Infermera virtual.com

La mucosa nasal està exposada constantment a agents microbians, irritants i al·lergògens, que afavoreixen que s’inflami i que es produeixin mucositats que dificulten o impedeixen la respiració pel nas. Si el nen, sobretot el lactant, té el nas tapat, no es podrà alimentar correctament, per això s’han de fer neteges nasals amb sèrum fisiològic una estona abans de menjar.

Com s’han de fer les neteges: 

• S’ha de col·locar el nen estirat de panxa enlaire, amb el cap girat cap a un costat, i buidar-li en l’orifici nasal que queda més alt 1 cc de sèrum fisiològic amb una xeringa. Després se li ha de girar el cap cap a l’altre costat i fer el mateix. 
• Si el nen té més d’un any es poden administrar 2 cc en cada orifici nasal. 
• Preparació casolana del sèrum fisiològic: Es posa mitja culleradeta rasa de cafè de sal en un got gran i s’omple amb aigua de l’aixeta, es dissol bé i s’obté aproximadament un quart de litre de sèrum fisiològic. El sèrum s’ha de guardar en flascó de vidre i cal canviar-lo cada dos dies.

 
Infància: els problemes respiratoris
 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

• La llet materna és l’aliment d’elecció en el nounat i lactant durant els primers sis mesos de vida. Té tot el que el nadó necessita, sempre està disponible, a la temperatura adequada. A més, la llet materna té altres avantatges: dóna al nen la immunitat i els anticossos que s’han desenvolupat en la mare per lluitar contra els gèrmens. També prevé possibles al·lèrgies i intoleràncies a certs aliments. Un altre avantatge és que proporciona certa protecció contra malalties cròniques com l’obesitat, la hipertensió, l’arteriosclerosi i la diabetis. 
• La lactància artificial consisteix a alimentar el nadó amb fórmules làcties adaptades que s’aconsegueixen modificant la llet de vaca per intentar que s’assembli al màxim a la llet de la mare. Les llets adaptades tenen els components necessaris per cobrir les necessitats del nadó. 

• És important triar un biberó d’un volum adequat a l’edat del nen i una tetina amb una forma i un forat adequats tant a l’edat del nen com a l’aliment que se li administrarà (és diferent la tetina d’un nen de dos mesos que només pren llet adaptada a la d’un de set mesos que pren llet amb cereals sense gluten). 
• Durant els primers 5-6 mesos s’administra una llet d’iniciació i, a partir d’aquest moment, una llet de continuació. Les necessitats nutricionals del nen són diferents a partir d’aquesta edat i es cobreixen de manera més correcta amb una fórmula de continuació que amb una fórmula d’iniciació. 
• A partir dels 4-6 mesos tant la lactància materna com la lactància artificial es combinen amb l’alimentació complementària. El motiu més important per a la introducció de l’alimentació complementària és l’augment de les necessitats d’energia o calories del nen.
• Les necessitats de cada nen varien segons l’edat i el grau d’activitat física. L’alimentació ha de ser equilibrada, s’ha de mantenir una proporció correcta dels diversos aliments. 
• Una de les primeres condicions per crear una bona relació nen-menjar és la paciència. 
• Convé acostumar els nens a un horari d’àpats més o menys fix. 
• És bo fer descansar el nen uns minuts abans dels àpats, ja que un nen cansat o excitat pels jocs difícilment concentrarà la seva atenció en el menjar. 
• S’ha de procurar no invertir en el fet de menjar un temps exagerat. De 30 a 45 minuts és suficient. Si en aquest temps no ha menjat, és millor abandonar l’activitat fins a l’àpat següent. 
• És aconsellable acostumar el nen a diferents gustos i textures, introduint menjars salats i dolços, calents i freds, purés i sòlids... Un bon truc per motivar-lo a menjar és cuidar la presentació del menjar.
  
