Infermera virtual.com

En els grups de preparació al part i al naixement és habitual practicar tècniques respiratòries diferents amb la finalitat d’augmentar la capacitat pulmonar i prendre consciència del propi cos. Tot i això, en el moment del part s’ha d’intentar respirar de la manera més natural i espontània possible i s’ha de deixar que la respiració s’adapti a cada moment a les necessitats físiques i emocionals de la dona per tal d’aconseguir una oxigenació correcta de la mare i del nadó. Per això, cal tenir en compte les recomanacions següents: 

• S’ha de practicar la respiració conscient durant l’embaràs, per adonar-se que inspirar i expirar de manera lenta i profunda relaxa el cos i la ment. 
• Durant la dilatació: 
• S’ha d’evitar l’apnea, és a dir, no s’ha d’interrompre la respiració. 
• Cal respirar lentament i profundament, de la manera més normal i natural possible. 
• S’ha d’accentuar la sortida de l’aire; o sigui, s’han de fer expiracions llargues per afavorir la relaxació i contrarestar la tendència a tensar el cos i retenir l’aire a causa del dolor, l’estrès i la por. 
• Observar el ritme respiratori ajuda a concentrar-se millor en les contraccions. 
• És important confiar en el propi cos. 
• Durant la fase d’expulsió: 
• La respiració durant els espoderaments pot ser en espiració o en inspiració bloquejada. 
• Espiració: la gestant empeny quan deixa anar l’aire, i sol cridar i fer sons guturals. 
• Inspiració bloquejada: la gestant empeny agafant aire i mantenint-lo dins els pulmons, sense deixar-lo sortir, amb la boca tancada. 
• S’ha d’empènyer i respirar espontàniament seguint l’instint. Els espoderaments són reflexos involuntaris; per tant, cal confiar en el propi cos i seguir les sensacions que es perceben. 
• Si l’analgèsia epidural inhibeix els espoderaments, cal que el professional, normalment la llevadora, els dirigeixi, que digui a la dona que empenyi quan tingui una contracció. Malgrat que els espoderaments amb inspiració bloquejada i apnea mantinguda (inspirar i, sense deixar anar l’aire, empènyer fortament i de manera sostinguda durant el màxim temps possible) són la pràctica més estesa, es recomana empènyer mentre es deixa anar l’aire o si s’empeny mentre es reté l’aire fer-ho en períodes de temps curts.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

És important haver seguit les recomanacions per a una alimentació saludable en cada fase de l’embaràs. Durant el part, la gestant ha de fer un esforç físic que requereix una gran aportació d’energia; cal respectar les necessitats de la dona quant a la ingesta, ja que ella mateixa regula la quantitat i el tipus d’aliment que necessita. Generalment, aquestes necessitats varien segons la fase del part: en les primeres fases del part, la dona potser vol ingerir aliments sòlids i rics en glúcids i proteïnes, però, a mesura que avança el part, sol preferir líquids i aliments rics en hidrats de carboni o, simplement, aigua. Tradicionalment, als centres hospitalaris es mantenia la dona en dejú des del moment de l’ingrés (independentment del motiu: inducció al part, trencament prematur de les membranes, etc.) per evitar la síndrome de Mendelson. Els darrers anys s’ha demostrat que el dejú augmenta el risc de complicacions durant el part, per tant, cal respectar les necessitats d’ingesta de la dona.

Durant el treball de part es recomana: 

• menjar sovint i en quantitats petites;
• prendre begudes isotòniques i sucs;
• ingerir aliments fàcils de digerir i pobres en residus;
• evitar els làctics, ja que són aliments de digestió llarga i, de vegades, difícil;
• ingerir aliments tebis o calents, ja que es digereixen més ràpidament;
• aturar la ingesta, si el part no avança amb normalitat.

 
En el cas de cesària programada, no s’han d’ingerir aliments sòlids ni líquids les sis o vuit hores anteriors a la intervenció.

Durant el postpart es recomana seguir les recomanacions generals per a una alimentació saludable i l’alimentació recomanada durant la lactància materna.
 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

En el part és fonamental la llibertat per moure’s i per provar diverses posicions. No hi ha una posició única i perfecta: cada dona és diferent i les circumstàncies (la mida del fetus, el volum de la pelvis, etc.) faran que n’adopti una o una altra. La dona ha d’escoltar el seu cos i ha d’anar canviant de posició per tal d’estar còmoda i descansada.

La llibertat de moviments ofereix els avantatges següents: 

• Ajuda a afrontar i a reduir el dolor de les contraccions.
• La dona té més sensació de control sobre el part, se sent més participativa en el procés i més satisfeta.
• Disminueix la necessitat d’analgèsia.
• Les posicions verticals durant la dilatació i l’expulsió són les més avantatjoses.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

El part comporta una despesa energètica elevada; reposar i dormir entre contraccions ajuda a dosificar l’energia i a combatre el cansament. 

