Infermera virtual.com

En el cas d’una persona fumadora, és important que deixi de fumar. La infermera o el metge del centre de salut poden ajudar a fer-ho. Fumar és una addicció que perjudica greument la salut en tots els casos, però concretament en el càncer s’ha identificat com un dels principals factors per desenvolupar la malaltia, sobretot en els casos de càncer de pulmó. 
 Si en algun moment del tractament de la quimioteràpia apareix dificultat per respirar, és necessari fer-ho saber ràpidament a l’equip de salut. 

Durant el procés del tractament de quimioteràpia la persona es pot sentir més cansada. Es tracta d’una resposta normal del cos davant l’esforç de reposició cel·lular que ha de fer. És important diferenciar aquest cansament de la sensació d’ofec que pot aparèixer amb els esforços petits.

   
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar 

Una bona alimentació és molt important per a molts aspectes del tractament del càncer i també per tolerar millor la quimioteràpia, ja que millora la vitalitat, l’estat d’ànim i les defenses de la persona, un fet imprescindible per evitar les infeccions oportunistes.

Durant el tractament, el cos, com a resposta de l’organisme que s’intenta guarir, gasta més energia, per això és important consumir les calories i les proteïnes suficients. A més, l’alimentació durant la quimioteràpia ha de pal·liar i controlar l’aparició de molèsties o efectes secundaris del tractament que dificulten una bona nutrició de la persona. 

Hi ha 4 problemàtiques que són les que apareixen habitualment amb el tractament de quimioteràpia i que dificulten la ingesta, que són:

1. Dificultat en la ingesta per mucositis i/o estomatitis, 2. Dificultat en la ingesta per alteració del gust i de l’olfacte, 3. Dificultat en la ingesta per manca o pèrdua de gana (anorèxia), 4. Dificultat en la ingesta per nàusees i vòmits.

1. Dificultat en la ingesta per mucositis i/o estomatitis:

Poden aparèixer molèsties en ingerir, per la inflamació de les mucoses de la boca i de l’esòfag i/o dels altres teixits i òrgans de la boca.

Consells per evitar o pal·liar la mucositis i l’estomatitis:

• Si apareix algun d’aquests símptomes, cal comunicar-ho al metge o a la infermera perquè, si ho consideren convenient, recomanin medicaments per al tractament de les llagues o per combatre el dolor.
• Sempre que sigui possible, s’ha d’anar al dentista abans de començar el tractament de quimioteràpia. Aquest especialista recomanarà les mesures que cal prendre perquè la quimioteràpia afecti el menys possible. S’ha de tenir en compte que quan s’està en el procés de quimioteràpia, la persona no es pot sotmetre a cap intervenció bucal sense consultar-ho amb l’oncòleg.
• Fer una bona higiene bucal diària:
• Raspallar les dents, les genives i la llengua després de cada àpat amb un raspall suau.
  

  
  Higiene contra les llagues bucals

• No utilitzar col·lutoris que continguin alcohol. És millor fer servir una solució d’una culleradeta de bicarbonat sòdic diluït en un got d’aigua. S’ha de glopejar i escopir la solució. Després, cal esbandir-se la boca només amb aigua. Aquest preparat preveu l’aparició d’infeccions a la boca provocades per fongs. Un altre preparat una mica més elaborat i també de finalitat preventiva consisteix en la barreja d’un litre i mig d’infusió de camamilla i farigola, el suc de mitja llimona i una cullerada sopera de bicarbonat. També s’ha de glopejar i escopir la solució i, després, esbandir-se la boca només amb aigua.
• Si la persona porta dentadura postissa, se l’ha de treure almenys dues vegades al dia, netejar-la amb un raspall i esbandir-la amb aigua. A la nit s’ha de deixar submergida en aigua o en la solució que s’utilitzi habitualment i, abans de tornar se la a posar al matí, s’ha de netejar amb un raspall i esbandir-la.
• Utilitzar crema labial per evitar que els llavis es tallin o que es ressequin.
• Seguir les pautes recomanades en l’alimentació davant d’aquest trastorn, com escollir aliments humits, suaus, fàcils de mastegar i empassar, i utilitzar la liquadora i fer purés.