  - recomanacions generals 
• Davant la primera negació a menjar un aliment nou, s’ha de pensar que no és definitiva; és aconsellable tornar-lo a oferir en un altre moment o oferir-ne menys quantitat. Alguns cops el nen necessitarà haver mirat, olorat, tocat o provat 8 o 10 vegades un aliment nou abans d’acceptar-lo. 
• És bo començar posant al plat petites quantitats de menjar; això farà que el nen se senti segur de poder-s’ho acabar i fins i tot que tingui ganes de demanar-ne més. 
• Cal reforçar el fet de menjar sense ajuda i mantenir les normes bàsiques de comportament a la taula. 
• És important per part de l’adult oferir un model adequat, ensenyant-li a menjar de tot i de forma correcta.
  
  - recomanacions per a una alimentació de 19 mesos a 5 anys 
• És bo convertir el nen en un ajudant de cuina, fent que col·labori en tasques adequades a la seva edat. Deixar que posi algunes coses al cistell a l’hora de comprar o que ajudi en el menú setmanal farà més interessant el món dels aliments i propiciarà que el nen hi estableixi una bona relació. 
• Si el nen és excessivament lent menjant o es distreu amb facilitat, s’ha de retirar tot allò que el pugui distreure del menjar i animar-lo a acabar per després poder jugar. 
• És important evitar convertir l’hora de menjar en un suplici. Si això passa, es pot encarregar a una altra persona aquesta tasca o demanar ajuda a un professional de la salut (infermera, pediatre, psicòleg) fins que el responsable se senti amb ànims per reprendre-la. 
• No es pot oblidar que hi ha nens que necessiten menys quantitat de menjar, o que de vegades el nen pot estar més inapetent.
   
  Recomanacions per a una alimentació saludable

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure 

1. La regurgitació 
2. Diarrees i/o vòmits

1. La regurgitació

És habitual durant el primer any de vida. El pic de freqüència de regurgitació és aproximadament als quatre mesos i la majoria de lactants la superen cap als set mesos, i gairebé tots a l’any. 

Es defineix per l’aparició de l’aliment per la comissura labial, generalment llet tallada o en grumolls, amb olor àcid, que flueix cap a la cara o la roba.

En general la regurgitació es diferencia del vòmit perquè la precedeix un eructe, o es produeix quan es canvia de postura el nen, i va seguit de sanglot. Els lactants que regurgiten no presenten molèsties.

Recomanacions: 

• Cal mantenir la lactància materna. La introducció de fórmules maternitzades no ha de ser mai part del tractament. 
• S’ha d’evitar la sobrealimentació del nen. Encara que sembli que vomita la presa sencera, s’ha d’esperar fins que el nen demani la pròxima presa. Permetre que l’estómac es buidi ajuda a fer que després l’aliment sigui més ben tolerat. 
• Si el nen és alimentat amb llet artificial, hi ha preparats especials amb agents espessidors (AR), que contribueixen a reduir el nombre d’episodis de reflux. En qualsevol cas, ha de ser el professional de la salut qui n’indiqui la conveniència. 
• La pressió a l’estómac pot causar regurgitació; és recomanable fer eructar el nen quan sigui necessari, mantenir els bolquers amples i evitar els cinturons o elàstics estrets.

2. Diarrees i/o vòmits 

• S’aconsella seguir les pautes recomanades davant l’aparició dels diferents problemes de salut que apareixen sovint en aquestes etapes del cicle vital, generalment de tipus agut com la diarrea i els vòmits.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

Una bona nutrició és la primera línia de defensa contra nombroses malalties infantils que poden deixar empremta en els nens per a tota la vida.

Que el nen estigui ben alimentat o no durant els primers anys de vida pot tenir un efecte profund en la salut, així com en l’habilitat per aprendre, comunicar-se, pensar analíticament, socialitzar-se efectivament i adaptar-se a nous ambients i persones. Per això és important seguir les recomanacions generals per a una alimentació saludable.

1. Com s'han de prevenir els trastorns d'alimentació, 2. En cas d'al·lèrgies alimentàries, 3. Com s'ha de prevenir la càries dental, 4. Com s'han de prevenir els dèficits nutricionals del nen malalt.

