Consulta els tutorials
Consells de la infermera
RespirarpP@)
La dona lactant recupera després del part la capacitat pulmonar que tenia quan va començar la gestació, és a dir que millora sensiblement respecte a quan estava embarassada.
No obstant això, cal remarcar que, al començament, una dona pot estar angoixada fins que aconsegueixi instaurar la lactància amb èxit, i aquest fet li pot provocar un bloqueig a nivell respiratori causat per l’angoixa. Per això, és recomanable fer servir tècniques complementàries que puguin ajudar-la a recuperar tota la seva capacitat pulmonar i mesures que segurament l’ajudaran a augmentar-la.
Consells generals
- Convé tenir una postura còmoda quan es doni el pit que permeti no oprimir la caixa toràcica.
- Pot disminuir l’activitat i delegar en d’altres tot el que no pugui fer ella mateixa.
- Fer inspiracions profundes i allargar el temps de l’espiració (és a dir, fer l’espiració en dos temps).
- Pot dormir una mica incorporada o amb més coixins.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
En relació amb l’alimentació, les pautes recomanades en la lactància no difereixen de les generals durant l’embaràs. De fet, la dona lactant ha de mantenir la mateixa aportació calòrica que durant la darrera etapa de l’embaràs.
Consells generals
- És indispensable consumir aliments de tots els grups de manera variada. Si es té intolerància a algun aliment en concret sempre se’n pot buscar un d’equivalent.
- S’han d’evitar els aliments o condiments que s’associen a molèsties digestives com el pebre o la llimona, vegetals rics en àcids aromàtics com pebrot, cogombre, ceba o coliflor, aliments que produeixin flatulència com col, llenties i cigrons, i qualsevol aliment que no es digereixi bé.
- Convé disminuir els aliments rics en sucres i farines (brioixeria, pastisseria industrial), així com els aliments fregits i excessivament greixosos (patates xips, patates fregides, xarcuteria i arrebossats).
- Cal fer un bon repartiment dels àpats al llarg del dia (de 3 a 5) i intentar evitar les ingestes molt copioses.
- S’ha de fer un esmorzar complet abans de sortir de casa.
- Es poden fer servir diverses tècniques culinàries (forn, planxa, guisats, fregits…), però s’han d’evitar aquelles que comporten un excés de greix.
- S’ha de procurar menjar una ració de verdura crua, en forma d’amanida, i una de cuita al dia, per garantir una ingesta adequada de vitamines, minerals i fibra.
- És convenient una ració de peix al dia.
- S’ha de procurar que una de les racions de fruita sigui rica en vitamina C (taronges, kiwis, mandarines, maduixes…).
- S’ha d’utilitzar preferentment oli d’oliva, tant per cuinar com per amanir.
- S’ha d’intentar menjar asseguda a la taula i amb tranquil·litat, procurar que sigui a les mateixes hores i sense saltar-se mai cap àpat.
- És aconsellable beure uns dos litres d’aigua al dia.
- Cal eliminar les begudes alcohòliques, les gasoses, les refrescants ensucrades i les estimulants (cafè, te, coles).
- S’han d’evitar les substàncies estimulants en general, com el cacau o la xocolata.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
Durant la lactància materna és molt recomanable fer exercici suau, sobretot després de la sisena setmana postpart, anomenada quarantena. Abans d’aquest moment, s’han de seguir els consells individualitzats que recomana la llevadora a la dona a la consulta.
Consells generals
- La natació és un dels exercicis més complets i es pot fer a partir de les sis setmanes del part.
- Cal evitar l’exercici intens i descansar quan el cos ho demani.
- S’ha de mantenir una hidratació adequada i portar roba que afavoreixi la transpiració.
