Informació general
Descripció pP@)
El codi de la Comissió Europea contra el càncer deixa absolutament clar que la dieta és, juntament amb el tabac i l’exposició a substàncies carcinògenes, un dels factors més importants relacionats amb el càncer. Aquests darrers anys s’han fet nombrosos estudis sobre la relació entre alimentació i càncer, i, encara que algunes vegades els resultats són contradictoris, sí que s’ha establert una relació directa entre l’aparició d’alguns tumors i els hàbits alimentaris. De fet, certes pautes dietètiques poden ser més determinants en l’aparició d’alguns tipus de càncer que l’herència genètica. En conseqüència, molts càncers es poden evitar si s’adopta un estil de vida saludable.
En condicions normals el sistema immunitari detecta i destrueix les cèl·lules malignes (que també es coneixen com a cancerígenes o canceroses) amb trets típics de comportament i creixement descontrolat. Aquest sistema necessita, per funcionar de manera òptima, determinats nutrients (fonamentalment vitamines i minerals) que aportin una alimentació equilibrada. La desnutrició, és a dir, la falta no només quantitativa, sinó també qualitativa en la dieta habitual, repercuteix negativament en el sistema immunitari, ja que en redueix l’eficàcia preventiva en el desenvolupament de tumors.
D’altra banda, el càncer afecta directament l’estat nutricional, ja que altera el metabolisme del cos i provoca una pèrdua de gana. Pel que fa al metabolisme, s’incrementa la demanda d’energia (és a dir, es necessiten més calories) i es produeixen canvis individuals en la capacitat del cos per descompondre els carbohidrats, les proteïnes i els greixos. Tot plegat provoca la pèrdua de múscul i de greix. La pèrdua de gana associada al càncer probablement és el resultat de canvis físics, però també pot ser deguda a una resposta psicològica a la malaltia.
Per tot això cal fer una bona prevenció, seguint uns hàbits d’alimentació correctes, és a dir, adoptant una alimentació saludable. També durant i després del tractament (ja sigui cirurgia, radioteràpia o quimioteràpia) és molt important mantenir el millor estat nutricional possible, ja que tots aquests tractaments, en menor o major grau, donen lloc a una sèrie d’alteracions digestives, com poden ser: pèrdua de gana, nàusees, vòmits, gasos, diarrees, restrenyiment, sequedat de boca i alteracions del gust i l’olfacte.
Consells de salut: Alimentació saludable
Per tant, és molt important el suport professional tant per planificar una dieta personalitzada abans de començar el tractament com per poder mantenir la persona en un bon estat nutricional mentre duri.
Objectius P@)
Amb una intervenció nutricional s’aconsegueix:
- Prevenir el desenvolupament de diversos tipus de càncer.
- Tenir un bon estat nutricional abans d’iniciar qualsevol tractament.
- Durant i després del tractament, aportar tots aquells nutrients que són necessaris per poder:
- Aconseguir o mantenir un bon estat nutricional.
- Aconseguir o mantenir un bon estat immunològic.
- Reparar qualsevol dany cel·lular que origini el càncer o el tractament.
- Millorar l’eficàcia del tractament.
- Millorar la tolerància als tractaments.
- Millorar l’estat general i la qualitat de vida de la persona.
Per poder assolir aquests objectius és molt important seguir tota una sèrie de recomanacions que es donaran més endavant.
Evolució i breu històriapP@)
La idea que el càncer es pot prevenir mitjançant una dieta no és nova. Ja fa més de 100 anys diferents autors van suggerir que alguns hàbits alimentaris podien ser causa de càncer.
Les primeres evidències sobre la relació entre alimentació i càncer són uns estudis experimentals en animals que es van dur a terme als anys 40. Posteriorment es van fer nombrosos estudis ecològics i de migracions humanes que van mostrar que la incidència i la mortalitat per càncer de mama, colorectal i pròstata estan correlacionades positivament amb els aliments més típicament consumits en les societats occidentals, com carn, greixos totals i greixos d’origen animal, i sucres refinats, i negativament amb el consum d’aliments vegetals, com llegums, cereals i fibra vegetal.
Als anys 70 es comencen a tenir evidències científiques del fet que la dieta, juntament amb el tabac i les exposicions a substàncies carcinògenes en el medi laboral, són els tres factors més importants relacionats amb el càncer.
El 1984, a l’Institut Nacional del Càncer dels EUA, es va publicar que un 35 % dels tumors tenien el seu origen o estaven relacionats amb l’alimentació. Per tant, ja fa 15 anys que els experts situen els mals hàbits alimentaris com un factor de risc de desenvolupar càncer.