 
És recomanable parlar amb la infermera, ja que el seu suport i els seus consells ajudaran a controlar la situació.

2. Dificultat en la ingesta per alteració del gust i de l’olfacte:

És habitual un canvi en la percepció del gust (disgèusia), o una disminució o falta de gust (agèusia) quan s’està rebent tractament de quimioteràpia. L’olfacte també es pot veure alterat i això pot potenciar el rebuig a certs aliments per l’olor que desprenen.

Consells per reduir els efectes de la disminució del gust:

• Mantenir una higiene bucal correcta.
• Evitar temperatures extremes (molt fredes o molt calentes) dels aliments, ja que disminueixen el sabor.
• Condimentar més els aliments amb sal, espècies, herbes aromàtiques, all, etc.
• Consumir aliments salats: pernil curat, cansalada, olives, etc.
• Adobar la carn i el peix amb pebre, menta, suc de llimona, vinagre, etc.

Consells per reduir els efectes del canvi del gust: 

• Mantenir una higiene bucal correcta.
• Escollir menjars amb bona aparença i olors suaus.
• Procurar que la persona que rep el tractament no hagi de cuinar ni preparar-se el menjar per evitar les olors fortes.
• Procurar no menjar en el mateix lloc on s’ha cuinat, també per evitar les olors fortes.
• Menjar aliments freds o a temperatura ambient.
• Escollir els aliments bullits més que els fregits, a la planxa o guisats, ja que els aliments bullits desprenen menys olor.
• Substituir les carns vermelles per les blanques (pollastre, conill), els ous, el peix o els làctics.
• Afegir unes gotes de llimona o xarop de fruites a l’aigua si es nota un gust desagradable.
• Evitar els sabors amargs, com ara el cafè, el té, o la xocolata.

Consells per reduir els efectes de percepció de gust metàl·lic en els aliments:

• Utilitzar coberts de plàstic.
• Fer servir estris de fusta per cuinar.
• Menjar carns vermelles (vedella, xai, porc) condimentades amb salses dolces (compota de poma, melmelades) o amb beixamel.
• Si la carn no es tolera bé, substituir-la per una altra font de proteïnes: ous, peix, làctics, etc.
• Beure te amb menta o amb llimona en els àpats.
• Escollir sabors forts, com el dels formatges i el pernil curats, per exemple.
• Prendre fruita àcida (taronja, llimona...), que ajuda a fer desaparèixer el gust metàl·lic.

3. Dificultat en la ingesta per manca o pèrdua de gana (anorèxia):

És un problema freqüent quan s’està rebent tractament de quimioteràpia i pot afectar de forma important la salut de la persona. La pèrdua de gana pot produir-se per la combinació de diversos factors, com la pròpia malaltia, els efectes secundaris d’alguns tractaments, l’angoixa, així com el sentir-se cansat o deprimit.

Consells generals: 

• Procurar menjar una mica més els dies previs al tractament si es preveu que es perdran les ganes de menjar.
• Procurar que els aliments no desprenguin olors ni gustos forts.
• Intentar no ser a la cuina mentre es prepara el menjar per evitar les olors.
• Servir els aliments tebis o freds. El vapor o l’olor que desprenen els aliments especialment calents poden treure la gana.
• Tenir cura de la presentació dels plats, fer-los atractius a la vista.
• Fer els àpats en un ambient tranquil i relaxat.
• Passejar abans de menjar pot ajudar a obrir la gana.
• Procurar no menjar sol, és millor fer-ho acompanyat.

Consells dietètics: 

• Menjar poc i sovint.
• Procurar que l’àpat més ric sigui l’esmorzar, però si no és possible, cal aprofitar el moment en què es té més gana per consumir els aliments més rics en calories i proteïnes.
• Procurar portar sempre a mà algun aliment per prendre entre hores: fruita seca, galetes, iogurts líquids, etc.
• Fer petits glops de begudes com ara aigua, infusions o sucs, entre hores, per tal d’evitar la sensació de sacietat que poden provocar els líquids en els àpats.
• Enriquir els plats amb la finalitat d’aportar-hi el màxim de nutrients (per exemple, afegint-hi un raig d’oli d’oliva o, en el cas de les cremes, un formatget).