Durant la fase de pròdroms és interessant trobar un equilibri entre seguir amb les activitats quotidianes i descansar tant com sigui possible, per estalviar forces que es necessitaran en fases més intenses. És normal tenir contraccions d’intensitat variable durant els dies previs al part, per la qual cosa cal descansar o dormir en els moments de calma.

Durant la fase de dilatació dormir és més difícil, però es pot descansar gràcies a tècniques respiratòries i de relaxació. L’anestèsia peridural també afavoreix el descans en aquesta fase. 

Per relaxar-se es recomana: 

• Eliminar la tensió muscular i psíquica entre contracció i contracció. 
• Deixar anar l’aire a poc a poc, és a dir, allargar l’expiració. 
• Prendre un bany calent o una dutxa. 
• Concentrar-se en les contraccions i gaudir dels moments en què no n’hi ha: el temps entre contraccions és vital per descansar i poder rebre la següent amb energia nova. 
• Tenir pensaments positius quant a la utilitat de les contraccions i a la proximitat del naixement. Intentar evitar els pensaments negatius o capficar-se en el temps que falta perquè acabi el part. 
• Fer visualitzacions positives. Aquesta tècnica consisteix a fer servir la imaginació per crear una imatge mental positiva i controlar-la per aconseguir algun objectiu o reduir l’estrès. 
• Establir una comunicació activa amb el fetus.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

Durant la fase de pròdroms i la fase de dilatació augmenta el peristaltisme i és normal que la dona evacuï diverses vegades.

• Pel que fa a l’evacuació, cal tenir en compte els aspectes següents:
  • Les ganes d’evacuar es poden confondre amb el reflex de l’espoderament.
  • Es considera perjudicial i no efectiu administrar un ènema durant el treball de part.
  • L’ampul·la rectal plena en el moment del part no dificulta el naixement del nadó ni augmenta el risc d’infecció.
  • L’ampul·la rectal plena pot provocar la sortida femta en la fase d’expulsió. Aquesta situació acostuma a passar desapercebuda per a la majoria de les dones i és viscuda amb normalitat pels assistents al part.
  • En aquesta fase, és habitual que la dona tingui pudor i li faci vergonya empènyer; per tant, és important que no se senti observada i pugui disposar de la intimitat necessària per dur a terme el treball de part lliurement. La vergonya pot generar tensió i incomoditat i, fins i tot, bloquejar el treball de part.
  • L’ènema pot ser útil per a les dones que el demanin i per a les que presenten l’ampul·la rectal plena i no poden evacuar espontàniament.
• Quant a la micció, també n’augmenta la freqüència durant el treball de part, per la pressió del cap fetal sobre la bufeta urinària. La dona que es troba sota anestèsia peridural pot perdre el reflex de micció, per la qual cosa se li haurà de buidar la bufeta diverses vegades durant el part a través una sonda; una bufeta gaire plena pot dificultar el descens fetal. Amb l’anestèsia peridural de baixa dosi es manté el reflex de micció.
  
  És recomanable buidar la bufeta de l’orina, de forma espontània o amb una sonda, just després del deslliurament per afavorir la contracció uterina i disminuir el risc d’hemorràgia.
  
  De vegades, les pèrdues d’orina es poden confondre amb el líquid amniòtic; en aquests casos cal observar-ne el color, la quantitat i l’olor.
• Les nàusees i els vòmits també són habituals durant el part i els poden provocar el dejú perllongat o les contraccions més intenses. Acostumen a produir-se durant la contracció i, tot i que són incòmodes, cal tenir en compte que vomitar fa dilatar més ràpidament, perquè, amb l’esforç, el cap fetal es col·loca millor sobre el coll de l’úter. També poden aparèixer eructes o singlot.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

Haver escollit conscientment el lloc on donar a llum, disposar de la informació necessària per valorar l’inici del treball de part i poder reconèixer el moment idoni per anar a l’hospital o avisar la llevadora són aspectes importants perquè la dona se senti segura. També es recomana tenir tota la informació possible sobre el tipus de part previst.

