Infermera virtual.com

Generalment la persona no és conscient que en la respiració s'oculta una increïble força vital que, a més de mantenir-nos vius, pot ajudar a revitalitzar el cos, avançar més ràpid, créixer amb més facilitat o augmentar el benestar. Per tant, millorar la respiració pot ajudar a reduir el dolor i les complicacions que s’hi associen. Tres exercicis ben senzills poden ajudar a aconseguir-ho: 

1. Respiració abdominal: situar les mans sobre l'abdomen i intentar inflar la panxa durant la inspiració (com si fos una pilota); desinflar-la lentament durant l'expiració. 
2. Respiració toràcica: situar les mans sobre el tòrax i comprovar que durant la inspiració la zona pulmonar s'eixampla i surt cap enfora, mentre que durant l'expiració lenta torna a la posició original. 
3. Respiració clavicular: posar les mans sobre les clavícules una mica més amunt del pit i observar com puja aquesta zona en la inspiració i com baixa en l’expiració.

Per millorar la respiració: 

• Un cop es dominin els tres tipus de respiració, es pot fer un cicle complet d'inspiració i expiració (abdominal-toràcica-clavicular) set vegades abans d'aixecar-se del llit i set vegades en el moment d'anar a dormir, tan lentament i profundament com sigui possible, sense sentir sensació d'ofec ni forçar-se. 
• Utilitzar tècniques de relaxació, distracció o visualització: poden ajudar a controlar la respiració tant en el dolor crònic continu com en les exacerbacions o en el dolor que apareix de manera esporàdica.
  
  - tractament
   
  - control de la situació de salut
  
  Consells de salut: Teràpies complementàries

 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Respirar

La gana es pot veure afectada per múltiples factors (a banda dels efectes devastadors del dolor crònic no alleujat sobre l'aparell digestiu): el tractament de la malaltia o el trastorn subjacent –incloent-hi la quimioteràpia i la radioteràpia-, nàusees, sequedat bucal, mal gust de boca o alteracions del gust.

Per a la pèrdua de gana és aconsellable:

• Ingerir durant l'esmorzar 1/3 de les calories necessàries per a tot el dia. 
• Menjar aliments nutritius en petites quantitats cinc vegades al dia; mastegar bé els aliments abans d’empassar-los. 
• Procurar que el menjar sigui sempre agradable tenint en compte: 
  • La presentació: posar el menjar en plats grans, perquè fa semblar les racions més petites, evitar-ne grans quantitats, procurar que l'aparença del menjar sigui atractiva. 
  • Les olors: olors fortes d'aliments (com la de la coliflor o les gambes), perfums o fums, poden fer perdre encara més la gana. Hi ha alguns trucs per reduir les olors dels aliments: cuinar sempre que sigui possible a la graella a l'aire lliure, connectar l'extractor de fums, servir aliments freds en lloc de calents, o deixar uns minuts els aliments destapats per alliberar-ne les olors. 
  • L'entorn ha de ser tranquil, relaxat i preferiblement en companyia agradable. 
• Complementar la dieta amb preparats per tenir una alimentació més nutritiva: hi ha suplements comercialitzats amb forma de batuts, iogurts que aporten calories, proteïnes, etc. L'equip de salut pot informar sobre això. 
• Tenir en compte les pautes que l'equip de salut pugui haver donat per augmentar la sensació de gana ja que hi ha alguns medicaments o infusions que hi poden ajudar.

   
Per a les nàusees és aconsellable: 

• Menjar en una habitació lliure d'olors, amb una temperatura agradable i ben ventilada. 
• Menjar diverses vegades al dia quantitats petites d'aliments tous, de textura suau i de fàcil digestió. Evitar aliments picants, grassos i amb olors fortes. 
• Menjar aliments secs com galetes, bastonets de pa o torrades, durant el dia, i prendre líquids lentament. 
• Seure o reclinar-se (no ficar-se al llit) durant una hora després de menjar. 
• Glopejar la boca abans i després de menjar.

