Infermera virtual.com

1. Posicions 

L’èxit de la lactància materna depèn en gran mesura d’una bona tècnica a l’hora de posar el nadó al pit, d’aquesta manera s’eviten problemes de dolor al mugró i a la mama, i el subministrament no adequat de llet.

La tècnica d’alletar es perfecciona amb la pràctica, i requereix, per part de la mare, paciència i temps. Els dies més durs per a una mare que s’inicia en l’alletament són els primers (aproximadament una setmana o deu dies). És molt important que la mare rebi ajuda i consell des de la primera vegada i que si és possible hi hagi un contacte immediat amb el nadó durant la primera hora de vida.

En aquest sentit s’aconsella: 

1. El lloc on la mare doni el pit ha de ser silenciós i pacífic, i ella ha de buscar una postura còmoda. 
2. És ideal oferir el pit a demanda, és a dir, quan el nadó ho demana (aproximadament de 8 a 12 vegades en 24 hores), d’aquesta manera la mare evita problemes de congestió mamària. Amb un horari rígid i espaiat en el temps el nadó pot succionar amb molta força –per la gana– i lesionar el mugró. 
3. Un cop finalitzada la presa, s’hauria d’esprémer el pit perquè surti una mica de llet, fer un lleu massatge al mugró i deixar que s’assequi a l’aire (per prevenir clivelles). 
4. Cal acostar el nadó al pit, no el pit al nadó. 
5. L’orella, l’espatlla i el maluc del nadó han d’estar alineats. 
6. Subjectar el pit amb la mà, de manera que el dit polze quedi per sobre i la resta de dits per sota, separats de l’arèola. 
7. Fer pessigolles amb el dit petit o amb el mugró al llavi inferior del nadó, de manera que quan obri la boca, el mugró de la mare s’introduirà a la seva boca. Els llavis del nadó han d’envoltar l’arèola. 
8. El nas del nadó ha de tocar el pit, però sense fer pressió, perquè el nadó pugui respirar lliurement. 
9. La dona lactant sap que el nadó està succionant perquè sent una tirada rítmica al pit, en cap cas ha de fer mal. 
10. Per retirar el nadó del pit, s’ha d’eliminar el buit que el nadó aconsegueix amb la succió, perquè a la mare no li faci mal. Això s’aconsegueix introduint el dit petit de la mare entre els llavis del nadó, entre les genives. 
11. Un cop el nadó ha acabat, cal ajudar-lo a expulsar l’aire que ha empassat mentre succionava. Això s’aconsegueix col·locant el nadó en posició vertical, entre el pit i l’espatlla de la persona que el sosté, i pressionant-li lleugerament l’esquena, donant-li lleugers copets.

Posicions per alletar:

1.1 Posició de bressol

La mare ha de seure còmodament, en una cadira amb el respatller ampli, per recolzar-hi bé l’espatlla. Pot elevar el nadó utilitzant un coixí, i perquè l’esquena quedi totalment alineada és recomana la utilització d’un tamboret per als peus. Un cop la dona estigui còmoda, convé que col·loqui el nadó sobre el seu braç, amb el cap sobre el colze i el melic del nadó contra el melic de la mare. L’avantbraç del nadó ha d’estar per sota del braç de la mare. 

1.2 Posició de rugbi o de futbol americà

La mare seu còmodament i sosté el cap i el coll del nadó amb la mà, de manera que les cames i el tronc quedin per sota del braç.

Aquesta posició es recomana en parts per cesària, en pits grans, en nadons petits i nerviosos, i en casos en què la mare necessita buidar la glàndula mamària lateralment.

1.3 Posició estirada en decúbit lateral

La mare està estirada còmodament, pot col·locar el nadó paral·lel a ella i melic contra melic.

Aquesta posició està recomanada els primers dies, quan la mare ha tingut una cesària, en situacions en què no pot estar asseguda molta estona (sigui per l’episiotomia o per hemorroides o morenes), quan la mare està molt cansada o a les nits.

