Infermera virtual.com

El codi de la Comissió Europea contra el càncer deixa absolutament clar que la dieta és, juntament amb el tabac i l’exposició a substàncies carcinògenes, un dels factors més importants relacionats amb el càncer. Aquests darrers anys s’han fet nombrosos estudis sobre la relació entre alimentació i càncer, i, encara que algunes vegades els resultats són contradictoris, sí que s’ha establert una relació directa entre l’aparició d’alguns tumors i els hàbits alimentaris. De fet, certes pautes dietètiques poden ser més determinants en l’aparició d’alguns tipus de càncer que l’herència genètica. En conseqüència, molts càncers es poden evitar si s’adopta un estil de vida saludable.

En condicions normals el sistema immunitari detecta i destrueix les cèl·lules malignes (que també es coneixen com a cancerígenes o canceroses) amb trets típics de comportament i creixement descontrolat. Aquest sistema necessita, per funcionar de manera òptima, determinats nutrients (fonamentalment vitamines i minerals) que aportin una alimentació equilibrada. La desnutrició, és a dir, la falta no només quantitativa, sinó també qualitativa en la dieta habitual, repercuteix negativament en el sistema immunitari, ja que en redueix l’eficàcia preventiva en el desenvolupament de tumors.

D’altra banda, el càncer afecta directament l’estat nutricional, ja que altera el metabolisme del cos i provoca una pèrdua de gana. Pel que fa al metabolisme, s’incrementa la demanda d’energia (és a dir, es necessiten més calories) i es produeixen canvis individuals en la capacitat del cos per descompondre els carbohidrats, les proteïnes i els greixos. Tot plegat provoca la pèrdua de múscul i de greix. La pèrdua de gana associada al càncer probablement és el resultat de canvis físics, però també pot ser deguda a una resposta psicològica a la malaltia.

Per tot això cal fer una bona prevenció, seguint uns hàbits d’alimentació correctes, és a dir, adoptant una alimentació saludable. També durant i després del tractament (ja sigui cirurgia, radioteràpia o quimioteràpia) és molt important mantenir el millor estat nutricional possible, ja que tots aquests tractaments, en menor o major grau, donen lloc a una sèrie d’alteracions digestives, com poden ser: pèrdua de gana, nàusees, vòmits, gasos, diarrees, restrenyiment, sequedat de boca i alteracions del gust i l’olfacte. 

Consells de salut: Alimentació saludable

Per tant, és molt important el suport professional tant per planificar una dieta personalitzada abans de començar el tractament com per poder mantenir la persona en un bon estat nutricional mentre duri.

Amb una intervenció nutricional s’aconsegueix: 

1. Prevenir el desenvolupament de diversos tipus de càncer. 
2. Tenir un bon estat nutricional abans d’iniciar qualsevol tractament. 
3. Durant i després del tractament, aportar tots aquells nutrients que són necessaris per poder: 
• Aconseguir o mantenir un bon estat nutricional. 
• Aconseguir o mantenir un bon estat immunològic. 
• Reparar qualsevol dany cel·lular que origini el càncer o el tractament. 
• Millorar l’eficàcia del tractament. 
• Millorar la tolerància als tractaments. 
• Millorar l’estat general i la qualitat de vida de la persona.

Recomanacions dietètiques associades a la prevenció del càncer: 

• S’ha de seguir una dieta rica en fruita i verdura, ja que aporta fibra dietètica i micronutrients (s’anomenen així perquè la quantitat que se n’ingereix en la dieta diària és petita, uns quants mil·ligrams i de vegades menys). Entre aquests últims els que més clarament han demostrat que tenen un efecte protector contra el càncer són les vitamines A –retinoides i betacarotens–, C i E, i el seleni. Les evidències demostren que el consum diari de 5 racions de fruita i verdura redueix significativament el risc d’aparició d’una àmplia gamma de tumors, especialment d’esòfag, estómac, còlon, recte i pàncrees. 
• Cal augmentar l’aportació d’aliments rics en fibra a 20-30 grams al dia, i consumir habitualment, a més de fruites i verdures, pa, cereals integrals i llegums. L’augment del contingut de fibra de la dieta sembla que té un clar efecte protector fonamentalment contra el càncer de còlon i de mama. Però també sembla útil contra els càncers de boca, faringe, esòfag, estómac, endometri i ovari. Entre altres efectes, la fibra dietètica redueix el temps de trànsit intestinal i augmenta el pes i el volum de la femta, cosa que comporta un augment de la freqüència d’evacuació, més dilució del contingut del còlon i l’absorció de substàncies orgàniques i inorgàniques que d’una altra manera podrien reaccionar amb la mucosa del còlon. 
• Els aliments s’han de consumir: 
• Bullits, rostits, cuits i fets al vapor. 
• Si es fregeixen, s’ha de fer a la temperatura adequada, s’ha de llençar l’oli sobreescalfat i no s’ha de reutilitzar diverses vegades. Es recomana l’oli d’oliva perquè és el que resisteix més bé les altes temperatures sense descompondre’s. 
• No s’ha d’abusar de la graella o la barbacoa perquè quan el greix es fon sobre les brases es formen substàncies cancerígenes. 
• No s’ha d’abusar d’aliments salats i cal restringir la sal a la cuina i a la taula. El consum de sal ha de ser inferior a 6 grams al dia. 
• S’han de limitar els aliments fumats i adobats casolans. El fumatge natural provoca la formació de substàncies cancerígenes. Estudis epidemiològics internacionals suggereixen que les poblacions que consumeixen dietes riques en aliments fumats, salats i adobats, presenten més incidència de càncer d’esòfag i estómac. 
• Cal limitar l’aportació de greix de la dieta a menys del 30 % de les calories totals reduint el consum de: 
• Carn vermella (vedella, bou, be, porc i cavall); cal substituir-la per carn magra, peix, pollastre sense pell i conill. 
• Greixos d’origen animal, com el greix de porc i la mantega. En lloc d’aquests greixos s’ha de prendre llet i derivats làctics desnatats i fer servir oli d’oliva tant per cuinar com per amanir. 
• Margarines i certs greixos vegetals com l’oli de palma i l’oli de coco. 
• S’ha d’evitar o reduir el consum d’alcohol, en el cas de les dones, a un got o una ampolla petita de begudes alcohòliques de baixa graduació (cervesa, sidra o vi) al dia i, en el cas dels homes, a dues unitats, també diàriament. El consum d’alcohol augmenta el risc de càncer de boca, faringe, laringe, esòfag, fetge, còlon, recte i mama. El risc tendeix a incrementar-se amb l’augment de la quantitat d’alcohol que s’ingereix. Les persones que consumeixen simultàniament alcohol i tabac tenen entre 10 i 100 vegades més risc de càncer en comparació amb les que no ho fan. 
• S’han d’evitar l’obesitat i el sobrepès a través d’una aportació calòrica moderada i fent exercici habitualment de manera adequada. No s’han de fer dietes carregades d’aliments energètics. L’obesitat és un factor de risc per al càncer de mama, coll uterí, còlon, endometri, vesícula biliar, ronyó, ovari, pròstata i tiroides. Els homes amb un sobrepès del 40 % tenen un 35 % més de probabilitats de morir de càncer, especialment de còlon i recte. Les dones amb un 40 % de sobrepès tenen un 160 % més de probabilitats de morir de càncer, especialment de vesícula biliar, mama, coll uterí, endometri i ovari.