Consells de salut: Nàusees i vòmits - menjar i beure 

Per a la sequedat bucal és aconsellable: 

• Tret que hagi una contraindicació mèdica, prendre abundants líquids al llarg del dia (entre 8 i 10 gots); tenir sempre a mà una ampolla d'aigua per prendre petits glops; deixar desfer trossets de gel a la boca, beure nèctar de fruita en lloc de sucs i beure els líquids amb una canya. 
• Prendre postres congelats, com raïm congelat o begudes gelades de gustos diferents. 
• Tenir cura de la higiene de la boca almenys quatre vegades al dia (després de cada menjar i abans d’anar al llit): amb un raspall de cerres suaus, amb col·lutoris sense alcohol o amb infusions de llimona. 
• Menjar aliments amb salses fetes amb el suc de la carn rostida, mantega o margarina, si no està contraindicat. 
• Evitar líquids i aliments amb un alt contingut en sucre. 
• Aplicar amb freqüència humectant als llavis (protector labial).
• A les nits posar al dormitori un humidificador ambiental de vapor fred (els de vapor calent no proporcionen suficient humitat per tractar la sequedat bucal).
• Usar substituts salivals disponibles al mercat (solucions que imiten a la saliva).
• Usar estimulants salivals: 
  • Estímuls masticatoris, principalment xiclet edulcorat no cariogènic (que no afavoreix l'aparició de càries dental); evitar aliments secs i fibrosos que es puguin quedar adherits al paladar, com la fruita seca. 
  • Estímuls gustatius: l'àcid cítric és un potent estimulador de la secreció salival, per això les begudes o caramels àcids i les llimonades ajuden a augmentar el fluix salival. 
  • Evitar el cafè i l'alcohol perquè redueixen el flux de saliva, especialment si es consumeixen en excés.

   
Per al mal gust de boca o les alteracions del gust és aconsellable: 

• Esbandir-se la boca amb aigua abans i després de menjar. 
• Menjar quantitats petites diverses vegades al dia, quan tingui gana, en comptes de fer-ho en horaris establerts. 
• Agregar espècies i salses als aliments. 
• Menjar la carn amb alguna cosa dolça, com salsa de nabiu, gelea o puré de poma i substituir la carn vermella per carn d'au, peix, ous i formatge. 
• Utilitzar receptes sense carn i amb un alt contingut de proteïnes; provar la cuina vegetariana o xinesa. 
• Provar fruites cítriques (taronja, mandarina, llimona, aranja), tret que hi hagi llagues a la boca. 
• Si els aliments tenen gust metàl·lic, usar estris de plàstic. 
• Si és possible, que una altra persona prepari els àpats
• Menjar en un entorn agradable i distès. 
• Utilitzar caramels de llimona sense sucre, xiclets o pastilles de menta sense sucre quan se senti un gust metàl·lic o amarg a la boca.

    
Per augmentar la gana és aconsellable: 

• Procurar no recórrer al menjar davant les angoixes o per avorriment de patir dolor diàriament: evitar usar el menjar com a consol. 
• Menjar petites quantitats d'aliment cinc o sis vegades al dia a hores fixes, a poc a poc, mastegant i ensalivant bé els aliments, i evitar picar entre hores. 
• Beure aigua i infusions sense sucre o amb edulcorants sense calories. 
• Servir poca quantitat en plats petits (fa que les porcions semblin més grans).

 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

El dolor pot provocar una alteració en la mobilitat de la persona, cosa que produeix una disminució de l'activitat que pot arribar al punt de necessitar ajuda per dur a terme algunes o totes les activitats de la vida diària.

La persona que té dolor, excepte si el metge ho contraindica expressament, ha de fer diàriament un cert grau d'exercici per mantenir o recuperar al màxim la seva mobilitat i evitar contractures i la pèrdua de força i de massa muscular. L'objectiu és començar a fer exercici gradualment i fer-ne de manera habitual per poder alleujar el dolor i millorar no únicament la mobilitat sinó també el descans i el son.