A aquesta posició s’hi pot afegir una variant que seria amb el nadó en paral·lel a la mare però no melic contra melic, d’aquesta manera s’aconsegueix buidar la part baixa del pit. 

2. Alimentació

Durant el període de lactància és molt important mantenir una alimentació equilibrada i saludable amb tots els grups d’aliments. Durant la lactància, igual que durant l’embaràs, els requeriments nutricionals augmenten.

El requeriment energètic estimat per a una dona gestant és de 2.700 kcal/dia i es calcula en funció del requeriment estimat per a la dona (segons sigui adolescent o dona adulta) més la despesa que es deu a la lactància, aproximadament 700 kcal. D’aquestes 700 kcal, 200 kcal s’obtenen de les reserves acumulades durant l’embaràs en el teixit adipós dels malucs. És per aquest motiu que el període de lactància materna no és un bon moment per fer una dieta d’aprimament. El fet d’alletar, a més, mobilitza els greixos perifèrics de la dona, i fa que es produeixi d’una manera natural l’aprimament de la zona abdominal i de les zones en què s’ha produït la reserva energètica al llarg de l’embaràs.

La llet materna té molta aigua, es necessita una llet amb un contingut d’un 88 % d’aigua aproximadament i es recomana que la dona que alleta begui al voltant de dos litres d’aigua al dia, tot i que normalment la ingesta es regula per la set. 

3. Exercici

La pràctica d’activitats esportives és compatible amb la lactància. En aquest sentit s’aconsella: 

• L’exercici moderat, ja que en combinació amb una nutrició equilibrada és molt saludable. Per exemple, es pot caminar 45 minuts cada dia. No s’ha demostrat que l’exercici disminueixi la producció de llet. 
• La natació no està contraindicada un cop passada la quarantena. El fred pot inhibir, però només temporalment, l’ejecció de llet. Només cal que la dona utilitzi un sostenidor ferm sense que estrenyi gaire.

1. Inici

Per facilitar el començament de la lactància s’aconsella: 

• Començar immediatament després del naixement amb el contacte pell a pell immediat. La llevadora eixuga el nadó i el col·loca en contacte directe amb el pit i l’abdomen de la mare sempre que sigui possible. 
• Totes les intervencions mèdiques no urgents s’han de deixar per després de la primera presa de pit del nen, i si no és possible de seguida que recuperin l’estabilitat reiniciaran el contacte pell a pell. 
• Facilitar que la dona estigui acompanyada i se l’ajudi en aquests moments a iniciar l’alletament. En aquest sentit, s’aconsella que sigui la mare qui manipuli el nadó i la llevadora hi pugui intervenir si detecta dificultats. 
• La primera presa ha de durar fins que el nen deixi anar el mugró espontàniament, ja que, encara que no el vegi, la mare ja té calostre. 
• El nadó mamarà del primer pit fins que espontàniament el deixi anar i seguidament se li oferirà el segon pit. A la següent presa es comença per l’últim pit que s’ha ofert.

No hi ha una edat establerta per al deslletament fisiològic a la raça humana. L’OMS, l’Unicef i l’Associació Catalana de Pediatria recomanen, si així ho volen el nen i la mare, que s’alleti fins als dos anys. Un grup d'organitzacions, entre les quals hi ha l'OMS, l’Unicef i l’Associació Catalana de Pediatria, han intentat determinar quant temps s'ha d’alletar els nadons. La majoria d’organitzacions coincideixen que l’objectiu ideal és lactància exclusiva els sis primers mesos i, a partir del sisè mes, a més de la llet materna, introduir lentament altres aliments fins que el nadó s’hi interessi, situació que pot durar fins als tres anys. Hi ha diversos factors relacionats amb la mare i el nadó que s’han de tenir en compte per al deslletament, i cada mare hauria de decidir, tant per a ella com per al seu nadó, durant quant de temps ha de continuar la lactància materna.