- Convé seguir les normes relacionades amb la correcta higiene postural i buscar la millor posició per donar el pit. Si es dóna el pit asseguda, cal mantenir la columna ben enganxada a la part posterior del seient.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
És molt important que la mare lactant descansi bé. La recomanació a l’hora de donar el pit és no estar subjectes a horaris, és a dir, oferir el pit a demanda, i això condicionarà la manera de descansar.
Consells generals
- La mare ha de rebre ajuda per fer totes les activitats que no depenen d’ella directament. De fet, només hi ha una activitat que no pot fer ningú per ella: donar el pit. Totes les altres activitats, en la mesura que pugui, les hauria de delegar.
- La mare ha d’intentar descansar quan el nadó també ho fa i a les nits procurar donar el pit estirada, ja que això afavoreix el descans de la mare i alhora, si es fa amb llum tènue i en silenci, el nadó pot anar diferenciant la nit del dia, l’activitat del repòs.
- Cal reduir les situacions que provoquen estrès i demanar ajuda.
- Es poden utilitzar tècniques de relaxació, com la respiració, el ioga, el tai-txi, massatges... Aprendre a relaxar-se aporta beneficis tant a la mare com al nadó.
- Si es presenten dificultats per agafar el son es poden incorporar mesures com: una dutxa calenta abans d’anar a dormir, llegir, rebre un massatge o ingerir begudes calentes.
- Convé tenir en compte els beneficis de les teràpies complementàries.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarpP@)
El restrenyiment és un problema molt freqüent en les embarassades i pot persistir durant la lactància. És important prevenir-lo.
Consells generals
- És necessari beure aigua i altres begudes, com infusions suaus (til·la, marialluïsa, camamilla), sucs de fruita, brou vegetal o llet (és millor si es fa fora dels àpats), fins a beure uns dos litres de líquid al dia.
- Cal menjar fruita i verdura cada dia. De dues a tres fruites mitjanes, un plat de verdura i un plat d’amanida ja és suficient.
- S’han d’incloure llegums i fruita seca a la dieta per la gran aportació de fibra.
- S’han d’introduir aliments integrals, com el pa, els cereals, la pasta o l’arròs.
- Es poden afegir llavors de lli als iogurts, a les amanides o a les cremes de verdures per augmentar el contingut en fibra.
- Es pot substituir la llet per iogurts amb bacteris bífidus (dos iogurts equivalen a un got de llet).
- Convé prendre una bona quantitat d’oli d’oliva (tres o quatre cullerades soperes al dia, i millor cru).
- Cal fer exercici físic amb moderació cada dia, com passejar, nedar, anar en bicicleta, etc.
- S’ha de dedicar el temps necessari a l’evacuació.
- És necessari respondre al desig d’eliminació (ja sigui urinari o de defecació) de seguida que aparegui.
- Estan contraindicats els laxants que acceleren el trànsit intestinal. Es poden prendre laxants suaus que augmentin el volum dels excrements, sempre després de consultar-ho a la llevadora.
- S’aconsella seguir les recomanacions generals de l’alimentació en la lactància materna.
Si hi ha morenes, es recomana:
- Canviar de posició sovint per evitar estar dreta o asseguda massa estona.
- Reduir la morena després de cada evacuació, si ha sortit de lloc, amb cura s’hauria d’introduir a l’anus.
- Prendre banys d’aigua tèbia o freds.
- Evitar aliments molt condimentats i begudes alcohòliques.
- Derivar al metge per si es presenten complicacions, el professional ja decidirà si s’ha d’aplicar tractament mèdic o quirúrgic.
- Per alleujar les molèsties i sempre després de consultar la llevadora/ginecòleg o professional sanitari, es podria administrar de forma local pomada antihemorroïdal, al mercat n’hi ha d’homeopàtica que no influeix negativament ni durant l’embaràs ni durant la lactància.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
En general, per evitar perills i prevenir riscos de qualsevol tipus es recomana saber els beneficis de la lactància materna tant per a la mare com per al nadó i seguir-ne les recomanacions generals, a més de les recomanacions institucionals, que han de permetre a la dona decidir lliurement respecte al tipus de lactància que més s’ajusti a les seves necessitats.
