Consells de la infermera
RespirarpP@)
Durant la menopausa es produeixen fogots, nerviosisme, palpitacions i insomni. Davant d’aquestes manifestacions, és aconsellable que:
- S’apliquin tècniques de respiració controlada que afavoreixin la relaxació.
- En cas d’ insomni, es respiri lentament i profundament diverses vegades al dia i a la nit durant uns minuts, “fent conscient” la respiració i retenint durant uns segons l’aire en els pulmons.
Aquestes pautes us ajudaran a:
- Relaxar-vos per disminuir el nerviosisme.
- Tolerar millor els fogots.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beurepP@)
Durant la menopausa, i independentment de la causa o el tipus, cal adaptar l’alimentació a les necessitats d’aquesta etapa, per a la qual cosa és aconsellable que:
- Es mengi poca quantitat d’aliment i sovint, sense presses i mastegant a poc a poc.
- Es redueixi el consum de greixos animals. Cal substituir la carn vermella o amb massa greix per pollastre, gall d’indi o peix, preferiblement blau.
- S’augmenti el consum de fruites, llegums i vegetals, especialment els de color verd fosc (espinacs, bròquil i bledes).
- S’augmenti el consum d’aliments rics en calci. La quantitat de calci diària recomanada es 1,5 g per a les dones amb deficiència estrògena i 1 g per a les que tenen bons nivells d’estrògens.
- S’ingereixi cada dia l’equivalent a 1 litre de llet (llet i derivats), sempre baix en greix (desnatats i semidesnatats).
- S’eviti la salsa picant i l’excés de pebre.
- S’eviti el menjar precuinat, els aliments processats i els aliments preparats per a microones.
- Es beguin més de dos litres d’aigua al dia.
- S’evitin les begudes molt calentes.
- S’evitin les begudes amb un contingut alt d’alcohol.
- S’evitin les begudes amb gas i ensucrades.
- S’evitin les begudes amb cafeïna.
Consells de salut: Alimentació saludable
Aquestes pautes us ajudaran a:
- Prevenir el restrenyiment.
- Reduir els fogots.
- Mantenir el pes corporal.
- Prevenir l’osteoporosi.
- Prevenir la diabetis i les malalties cardiovasculars.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correctapP@)
Qualsevol etapa és bona per fer activitat física, però cal adaptar-la a les condicions i a les possibilitats personals. Durant la menopausa és habitual que hi hagi alguns problemes de salut, com ara problemes circulatoris, restrenyiment, tendència a l’obesitat o retenció de líquids. Per tot això l’exercici físic es considera beneficiós.
A més, l’exercici físic també és útil per combatre els canvis d’estat d’ànim que es produeixen durant la menopausa, perquè ajuda a sentir-se millor. S’ha demostrat que, practicat de manera continuada i moderada, ajuda que el cervell segregui unes substàncies analgèsiques que es coneixen amb el nom d’endorfines, que són inductores de plaer i de benestar psicològic.
Per tot això s’aconsella que:
- Es camini de 20 a 30 minuts al dia a bon ritme i sense interrupció, preferiblement a l’aire lliure.
- No s’utilitzi l’ascensor: pugeu i baixeu les escales a peu.
- S’utilitzi la bicicleta estàtica de 15 a 20 minuts diàriament.
- Es facin exercicis de braços amb peses diàriament per enfortir la musculatura.
- Es faci natació de 30 a 40 minuts dos cops per setmana, especialment en cas de tenir artrosi.
- Es facin estiraments sovint, per desentumir, allargar els músculs i afavorir la irrigació dels tendons.
- Balleu: pot ser un bon exercici físic.
Consells de salut: Activitat física en la menopausa
Aquestes pautes us ajudaran a:
- Mantenir el pes corporal.
- Mantenir o millorar la flexibilitat articular.
- Mantenir o augmentar l’agilitat corporal.
- Prevenir el restrenyiment.
- Prevenir problemes circulatoris.
- Prevenir l’osteoporosi.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirpP@)
Per minimitzar l’insomni i poder dormir sense interrupcions, abans d’anar a dormir és aconsellable:
- Establir uns horaris estrictes per dormir i intentar no alterar-los per cap motiu.