El deslletament normal suposa un procés en el qual lentament s’introdueixen tots els aliments i l’infant adquireix l’habilitat de mastegar i deglutir sòlids. Per tant, no és un moment concret sinó tot un període que comença quan s’introdueixen aliments diferents de la llet materna i s’acaba amb l’abandonament complet de la lactància materna. 

Malgrat que hi pugui haver un cert rebuig als nous gustos i textures, cal mantenir l’oferiment d’aquests aliments sempre sense negar el pit. Es recomana evitar un final precipitat, ja que pot causar problemes emocionals i sentiments d’inseguretat al nen.

Pel que fa a l’edat de finalització del deslletament, està molt relacionada amb aspectes culturals, socials, econòmics o personals. Com ja hem dit, els organismes oficials recomanen mantenir la lactància materna fins als 2 anys, però la decisió depèn de l’infant i de la mare, igual que al començament el desig matern és fonamental. 

Font: Cattaneo A., Fallon M., Kewitz G., Mikiel-Kostyra K., Robertson A. L'alimentació de lactants i nens petits: recomanacions estàndard per a la Unió Europea, 2009; p. 21.

Consells de salut: Alimentació i infància de 19 mesos a 5 anys

Circumstàncies especials com la incorporació de la dona a l’activitat laboral després de la baixa maternal poden ser compatibles amb la lactància materna i no han de ser necessàriament un motiu de deslletament total.

La lactància materna no té només una finalitat nutritiva, sinó que té un component afectiu important de relació de la mare amb el fill. Per tant, a l'hora de deixar de lactar es recomana que la mare estableixi de mica en mica altres formes de relació afectives en aquells moments en què abans donava el pit, i canviï els espais de les preses per carícies, abraçades, jocs i cançons.

A poc a poc les preses es distancien en el temps i se'n redueix la durada, alhora que s'incrementen el nombre i el volum d'aliments dels àpats, per evitar que la gana porti el nen a demanar el pit.

Consells per evitar el dolor, la ingurgitació, l’obstrucció i la mastitis durant el deslletament

El deslletament es pot donar per dues situacions: perquè l'infant demana altres aliments i no reclama el pit o perquè la mare decideix iniciar el deslletament quan l'infant encara vol mamar.

S’ha de tenir present que com més gran és l’infant més capacitat té d'expressar-se i, per tant, de demanar el pit, però també està més preparat per ingerir altres aliments.

1. Si el deslletament esdevé perquè l'infant rebutja el pit i reclama altres aliments, se li han d’oferir aliments adequats a la seva edat. En aquest cas, com que el nen no demana el pit, noméscaldrà fer extraccions mínimes graduals de la llet del pit, tenint en compte les recomanacions següents:
   • L’extracció de llet es pot fer manualment o amb tirallets.
   • El pit no ha de quedar mai buit del tot. La dona ha d'extreure’n la llet justa per no sentir dolor. La sensació no ha de ser de pit ple ni de pit buit, sinó que el pit ha de tenir prou llet perquè en redueixi la producció. Aquesta llet residual s'anirà reabsorbint i, progressivament, la mare produirà menys llet.
   • La llet que s’ha extret es pot conservar i reutilitzar per administrar-la en biberons o per fer farinetes.
   • No s'aconsella la presa de medicaments inhibidors de la llet, com la cabergolina, ja que un cop ja instaurada la lactància materna aquests fàrmacs són ineficaços i poden provocar efectes secundaris.
   • No és necessari fer compressions fortes al pit ni prendre substàncies diürètiques com fàrmacs o infusions.
2. Si el deslletament és una decisió de la mare, es recomana fer un pla de retirada seguint els consells generals i tenint en compte les recomanacions següents de forma especial:
   • La decisió d'iniciar el deslletament s'ha d'explicar verbalment a l'infant encara que sigui molt petit, sempre amb sinceritat i afecte. Se li ha de dir verbalment que aquest canvi no comportarà canvis en l’afecte cap a ell. Es recomana escollir una data i anunciar-la amb anticipació.
   • Cal substituir la presa que sigui més fàcil per a la dona per aliments adequats a l'edat de l'infant. S’ha de mantenir aquesta decisió durant uns dies fins que l’infant ja no demani aquella presa o ho faci amb poca insistència. Aleshores se substituirà una altra presa seguint les mateixes pautes.
   • Les preses nocturnes o les que ajuden a induir el son acostumen a ser les últimes que es treuen, però aquesta decisió depèn en cada cas. Només la mare i l'infant saben quin és el moment del dia on les necessitats d'alletar son més difícils de substituir.
   • S’ha de dedicar el temps de la presa substituïda a carícies, abraçades, petons i altres mostres d'afecte.
   • Sovint els infants expressen els sentiments de pèrdua, de vegades amb plors, d'altres amb enrabiades. És aconsellable acceptar els seus sentiments i consolar-los.
   • La decisió de deslletament ha de ser ferma i s’ha de mantenir. No s'aconsella una actitud ambivalent, ja que els nens no poden entendre els canvis d'actitud i això els pot dificultar el procés.