Cal destacar alguns aspectes relacionats amb: 1. Consum de medicaments, 2. Problemes de salut relacionats amb la lactància materna, 3. Risc laboral, 4. Llit familiar, 5. Tabaquisme, 6. Inhibición de la lactancia materna.
1. Consum de medicaments
Hi ha fàrmacs i tractaments mèdics per guarir problemes de salut de la mare que poden causar danys al nadó. Quan la mare ha de prendre un fàrmac és molt important que informi que està alletant. Algunes vegades no haurà d’interrompre la lactància materna, però d’altres ho haurà de fer de manera temporal o fins i tot, si no hi ha cap tractament alternatiu, de manera definitiva.
2. Problemes de salut relacionats amb la lactància materna
És important prendre les mesures adequades davant els problemes de salut més habituals que s’associen a la lactància materna, com les clivelles, la mastitis o l’obstrucció mamària.
3. Risc laboral
Hi ha reglaments estatals i internacionals que regulen els riscos laborals i prohibeixen o limiten l’exposició de les treballadores que alleten a substàncies o condicions concretes que les poden perjudicar. L’empresa ha de fer una avaluació dels riscos laborals i determinar si cal adaptar el lloc de treball, canviar la dona de lloc o fer una suspensió per risc durant la lactància materna d’un nen de menys de nou mesos (un permís similar a la prestació social per maternitat).
4. Llit familiar
Quan els pares decideixen compartir el llit amb el nadó s’aconsella seguir una sèrie de recomanacions per prevenir accidents:
- El nadó ha de dormir de panxa enlaire.
- Al llit no hi ha d’haver coixins.
- El llit ha de ser prou ample perquè s’hi càpiga còmodament.
- El matalàs ha de ser dur.
- No s’han d’utilitzar edredons massa gruixuts o pesants.
- No hi ha d’haver altres fonts de calor excessiva.
- El lateral del llit ha d’estar protegit.
- No s’hi ha de fumar.
- No s’ha de consumir ni alcohol ni medicaments que puguin afectar la capacitat de reacció dels adults.
5. Tabaquisme
El tabac també està totalment desaconsellat durant la lactància, per tant és una bona oportunitat per deixar de fumar. Si la dona no ho ha aconseguit, es recomana que fumi després de donar el pit, d’aquesta manera es pot eliminar la nicotina abans que el nadó torni a ser alletat. Aquest no hauria de ser un motiu per deixar la lactància materna.
6. Inhibició de la lactància materna
En determinades circumstàncies pot estar indicada la inhibició de la lactància: mort del fetus o neonatal, malalties que contraindiquen la lactància, decisió materna... La conducta dependrà del moment en què s’adopti aquesta decisió.
Si ja està decidit durant l’embaràs, quan hi hagi el part i durant les primeres 24 hores es pot inhibir la lactància prenent medicaments, com la bromocriptina o la cabergolina. El tractament farmacològic ha d’anar acompanyat de certes mesures físiques com embenats compressius suaus de les mames immediatament després del part, no alletar el nadó i no estimular l’arèola ni el mugró. També és adequat combinar aquestes mesures físiques amb algun analgèsic si les molèsties de la dona són intenses.