- Utilitzar el llit només per dormir, i no per mirar la televisió, escoltar la radio o llegir.
- Controlar l’ambient de l’habitació, la llum, la ventilació, la temperatura, per evitar interferències en el descans.
- Sopar adequadament, no anar a dormir ni amb gana ni immediatament després de sopar.
- Evitar begudes estimulants (cafè, cola, etc.), a partir de la tarda, encara que això dependrà de cada persona.
- Prendre una infusió de valeriana passiflora, til·la o melissa.
- Dedicar cada dia un temps a relaxar-se , i que es faci de manera habitual abans d’anar a dormir.
- Evitar les migdiades llargues, no haurien de superar els 20 minuts.
- Si es prenen medicaments, comprovar que no interfereixen amb el son.
- No fer exercici físic intens al vespre, ja que pot ser estimulant. Es recomana fer regularment exercici moderat durant el dia.
- Si es triga més de mitja hora a agafar el son, es recomana aixecar-se del llit i fer alguna activitat tranquil·la i relaxant, com ara llegir o escoltar música suau.
Aquestes pautes ajudaran a:
- Millorar el descans.
- Llevar-se més relaxada.
- Afrontar el dia amb més energia.
- Tenir més ganes de fer les coses.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i Dormir
EliminarpP@)
El restrenyiment i la incontinència urinària són molt freqüents durant la menopausa, per això és aconsellable que:
Per prevenir o millorar el restrenyiment:
- Es faci exercici moderat regularment.
- Es begui més de dos litres d’aigua al dia.
- S’augmenti el consum de verdura i d’aliments rics en fibra.
Per prevenir o millorar la incontinència urinària:
- Una bona manera d’evitar la incontinència urinària és practicar els exercicis de Kegel, els quals consisteixen a enfortir els músculs de la pelvis.
Exercicis de Kegel
En primer lloc, cal que s’identifiquin els músculs del perineu, ja que s’han d’exercitar per tal de prevenir la pèrdua d’orina.
- S’han de contraure els músculs com si es volgués aturar la micció i comptar a poc a poc fins a deu o vint.
- S’han de relaxar els músculs perineals, però sense empènyer cap enfora.
- Inicialment, cal fer 10 vegades una sèrie d’exercicis de contracció i relaxació, 4 vegades al dia.
- Cal augmentar setmanalment, de 5 en 5, el nombre d’exercicis de contracció i relaxació (10, 15, 20 i 25), fins a arribar a 25 exercicis, 4 vegades al dia.
L’excés d’exercicis no accelera el procés d’enfortiment del sòl pelvià, sinó que pot arribar a causar fatiga muscular i a augmentar la pèrdua d’orina.
L’aparició de molèsties a l’abdomen o a l’esquena durant la realització d’aquest exercicis pot indicar que es fan de manera incorrecta. Algunes persones tenen tendència a contenir la respiració o prémer el tòrax mentre tracten de contraure els músculs del sòl pelvià, però el que s’ha de fer és relaxar-se i concentrar-se a contraure només aquests músculs.
Aquestes pautes ajudaran a:
- Mantenir un patró d’eliminació intestinal normal (deposicions de consistència tova, color, olor i aspecte normals).
- Millorar o recuperar el control de la bufeta urinària.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
És molt important tenir cura de la salut per sentir-se bé. Per això, davant d’algunes alteracions típiques de la menopausa, és aconsellable seguir unes pautes de conducta:
Per reduir l’efecte dels fogots:
- Utilitzar roba de cotó i de fibra natural.
- Controlar la temperatura ambiental per evitar la calor excessiva (cal posar la calefacció per sota de la temperatura recomanada, de 16º C a 18º C) i per evitar els canvis bruscs de temperatura.
- En comptes de posar-se una peça de roba gruixuda, és millor portar diverses peces més fines superposades, de manera que es puguin posar i treure fàcilment.
- Portar un ventall i un xal o una jaqueta fina per combatre els efectes de les sufocacions o les suors (calor/fred).
- Evitar i reduir l’estrès tot aplicant tècniques de relaxació.
- Disminuir la inquietud i el nerviosisme amb l’ajuda d’infusions de sàlvia, romaní o llúpol.