1. Lactància materna en nens prematurs

Es considera que un nadó és prematur quan neix abans de complir la setmana 37 d’embaràs. La setmana de gestació en què neix el nen prematur és molt important i marcarà el grau de desenvolupament i maduresa dels seus òrgans.

L’aparell digestiu d’aquests nadons ha de començar a funcionar abans de ser madur. Només la llet materna té substàncies capaces d’accelerar aquest procés maduratiu. La llet materna posseeix principis actius que provoquen el desvetllament de la digestió després del part prematur. Els pits materns generen una llet diferent quan el part és prematur, el cos de la dona crea una llet adaptada diferent de la que es produeix quan el part és a terme, per exemple els greixos de la llet tenen una composició que els fa més digeribles.

Tot i així, moltes vegades la llet materna no pot cobrir totes les necessitats dels grans prematurs (és a dir, aquells nadons que són extremadament petits); no obstant això, és molt valuosa per la seva riquesa en defenses que el nadó encara no pot generar per si mateix.

Els nens prematurs es cansen ràpidament i és normal que no prenguin del pit la llet necessària per poder satisfer les seves necessitats, de manera que hauran de rebre-la ja sigui en sonda, xeringa, got o cullereta. Tot i així, cal mantenir el contacte pell a pell sempre que sigui possible, de manera que el nadó es familiaritzi amb l’olor de la mare, del pit i de la llet. La boca del fill és l’estímul més important per a la producció de llet de la mare.

Per poder oferir la llet que el nadó no pot succionar és recomanable que la mare s’instrueixi en les tècniques d’extracció i conservació de la llet.

2. Tenir bessons

Les mares de bessons poden alletar els seus fills igual que les mares d’una sola criatura, ja que els pits són capaços de produir prou llet per a dos o, fins i tot, tres infants. En el cas de tenir bessons és important seguir una dieta equilibrada, i rebre el suport i l’ajuda de la família i els amics, ja que el principal obstacle de la lactància és el cansament.

Els inicis de la lactància dels bessons són idèntics als d’un nadó únic i tant la mare com les criatures es poden trobar amb les mateixes dificultats. Sovint els bessons són prematurs o de baix pes i en aquest sentit cal seguir les pautes recomanades per l’equip de salut. 

Es pot alletar de manera alternant de manera consecutiva i no en el mateix pit (per evitar que un prengui sempre només la llet de l’inici i l’altre sempre només la del final, que és més greixosa) o bé simultània, amb un nadó a cada pit. Cada dona escull quina opció li és més adient, però en general en els primers dies de l’alletament, quan els nadons i la mare s’estan coneixent i encara la producció de llet no és gaire abundant, es recomana donar el pit a demanda a cada infant de manera alternant. Més endavant, quan la mare i els nadons tenen més habilitats, l’alletament simultani ajuda a estalviar temps i energia. 