Per millorar la mobilitat és aconsellable:

• Escollir o evitar una activitat física en funció de la causa i el tipus de dolor, segons les pautes que hagi donat l'equip de salut, per exemple, no portar pes o no ajupir-se. 
• Començar amb exercicis d'estirament i activitats suaus de baix impacte com ara caminar o muntar amb bicicleta. 
• Començar el programa d'exercici lentament ja que a l’inici pot fer que el dolor empitjori. Tot i que és normal sentir alguna molèstia, el dolor agut pot ser un senyal que l'exercici és excessiu. 
• Alguns bons exercicis són aquests: 
  • Caminar, inicialment a poc a poc i durant el temps que la persona aguanti sense fatigar-se en excés. Afegir-hi quatre o cinc minuts diaris fins a arribar a seixanta minuts al dia. Caminar almenys una hora, tres o quatre vegades per setmana. A mesura que augmenta el temps, si la persona veu que té dificultat per fer exercici, es recomana caminar el temps que pugui còmodament i mantenir-se en aquest temps durant uns quants dies. Després intentar de nou augmentar-lo progressivament fins a arribar als seixanta minuts. Aquesta estratègia de fer exercici el temps que resulta acceptable, mantenir-lo uns dies i després mirar d’augmentar-lo fins a arribar a una hora, pot fer-se tantes vegades com sigui precís. 
  • Caminar i trotar a poc a poc: quan la persona pugui caminar còmodament durant una hora tres o quatre vegades per setmana, ho pot alternar amb trotar a poc a poc: caminar dues illes de cases (uns 200 m), trotar a poc a poc una illa de cases (uns 100 m), i repetir-ho unes quantes vegades sempre que el dolor no augmenti. Quan la persona se senti còmoda amb aquest exercici pot fer-lo durant períodes de temps més llargs. 
  • Muntar amb bicicleta: les bicicletes estàtiques o fixes ofereixen el benefici de poder fer exercici en un entorn tancat (la casa, el gimnàs) i evitar les inclemències del temps així com reduir el risc de patir caigudes o accidents. És convenient marcar-se una meta ja sigui en quilòmetres o en temps. 
    
    Consells de salut: Activitat física

  
 Per millorar les activitats de la vida diària és aconsellable: 

• Planificar l'activitat física aprofitant els moments de màxim efecte de la teràpia analgèsica. 
• Si cal, utilitzar les diferents ajudes mecàniques que poden facilitar les activitats físiques del dia a dia: 
  • Rentar-se: adaptar la zona de bany amb baranes, lliteres o cadires de bany, o diferents estris per a la higiene. 
  • Desplaçar-se: l'ús de caminadors, bastons i cadires de rodes pot facilitar la deambulació.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantener una postura corporal correcta

El dolor pot produir alteracions del descans i del patró del son tant per defecte (insomni) com per excés (somnolència).

Per a l'insomni és recomanable seguir aquests consells: 

• Abans d'anar a dormir: 
  • Fer alguna activitat relaxant com ara escoltar música suau, llegir una novel·la, fer-se un bany calent amb una mica d’oli d’espígol o fer alguns exercicis de relaxació. 
  • Procurar evitar activitats agitades, substàncies estimulants (com cafeïna, nicotina, alcohol), així com veure pel·lícules o llegir llibres que provoquin por o tensió; també cal evitar àpats copiosos almenys tres hores abans d'anar a dormir. 
  • Tenir un entorn tranquil i confortable amb un llit i un coixí adequats, mantenir una temperatura adequada a l'habitació, evitar les temperatures extremes i els corrents d'aire. 
  • Prendre llet o infusions relaxants calentes. 
• Respectar el cicle normal del son tant com sigui possible i establir un patró regular, és a dir, anar al llit cada nit i aixecar-se cada matí a la mateixa hora; si cal, planificar curtes becaines durant el dia. 
• Consultar amb l’equip de salut la possibilitat de prendre medicació per dormir. 
• Adaptar l'horari de la medicació prèvia consulta amb l'equip de salut: a vegades, i segons el tipus de medicament, no cal ser estricte en els horaris de la medicació i es pot planificar de manera que es respecti el son de la persona. 
• Respectar la pauta d'analgèsia a la nit: en dolors mal controlats, és a dir, quan la persona es desperta a la nit pel dolor o al matí amb el dolor descontrolat, cal despertar-la a la nit perquè prengui una nova dosi d'analgèsic segons l'horari pautat i abans que ho faci el dolor.

  
Per a la somnolència es recomana:

• Procurar no dormir durant el dia: evitar les becaines i sempre que sigui possible, fer alguna cosa o mantenir una rutina per estar despert. 
• Fer activitats per distreure's: escoltar música, llegir o escoltar la ràdio, pot ser útil però és preferible, sempre es pugui, fer un cert grau d'activitat física, encara que sigui molt lleugera, com passejar.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

El dolor no alleujat pot provocar alteracions en l'eliminació urinària i intestinal, concretament; el restrenyiment pot ser un efecte secundari d'alguns tipus d'analgèsics, especialment dels opiacis. Ajudes com vàters adaptats, orinals, ampolles o la cadira orinal (“Don Pedro”), permeten superar les barreres arquitectòniques que sol haver en el mateix domicili.