Si la indicació sorgeix una vegada iniciada la lactància, s’ha d’inhibir el reflex de succió de manera fisiològica mitjançant la no estimulació de l’arèola o el mugró. Sempre que sigui possible el deslletament es farà de manera progressiva i simultània a la suplementació alimentària del nen. Si la mare no pot disminuir progressivament les preses, pot anar disminuint a poc a poc el buidatge de la mama manualment per evitar la ingurgitació.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscos
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
La comunicació amb la parella i la família és fonamental per a la dona que alleta i alhora un element necessari per a l’èxit de la lactància materna. Desenvolupar el rol de pares pot causar ansietat tant a l’home com a la dona. El suport pot anar des d’escoltar activament l’expressió dels sentiments en parella fins a defensar la decisió d’alletar davant les crítiques d’altres persones que els puguin envoltar. És durant les primeres setmanes quan els canvis hormonals del postpart i les necessitats de cures constants del nadó causen els principals problemes d’adaptació a la dona i a la família. En aquest sentit, cal afavorir la participació del pare o la parella, els avis i els germans en totes aquelles tasques que suposin contacte amb el nadó i que no siguin la lactància materna. Per al nen és bo poder relacionar-se amb els membres de la família i cal integrar-los a tots en el suport a la mare que dóna el pit. El vincle afectiu amb la família s’estableix amb carícies, banys, jocs, etc., i la mare pot descansar. A més, és un bon moment per potenciar la relació del pare amb els germans més grans.
Quan la dona i la seva parella no coneixen altres models similars d’alimentació i criança poden sentir-se aïllats socialment.
La mare que alleta no s’ha de sentir sola. En aquest sentit, hi ha diverses associacions que organitzen grups de mares per facilitar converses, xerrades i consultes espontànies de suport a la dona perquè comparteixin les seves experiències en un ambient càlid.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-sepP@)
1. Treballar fora de casa
La incorporació a l’activitat quotidiana i molt especialment a la vida laboral suposa un canvi important en aquest moment de la vida de la dona que condicionarà més o menys la lactància materna.
Per a algunes dones desenvolupar tasques fora de casa suposa un impediment important a l’hora de poder alletar el fill, i més encara quan es vol fer una lactància materna a demanda. Les recomanacions dels experts sobre lactància materna exclusiva a demanda durant els primers sis mesos de vida del nadó resulten sovint incompatibles amb la vida laboral de la dona. Aquest problema, a més, pot generar molta angoixa, ja que a la separació de la mare del fill s’hi afegeix el sentiment de culpa per no poder alletar o no poder assolir els objectius laborals. A més, la dona també ha de viure amb l’intens cansament que suposa la criança i moltes vegades la falta de suport social i la pressió perquè deslleti el nadó.
En els darrers anys han millorat les polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar a l’Estat espanyol, però, a més, cal un canvi social que permeti a les famílies adaptar horaris i recursos per garantir la lactància materna a demanda sense por de perjudicis laborals per a la dona i l’home.
Consells generals
- Cal valorar les possibilitats d’horaris més flexibles o de menys jornada durant uns mesos per poder estar més temps amb el nadó, i tenir clar que encara que s’esculli incorporar-se aviat a la feina és possible continuar alletant durant molts mesos.
- Si la mare s’incorpora a la feina quan el nadó ja té prop de sis mesos, es poden oferir altres aliments en forma de puré (arròs, patata cuita, puré de verdures, puré de verdures amb carn, puré de fruites) durant les absències de la mare, de manera que quan la mare torni a casa li ofereixi el pit a demanda.
- Si l’absència de la mare és prolongada, caldrà que la dona s’extregui la llet i la conservi de forma adequada a la feina, per evitar la congestió mamària.
- Cal conèixer els drets associats a la maternitat, que es poden trobar a:
- Estatut dels treballadors. Reial decret legislatiu 1/1995 de 24 de març.
- Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals de 8 de novembre.
- Reial decret llei 11/1998 de 4 de setembre.
- Llei 39/1999 de 5 de novembre de conciliació de vida familiar i laboral de les persones treballadores.
- Reial decret 1251/2001 de prestacions econòmiques de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l’embaràs.
- Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Aquestes lleis permeten bàsicament permisos laborals, reduccions de la jornada i excedències.
A totes aquestes normatives cal afegir-hi les especials dels convenis de cada empresa o col·lectiu de treballadors, en què sovint es poden trobar ajuts de fons social per afavorir la lactància materna i la criança.