1. Com s’han de prevenir els trastorns d’alimentació 

• S’han de comprar i servir menjars saludables i ensenyar uns hàbits alimentaris sans. 
   Alimentació saludable: planificació d’una alimentació saludable

• Cal menjar en família sempre que es pugui. Tothom pot ajudar a preparar el menjar, que ha de ser simple i nutritiu. 
• No s’aconsella posar el nen/adolescent a dieta sense el control d’un professional de la salut. 
• Cal estimular-lo perquè faci exercici. El millor mètode per aconseguir-ho és fer-ho tots junts en família. 
• Durant els àpats, cal apagar la televisió, i cal limitar les hores en què el nen la mira. Es poden planejar diversions familiars que no estiguin associades al menjar. A la majoria de nens els encanta sortir a l’aire lliure i fer activitats que requereixen esforç físic. 
• És necessari controlar l’accés del nen/adolescent a mitjans de comunicació que suggereixin que l’aparença és la qualitat més important de les persones. És bo discutir els estereotips sobre la bellesa amb l’adolescent. 
• És important ensenyar al nen a ser bon consumidor, a veure la publicitat amb un escepticisme sa. També cal involucrar tots els membres de la família en les activitats relacionades amb l’alimentació: anar a comprar, decidir el menú setmanal, i preparar i cuinar els aliments.
  
  - alimentació en la infància /adolescència:  els problemes de salut

2. En cas d’al·lèrgies alimentàries 

• Cal tenir en compte que una petita quantitat d’un al·lergogen pot ser suficient per desencadenar una reacció al·lèrgica. 
• Es recomana emmagatzemar els productes específics (sense gluten, sense lactosa, sense ou…) en recipients tancats, separats dels altres aliments normals per evitar contaminacions. 
• És aconsellable establir un ordre per elaborar els àpats. Per exemple, es poden preparar primer els plats destinats a la persona al·lèrgica per minimitzar el risc de contaminació. 
• Es poden tenir estris específics (per exemple, de color diferent), incloent-hi paelles, olles, etc., per preparar el menjar del nen al·lèrgic. Si no pot ser, serà necessari rentar-los a fons abans d’utilitzar-los. 
• Cal evitar tocar altres aliments mentre es prepara el menjar de la persona al·lèrgica. 
• Sempre s’ha de mirar l’etiqueta dels productes, especialment en els aliments compostos (pastissos, dolços, etc.). 
• Una vegada elaborat, és aconsellable mantenir el plat protegit i identificat.
  
  - problemes de salud: celiaquia

3. Com s’ha de prevenir la càries dental 

• Si el nen s’alimenta amb llet maternitzada, és desaconsellable acostumar-lo a agafar el son succionant el biberó, ja que en aquest moment, l’efecte netejador de la saliva disminueix i, com que el nen no empassa amb rapidesa, els sucres de la llet es concentren a la boca i deixen les genives i les dents desprotegides, cosa que pot ser causa de la càries del biberó. També per aquest motiu s’ha d’evitar donar al nen el xumet mullat amb sucre. 
• Cal controlar el consum de caramels, cereals ensucrats, llaminadures i pastissos. 
• Són més cariogènics els sucres en forma sòlida, enganxosos o que es retenen amb facilitat a les fissures, als espais interdentals o a tocar de les genives. 
• Cal tenir en compte que quan s’ingereixen aliments rics en sucres, s’eleva la concentració de sucre a la saliva, i s’anul·la la seva funció protectora. Si es consumeixen repetidament, s’obstrueixen els mecanismes defensors de forma prolongada; per això, l’hàbit de picar reiteradament influeix més en l’aparició de càries que la quantitat de sucre total ingerida.