Per millorar l'eliminació urinària és aconsellable:

• Si no hi ha contraindicacions, mantenir una ingesta diària mínima de 2000 ml/dia, preferentment d’aigua. 
• No prendre cafè, te, aigua tònica, begudes alcohòliques i refrescos amb cola. 
• Per prevenir les infeccions urinàries: acidificar l'orina prenent aliments amb residus àcids, dutxar-se en comptes de banyar-se, orinar abans del coit i després, i evitar la possible contaminació anal i vaginal.

 
Per millorar l'eliminació fecal és aconsellable: 

• Fer una dieta rica en fibra augmentant la ingesta d’aliments com verdura (sobretot crues), fruita, cereals o hortalisses i prenent més líquids, especialment aigua.
   
  Consells de salut: Alimentació saludable - els nutrients

• Limitar els aliments astringents (arròs, pomes, magranes, productes elaborats amb farines refinades). 
• Si es tolera el segó, iniciar-s’hi amb moderació i augmentar-ne gradualment la quantitat. 
• Incloure en l'esmorzar fruita rica en fibra com kiwis, pinya natural o prunes seques. 
• Fer regularment activitat física per afavorir el moviment dels intestins: caminar, passejar i, si és possible, fer esport.
• Si la persona està en repòs al llit, fer exercicis actius de contracció de la musculatura abdominal.
• Establir o mantenir un patró d'evacuació: seure al vàter sempre a la mateixa hora, preferiblement aprofitant el reflex gastrocòlic (aproximadament trenta minuts després de la ingesta d'aliments) i dedicar-hi un temps entre quinze i vint minuts, encara que inicialment no es produeixi l'expulsió d'excrements.
• En seure a la tassa del vàter, procurar que els malucs i els genolls quedin flexionats (posar els peus en un tamboret baix) per adoptar una posició pròxima a la de semigatzoneta.
• Si, a causa de la consistència dura dels excrements, hi ha dolor anal, usar lubrificants, compreses fredes o banys de seient amb aigua freda.
• En cas de restrenyiment sever consultar amb l'equip de salut la possibilitat d'utilitzar:
• mesures rectals, com ènemes (lavatives) comercials o supositoris
• laxants, sobretot a l'inici del tractament amb opiacis

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Eliminar

El dolor produeix inseguretat tant en la persona com en la família pel sofriment mateix que genera, pels efectes de la resposta d'estrès mantinguda si no s'alleuja i, moltes vegades, quan no se n'aconsegueix un bon control, per la incertesa i el desconcert de no saber a qui dirigir-se en cerca d'ajuda.

Per reduir el sofriment és recomanable:

•  No "aguantar" el dolor. Suportar el dolor no comporta cap benefici i, per contra, si no s’alleuja provoca una resposta d’estrès que, quan és sostinguda en el temps, pot causar nombrosos efectes lesius en pràcticament tots els aparells i sistemes corporals.  
• Respectar la dosi d'analgèsia prescrita i les indicacions de l'equip de salut: cada dolor és únic i el tractament ha de ser personalitzat. 
• Participar en la mesura que sigui possible en la presa de decisions sobre el propi tractament per mantenir l'autoestima. 
• Tenir en compte les precaucions i les atencions tant pel que fa al fàrmac com a les diferents vies d'administració de l'analgèsia i els tractaments. 
• Demanar tota la informació relacionada amb el dolor: en quin moment es troba, què pot passar en un futur o qualsevol dubte sobre la medicació, els efectes secundaris, etc. 
• Demanar informació sobre els recursos que té a l'abast: l'equip de salut o l'assistent social li poden proporcionar telèfons de contacte, on dirigir-se a cada moment, els diferents centres que hi ha a la seva disposició, les associacions, etc.