Moltes dones, a causa de circumstàncies especials, de vegades per la precarietat laboral i d’altres per carreres professionals molt competitives, hauran de negociar la manera de poder gaudir d’aquests ajuts o buscar solucions alternatives, que poden ser des de la possibilitat que algú els porti el nen al lloc de treball o potser treballar telemàticament, entre d’altres.
2. Oci i diversió
La criança sovint suposa un canvi en el tipus d’oci per als pares, ja que hi haurà algunes activitats que no podran fer amb els seus fills. Tot i que mares i pares poden tenir l’ajut de familiars i cangurs per poder seguir gaudint dels seus hobbies, molt sovint troben més estimulant poder fer altres coses que suposaran un temps de relació amb els seus fills. Hi ha molts espais adaptats per a la diversió en família que són totalment compatibles o estant totalment adaptats per a la lactància materna, ja que la lactància materna no necessita preparació, la llet del pit sempre està a punt i només cal una posició còmoda per a la mare. A més, si no es vol alletar en públic, molts centres comercials, biblioteques, ludoteques i espais d’oci disposen d’una sala d’alletament que garanteix la intimitat i la tranquil·litat de mare i fill.
Exemples d’activitats d’oci amb nadons lactants per a pares i mares:
- Activitats organitzades en ludoteques públiques i privades.
- Xerrades en casals municipals.
- Música per a nadons (L’Auditori).
- Excursions a parcs i jardins.
- Assistència a grups de postpart i pediatria organitzats pels centres sanitaris d’assistència primària.
- Cursos de natació per a nadons (recomanat a partir dels sis mesos).
- Banys i jocs a la platja (recomanat a partir dels sis mesos).
- Dinars i sopars en cafeteries o restaurants que garanteixin un espai sense fum.
- Visites a museus, zoològics i aquaris.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
Dormir amb el nen al llit pot ser aconsellable
A la nit, quan hi ha més pressa, i tenint en compte que l’alimentació natural ha de ser a demanda, és ideal que mare i fill comparteixin el llit, però aquesta conducta normal es considera patològica a les civilitzacions occidentals des dels últims 50 anys. La pèrdua de la cultura de la lactància materna, l’aïllament social i la pressió psicològica per no seguir les pautes considerades normals poden fer que la lactància materna s’abandoni. Dormir amb el nadó és una qüestió personal i només es recomana que es faci amb certes mesures de seguretat.
Es pot lactar durant l’embaràs
L’oxitocina que s’allibera durant les preses no provoca avortaments. El risc d’avortament pel fet de donar el pit és molt petit a menys que hi hagi amenaça per altres motius. Durant el primer trimestre els mugrons estan més sensibles i pot ser que la dona senti dolor i decideixi deslletar. S’ha de fer de manera que el nen no ho vegi com un fet negatiu per l’arribada del germà. De vegades el canvi de gust que provoca la nova composició de la llet fa que l’infant deixi de demanar el pit.
Riquesa d’aliments durant la lactància materna
La mare no necessita variar els seus hàbits de menjar o de beure. És possible que la mare tingui més set, però no és necessari beure per força. Només en el cas excepcional d’al·lèrgies podria ser necessari suprimir algun aliment de la dieta de la mare.
En tot cas hi ha aliments que canvien el gust de la llet, però això pot facilitar la introducció posterior d’aliments complementaris amb varietat de gustos.
La dona durant la lactància produeix la llet necessària
La dona durant la lactància produeix la llet necessària per alimentar un nadó i, fins i tot, pot produir llet suficient per a dues o tres criatures. De vegades la mare es preocupa perquè percep que té poca llet i dubta de la seva capacitat per alletar, però en general es tracta de pors fonamentades en el fet que, a diferència del biberó, el pit no és transparent i no pot veure la quantitat de llet que pren l’infant. A més, si el nadó menja molt i sovint, la sensació pot ser de pit buit i tou. Cal tenir sempre present que si el nen està tranquil i feliç, i mulla quatre o cinc bolquers diaris és signe que està prenent el que necessita.