 
Infància: la dentició

4. Com s’han de prevenir els dèficits nutricionals del nen malalt 

• S’han d’aprofitar els moments en què el nen no tingui gaire febre i es trobi més bé per alimentar-lo. És important fer prèviament neteges nasals si té molta mucositat, especialment en el cas dels lactants. 
• En el cas dels lactants alimentats amb llet materna, es recomana oferir el pit amb més freqüència. Si el nen s’alimenta amb lactància artificial, també es pot oferir el biberó més sovint, deixant que en prengui la quantitat que vulgui, sense forçar-lo. No és aconsellable variar la concentració o la llet habitual dels biberons si no ho indica el pediatre. Els lactants més grans que ja mengen farinetes poden voler únicament llet, i en aquest cas no s’ha de forçar cap altra alimentació. 
• S’han d’oferir porcions petites i amb més freqüència. És aconsellable, si pot ser, oferir aliments que agradin al nen, fàcils de menjar, com ara cremes, purés o sopes, compotes, gelatines, etc. Durant uns quants dies, no importa tant el que el nen menja, sempre que mengi sovint. 
• És recomanable oferir els aliments amb presentacions atractives. 
• És necessari proporcionar molts líquids, en petites quantitats i amb freqüència (cada una o dues hores). 
• Cal oferir una dieta variada, afegint-hi aliments que aportin energia i proteïnes extres, sense augmentar la ració ni fer el menjar embafador. Es poden afegir a la preparació formatgets, llet, sucre, mel, etc. 
• És important oferir verdures, hortalisses i fruites variades per assegurar l’aportació de vitamines, minerals i antioxidants que ajudaran a combatre la infecció. 
• En el cas de nens més grans, és bo deixar aigua, sucs o algun aliment al seu abast quan s’estiguin al llit. 
• Cal evitar les olors fortes a la cuina i a la casa. 
• No s’ha de forçar el nen a menjar, ja que pot provocar-li el vòmit.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

1. Àpats especials 
2. Els menjadors escolars

1. Àpats especials 

Àpats per a festes i celebracions

A diferència dels adults, els nens (tant preescolars com escolars) a les festes no acostumen a menjar més quantitat del que és habitual en ells.

S’aconsella: 

• Controlar el consum excessiu de llaminadures. En aquest sentit, hi pot ajudar la utilització d’altres aliments: crispetes, fruita seca, cigrons torrats, galetes o entrepans variats, macedònies, etc. 
• Evitar les begudes ensucrades o amb gas d’origen industrial; és millor oferir sucs naturals o batuts. 
• Oferir els aliments de forma atractiva. Per exemple, tomàquets farcits de tonyina, hortalisses en forma de bastonets, fruita tallada fent dibuixos, flors amb grills de taronja i fondue de xocolata.

2. Els menjadors escolars

Hi ha milers de nens en edat escolar que utilitzen els serveis del menjador. Un dels objectius prioritaris del menú escolar ha de ser fomentar el consum d’una dieta equilibrada, mitjançant la varietat d’aliments, preparacions i textures, donant prioritat als aliments més conflictius en l’alimentació dels nens –llegums, peix, fruites i verdures–, i basant-se en les racions i en la freqüència recomanada per a cada edat.

Per això, cada vegada en més centres educatius, l’equip responsable del menjador o l’empresa que gestiona l’alimentació compta amb assessorament dietètic a l’hora de dissenyar els menús.

S’aconsella: 

• Comprovar que els menús siguin saludables i equilibrats, i que ofereixin varietat d’aliments, preparacions i textures, en les quantitats adequades a l’edat del nen. Els menús escolars s’han d’ajustar a les recomanacions dietètiques pel que fa a racions, freqüència de consum d’aliments, i aportació energètica i de nutrients recomanats segons l’edat del nen. 
• Comprovar que el menú no s’excedeixi en les preparacions grasses (fregits, arrebossats o empanats), i que les verdures no es presentin sempre en purés o cremes. Es pot dir el mateix del peix (no sempre lluç arrebossat) o de la carn (pollastre rostit o fregit o delícies de pollastre…). 
• Assegurar-se que els aliments precuinats i els derivats càrnics grassos siguin només ocasionals al menú escolar, igual que al familiar. 
• Els segons plats han d’anar acompanyats de guarnicions variades: salses, verdures, amanides, puré de patata, etc., no sempre patates fregides o salsa de tomàquet. Les postres de preferència haurien de ser la fruita fresca i els lactis senzills, i ocasionalment dolços, pa de pessic, gelats, etc. 
• A la primavera i l’estiu el nen acceptarà millor les preparacions més fresques i lleugeres (amanides d’arròs, de pasta, de patata, de llegums, cremes fredes), mentre que a la tardor i l’hivern vénen més de gust preparacions més consistents que se serveixen calentes: potatges, escudelles, guisats... 
• Oferir cada dia al nen una dieta variada i equilibrada, preparant el sopar en funció del que hagi menjat aquest dia segons la informació que es detalli al menú escolar. 
• El menjador escolar ha d’oferir la possibilitat d’adaptar els menús a qualsevol trastorn de salut o malaltia que pugui patir el nen: aguda, com una diarrea o un restrenyiment, o crònica, com la diabetis, la intolerància al gluten o les al·lèrgies alimentàries. 
• Atesa la diversitat cultural actual dels col·legis, també seria recomanable oferir plats alternatius per a nens d’altres cultures o altres hàbits alimentaris: vegetarians, musulmans, etc.