 
En el cas que com a efecte secundari dels analgèsics opiacis hi hagi confusió o somnolència és recomanable: 

• Mantenir un ambient tranquil i evitar estímuls extrems (sorolls, moltes visites, converses diferents) per no alterar la persona. 
• Resituar i ubicar en tot moment la persona: recordant-li, si cal, on està, que dia i hora és i qui són les persones que l'envolten. 
• No utilitzar les subjeccions físiques o suports tret que sigui absolutament necessari i sempre durant el mínim temps possible. Lligar o subjectar la persona quan està molt confusa sovint augmenta encara més l'agitació i els temors. Si es tracta d'una situació de confusió lleu convé preparar l'entorn per evitar lesions, com posar baranes al llit o tancar portes per evitar fugues. 
• Procurar companyia i supervisió contínua mentre hi hagi un estat de confusió o somnolència: no deixar la persona sola per evitar caigudes, ingesta incontrolada de medicaments o autolesions. 
• Mantenir un entorn segur per evitar caigudes i traumatismes: no canviar mobles de lloc, evitar les catifes o fixar-les, treure els mobles que dificultin o impedeixin el pas, etc. 
• Disposar de telèfons de contacte de l'equip de salut per fer consultes i informar dels canvis. 
• Controlar el nivell de consciència i consultar amb l'equip de salut qualsevol comportament diferent de l'habitual o el fet que s'adormi excessivament. 
• Consultar amb l'equip de salut la possibilitat de tractament per a la confusió.

 
Per als trastorns psicològics com la depressió i l'ansietat és aconsellable: 

• Dirigir-se als altres professionals que puguin ajudar a entendre per què es canvia el caràcter, i a afrontar els moments d'ansietat i depressió. Psicòlegs, grups d'ajuda o associacions poden ser de gran ajuda per intentar portar millor tot el que suposa patir un dolor, sobretot crònic o oncològic. 
• Consultar la possibilitat de prendre medicació per a l'ansietat i depressió.

Quant a la família o la persona cuidadora és aconsellable: 

• Participar en l'estratègia terapèutica juntament amb la persona afectada i l'equip de salut. 
• Dirigir-se a altres professionals o associacions: conviure amb persones amb dolor no és fàcil, i psicòlegs, treballadors socials o grups d'ajuda mútua poden ser de gran utilitat. 
• Prestar atenció a la satisfacció de les pròpies necessitats, no sols pel que fa a l’alimentació, la higiene, etc., sinó que és especialment important dedicar regularment un temps al descans i a la distracció.
   
  - control de la situació de salut

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscs

El dolor és capaç de provocar una gran introversió i deixar les persones soles amb les seves preguntes i les seves pors; com molts altres símptomes pot fer que es deixi de tenir la vida social que es tenia fins aleshores i que se surti poc de casa o no es vulguin visites. D'altra banda, cal tenir present que la cura d'una persona amb dolor crònic por arribar a ser esgotador i no és infreqüent que la família o cuidador experimentin sentiments de frustació davant la dificultat per controlar-lo.

Per això s'aconsella: 

• Demanar ajuda a d’altres membres de la família o els amics per compartir amb ells la sobrecàrrega física i emocional que comporta patir un dolor o cuidar una persona que el pateix. 
• Comentar amb la família i els amics els sentiments que el dolor i els altres símptomes físics acompanyants comporten, ajudar la persona a afrontar les situacions difícils i als qui l'envolten a comprendre la seva conducta verbal i no verbal. 
• Procurar identificar els moments de menys intensitat del dolor i aprofitar per relacionar-se i parlar d'allò que preocupa a la persona.

 
Respecte a la família o a la persona cuidadora és aconsellable que en relacionar-se amb la persona que sofreix: 

• Estableixi de manera clara i inequívoca que creu en l'existència del dolor tal com la persona el descriu. 
• Permeti l'expressió del dolor i dels sentiments que aquest desperta, sobretot quan: és difícil el seu control i apareixen reaccions de depressió i fatiga. 
• Presti atenció tant a la comunicació verbal com a la no verbal (to de veu, gestos facials, postura corporal) ja que moltes vegades és aquesta última la que pot donar una idea més exacta de la situació física i psicològica de la persona amb dolor.  

 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

El dolor crònic/oncològic pot ser de difícil control i de mesos o anys de durada. Pot ser que es deixi de treballar, d'anar a l'escola i que no es puguin fer les activitats d'oci.