3. Incorporació a l’activitat quotidiana habitual i a la vida laboral

És interessant valorar les possibilitats d’horaris més flexibles o de jornada reduïda durant uns mesos per poder estar més temps amb el nadó, però, tot i que sigui necessària una incorporació ràpida a la feina, és possible continuar alletant durant molts mesos.

Si la mare s’incorpora a la feina abans dels sis mesos de vida del nadó, la millor manera de mantenir la lactància consisteix a extreure la llet amb un tirallet o extractor de llet.

La llet materna es pot emmagatzemar a la nevera perquè el cuidador l’ofereixi al nadó amb un gotet o cullera. Si el nadó té més de dos mesos també se li pot oferir amb tetina. Si la mare ofereix el pit al nadó immediatament abans de sortir de casa i immediatament quan torna, el nadó necessitarà una o dues dosis de llet segons el temps que estigui fora.

És important saber que molts nadons quan la mare està disponible poden demanar sovint i ser alimentats a demanda, però quan la mare no hi és, són capaços d’aguantar diverses hores sense menjar. Alguns nadons dormen de manera prolongada quan la mare no hi és i demanen molt més sovint quan és al seu costat.

Per evitar el cansament derivat de la feina i del fet d’estar alletant és important que la mare aprofiti les hores en què pot descansar. Pot quedar-se adormida mentre alleta a la nit o fer la migdiada mentre alleta, i dormir i descansar més en els seus dies lliures. La feina de criar el nadó és cosa de dos, si la mare s’encarrega de la lactància materna, el pare o una altra persona de suport hauria de responsabilitzar-se d’altres aspectes relatius a la cura del nen i de la llar.

Si quan la mare s’incorpora a la feina el nadó ja té prop de sis mesos, es poden oferir altres aliments en forma de puré (arròs, patata cuita, puré de verdures, puré de verdures amb carn, puré de fruites) durant les absències de la mare, de manera que quan la mare torna a casa li ofereix el pit a demanda.

Si l’absència de la mare és prolongada convindrà que utilitzi un extractor de llet, també anomenat tirallet, en el lloc de treball, per evitar la congestió mamària per l’acumulació de llet. La llet extreta es pot emmagatzemar a temperatura ambient unes hores fins a arribar a casa o en una petita nevera portàtil, i es pot oferir al nadó quan la mare estigui treballant.

És convenient aplicar totes les mesures recomanades respecte a l’extracció i la conservació.

1.1 Clivelles

Són ferides superficials que afecten la pell dels mugrons. 

Causes

La causa més comuna de traumatisme del mugró és una mala col·locació de la boca del nen al pit. La boca del nen ha d’agafar l’arèola materna i en lloc d’això enganxa el mugró, que es traumatitza per la pressió sobre el paladar i les genives.

Altres aspectes que les afavoreixen són l’aplicació de cremes, sabons i el rentat excessiu.

A més, la confusió que crea en el nen la diferència entre com es col·loca la boca en una tetina de biberó i una mama pot causar lesions al pit per la manera d’enganxar-lo.

De vegades, i malgrat que el nen fa una bona col·locació de la boca, un tel o fre de la llengua curt interfereix en la col·locació de la boca al pit i pot produir clivelles o fissures al mugró. 

Signes i símptomes

Els primers dies després del part és normal sentir un dolor tolerable als mugrons, especialment al començament de la presa. Si el dolor persisteix i no es limita al començament és símptoma d’una mala posició, que s’ha de corregir i que està generant clivelles. Algunes vegades les clivelles van acompanyades de retenció de llet, ja que el dolor del mugró pot conduir a evitar l’alimentació amb el pit afectat. A més, les clivelles es poden convertir en una via d’entrada per als bacteris i anar acompanyades d’una mastitis quan la mare no deixa que el nadó buidi el pit adolorit. 