Per contra, si el nadó està inquiet i afamat, s’ha de revisar la posició de la seva boca mentre mama. Si s’observen símptomes d’un mal buidatge del pit, com pot ser a través de la presència de clivelles o ingurgitació, cal valorar possibles problemes d’origen mecànic a l’hora d’alletar. Si la posició és correcta, pot tractar-se d’una crisi de creixement i tan sols s’ha de permetre la lactància a demanda i una mica més intensiva durant uns dies per tal d’incrementar la producció. Per exemple, es pot alletar més de 8 cops al dia i sempre que el nadó ho demani, encara que no tingui gana, ja que el contacte de la seva boca amb el pit estimula la producció de llet.
Davant de qualsevol dubte, podeu posar-vos en contacte amb la llevadora o la infermera per tal que observi una presa i ajudi a valorar la situació i a identificar l’existència de possibles problemes.
Alletar no deforma el pit
Alletar no és la principal causa dels canvi en la forma del pit. La forma del pit pot variar d’una dona a una altra segons la genètica, igual que pot variar l’alçada o la complexió física. Altres factors importants pel que fa a la forma dels pits són l’edat, el greix corporal i l’embaràs. Normalment el pit és rodó a l’adolescència i s’aplana i pren forma de pèndol quan la dona està embarassada.
L’embaràs fa madurar la glàndula mamària i provoca canvis definitius, de manera que és l’embaràs la causa principal dels canvis en la forma dels pits i no el fet d’alletar.
Tints, colorants i depilació
L’absorció a través de la pell de la mare d’aquests productes és mínima i no passen a la llet. Només s’ha d’evitar que tinguin contacte directe amb la pell del nen.
Intervencions dentals
Els anestèsics locals no passen a la llet. Els empastaments poden causar un mínim increment de mercuri a la llet, però les dosis són insignificants.
La lactància materna i els canvis al pit
La forma del pit es deu a factors genètics, l’edat i el greix corporal, i el canvi fonamental esdevé durant la gestació.
La mida de la mama o la forma del mugró (protuberant, pla, invertit) no són determinants per a l’èxit de la lactància materna. El mugró és erèctil per poder adaptar-se a la boca del nadó durant la succió un cop el nen ha fet l’enganxada a l’arèola.
Per mamar el nadó col·loca la llengua sota l’arèola i per tant ha d’obrir molt la boca i fixar un gran tros de pit que comprèn l’arèola. No ha de fixar només el mugró o fer el buit, i per tant la mida i la forma del mugró no són determinats, ja que la mecànica de succió en la lactància materna és molt diferent de la dels biberons.
La ingesta de cervesa no augmenta la producció de llet
La cervesa amb alcohol o sense pot estimular la secreció de l’hormona prolactina, però no hi ha estudis que demostrin que la cervesa incrementi la producció de llet.
El degoteig de llet i la producció
La sortida de gotes de llet està provocada o bé per la manca de força dels músculs que envolten els conductes terminals del mugró o bé per un reflex d’ejecció potent. Una gran producció pot ocasionar o no aquest efecte, no estan relacionats.
Aspecte de la llet
Hi ha dones que comparen el calostre i la llet de transició amb la llet de vaca i pensen que la seva llet no és prou bona. La llet materna té en cada etapa la consistència perfecta per afavorir una absorció òptima per la maduresa del nen.
El còlic
La lactància materna és un factor protector del còlic del lactant, però lamentablement la inseguretat per l’origen del plor és un dels principals motius per a la complementació o el deslletament.