Així doncs, és recomanable:

• Procurar buscar moments de descans i oci: sempre que sigui possible dedicar-se una estona a fer activitats que procurin plaer i que permetin desconnectar temporalment de la situació. 
• Sempre que es pugui, intentar participar en activitats de grup, ja que les activitats individuals reforcen l'aïllament, redueixen la sensació de benestar psicològic i empitjoren la percepció de la pròpia salut mental. 
• Mantenir l'activitat laboral tant com sigui possible i evitar que el dolor es converteixi en el centre de les activitats de la vida diària. 
• Si no es pot desenvolupar l'activitat laboral habitual, intentar una reducció o adaptació de l'horari de feina o el trasllat a un lloc de treball més d'acord amb les capacitats físiques actuals.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

És molt poc freqüent mentir i simular sobre l'existència del dolor. Molt poques persones que diuen sentir dolor menteixen sobre això. La invenció descarada del dolor, encara que existeix, és molt poc probable.

Quan una persona informa que el seu dolor ha disminuït o ha desaparegut després de l'administració d'un placebo, no significa que no tingui dolor. Un placebo és qualsevol tractament o cura que produeix un efecte a causa de la seva intenció implícita o explícita i no a causa de la seva naturalesa específica o de les propietats terapèutiques. No hi ha evidències en la literatura mèdica que justifiquin l'ús d'un placebo per determinar la presència o absència d'un dolor o la seva naturalesa. De fet, el seu ús desperta molts dubtes ètics. L'única resposta certa davant una persona que reacciona positivament davant l'administració d'un placebo és que desitja molt intensament l'alleujament del dolor i confia que alguna cosa o algú l’ajudi a aconseguir-ho. 

La persona que usa el dolor per obtenir avantatges no és un simulador i és molt possible que li faci tant de mal com diu. El fet que algú obtingui beneficis o un tracte preferent a causa del dolor no significa que el dolor no existeixi. A més, la percepció que s’obtenen beneficis és totalment subjectiva, ja que el que per a una persona és un benefici pot no ser-ho per a una altra. 

El dolor no sempre s'acompanya de signes físics (fisiològics o conductuals) que permeten verificar-ne l’existència i la intensitat. Fins i tot quan el dolor és intens hi ha períodes d'adaptació fisiològica i conductual, cosa que comporta períodes amb signes mínims de dolor i fins i tot absència total d'aquests. La falta d'expressió dolorosa no indica necessàriament absència de dolor. 

El dolor no és un problema psicològic: l'angoixa i la depressió no són la causa sinó la conseqüència del dolor. Una reacció emocional davant el dolor no significa que el dolor estigui causat per un problema emocional. El dolor gairebé sempre s'acompanya d'un grau variable d'ansietat o depressió; de fet, experimentar dolor sense cap resposta emocional seria anormal. 

- Veure: Repercussions personals, familiars i socials

La percepció i la tolerància al dolor és diferent per a cada persona. Estímuls físics comparables no produeixen la mateixa intensitat de dolor, sinó que en persones diferents provoquen dolor d'intensitat i de durada diferent. No hi ha una relació directa i invariable entre l'estímul i la percepció del dolor. 

El fet de tenir dolor recurrent o durant un temps prolongat no en millora la tolerància. La tolerància al dolor és una resposta única i individual que varia d'una persona a una altra i en la mateixa persona d'una situació a una altra. En contra de la idea general, les persones amb dolor prolongat o recurrent tendeixen a tenir cada vegada una menor tolerància al dolor.

En el cas de les persones grans:

El dolor no és una conseqüència normal del procés d'envelliment. El dolor no és una part inevitable del procés d'envelliment i la seva presència requereix una valoració, un diagnòstic i un tractament com en qualsevol altre grup d'edat. 

La percepció o sensibilitat dolorosa no disminueix amb l'edat. Els resultats d'estudis experimentals sobre la percepció del dolor en les persones grans no presenten diferències concloents relacionades amb l'edat. 

Si la persona està deprimida, especialment si el dolor és d'origen desconegut, el dolor no és un símptoma de la depressió i no desapareixerà si aquesta es tracta. Alguns tipus de dolor, especialment el crònic, poden causar depressió. També pot ser que hi hagi depressió abans de començar el dolor, però no és probable que aquesta el causi. No obstant això, la preexistència d'una depressió sí afecta la capacitat de la persona per afrontar el dolor.

