Consulta els tutorials
Consells de la infermera
RespirarpP@)
En el cas d’una persona fumadora, és important que deixi el tabac. La infermera o el metge del seu centre de salut el poden ajudar a fer-ho. Fumar és una addicció que perjudica greument la salut en tots els casos, però en les persones amb diabetis resulta especialment perillós.
Tabaquisme
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
La dieta que ha de fer la persona amb diabetis ha de seguir les pautes d’una alimentació saludable recomanades a la resta de la població. És a dir, una alimentació suficient per tal de cobrir les necessitats pròpies de cada edat i situació de salut, adaptada a l’estil de vida i al ritme d’activitats, variada i agradable.
En aquest sentit, s’aconsella que:
- S’apliquin les recomanacions dietètiques relacionades amb l’alimentació i la diabetis.
- S’adaptin les recomanacions específiques en funció del tipus de diabetis que tingui cada persona.
- S’adapti l’alimentació en funció de les diferents situacions de vida que pot viure una persona amb diabetis (l’escolarització , l’embaràs, fer esport, les celebracions, l’activitat laboral, viatjar, etc.).
- S’adapti l’alimentació davant d’altres problemes de salut, bé siguin crònics o aguts, com una malaltia intercurrent (per exemple, una grip).
- S’apliquin les recomanacions dietètiques que permeten disminuir o evitar els problemes de salut relacionats amb la diabetis, com ara la hipoglucèmia o la cetosi.
- Es mantingui el pes corporal aconsellat, seguint el pla d’alimentació i la pauta d’exercici recomanats.
- Es prenguin líquids abundants abans, durant i després de fer exercici per evitar la deshidratació. Es pot consumir lliurement aigua, infusions (camamilla, poniol, te, etc.), cafè (si no es té hipertensió arterial), refrescos light o sense sucre i la majoria de les gasoses.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
La pràctica regular d’activitat física, juntament amb una alimentació saludable i una pauta adequada d’insulina i/o fàrmacs orals, són els pilars fonamentals per aconseguir un bon control de la diabetis. Per tal que aquesta activitat sigui satisfactòria i segura, s’aconsella que:
- Es planifiqui el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física adequada per a cada persona.
- Per tal que el tipus d’activitat física resulti beneficiós, ha de ser d’intensitat moderada i s’ha de practicar de manera regular. L’exercici de competició sempre requereix una preparació i un entrenament previ.
- Si l’objectiu de l’activitat és perdre pes, és millor reduir la dosi d’insulina i/o fàrmacs orals, seguint les recomanacions de l’equip de salut, abans de l’exercici per no haver d’ingerir després, en cas d’hipoglucèmia, aliments extres.
- Si no es té costum de fer activitat física, la pràctica regular s’ha d'iniciar d’una manera progressiva, augmentant la intensitat gradualment. Perquè l’exercici resulti beneficiós no és convenient fatigar-se excessivament ni arribar a l’esgotament.
- Cada sessió d’exercici sigui precedida d’un període d’escalfament d’entre 5 i 10 minuts de durada i finalitzada amb un període semblant de refredament.
Activitat física: diabetis
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
Estudis experimentals han demostrat que dormir suficientment millora la capacitat del cos per generar insulina i, per tant, ajuda a controlar l’aparició de la diabetis. A més, si el son no s’interromp freqüentment durant la nit, es manté l’activitat metabòlica i disminueixen els nivells de l’hormona cortisol (l’augment dels nivells de cortisol incrementa la gana i disminueix la crema de calories). La privació del son disminueix la tolerància a la glucosa i compromet la sensibilitat a la insulina.
És en aquest sentit que s’aconsella prendre una sèrie de mesures que ajudin a dormir i a descansar millor:
Recomanacions higienicodietètiques:
- Fer un sopar suau dues hores abans d’anar a dormir.
- Evitar els menjars pesats, com ara els sofregits o els fregits, i amb condiments forts.