4. Dificultat en la ingesta per nàusees i vòmits:

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

Mantenir un nivell d’activitat moderada ajuda la persona que rep el tractament a millorar l’estat d’ànim, a reduir la sensació de fatiga i, en definitiva, a augmentar el benestar.

Es recomana:

• Fomentar l’exercici moderat, mantenir-se actiu físicament dins de les possibilitats de cada persona: caminar, fer ioga, exercicis específics per a persones enllitades, si és el cas (canvis posturals, gimnàstica passiva, etc.).
• Planificar les activitats quotidianes segons les necessitats personals i demanar ajuda per a aquelles a les quals no es pugui arribar. Convé planificar i aprofitar la part del dia en què la persona que rep el tractament té un nivell d’energia més alt. Aquest moment habitualment coincideix amb les primeres hores del dia, tot i que això depèn de cada persona.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Sentir un estat de preocupació més acusat forma part del procés d’adaptació normal a la malaltia, cosa que, de vegades, es tradueix en una alteració del son, amb interrupcions freqüents i amb un descens de les hores dedicades a dormir.

La persona sotmesa a un tractament de quimioteràpia sol patir canvis en el nivell d’energia habitual; per això, i amb la finalitat de millorar els períodes de descans i de son, s’han de seguir els consells de l’equip de salut. Així doncs, per al benestar general de la persona i per millorar la capacitat de portar endavant el tractament i mantenir la qualitat de vida és important controlar la fatiga.

Es recomana:

Obtenir ajuda d’amics i familiars, o de l’assistència que presten diferents institucions, en les tasques quotidianes que requereixin més energia, com ara anar a comprar, netejar, etc.

• Dedicar-se temps a un mateix per fer activitats que resultin agradables.
• Descansar molt, intentar dormir 8 hores cada nit i fer 1 o 2 becaines curtes durant el dia.
• Si no es dorm bé o es pateix insomni, cal demanar ajuda a l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

Un dels efectes més habituals del tractament de quimioteràpia és el canvi en la freqüència i en la consistència de les femtes, és a dir, l’aparició de diarrea o de restrenyiment.

En aquest sentit s’aconsella:

• Seguir els consells específics en el cas que aparegui restrenyiment.  
• Seguir els consells específics en el cas que aparegui diarrea. 

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

És indispensable el control dels efectes secundaris de la quimioteràpia (toxicitat). Aquest control el duu a terme l’equip de salut mitjançant visites, entrevistes i analítiques. Però és important que les persones que reben quimioteràpia coneguin els possibles efectes secundaris del seu tractament per així saber com actuar si apareixen. La quimioteràpia afecta les cèl·lules que es divideixen molt ràpidament, ja que aquesta és una característica de les cèl·lules tumorals. Però també hi ha teixits normals les cèl·lules dels quals es divideixen ràpidament. Bona part dels efectes secundaris de la quimioteràpia es deu a l’efecte dels medicaments sobre aquestes cèl·lules sanes.

Consells generals:

• Seguir tots els consells, en la mesura del possible, que l’equip de salut donarà al llarg de tot el procés quimioteràpic.
• Seguir els consells sobre l’alimentació per assegurar una bona nutrició durant el tractament i per adaptar la dieta segons l’alteració que provoqui la toxicitat.
• Mantenir la pell protegida del sol, evitant exposar-s’hi, sobretot durant les hores de més insolació, i amb l’ús de mocadors o barrets.
• Evitar les situacions d’exposició a infeccions i controlar les ferides i les sagnies.
• Seguir els consells proposats pel que fa als principals problemes de salut relacionats amb el tractament. 
• Establir, en funció de les necessitats de cada persona i cada família, contacte amb organitzacions, grups d’ajuda mútua, fundacions o associacions per atendre les repercussions personals, familiars i socials relacionades amb la malaltia.
• Tenir una especial cura en el tractaments de l’orina i la femta com a residus, ja que és el mitjà per on s’elimina principalment la quimioteràpia.
  