En qualsevol fase del part, tant si és a casa com a l’hospital, la dona ha d’escoltar el cos i fixar-se en els senyals que li mostra; d’aquesta manera observarà indicis que poden fer-la sospitar que ha sorgit algun problema, com ara: 

• pèrdua de sang; 
• dolor agut i intens que no cedeix; 
• color anormal del líquid amniòtic; 
• absència de moviments fetals;   
• cefalea intensa;
• alteracions visual; 
• edema generalitzat; 

 
Per afavorir el procés fisiològic del part i prevenir riscos, es recomana: 

• Respirar de manera natural. 
• Moure’s lliurement i buscar posicions còmodes.
• Evitar el dejú perllongat. 
• Fer servir mètodes no farmacològics per alleujar el dolor. 
• Practicar tècniques de relaxació. 
• Expressar les emocions lliurement. 
• Si la dona té varius i no pot deambular (a causa, per exemple, de l’anestèsia peridural clàssica), embenar-li les cames per reduir la probabilitat de patir una trombosi venosa profunda. 
• Per prevenir el trauma perineal, cal tenir en compte les recomanacions següents:
  • Durant l’expulsiu, cal ajudar a la gestant a trobar la posició més còmoda i espontània possible.
  • Aplicar gases calentes al perineu estimula la circulació sanguínia de la zona, afavoreix la relaxació de la musculatura perineal i té un efecte analgèsic.
     
     
  • Cal tenir en compte que els espoderaments suaus i lents ajuden a obrir la vulva de mica en mica.
  • Es recomana no manipular el perineu durant el part, ja que aquesta manipulació pot inflamar els teixits i fer-los més vulnerables. 
• Evitar el pinçament precoç del cordó umbilical. 
• Evitar la separació de la mare i el nadó, sobretot durant les dues primeres hores posteriors al naixement, i intentar que es mantinguin en contacte pell amb pell. 
• Iniciar l’alletament matern al més aviat possible, ja que evita problemes posteriors relacionats amb la lactància. 
• Aplicar fred local al perineu durant el postpart immediat per alleujar el dolor i aconseguir un efecte antiinflamatori i vasoconstrictor, ja que afavoreix la coagulació. 
• Aplicar massatges uterins durant el puerperi, per afavorir la contracció de l’úter i disminuir el risc d’hemorràgia. 

 
Altres situacions: 

• Seguir les indicacions recomanades quan el part es produeix en un lloc no planejat. 
• Seguir les indicacions recomanades quan la maternitat s’afronta en solitari. 
• Seguir les indicacions recomanades en situacions de dol perinatal.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscs

Suggeriments per a la dona

El part flueix controlat per la part més primitiva del cervell, l’hipotàlem, des d’on es regulen els instints. Així, tot el que ajuda a manifestar els instints i a limitar l’ús de la part més racional del cervell, el neocòrtex, afavoreix els treballs de part.

En aquest sentit, es recomana seguir els consells següents: 

• No s’ha d’estar pendent dels altres, sinó que s’ha d’actuar espontàniament. 
• És important deixar-se anar i no inhibir-se, ni reprimir els instints, ni mantenir les formes. 
• Cal manifestar les emocions (el dolor, la por o l’enuig) sense censura. 
• Gemegar o cridar durant les contraccions és una forma excel·lent per expressar i alleujar el dolor. La manera més eficaç és cridar des de la part més profunda del ventre mentre s’expulsa l’aire, tal com fan alguns tenistes quan donen un cop a la pilota; hi ha un altre tipus de crit més estrident, que surt de la gola, que és fruit de la por. 
• S’ha de relaxar la boca. 
• Cal demanar tot allò que sigui necessari.  
• Connectar conscientment amb el fetus pot ajudar a recuperar forces. 
• És important que la dona estigui acompanyada per una persona de confiança, encara que s’afronti la maternitat en solitari.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

S’entén com a treball qualsevol activitat física o intel·lectual. El part requereix una activitat física i mental intenses, comparables a pujar una muntanya elevada o córrer una marató. Els canvis físics i emocionals que viu la dona són l’anomenat treball de part i, malgrat que són intensos, són compatibles amb l’alegria i el goig.

En l’inici del treball de part, tant es pot sentir por com alegria. Si la gestant aconsegueix superar la por, es relaxa i reconeix aquestes sensacions com a normals i necessàries per al naixement, pot aconseguir gaudir del part i viure’l de forma plaent. Al final del part, la dona pot sentir-se molt satisfeta –fins i tot hi ha referències a parts orgàsmics.

Si no es veu amb cor de superar la por i el dolor, l’anestèsia peridural la pot ajudar a viure aquest procés amb més tranquil·litat i alegria.

Per afavorir el treball de part en les fase prodròmica i en la d’inici de la dilatació, es recomana: 

• Si és de dia, continuar amb les activitats quotidianes. 
• Resoldre qüestions logístiques: fer els darrers preparatius, contactar amb els acompanyants, buscar cuidadors per als fills grans, etc. 
• Si el part comença a la nit, intentar descansar o prendre una dutxa o bany calent.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se