- Evitar les substàncies excitants, com ara el cafè, el te, les begudes amb cafeïna, el mate, i les begudes alcohòliques.
- Consumir aliments rics en triptòfan (aminoàcid imprescindible per a la fabricació de melatonina i serotonina, que són les hormones que ajuden a agafar el son). Es troba en aliments com ara la llet, els plàtans, les aus o el peix blau, entre d’altres.
- Consumir aliments rics en hidrats de carboni complexos (arròs, pa, patates, llegums), ja que estimulen la secreció d’insulina, que augmenta la disposició del triptòfan per formar serotonina.
- Fer una mica d’activitat física durant el dia.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarpP@)
El restrenyiment o la diarrea són símptomes comuns en persones amb diabetis que tenen una afectació dels nervis del sistema gastrointestinal (neuropatia autonòmica gastrointestinal). Seguint una sèrie de recomanacions es pot millorar aquesta situació.
1. Restrenyiment, 2. Diarrea
1. Restrenyiment:
Es considera restrenyiment si hi ha menys de tres deposicions a la setmana. Per tal d’evitar-lo o tractar-lo, es recomana:
- Augmentar el consum de fibra en quantitats d’entre 20 i 40 g/dia. Més de 50 g/dia no aporta beneficis, i pot produir gasos abdominals i dèficit en l’absorció de vitamines i minerals.
- En les formes lleus de restrenyiment, n’hi ha prou amb augmentar el consum de fruites amb pell, cereals integrals, llegums i verdures.
- En les formes més severes, la fibra s’ha de prendre com a suplement, prenent aigua en abundància (mínim 1,5 l/dia), i iniciant el consum de forma gradual i amb diverses preses al dia. El benefici s’acostuma a veure després de diverses setmanes de tractament.
- Consumir aliments amb un alt contingut en bífidus (bacteri present a la flora intestinal) de forma habitual. Els bacteris làctics afavoreixen l’equilibri de la flora intestinal i, per tant, milloren el trànsit i la inflor associada a l’excés de gasos. Els trobem en làctics, sucs i galetes “efecte bífidus”.
- Evitar el consum d’aliments refinats, pel seu pobre contingut en fibra.
- Fer activitat física de manera regular. L’activitat física ajuda a fer fluir el trànsit intestinal i a reduir la sequedat i la duresa de les deposicions.
2. Diarrea:
La diarrea és l’augment del nombre, de la fluïdesa o del volum de les deposicions. Es pot presentar de manera aguda o crònica, segons si dura menys o més de dues setmanes. Per tal d’evitar-la o tractar-la, es recomana:
Diarrea aguda:
- Suprimir la llet i els seus derivats (iogurts, formatges), els llegums, les verdures i les fruites crues.
- Prendre gran quantitat de líquids (més de 2-3 l/dia) en forma d’aigua d’arròs amb sal, aigua de pastanaga o infusions de camamilla o te.
- Prendre arròs bullit o purés de pastanaga o de patata.
- Substituir la fruita fresca per fruita bullida o en forma de compota sense sucre. Es pot prendre plàtan o poma ratllada deixant-la enfosquir.
- Substituir el pa per pa torrat, que té menys contingut d’aigua.
- Superada la fase aguda i fins a normalitzar la dieta, introduir progressivament:
- Productes làctics en forma de iogurt natural descremat i sense sucre.
- Peix o carn a la planxa o bullits.
Diarrea crònica:
En el cas de diarrea crònica, cal evitar els aliments rics en fibra i mantenir aliments rics en pectines i en hidrats de carboni amb escàs contingut de fibra, com l’arròs.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
Perquè una persona amb diabetis porti una vida el més normal possible i assoleixi el màxim grau d’autonomia i d’independència en les seves cures, és imprescindible que assumeixi la responsabilitat de la situació i s’impliqui activament en el control de la seva salut.
Per tant, és molt important que la persona amb diabetis estigui en estret contacte amb el seu equip de salut per assegurar un bon control de la malaltia i un bon maneig de la seva situació de salut.