Per controlar les palpitacions:
- Posar en pràctica tècniques de relaxació.
- Prendre infusions de valeriana, sàlvia, romaní o llúpol.
Per minimitzar la sequedat cutània:
- Utilitzar un sabó suau, d’un pH igual al de la pell.
- Aplicar cremes hidratants després del bany.
- Utilitzar olis de massatge.
- Augmentar la ingesta d’aigua a 2 litres al dia.
Per afrontar la sequedat vaginal i el dolor durant les relacions sexuals:
- Utilitzar lubricants vaginals.
- Consultar amb el vostre equip de salut la possibilitat d’utilitzar cremes vaginals amb estrògens.
Per disminuir el risc d’osteoporosi:
- Prendre aliments rics en calci i vitamina D (llet i aliments preparats amb llet, aliments amb calci afegit o amb baix contingut de greix o sense greix, vegetals de color verd fosc, etc.).
- Fer exercici físic a l’aire lliure i sota l’exposició del sol.
- Eliminar, sempre que sigui possible, els tranquil·litzants, els analgèsics i els antiàcids, com ara l’hidròxid d’alumini, perquè interfereixen a l’hora d’absorbir el calci.
- Evitar el tabaquisme: fumar augmenta considerablement les possibilitats de patir múltiples malalties, com ara l’osteoporosi o la malaltia coronària. Així mateix, en les dones fumadores, la menopausa tendeix a avançar-se generalment uns dos anys.
Aquestes pautes ajudaran a:
- Alleugerir les sufocacions i la sudoració nocturna.
- Disminuir les palpitacions.
- Millorar la sequedat cutània i vaginal.
- Millorar les relacions sexuals
- Impedir la pèrdua de massa òssia o reduir el risc d’osteoporosi i de fractures associades.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-sepP@)
La menopausa és una etapa més de la vida i s’ha de viure de la millor manera possible. No és una malaltia, no incapacita la dona en cap aspecte de la vida quotidiana ni del món professional. D’altra banda, divertir-se és un dret que té qualsevol persona, i està més que comprovat que riure i passar-s’ho bé augmenta la secreció d’endorfines en l’organisme (unes substàncies beneficioses per al sistema immunològic) i allunya la tristesa. En aquest sentit s’aconsella que:
- Es dediqui temps a una mateixa i que es faci tot allò que sempre s’havia volgut fer.
- Es gaudeixi amb els nous rols de la vida (la jubilació i el fet de ser àvia): la menopausa pot ser l’inici d’una nova forma de vida.
- La teràpia del riure redueix l’estrès: convé riure molt i tant com es pugui.
- S’observin les circumstàncies de la vida amb un ànim positiu.
- Es marquin com a objectius l’obligació de gaudir, de ser feliç: cal recordar que queden per endavant de 30 a 40 anys de vida que no s’han de desaprofitar.
Aquestes pautes ajudaran a:
- Mantenir-se sana i activa.
- Augmentar l’autoestima i a vetllar per la pròpia imatge.
- Disminuir el nivell d’ansietat.
- Gaudir del plaer d’estar viva.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
Les manifestacions típiques de la menopausa poden interferir en la comunicació i la interacció amb les altres persones en certs moments. En aquest sentit s’aconsella que:
- Relacionar-se amb altres dones que estiguin vivint la mateixa situació, ja que compartir les vivències sempre és beneficiós. Cap dona ha de passar una menopausa en solitud.
- Es demani ajuda, el fet de parlar de les emocions o les preocupacions amb la parella, la família, els amics o l’equip de salut és un signe de fortalesa i no de debilitat.
Aquestes pautes ajudaran a:
- Millorar la comprensió de la situació.
- Millorar l’acceptació de la nova situació de salut.
- Millorar o mantenir la interacció social.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals per tal d’adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
- La menopausa no és el final de la vida de la dona, sinó l’inici d’una nova manera de viure-la. Si no hi haguessin les manifestacions incòmodes o desagradables (fogots, sudoracions, etc.) no seria res més que una altra etapa de la vida de la dona.