El 1997 el Fons Internacional per la Investigació del Càncer i l’Institut Americà per la Investigació del Càncer van publicar un exhaustiu informe titulat Aliments, nutrició i prevenció del càncer: una perspectiva global, en què es va establir que adoptar uns hàbits alimentaris més sans pot reduir el nombre de casos anuals a tot el món entre un 30 % i un 40 %. Si hi afegim deixar de fumar, els percentatges de reducció passarien al 60 % o al 70 %.
Recomanacions preventives pP@)
L’alimentació juga un paper molt important tant durant el tractament (quimioteràpia, radioteràpia o cirurgia) com després; per tant, les recomanacions nutricionals dependran de la fase en què s’estigui.
Recomanacions dietètiques associades a la prevenció del càncer:
- S’ha de seguir una dieta rica en fruita i verdura, ja que aporta fibra dietètica i micronutrients (s’anomenen així perquè la quantitat que se n’ingereix en la dieta diària és petita, uns quants mil·ligrams i de vegades menys). Entre aquests últims els que més clarament han demostrat que tenen un efecte protector contra el càncer són les vitamines A –retinoides i betacarotens–, C i E, i el seleni. Les evidències demostren que el consum diari de 5 racions de fruita i verdura redueix significativament el risc d’aparició d’una àmplia gamma de tumors, especialment d’esòfag, estómac, còlon, recte i pàncrees.
- Cal augmentar l’aportació d’aliments rics en fibra a 20-30 grams al dia, i consumir habitualment, a més de fruites i verdures, pa, cereals integrals i llegums. L’augment del contingut de fibra de la dieta sembla que té un clar efecte protector fonamentalment contra el càncer de còlon i de mama. Però també sembla útil contra els càncers de boca, faringe, esòfag, estómac, endometri i ovari. Entre altres efectes, la fibra dietètica redueix el temps de trànsit intestinal i augmenta el pes i el volum de la femta, cosa que comporta un augment de la freqüència d’evacuació, més dilució del contingut del còlon i l’absorció de substàncies orgàniques i inorgàniques que d’una altra manera podrien reaccionar amb la mucosa del còlon.
- Els aliments s’han de consumir:
- Bullits, rostits, cuits i fets al vapor.
- Si es fregeixen, s’ha de fer a la temperatura adequada, s’ha de llençar l’oli sobreescalfat i no s’ha de reutilitzar diverses vegades. Es recomana l’oli d’oliva perquè és el que resisteix més bé les altes temperatures sense descompondre’s.
- No s’ha d’abusar de la graella o la barbacoa perquè quan el greix es fon sobre les brases es formen substàncies cancerígenes.
- No s’ha d’abusar d’aliments salats i cal restringir la sal a la cuina i a la taula. El consum de sal ha de ser inferior a 6 grams al dia.
- S’han de limitar els aliments fumats i adobats casolans. El fumatge natural provoca la formació de substàncies cancerígenes. Estudis epidemiològics internacionals suggereixen que les poblacions que consumeixen dietes riques en aliments fumats, salats i adobats, presenten més incidència de càncer d’esòfag i estómac.
- Cal limitar l’aportació de greix de la dieta a menys del 30 % de les calories totals reduint el consum de:
- Carn vermella (vedella, bou, be, porc i cavall); cal substituir-la per carn magra, peix, pollastre sense pell i conill.
- Greixos d’origen animal, com el greix de porc i la mantega. En lloc d’aquests greixos s’ha de prendre llet i derivats làctics desnatats i fer servir oli d’oliva tant per cuinar com per amanir.
- Margarines i certs greixos vegetals com l’oli de palma i l’oli de coco.
- S’ha d’evitar o reduir el consum d’alcohol, en el cas de les dones, a un got o una ampolla petita de begudes alcohòliques de baixa graduació (cervesa, sidra o vi) al dia i, en el cas dels homes, a dues unitats, també diàriament. El consum d’alcohol augmenta el risc de càncer de boca, faringe, laringe, esòfag, fetge, còlon, recte i mama. El risc tendeix a incrementar-se amb l’augment de la quantitat d’alcohol que s’ingereix. Les persones que consumeixen simultàniament alcohol i tabac tenen entre 10 i 100 vegades més risc de càncer en comparació amb les que no ho fan.