Per tal d’assolir-lo és aconsellable que:
- Es facin les revisions periòdiques indicades per l’equip de salut.
- Es consulti amb la infermera o el metge qualsevol dubte o problema relacionat amb el maneig de la diabetis. Això ajuda a evitar riscos innecessaris i a estar al corrent dels avenços en el camp del control de la diabetis.
- Se segueixin les pautes del seu equip de salut en relació amb:
- El tractament farmacològic específic que de forma individual hagi recomanat el metge en funció del tipus de diabetis (diabetis tipus 1, diabetis tipus 2, diabetis gestacional).
- Les pautes per controlar la situació de salut, com l’autocontrol i l’autoanàlisi de sang capil·lar o d’orina, o l’ús del diari i la llibreta d’autocontrol.
- Les modificacions que cal introduir davant les diferents etapes del cicle vital, les situacions de vida i els problemes de salut de cada persona (ser un nen, anar a l’escola, estar embarassada, l’ alletament, ser una persona gran, viatjar o tenir una malaltia intercurrent, com ara una grip, etc.).
- L’actuació davant dels problemes de salut aguts derivats de la diabetis, com la hipoglucèmia, la hiperglucèmia i la cetosi.
- Les cures per prevenir l’aparició dels problemes de salut tardans derivats de la diabetis (retinopatia, neuropatia, nefropatia i vasculopatia diabètica), que es poden presentar sobretot si el control metabòlic no és estable.
- Les cures per prevenir lesions cutànies dels peus
- factors i conductes de protecció - Els factors i conductes de risc relacionades amb la diabetis (tabaquisme, alcohol, altres)
- Es porti una vida sexual sana, protegint-se dels riscos de la mateixa manera que la resta de persones. Si cal utilitzar mètodes anticonceptius, són recomanables sobretot els de barrera, que ajudaran a evitar tant els embarassos no desitjats com les malalties de transmissió sexual.
- Es controli regularment la pressió arterial i el nivell de colesterol a la sang, per la relació amb l’aparició de lesions vasculars associades.
- Per tal d’evitar problemes dentals, és convenient raspallar-se les dents després de cada àpat, utilitzar el fil dental cada dia i anar al dentista dues vegades l’any per fer una revisió i una neteja dental.
- Per detectar de manera precoç els problemes oculars, és convenient anar a l‘oculista una vegada l’any per fer un examen ocular complet.
- La vacunació anual contra la grip i la vacunació contra la pneumònia segons les indicacions del Departament de Salut de Catalunya.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
La diabetis pot afectar psicològicament les persones de diferent manera. Davant sentiments persistents d’incapacitat, de tristesa, d’aïllament o de baixa autoestima, es recomana que es consulti amb l’equip de salut la possibilitat d’obtenir ajuda psicològica especialitzada.
Quan la persona amb diabetis és un nen o un jove, cal tenir unes consideracions especials, ja que la diabetis comporta una sèrie de canvis (posar-se la insulina, seguir uns horaris d’alimentació, mesurar els aliments, resoldre una possible hipoglucèmia, etc.), tant en la seva vida com en la de les persones que l’envolten, que seran compatibles amb una vida normal després d’un període d’adaptació.
En aquest sentit, s’aconsella que:
- Es tracti el nen o el jove amb normalitat, com s’havia fet abans de l’aparició del seu problema de salut.
- Es mantingui una comunicació fluïda entre els pares i els mestres per tal que la integració a l’escola es pugui dur a terme sense cap mena d’entrebanc.
- situacions de vida relacionades
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-sepP@)
1. Treballar, 2. Divertir-se
1. Treballar
- Portar un ordre en els horaris per facilitar no oblidar la presa de la medicació ni saltar-se cap àpat.
- Si els torns laborals són rotatius, o es treballa de nit, consultar amb l’equip de salut (infermera o metge) la manera d’adaptar els àpats i el tractament als horaris.