- Després de la menopausa no es perd la bona aparença: l’aparença canvia a mesura que s’envelleix, no pel fet de tenir la darrera regla. Les arrugues i els cabells blancs són pel fet d’envellir, no per la menopausa. És cert, però, que després de la menopausa la falta d’estrògens provoca en algunes dones un cert grau de deshidratació de la pell i les mucoses, tot i que les cures dermatològiques poden minimitzar aquests efectes.
- La menopausa no és sinònim de depressió. La menopausa pot fer que la dona se senti trista, que tingui tendència a plorar o a la malenconia, però la depressió és un estat d’ànim que no desapareix i que no té l’origen en un fet biològic concret com la menopausa.
- La menopausa no és l’acabament de la vida sexual i romàntica. Al contrari, sense la por a l’embaràs moltes dones gaudeixen més de la seva sexualitat. De fet, les parelles amb fills independents o emancipats tenen més temps i ocasions per dedicar-se l’un a l’altre.
- La histerectomia (l’extirpació de l’úter) no és una bona manera de tractar la menopausa. La histerectomia està indicada quan hi ha una malaltia de l’úter que no es pot tractar d’una altra manera. Hi ha altres maneres més senzilles per calmar les manifestacions de la menopausa.
Comentaris
Llistat
Gracias
És difícil d'assimilar!!! .
Espero que tot es normalitzi aviat.
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Daley A, MacArthur C, Mutrie N, Stokes-Lampard H. Ejercicio para los síntomas vasomotores menopáusicos
La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 1. Oxford: Update Software Ltd. [Internet] [acceso 18 de mayo de 2008] Disponible en:http://www.update-software.com. - Dupuy ML .Menopausia ¿lo sabemos todo? Matronas profesión
2000; 2:23-5. - Gascon E, Guix D. Guia didàctica de la menopausa.
PASSIR Granollers - LA MENOPAUSA, Una etapa de la vida.
Associació Catalana de Llevadores. - Lethaby AE, Brown J, Marjoribanks J, Kronenberg F, Roberts H, Eden J. Fitoestrógenos para los síntomas vasomotores menopáusicos.
La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 1. Oxford: Update Software Ltd... [Internet] [acceso 18 de mayo de 2008 ] Disponible en: http://www.update-software.com. - Marín R M, Pastor Villalba E, Quiles Izquierdo J, Bueno Cañigral F L, Programa de atención integral a la mujer climatérica en la Comunidad Valenciana.
Evaluación preliminar Matronas profesión 2000; 2:23-5. - Neyro JL. "MENOPAUSIA Y SÍNDROME CLIMATERICO: ¿QUÉ PUEDO HACER PARA SENTIRME MEJOR?"
[Internet ] [acceso 18 de mayo de 2008] Disponible en http://www.neyro.com/pdf/climaterioytto..pdf - Rebordora, J. y Rafecas, P. (2001). Menopausia.
Barcelona: Colección Salud - Suckling J, Lethaby A, Kennedy R. Estrógenos locales para la atrofia vaginal en mujeres posmenopáusicas:
La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 1. Oxford: Update Software Ltd. [Internet] [acceso 18 de mayo de 2008]Disponible en:http://www.update-software.com
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Joana Relat Llavina
Llevadora del Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR). Títol d´ATS (Universitat Autònoma de Barcelona, 1977). Auxiliar tècnica de quiròfan (instrumentista), especialitat d’infermeria en cures especials (Clínica Universitària de Patologia Quirúrgica, Prof. Dr. Arandes, 1978). Diploma d’Infermeria en Salut Mental (Hospital Clínic Provincial de Barcelona, 1979). Llevadora, assistència obstètrica (Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona, 1981). Diplomada Universitària en Infermeria (UNED, 2007).
Dolors Guix Llistuella
Títol de llevadora (Universitat de Barcelona, 1981). Màster en gestió d’infermeria (Universitat de Barcelona, 2004-2006). Llevadora titular del cos de llevadores d'APD, amb destinació de Bigues, Riells i l'Ametlla (1984). Llevadora titular del Programa d'Atenció a la Dona (1994). Des de 1999, coordinadora del Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR) de Granollers. Des de 2004, professora associada del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Mental i Maternoinfantil (Universitat de Barcelona).