  S’aconsella:
• Una bona higiene perianal.
• Buidar 2 o 3 vegades la cisterna del vàter després de cada deposició i/o micció per assegurar l’eliminació correcta dels residus cap al clavegueram.
• Si la persona té incontinència i necessita bolquers, s’han de canviar sovint i llençar els utilitzats ràpidament en una bossa de plàstic ben tancada.
• S’ha de tenir una cura especial en el tractament d’aquests residus (femta i orina) durant les 72 hores després de l’administració del tractament.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

La quimioteràpia, tot i que en algunes persones només produeix unes molèsties mínimes, de vegades comporta efectes secundaris que interfereixen amb el desenvolupament habitual de les activitats diàries.

1. Activitat laboral, 2. Activitat d'oci i diversió.

1. Activitat laboral

Si no hi ha cap contraindicació mèdica, és la pròpia persona qui ha de limitar la seva activitat laboral segons el seu estat físic i emocional. Hi ha persones a qui el tractament no els provoca efectes secundaris suficients com per deixar de treballar i, en canvi, els suposa un gran benefici, sobretot emocional, el fet de seguir amb la seva vida laboral. D’una altra banda, hi ha qui ha de limitar aquesta activitat, sobretot perquè se sent més cansat, dèbil i amb manca d’energia per portar a terme una activitat laboral. L’activitat laboral exerceix un efecte positiu sobre l’estat d’ànim de la persona i s’ha de mantenir, si és possible i de forma moderada, sempre que millori la sensació de benestar. L’equip de salut ajudarà a prendre les decisions més adequades en cada moment del procés quimioteràpic. 

2. Activitats d’oci i diversió

És important dedicar-se temps a un mateix per fer les activitats que siguin més agradables, en el moment del dia en què la persona se senti més descansada.


Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

Que s’hagi de rebre quimioteràpia no vol dir necessariament que s’estigui molt malalt i que probablement la persona morirà: Actualment, molt càncers es tracten amb quimioteràpia després d’operar (tractament adjuvant), amb la intenció de reduir les probabilitats d’una recaiguda. Després de la intervenció i un cop eliminada la malaltia, l’esperança de vida és de més de cinc anys. Actualment, la curació total és possible en els casos en què els tumors són diagnosticats molt precoçment o quan es poden extirpar completament gràcies a la cirurgia. Les estadístiques ens diuen que menys de la meitat dels pacients diagnosticats de càncer morirà d’aquesta malaltia. En molts altres casos, el tractament permet retardar durant anys el curs de la malaltia amb una bona qualitat de vida.

Totes les persones tenen dret a rebre el millor tractament independentment de la seva edat: Erròniament, es creu que la gent d’edat avançada no pot suportar físicament els efectes secundaris de la quimioteràpia. Estudis recents demostren que no hi ha diferències significatives en els nivells de tolerància i de toxicitat en persones de diferents grups d’edat. Encara que les persones grans solen tenir altres malalties associades a la seva edat, això no és un impediment per rebre quimioteràpia. A més, l’esperança de vida és cada cop més gran en els països occidentals i moltes d’aquestes persones encara tenen molts anys per endavant en el moment del diagnòstic.

També erròniament es creu que els tumors en la gent gran creixen d’una forma més lenta. Però no és així, l’agressivitat d’un tumor depèn bàsicament del propi tumor i no de la persona que el pateix. Estadísticament, els símptomes, les complicacions i la supervivència són els mateixos per un mateix càncer en un grup de quaranta anys que en un grup de setanta.

Els tractaments de quimioteràpia són els mateixos en qualsevol part del món “desenvolupat”: Avui dia, la informació viatja quasi instantàniament d’una banda a l’altra del món i els nous medicaments són accessibles al mateix temps a tot arreu. Els Estats Units tenen fama de tenir els millors centres oncològics del món. Són millors perquè són els pioners en la investigació contra el càncer. Però els tractaments que s’ofereixen són els mateixos, amb la diferència que no tenen cobertura de la Seguretat Social, com pot ser el cas d’Espanya.