- En totes les ocasions, però especialment quan es fan feines de risc, com per exemple treballar en la construcció, prendre totes les mesures de protecció necessàries per tal d’evitar accidents en cas que es produeixi, per exemple, una hipoglucèmia.
- Notificar a alguna persona de l’entorn laboral (els caps, els companys de feina) la condició de persona amb diabetis i les pautes a seguir en cas d’hipoglucèmia.
2. Divertir-se
D’altra banda, moltes persones, per motius laborals, es veuen obligades a menjar fora de casa. Per tant, és important que segueixin una sèrie de recomanacions, per tal que puguin escollir els menús més adequats, amb l’objectiu que les seves xifres de glicèmia es mantinguin el més estables possible.
Recomanacions generals davant les situacions següents:
Aniversaris i celebracions:
- Calcular la quantitat de pa que contenen els entrepans (petits panets o de pa de motllo) que solen oferir-se a les festes d’aniversari. Això permetrà controlar la quantitat d’hidrats de carboni que es prenen.
- Es recomana escollir entrepans de pernil, de formatge, d’embotit o de paté (en petites quantitats) i evitar els de cacau d’untar i les melmelades.
- Si el pastís s’ha fet a casa, s’ha d’utilitzar com a mesura de referència les porcions (sistema de càlcul de racions d’hidrats de carboni en funció dels ingredients utilitzats). L’equip de salut donarà les orientacions per fer-ho.
- En el cas que el pastís sigui comercial, prendre’n un bocí petit.
- Per beure, optar per l’aigua, les begudes refrescants light o les gasoses. Per als adults, el cava brut és una bona opció.
- Una bona alternativa a les llaminadures és la fruita seca, com ara les ametlles, les avellanes, les pipes o els pistatxos, ja que el seu contingut en hidrats de carboni és baix. Existeix, també, la possibilitat dels xiclets i els caramels sense sucre.
Els aperitius:
En els casaments, les celebracions o els caps de setmana, l’aperitiu forma part de la tradició alimentària de casa nostra. És important poder reconèixer els aliments i les begudes que no aportin carbohidrats.
- Es recomana que s’escullin:
- daus de formatge, pernil o embotits
- escopinyes, cloïsses, navalles, musclos, etc.
- gambes, llagostins, escamarlans
- peixet fregit
- sípia, pop, popets, calamars (cal evitar els arrebossats)
- olives i verdures en conserva: espàrrecs, carxofes, cogombrets
- fruita seca: avellanes, nous, pistatxos, ametlles
- trossos de truita de verdures
- Cal que s’eviti:
- truita de patates
- patates fregides, patates xips i aperitius de bossa
- pizzes, croquetes, empanades
- productes arrebossats (calamars, etc.)
- fruita seca dolça (dàtils o prunes)
Consum de begudes alcohòliques:
En relació amb el consum de begudes alcohòliques, cal tenir les mateixes precaucions que les persones sense diabetis. La presa de begudes alcohòliques ha de ser moderada i sempre durant els àpats.
- alcohol i altres drogues
El menjar ràpid (fast food):
Algunes empreses d’aquest sector disposen d’informació sobre el contingut nutricional dels productes que ofereixen i disposen, actualment, d’una oferta d’amanides, de begudes refrescants sense sucre i d’algun tipus de fruita. Per tant, és recomanable que:
- Se sol·liciti la informació nutricional dels productes que s’ofereixen.
- S’escullin, preferiblement, amanides, begudes light i fruita per a les postres.
Sortides nocturnes:
Les sortides nocturnes a festes, balls o discoteques poden comportar una sèrie de sorpreses. Si no es tenen en compte coses com el fet d’anar a dormir més tard, fer més activitat física (caminar o ballar) i la possibilitat de beure alcohol, i no es posen les mesures preventives oportunes, pot aparèixer una hipoglucèmia. En aquest sentit s’aconsella que:
- Es facin ingestes petites i freqüents d’aliments com ara fruita seca, crispetes, canapès, alguna galeta o, fins i tot, patates xips.