Xumets i tetines
Els moviments que ha de fer la llengua del nadó per prendre la llet del pit i de la tetina d’un biberó són molt diferents. Això pot crear confusió al nadó i la mare pot interpretar que ja no vol el pit. A més, la sortida de llet del biberó és immediata mentre que la del pit requereix un mica de treball inicial, de manera que el nen que ha pres biberó pot enfadar-se perquè no li agrada aquesta nova espera. Per això és recomanable no donar biberons durant el primer mes de vida al nadó fins que no estigui ben instaurada la lactància materna i sàpiga distingir bé les dues tècniques.
Els xumets poden interferir en la lactància materna, ja que el nadó mama menys i per tant estimula menys el pit, i en conseqüència la dona produeix menys. A més, succionar cansa molt i la capacitat de mamar del nen sobretot durant el primer mes és reduïda.
Finalment les males posicions que el nadó pot adoptar per costum poden generar posteriors lesions al pit de la mare.
Mugroneres
Les mugroneres també poden interferir en la lactància materna, actuen de barrera i fan perdre intensitat a l’estímul de la boca del nadó quan mama, en detriment de la producció de llet. I si el nadó s’acostuma a mamar amb mugroneres, pot resultar difícil ensenyar-li a fer-ho sense. També pot reduir l’efectivitat de l’extracció de la llet i predisposar a complicacions.
Temps i pit
Durant un temps es va posar de moda limitar la durada de la succió d’un pit i de l’altre a deu minuts per pit. Actualment sabem que és una conducta errònia i que dificulta l’èxit de la lactància materna. A mesura que es buida la mama, la concentració de lípids augmenta, i per tant si només permetem al nadó prendre llet durant un temps breu de cada pit sempre estarà prenent la llet inicial. A més, la quantitat de llet que un nen és capaç de mamar en deu minuts canvia molt en cada infant, alguns hauran pres prou llet però d’altres no. Cada lactant s’autoregula i decideix quan en té prou d’un pit i llavors li hem d’oferir l’altre.
Comentaris
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- Alletar
- Iniciativa per a la humanització de l'assistència al naixement i la lactància
- Organització Mundial de la Salut
Associacions / grups d'ajuda mútua
- Alba Lactancia Materna
- Associació de suport a la Lactància materna
- Federació catalana de grups de suport a la lactància
- Federació espanyola d'associacions pro-lactància materna
- La Leche Leage
Societats professionals
- Associació catalana de llevadores
- Comité de lactància materna de l’associació espanyola de pediatria
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Aguayo Maldonado J, Arena Ansótegui J, Díaz Gómez M, Gómez Papi A et al. Lactancia materna: guía para profesionales / Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatría.
Majadahonda: Ergon; 2004. - American Academy of Pediatrics Work Group on Breastfeeding. Breastfeeding and the use of human milk.
Pediatrics. 1997; 100(6):1035-9. - Babio N, Cabezas C, Cabrera D, Carrió S, Castell C, Chacón C et al. Guia de recomanacions per a l'alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)
[Internet]. Barcelona: Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut. Pla integral de promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS). Generalitat de Catalunya i Agència de Protecció de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2009 [accés 15 de febrer de 2010]. Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Recomanacions%20alimentaci%C3%B3%200-3%20anys.pdf - Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. L'alimentació de lactants i nens petits: recomanacions estàndard per a la Unió Europea [Internet].
Barcelona: Generalitat de Catalunya- Departament de Salut, UNICEF; 2009 [accés 15 de febrer de 2010]. Disponible a:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/lactue07.pdf - Gonzàlez C. Manual Práctico de Lactancia Materna.
Barcelona: Associació Catalana Pro Alletament Matern; 2008. - Gubau Brun C. Manual per a un bon Alletament Matern / Royal College de Midwives.
1a ed. Barcelona: Associació Catalana de Llevadores; 1992. - Krisha McCoy, MS. Amamantar al bebé. ¿Cuánto tiempo debo hacerlo?.