Tractament i consells 

• Com en qualsevol altra ferida a la pell superficial, s’aconsella l’exposició a l’aire sempre que es pugui. 
• El mugró i l’arèola han d’estar secs i l’únic líquid beneficiós per al pit de la mare i per a la boca del nadó és la llet materna, per tant s’aconsella aplicar unes gotes de llet materna sobre les clivelles després de la presa. 
• Es curen espontàniament en pocs dies si s’evita la fricció amb una bona posició, i per tant és fonamental canviar i buscar la millor posició del nadó per a la lactància materna. 
• No s’aconsella com a tractament l’ús de les mugroneres, ja que fan disminuir el buidat dels pits. Com a conseqüència de la mala estimulació la producció baixa i es pot acabar escurçant el període de la lactància. 
• No està aconsellat com a tractament l’ús de xumets o tetines. Els nadons necessiten temps i pràctica per aprendre a mamar amb eficàcia, i el moviment de la llengua, la posició de les galtes i la mandíbula és diferent en xumets i tetines que amb el pit matern, de manera que no podran habituar-se a una bona posició de la boca i les clivelles persistiran. 
• Quan la causa és un tel (o fre) de la llengua curt serà necessària la revisió de la boca de l’infant per part del pediatre per valorar si cal una intervenció sobre la llengua del nadó.

1.2 Ingurgitació.

És l’obstrucció del drenatge venós i limfàtic del pit matern. 

Causes

Apareix quan el pit està ple tant de llet com de líquid tissular. El flux de llet obstaculitzat i la pressió als conductes làctics i als alvèols augmenta. 

Signes i símptomes

Els pits s’inflen, estan edematosos, brillants i envermellits. Un pit ple no ingurgitat es nota calent, dur i ferm però no està brillant ni envermellit, normalment la llet surt bé i a vegades goteja espontàniament. Al nen li resulta fàcil succionar i buidar el pit. 

Tractament i consells 

• Es pot prevenir si la lactància materna és exclusiu a demanda amb un inici precoç, de manera que moltes dones ni tan sols noten la pujada de la llet. 
• Un cop ha aparegut consisteix a buidar el pit; algunes vegades s’ha de recórrer al buidatge manual o amb tirallet, ja que quan el pit està massa ple el nen té dificultats per a l’acoblament. 
• D’altra banda, el component inflamatori també dificulta l’extracció de la llet, i per tant serà més efectiu el massatge amb l’aplicació de calor humida durant l’extracció i de fred local entre preses.

1.3 Obstrucció mamària 

Es deu a l’acumulació de llet localitzada que afecta una part del pit, pot ser en un o en diversos lòbuls mamaris. 

Causes

Tot i que és una obstrucció sòlida es deu a un buidatge inefectiu de la llet en una part dels lòbuls mamaris del pit. Es creu que el material trobat es forma a partir d’una barreja de caseïna i altres materials endurits per sals que contenen calci. 

Signes i símptomes

Els signes serien una massa dolorosa en un pit, sovint amb envermelliment de la pell en aquella zona. Normalment les dones no tenen febre i es troben bé. Els símptomes cedeixen quan es treu el material de partícules sòlides, i la llet s’allibera de la zona del pit afectat. 

Tractament i consells  

• Es pot prevenir si la lactància materna és exclusiu a demanda amb un inici precoç. 
• Un cop ha aparegut consisteix a buidar el pit; algunes vegades s’ha de recórrer al buidatge manual o amb tirallet, ja que quan el pit està massa ple el nen té dificultats per a l’acoblament. 
• D’altra banda, el component inflamatori dificulta també l’extracció de la llet, i per tant serà més efectiu el massatge amb l’aplicació de calor humida durant l’extracció i de fred local entre preses.

1.4 Mastitis

És un procés infecciós de la mama. Pot aparèixer a la porció superficial o als teixits glandulars o teixits conjuntius més profunds. Si no es tracta pot evolucionar a abscés o concentració de pus dins la mama. La incidència observada de mastitis habitualment és de menys del 10 % i és més freqüent en la segona i la tercera setmana postpart. 