- Si, malgrat les recomanacions de no prendre alcohol, es decideix beure alcohol d'alta graduació, es recomana acompanyar la beguda amb algun dels aliments anomenats anteriorment i/o barrejar la beguda alcohòlica amb suc de fruita o una beguda refrescant ensucrada.
Viatjar:
Preparar el viatge amb antelació permetrà gaudir d’un viatge més tranquil i segur.
En aquest sentit, s’aconsella que:
- S’esbrinin les condicions climàtiques, la diferència d’horaris i els recursos sanitaris del país on es viatja.
- Es porti un informe del metge responsable on s’especifiqui que es té diabetis i el tractament que se segueix.
- Es porti una identificació (carnet, placa) en diferents idiomes, on s’especifiqui que es té diabetis.
- Es porti tot el material necessari per tenir cura de la diabetis, fins i tot per uns dies més dels que es té previsió de viatjar: fàrmacs orals, insulina, agulles, mesuradors, tires reactives, etc.
- S’apliquin totes les mesures recomanades per tal de viatjar amb salut.
- En cas de viatjar en avió, porti en el seu equipatge de mà tot lo necessari per al seu autocontrol (aliments, sucre, insulina, fàrmacs, glucòmetre..). No ho facturi.
Consells de salut: Viatjar
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
- Relacionats amb el diagnòstic de la diabetis:
- Si es té sucre, molt o poc, es té diabetis.
No es té poc o molt de sucre. Es té diabetis quan se sobrepassen uns nivells de glucosa a la sang establerts científicament. - Es pot tenir diabetis sense necessitat d’administrar-se insulina.
Les persones amb diabetis tipus 2 poden seguir un tractament només amb dieta i activitat física, o bé afegint fàrmacs i/o insulina quan aquestes mesures no són suficients. Les persones amb diabetis tipus 1 sempre necessitaran insulina. - No hi ha diabetis bones o dolentes.
Tots els tipus de diabetis, necessitin o no insulina, requereixen un tractament adequat. En qualsevol tipus de diabetis, la glucosa permanentment elevada implica risc de problemes de salut a llarg termini. No hi ha diabetis bones ni dolentes, en tot cas hi ha diabetis ben i mal controlades. - La diabetis no es cura.
La diabetis és una malaltia crònica que no té cura. Una vegada diagnosticada, els nivells de glicèmia es poden normalitzar gràcies al tractament. Hi ha moltes persones que diuen “em van trobar el sucre alt, però ara ja estic bé”. En un sentit estricte, la diabetis no està curada, encara que sí que pot estar perfectament controlada.
- Si es té sucre, molt o poc, es té diabetis.
- Relacionats amb el tractament de la diabetis:
- La dieta no té perquè ser monòtona i avorrida.
L’alimentació d’una persona amb diabetis, sense excés de pes, pot ser tan variada como es desitgi, sempre que es respectin les proporcions adequades entre els diferents grups d’aliments. En les persones amb excés de pes, la restricció calòrica aconsellada requerirà algunes limitacions gastronòmiques. - Cal controlar la ingesta d’aliments “per a diabètics”.
El fet de que s’anomenin “aliments permesos, tolerats o especials per a diabètics” no implica que es puguin consumir sense control. Una lectura adequada de l’etiqueta i el consell de l’equip de salut és imprescindible. - Administrar-se insulina no significa que no s’hagi de seguir el pla d’alimentació recomanat.
El pla d’alimentació, juntament amb l’activitat física regular, és la base del tractament de la diabetis, de manera que ni les pastilles ni la insulina el poden substituir. - No existeixen aliments prohibits, únicament s’han d’ajustar les quantitats al pla d’alimentació recomanat per a cada persona.