Salinas Valley Memorial Healthcare System. [Internet]. 2015 [accés febrer de 2015] Disponible a: http://www.svmh.com/health/content.aspx?chunkiid=126854 - Lawerence RA. La Lactancia materna : una guía para la profesión médica.
4ªed. Madrid: Mosby; 1996. - Lozano de la Torre MJ, Hernández Aguilar MT, Lasarte Velillas JJ, Aguayo Maldonado J, Rosa Pallás C, Gómez Papi A. Manual de lactancia materna: de la teoría a la práctica.
Madrid: Médica Panamericana; 2008. - OMS. Oficina Regional para Europa. Unidad Nutricional. Módulos de preparación IHAN. Práctica y promoción de la lactancia natural en Hospitales Amigos de los Niños. Curso de 18 horas para el personal de la maternidad.
Ginebra: Organización Mundial de la Salud; 1992. - WHO Commission on Health and Environment , UNICEF. Protecting, promoting and supporting breast-feeding: the special role of maternity services / a joint WHO / UNICEF Statement. Genève: World Health Organization; 1989.
Bibliografia recomanada
- Alba Lactància Materna. Claus per a una Lactància Materna d'èxit [Internet].
Barcelona: Alba Lactància Materna; 2008. [accés 15 de febrer de 2010]. Disponible a:http://www.llevadores.cat/html/blanc/arxius/guia.pdf - Cattaneo A. coordinador. Protección, promoción y apoyo a la lactancia en Europa: Plan estratégico [Internet]. Comisión Europea Dirección de Salud Pública y control de Riesgos:
Luxemburgo; 2004 [accés 15 de febrer de 2010]. Disponible a:http://www.aeped.es/sites/default/files/5-europe_a_blueprint_for_action.pdf - Fernández Bardón R. editora. Protocol d’Assistència al part i al puerperi i d’atenció al nadó [Internet]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Direcció General de Salut Pública; 2003 [accés 15 de febrer de 2010]. Disponible a:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/protpart.pdf - González C. Comer, amar, mamar: guía de crianza natural.
Madrid: Temas de Hoy; 2009. - Odent M. El Bebé es un Mamífero.
3ªed. Madrid: OB STARE; 2009.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Gemma Olivera Sánchez
Diplomada en infermeria (UB, 1997). Postgrau d’Infermeria Oncològica (EUI – UB, 2002). Especialitat en infermeria obstetricoginecològica. Infermera oncològica a l’Institut Català d’Oncologia (Hospitalet de Llobregat, 1997-2001) i al Centre Oncològic M.D. Anderson Internacional España (Madrid, 2001-2003). Llevadora de la Unitat Docent de Llevadores (UB, Hospital de Granollers, 2004–2006). Llevadora assistencial des del 2006. Llevadora a la sala de parts de l’Hospital Sachsenhausen (Frankfurt am Main, Alemanya, 2007). Des del 2008, és llevadora de la sala de parts de l’Hospital General de Granollers i llevadora adscrita al PASSIR (Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) de Granollers/CAP de Cardedeu. Membre de la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeria des del 2008. Col·laboradora docent amb les llevadores internes residents adscrites a la formació de l’Hospital General de Granollers/PASSIR de Granollers des del 2008.
Montserrat Ortiz González
Diplomada en infermeria (EUI – Prínceps d’Espanya, 1991). Màster en infermeria medicoquirúrgica (UB, 1996). Infermera especialista en infermeria obstetricoginecològica (comadrona) (Unitat Docent de Catalunya, 2001-2003). Infermera de l’Hospital de Bellvitge de Barcelona (1991-1996) i de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona (1996-2004). Llevadora assistencial a la sala de parts de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), des del 2003 fins l’actualitat, i dins del PASSIR (Programa d’Atenció Sexual i Reproductiva) de l’àrea de la Dreta de l’Eixample (Barcelona) des del 2009 fins a l’actualitat. Adjunta de la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona des de l’octubre del 2008.