Causes

El mal drenatge d’un conducte mamari i els seus alvèols, la presència d’un germen i la disminució de les defenses maternes per la tensió i la fatiga ocasionen la mastitis.

Tot i que no sempre l’acumulació de llet a la mama progressa cap a una infecció, és molt important prevenir-la, ja que és el principal desencadenant de la mastitis. La llet humana fresca no és un medi adequat per al creixement bacterià, de manera que la infecció només apareix si no buidem el pit.

Quan la llet no es treu augmenta la pressió dins els alvèols mamaris, si continuem amb un buidatge no efectiu finalment la producció disminuirà. Però aquest procés no arriba a finalitzar fins a passades 2-3 setmanes. Mentrestant, la llet acumulada pot donar una resposta inflamatòria. Aquesta situació pot ser generalitzada, com en el cas de la ingurgitació, o localitzada, com a resultat de l’obstrucció interna o externa. La porta d’entrada dels gèrmens a la mastitis infecciosa és a través d’una fissura al mugró. Molt sovint trobem clivelles al mugró en les dones amb mastitis.

Un dels motius més freqüents de mal buidatge és un mal acoblament del nadó al pit, que suposa una succió no efectiva. També hi pot haver una compressió inadequada amb els dits de la mare sobre el pit o restriccions de freqüència i durada de les preses. La retenció de llet pot començar per situacions com saltar-se una o més preses, molt sovint quan el nen comença de cop i volta a dormir tota la nit.

Les robes cenyides poden ser un factor mecànic que s’ha observat amb relació a la mastitis. 

Descarregar infografia: Què causa la mastitis?

Signes i símptomes

Habitualment només està afectat un pit, i part d’aquest pit es posa vermell, inflat i endurit, i fa mal, i hi pot haver signes generals de febre i malestar. També pot anar acompanyat d’una clivella al mugró. 

Tractament i consells 

• Cal identificar tan aviat com es pugui i tractar ràpidament la ingurgitació o l’obstrucció amb massatge local, calor humida i repòs per evitar que provoquin una mastitis. 
• S’ha d’acudir a la llevadora, que farà una història de la mare per detectar dificultats o factors que poden causar la mastitis i veure com és l’acomodació de la boca del nadó al pit. 
• Cal continuar la lactància amb els dos pits i recordar que la mastitis no comporta la inhibició de la lactància, sinó ben al contrari, és molt necessari que continuï l’extracció de llet. 
• Convé assegurar-se de buidar el pit, ja sigui per la succió del nen o per aplicació d’extractors manuals o elèctrics. 
• Es pot aplicar un massatge suau a les zones inflades mentre el nen està mamant, per ajudar a fluir la llet. 
• Repòs, al llit amb el nadó millor. Això ajuda a reduir la inflamació i el dolor i resulta eficaç per incrementar les freqüències de les preses per millorar el buidatge. 
• Es poden aplicar compreses d’aigua calenta, segons la sensació de dolor en cada cas. L’experiència indica que la calor calma el dolor i facilita el drenatge. Però després del buidatge del pit cal aplicar fred local. 
• Cal augmentar la ingesta de líquid. 
• S’ha d’utilitzar un sostenidor adequat, sense pressions. 
• El tractament farmacològic consisteix en un antibiòtic tolerat pel nen i la mare durant 10 o 14 dies, independentment del curs de la malaltia, i un analgèsic, com paracetamol o ibuprofèn. 

Descarregar infografia: Com abordar la mastitis

3. Tenir una malaltia intercurrent

Algunes malalties intercurrents poden fer que la dona hagi de prendre mesures de canvi en relació amb la lactància materna que no requereixen necessàriament abandonar-lo. De manera transitòria, la mare pot recórrer a l’extracció de la llet per no perdre la producció i tornar a alletar quan el procés de malaltia s’hagi solucionat.