntament amb l’activitat física regular, és la base del tractament de la diabetis, de manera que ni les pastilles ni la insulina el poden substituir.
   • No existeixen aliments prohibits, únicament s’han d’ajustar les quantitats al pla d’alimentació recomanat per a cada persona.
     Consells: Alimentació i diabetis: recomanacions generals
   • La medicació per a la diabetis no s’ha de modificar de manera arbitrària, sinó en funció del resultat dels controls i amb el consell de l’equip de salut. Pensar “com que menjaré més, prendré més pastilles o em posaré més insulina” pot portar a una dosificació inadequada i, per tant, pot desencadenar trastorns com, per exemple, una
     hipoglucèmia. 
     Consells de salut: Antidiabètics
     Consells de salut: Insulina
   • L’administració d’insulina no provoca ceguesa.
     La insulina que les persones amb diabetis s’injecten és idèntica a la que es fabrica en el pàncrees. Gràcies a la
     insulina moltes persones sobreviuen i d’altres poden viure millor i reduir el risc d’aparició de problemes de salut tardans.
3. Relacionats amb els problemes de salut derivats de la diabetis:
   • Menjar dolços o rebosteria industrial no ha de ser la solució a una hipoglucèmia.    
     Per tractar la hipoglucèmia són suficients, gairebé sempre, de 15 g a 20 g de sucre. La ingesta de quantitats més grans acostuma a produir dificultats posteriors, com la hiperglucèmia.    
     
     - problemes de salut relacionats
   • El tabac té una relació molt directa amb les complicacions de la diabetis.
     El tabaquisme s’ha associat de manera inequívoca a l’aparició prematura dels problemes de circulació de la sang. Per tant, cal evitar aquesta addicció i buscar l’ajuda de l’equip de salut (infermera o metge) quan la deshabituació resulta dificultosa.
     Consells de salut: Tabaquisme
   • El control de la pressió arterial i el pes sempre són molt importants.      
     La diabetis comporta un augment del risc de malalties cardiovasculars, tot i que hi hagi un bon control de la glicèmia. El tabac, la hipertensió, el colesterol elevat i l’obesitat poden multiplicar aquest risc. Per tant, cal tenir uns hàbits alimentaris saludables, practicar activitat física regular i evitar el tabac per reduir aquest risc.
   • Una glicèmia normal al llevar-se al matí no significa inequívocament que la diabetis estigui ben controlada.    
     El bon control implica que, durant tot el dia, es tinguin glicèmies properes a la normalitat.
   • Trobar-se millor quan el nivell de sucre és alt que quan és baix no significa que no hi hagi riscs associats.    
     Aquesta és una de les expressions que més se senten de persones amb diabetis i és cert que moltes persones comparteixen la sensació que es troben millor quan el sucre és alt, però cal recordar que la glicèmia alta actua silenciosament i afavoreix el risc de problemes de salut tardans.
   • No totes les persones amb diabetis tenen problemes per a la cicatrització de les ferides.     
     Els problemes vasculars (responsables de la dificultat per a la cicatrització) apareixen quan la diabetis és de llarga evolució, sobretot si habitualment hi ha hagut un mal control de la glicèmia. En la fase inicial, o quan la glicèmia està ben controlada, en general les ferides cicatritzen sense problemes.