- S’han d’evitar l’obesitat i el sobrepès a través d’una aportació calòrica moderada i fent exercici habitualment de manera adequada. No s’han de fer dietes carregades d’aliments energètics. L’obesitat és un factor de risc per al càncer de mama, coll uterí, còlon, endometri, vesícula biliar, ronyó, ovari, pròstata i tiroides. Els homes amb un sobrepès del 40 % tenen un 35 % més de probabilitats de morir de càncer, especialment de còlon i recte. Les dones amb un 40 % de sobrepès tenen un 160 % més de probabilitats de morir de càncer, especialment de vesícula biliar, mama, coll uterí, endometri i ovari.
Consells de salut: Alimentació saludable
Consells de salut: Activitat física
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- Farmacèutic online. Càncer i alimentació
- Nestlé. Oncologia i nutrició
- Institut nacional del càncer. La nutrició en el tractament del càncer
- M.D. Anderson Cancer Center
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Argilés JM. Nutrición y Cáncer. 100 Conceptos claves.
Barcelona: Editorial Glosa; 2005. - Código Europeo Contra el Cáncer [Internet].
3a revisión. Comisión Europea [acceso 16 de septiembre de 2009]. Disponible en: http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfNoTransmisibles/docs/Codigo_Cancer.pdf - Instituto nacional del cáncer, Institutos Nacionales de la Salud [Sede Web]. Instituto nacional del Cáncer.
Diccionario del Cáncer, Soja.[actualizado 21 de agosto de 2009; acceso 16 de septiembre de 2009]. Disponible en: http://www.cancer.gov/Templates/db_alpha.aspx?CdrID=415912&lang=spanish - Instituto nacional del cáncer, Institutos Nacionales de la Salud [Sede Web]. Instituto nacional del Cáncer. La nutrición en el tratamiento del cáncer (PDQ®)
Versión Paciente.[actualizado 21 de agosto de 2009; acceso 16 de septiembre de 2009]. Disponible en: http://www.cancer.gov/espanol/pdq/cuidados-medicos-apoyo/nutricion/Patient/page6/print - Martín Moreno JM. El código europeo contra el cáncer. tercera revisión (2003): insistiendo y avanzando en la prevención del cáncer.
Rev Esp Salud Pública. 2003; 77(6): 673-679. - Mataix J. Alimentación y Nutrición humana,
Tomo II. Editorial Ergon; 2002. - The University of Texas M. D. Anderson Cancer Center. Making Center History [Sede web].
Huston: The University of Texas. [acceso 16 de septiembre de 2009]. Disponible en: http://www.mdanderson.org/sp/patients_public/about_cancer/display.cfm?id=7A2316EF-7513-11D4-AEBD00508BDCCE3A&method=displayFull - Tratamiento contra el cáncer y cambios en el gusto o el olfato [Internet].
Greenwich Hospital. [acceso 16 de septiembre de 2009]. Disponible en: http://www.greenwichhospital.org/upload/docs/FactSheets/Spanish/cancer_taste.pdf - Tratamiento nutricional en el cuidado integral del paciente oncológico.
Rev. Enfermería oncológica. 2004; Número monográfico. - Salas-Salvadó J, editor et al. Nutrición y dietética clínica.
Barcelona: Doyma; 2000. p. 327-339.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Remei Rodríguez Muñoz
Diplomada en infermeria (EU Gimbernat,1992). Postgraduada en infermeria oncològica (ICO, Hospitalet de Llobregat, 2002), i en nutrició i dietètica (EU Blanquerna, 2005). Des del 1995, desenvolupa la seva activitat professional en l’àmbit assistencial amb el pacient oncològic a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona). Des del 2003, en aquest mateix centre, duu a terme la seva tasca assistencial a l’hospital de dia hematooncològic amb l’Institut Català d’Oncologia. Col·laboradora docent del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). També col·labora amb la Fundació Oncolliga oferint suport nutricional al pacient oncològic i al seu entorn familiar.
Eulàlia Vidal Garcia
Llicenciada en farmàcia (Universitat de Barcelona). Postgraduada en dietètica i nutrició (Universitat Autònoma de Barcelona). Màster en nutrició humana i qualitat dels aliments (Universitat de les Illes Balears). És professora de la diplomatura de nutrició humana i dietètica de l’Escola Universitària de Fisioteràpia, Infermeria i Nutrició Blanquerna (Universitat Ramon Llull). És coautora dels textos Valoración nutricional de los hábitos alimentarios de jóvenes esgrimistas de competición i Propuestas dietéticas para el joven deportista: el caso de la gimnasia artística, publicats en el marc del II Congrés Luso-Espanyol d’Alimentació, Nutrició i Dietètica (Portugal, 2007).