Consells: Alimentació i diabetis: recomanacions generals - La medicació per a la diabetis no s’ha de modificar de manera arbitrària, sinó en funció del resultat dels controls i amb el consell de l’equip de salut. Pensar “com que menjaré més, prendré més pastilles o em posaré més insulina” pot portar a una dosificació inadequada i, per tant, pot desencadenar trastorns com, per exemple, una
hipoglucèmia.
Consells de salut: Antidiabètics
Consells de salut: Insulina - L’administració d’insulina no provoca ceguesa.
La insulina que les persones amb diabetis s’injecten és idèntica a la que es fabrica en el pàncrees. Gràcies a la
insulina moltes persones sobreviuen i d’altres poden viure millor i reduir el risc d’aparició de problemes de salut tardans.
- La dieta no té perquè ser monòtona i avorrida.
- Relacionats amb els problemes de salut derivats de la diabetis:
- Menjar dolços o rebosteria industrial no ha de ser la solució a una hipoglucèmia.
Per tractar la hipoglucèmia són suficients, gairebé sempre, de 15 g a 20 g de sucre. La ingesta de quantitats més grans acostuma a produir dificultats posteriors, com la hiperglucèmia.
- problemes de salut relacionats - El tabac té una relació molt directa amb les complicacions de la diabetis.
El tabaquisme s’ha associat de manera inequívoca a l’aparició prematura dels problemes de circulació de la sang. Per tant, cal evitar aquesta addicció i buscar l’ajuda de l’equip de salut (infermera o metge) quan la deshabituació resulta dificultosa.
Consells de salut: Tabaquisme - El control de la pressió arterial i el pes sempre són molt importants.
La diabetis comporta un augment del risc de malalties cardiovasculars, tot i que hi hagi un bon control de la glicèmia. El tabac, la hipertensió, el colesterol elevat i l’obesitat poden multiplicar aquest risc. Per tant, cal tenir uns hàbits alimentaris saludables, practicar activitat física regular i evitar el tabac per reduir aquest risc. - Una glicèmia normal al llevar-se al matí no significa inequívocament que la diabetis estigui ben controlada.
El bon control implica que, durant tot el dia, es tinguin glicèmies properes a la normalitat. - Trobar-se millor quan el nivell de sucre és alt que quan és baix no significa que no hi hagi riscs associats.
Aquesta és una de les expressions que més se senten de persones amb diabetis i és cert que moltes persones comparteixen la sensació que es troben millor quan el sucre és alt, però cal recordar que la glicèmia alta actua silenciosament i afavoreix el risc de problemes de salut tardans. - No totes les persones amb diabetis tenen problemes per a la cicatrització de les ferides.
Els problemes vasculars (responsables de la dificultat per a la cicatrització) apareixen quan la diabetis és de llarga evolució, sobretot si habitualment hi ha hagut un mal control de la glicèmia. En la fase inicial, o quan la glicèmia està ben controlada, en general les ferides cicatritzen sense problemes.
- Menjar dolços o rebosteria industrial no ha de ser la solució a una hipoglucèmia.
Comentaris
Enllaços d'interès
- Fonts d'interès general
- Associacions / Grups d'ajuda mútua
- Societats professionals
- Comunitats d'usuaris
Fonts d'interès general
- CDC Diabetes Public Health Resource
- Diabètics.com
- Diabetis Juvenil
- Forumclínic
- Fundació Carrasco i Formiguera
- National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases
Associacions / Grups d'ajuda mútua
- American Association of Diabetes Educators
- Associació Americana de Diabetis
- Associació Catalana de Diabetis (ACD)
- Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes
- Associació de Diabètics de Catalunya (ADC)
- Canadian Diabetes Association
- European Association for Study of Diabetes (EASD)
- Federació de Diabètics Espanyols (FEDE)
- Fundació per a la Diabetis
- International Diabetes Federation
- Juvenile Diabetes Foundation International
- The Islet Foundation
Societats professionals
- Diabetes UK
- International Society for Pediatric and Adolescent Diabetes
- Societat Espanyola de Diabetis
- Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició
Comunitats d'usuaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- American Diabetes Association. Expert Committee on the diagnosis and classification of diabetes mellitus. Report of the expert committee on the diagnosis and classification of diabetes mellitus.