No tots els càncers són hereditaris, només un 10% ho són. I en el cas dels que ho són, per sort actualment, hi ha proves específiques per poder-los detectar. Parleu amb el vostre metge i/o infermera, us aconsellarà sobre el vostre cas en concret.

La quimioteràpia no és dolorosa. Com a molt, el que és dolorós és l’accés venós derivat de la punxada, ja sigui mitjançant la canalització de la via endovenosa o punxada d’una via central tipus port-a-cath.

El càncer tampoc ha de fer mal, l'aparició del dolor va en funció de la localització del tumor o de les metàstasis en el cas que n'hi hagin. Si hi ha dolor, l’oncòleg serà el responsable de pautar la medicació analgèsica necessària.

És erroni pensar que, si es tenen més efectes secundaris, la quimioteràpia és més eficaç. Actualment, i per sort, existeixen molts medicaments que pal·lien de manera eficaç els efectes secundaris provocats per la quimioteràpia i que permeten una tolerància més gran del tractament, alhora que produeixen un efecte positiu envers la malaltia.

Es pot llegir, menjar, escoltar música i estar acompanyat mentre es rep el tractament de quimioteràpia. Les sales de quimioteràpia solen permetre un acompanyant mínim per pacient; dependrà del centre on es rebi tractament i de la seva normativa.

Les teràpies complementàries són acceptades mentre duri tot el procés de quimioteràpia, mai són un substitutiu del tractament. Sempre cal consultar amb oncòleg la medicació que es pren perquè pot haver-hi fàrmacs que interfereixin amb el tractament i no estan indicats.

Puc anar a la perruqueria? Està demostrat que una persona, quan se sent bé i es troba a gust amb la seva imatge, reforça l'actitud envers el tractament i, en conseqüència, la malaltia. Això vol dir que es pot anar a la perruqueria per rebre tractaments que produeixin benestar. I en el cas del cabell, quan comença a sortir o si el tractament que es rep no produeix alopècia, es pot tenyir sempre que s'utilitzin tints naturals que no continguin amoníac per no danyar el cuir del cabell.

M’engreixaré? La quimioteràpia no engreixa, el que passa és que en ocasions la medicació que s'utilitza per prevenir les nàusees és la cortisona. Aquest medicament pot augmentar les ganes de menjar i aparèixer la síndrome cushoide. Malgrat tot, durant la quimioteràpia, com hem dit en altres paràgrafs, es tracta de dur una dieta sana i equilibrada, menjant de tot i repartint-la en cinc àpats.

Tindré el mateix que altres persones? És un error comparar tractaments i pacients, cada cas és individual i l’oncòleg el valora de manera individual. Cada tipus de càncer té el seu tractament específic i cada tractament els seus efectes secundaris. A més, cada persona el tolera de diferent manera, per això és un error comparar.

Puc seguir treballant? Mentre duri el tractament de la quimioteràpia és possible mantenir una activitat laboral, tot depèn de les condicions particulars de cada pacient en el seu lloc de treball. Si el tractament no ocasiona gaires efectes secundaris, anar a treballar és una bona manera de desconnectar i centrar la ment i els pensaments en altres coses.

Puc anar gimnàs? Es pot anar al gimnàs sempre que es faci una activitat física moderada mentre duri el tractament de quimioteràpia. En el cas de dur port-a-cath, cal evitar exercicis intensos en la zona pectoral. També cal evitar saunes per evitar els marejos, sobretot en cas de tenir febre.

Si no es va al gimnàs i es vol fer activitat, es poden fer passejades o fer bicicleta de manera moderada.

Un diagnòstic de càncer no implica que el pacient s'hagi de morir. La curació es possible però depèn de molts factors; això ho explicarà l'oncòleg a la consulta. És important resoldre dubtes a la consulta, encara que no es pregunti tot en una primera vista. A mesura que vagin sorgint els dubtes, cal anotar-los en una llibreta i preguntar-los al metge i/o infermera en les visites successives.