  
Infància: guarderia i escola 
Infància: oci 
 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

Les farinetes no alimenten més que la llet
Les farinetes de carn i verdures acostumen a tenir menys calories que la llet, i les de fruites o verdures soles encara menys, i tot i que les farinetes de cereals tinguin bastants calories, tenen menys quantitat de proteïnes, vitamines i minerals que la llet. 

Amb unes farinetes de cereals a l’hora de sopar, el nen no ha de dormir forçosament tota la nit
Por molt que es vulgui utilitzar el menjar per manipular el son del nen, està demostrat que no dorm més per haver pres farinetes a l’hora de sopar. Durant els primers anys, el nen s’acostuma a despertar a la nit, no només perquè necessita menjar, sinó perquè necessita la companyia dels pares. 

El pa blanc no engreixa i el pa torrat no aprima
No hi ha aliments que engreixin o aprimin. El que engreixa són les calories que no es gasten, independentment del tipus d’aliment que les aporti. Hi ha aliments més o menys calòrics, però això és tot. D’altra banda, el pa torrat i el fresc només es diferencien en el contingut d’aigua, i per tant, aporten les mateixes calories per 100 g. 

La fruita engreixa igual abans que després de menjar
La fruita aporta la mateixes calories independentment que s’ingereixi sola o en combinació amb altres aliments. El que passa és que si s’ingereix abans de l’àpat principal, la seva aportació de fibra ajuda a augmentar la sensació de sacietat i la persona tendeix a menjar menys quantitat a l’àpat posterior. 

L’oli d’oliva verge aporta calories
Tots els greixos aporten la mateixa quantitat de calories per gram, 9 kcal, tant si procedeixen de greixos animals o vegetals. El que sí que és diferent és el seu efecte sobre els nivells de lípids sanguinis i el risc de patir una malaltia cardiovascular.

És a dir, l’oli d’oliva és el més cardiosaludable, perquè té més quantitat d’àcid oleic i augmenta el colesterol bo al nostre organisme, però l’aportació calòrica és sempre equivalent. 

Beure molta aigua no engreixa
L’aigua és un element fonamental per a la vida, tonifica la pell i ajuda al funcionament de l’aparell digestiu. Les recomanacions són d’un 1 ml d’aigua per kcal ingerida d’aliment. 

Quan es torra el pa el contingut d’hidrats de carboni no es modifica
El tractament culinari que se li fa al pa no modifica el seu contingut en hidrats de carboni. 

Els espinacs no tenen gaire ferro
L’origen d’aquesta equivocació és un error de transcripció de la secretària del científic J. Alexander, que va multiplicar per 10 la quantitat de ferro perquè es va descuidar una coma. Els cigrons i les llenties en tenen més.

Els espinacs també tenen un component, l’àcid oxàlic, que impedeix l’absorció del calci, per tant se n’ha d’evitar un consum excessiu, perquè pot interferir en la fixació del calci a l’os. No obstant això, els espinacs són rics en vitamines A, E, iode i antioxidants, i per això segueix sent aconsellable consumir-ne. 

El nen no necessita suplements de vitamines i minerals
En un nen sa que segueix una alimentació adequada no és necessari administrar suplements de vitamines. Només en algunes circumstàncies especials, com en el cas dels esportistes de competició o nens amb malalties cròniques que requereixen el seguiment d’una dieta específica i restrictiva, serà necessari suplementar l’alimentació. 

El cervell i les vísceres no proporcionen gaire energia
En general, aquests aliments (cervell o fetge) tenen ferro, però no és aconsellable insistir en el seu consum, perquè el nen amb una alimentació correcta ja ingereix prou ferro amb altres aliments com ara alguns llegums, carn vermella, fruita seca, etc.