Diabetes Care 1997; 20:1183-1197. - American Diabetis Association. Tratamiento de la diabetes Mellitus y sus complicaciones.
Barcelona :Ed. Medical Trends, SL.; 1994. - Associació Catalana de Diabetis. Diabetis Mellitus.
Tarragona: Ed. El Mèdol; 1996. - Cano-Pérez J.F, Franch J, Mata M. y miembros de los grupos GEDAPS de España. Guía de tratamiento de la diabetes tipo 2 en Atención Primaria.
4ª Edición. Madrid : Editorial Elsevier España S.A; 2004. - Castell C, Gussinyé M, Lloveras G. Com conviure amb la diabetis tipus 1: saber-ne més per viure millor.
Direcció General de Salut Pública, Barcelona, 2002; 5:57-81. - Curso de educació terapèutica en diabetes.
F.E.A.E.D 2004 - Diabetes Care.
2007volum 30 suplement 1: p. 7. - Diabetes Care.
2007volum 30 suplement 1: p. 22. - European Diabetes Policy Group 1998-1999: A Desktop Guide to Type 2 Diabetes Mellitus.
Diabetic Medicine 1999; 16:716-730 - Ferrer García J. C, Herrera Ballester A. Manual Básico de Diabetología.
SVEDYN, 2005; 6:83-91. - Figuerola, Daniel. Diabetes.
3era edició. Barcelona :Ed. Massan; 1997. - Grup d’Estudi de la Diabetis a l’Atenció Primària de Salut (GEDAPS). Guia per al tractament de la Diabetis tipus 2 a l’Atenció Primària.
3era edició. Barcelona : Ed. Harcourt ; 1999. - Guia práctica para educadores en diabetes.
F.E.A.E.D 2004 - Hanas R. Diabetes Tipo 1 en niños, adolescentes y adultos jóvenes
INPESAL Marketing Projects, S.L. 2004; 12: 29-131. 15:153-191. - J.Madrid. Libro práctico de la diabetes.
Editorial ESPASA, Madrid, 2000. - Manuel de Santiago. Diabetes Mellitus en la Práctica Médica.
Tomo II. Madrid:Ed. ELA , grupo ARAN; 1992. - Pallardo Sánchez L.F, González González A, Quero Jiménez J. Diabetes y embarazo.
Madrid: Ed. Aula Médica; 1999. - Standards of Medical Care in Diabetes-2006. American Diabetes Association.
Diabetes Care 2006; 29:S4-S42. - Un objetivo para la vida.
Lifescan, Madrid, 1997 - World Health Organization: Definition, diagnosis and classification of diabetes mellitus and its complications: Report of a WHO Consultation. Part 1. Diagnosis and classification of diabetes mellitus.
Geneva: World Health Organization; 1999.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Clara Boter Fernández
Diplomada en infermeria (UVic, 1996) i en podologia (UB, 2005), i llicenciada en documentació (UB, 2011). Postgraduada en psicogeriatria (UAB, 2000). Màster en medicina clínica preventiva i promoció de la salut (UB, 2004). Infermera assistencial en l'àmbit sociosanitari (2002-2008) i en l’àmbit d’atenció primària a l'Institut Català de la Salut. Des de 2010, treballa en temes de promoció i d’educació per a la salut relacionats amb la informació sobre salut de qualitat a Internet.
Mª Encarnación Pastor Santamaria
Diplomada en infermeria (UB). Postgrau en atenció i educació a les persones amb diabetis. Màster en infermeria de salut pública i comunitària. Postgrau Curs autoformatiu per a diplomats en Infermeria (CADI). Pel que fa a tabaquisme, ha treballat en el Programa d’Atenció Primària Sense Fum i com a responsable de consulta de deshabituació tabàquica.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.