En el cas dels nens:

Els nens petits, incloent-hi els nounats, poden sentir dolor. Hi ha més evidències que els nounats (fins i tot els prematurs) poden sentir dolor, que proves que no el sentin. Encara que no se sap si els nens experimenten més, menys o el mateix dolor que els adults, dista molt d'estar provat que el dolor no existeix o que és menor que en els adults. 

Un nen que es comunica bé verbalment pot negar que sent dolor encara que aquest existeixi. La por de les “punxades” o del tractament pot fer que el nen negui que sent dolor; així mateix, alguns nens amb dolor prolongat o progressivament creixent no són capaços d'identificar-ho com a dolor. 

Si el nen juga, dorm o es distreu no significa que no tingui dolor. Els nens tenen un talent especial per a l'ús de la distracció i l'activitat física per tractar el dolor i poden dormir o pretendre que ho fan com a mètode per controlar el dolor.

En cas de tractament amb analgèsics opiacis (morfina i derivats):

És altament improbable que el tractament del dolor amb opiacis creï addicció. L’aparició d'addicció com a conseqüència del tractament analgèsic és molt poc freqüent. El que passa és que sovint es confonen els termes d'addicció, dependència, tolerància i abstinència. Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS)

• Addicció. Ús repetit de substàncies psicoactives fins al punt que l'usuari (denominat addicte) està periòdicament o crònicament intoxicat, mostra una compulsió per prendre la substància (o substàncies) preferida, té grans dificultats per cessar o modificar voluntàriament l'ús de la substància i mostra una determinació d'obtenir la substància psicoactiva per gairebé qualsevol mitjà. Típicament hi ha tolerància i amb freqüència apareix la síndrome d'abstinència quan se'n suspèn el consum. El 1960 l'OMS va recomanar que s'abandonés aquest terme i s'usés el de dependència, que pot existir amb diversos graus de severitat, Addicció no és un terme diagnòstic acceptat en l'ICD10,però continua essent àmpliament usat pels professionals i el públic en general. 
  
  Per tant, es tracta d'un comportament voluntari que implica buscar activament i compulsivament aquesta substància o substàncies. 
• Tolerància. Disminució en la resposta a la dosi d'una droga que es produeix a conseqüència de l’ús continuat. Es requereixen dosis cada vegada més grans per aconseguir l'efecte que abans s'aconseguia amb dosis menors.
  
  És un comportament involuntari basat en canvis fisiològics i, encara que la tolerància acompanya a l'addició i és un criteri necessari per al seu diagnòstic, la seva sola presència no indica que hi hagi addicció. En els casos de persones amb dolor que desenvolupen tolerància a un analgèsic opiaci, habitualment se soluciona augmentant la dosi o canviant de fàrmac. 
• Dependència. Implica la necessitat de dosis repetides d’una substància psicoactiva per sentir-se bé o evitar trobar-se malament. És un comportament involuntari basat en canvis fisiològics. 
• Síndrome d'abstinència. Conjunt de símptomes que s'agrupen de diferents maneres i amb un grau de severitat variable, que apareixen en cessar o reduir l'ús d'una substància que s'ha pres repetidament, generalment durant un període de temps prolongat, a dosis altes, o totes dues coses. Aquesta síndrome pot acompanyar-se d'indicis de trastorns fisiològics. La síndrome d'abstinència és un dels indicadors de la síndrome de dependència.
  
  Encara que la síndrome d'abstinència acompanya a l'addcció i és un criteri necessari per al seu diagonòstic, la seva sola presència no indica que hi hagi addicció. En el cas de les persones amb dolor que prenen analgèsics opiacis, normalment no apareix síndrome d'abstìnència en susprendre'ls ja que la dosi dels mateixos es redueix gradualment a mesura que disminueix el dolor.
   

No hi ha un límit (sostre) per a l'analgèsia que poden produir els analgèsics opiacis majors. La dosi i l'efecte analgèsic dels opiacis majors no té límit i tots els dolors responen a la seva administració, tot i que alguns tipus de dolor responen millor que altres. 

El tractament amb analgèsics opiacis no hauria de deixar-se per “quan el dolor sigui realment insuportable”. La idea que si s'administra abans el tractament no serà efectiu quan el dolor sigui realment insuportable és totalment errònia. És normal que aparegui tolerància (disminució a la resposta d'una dosi determinada) després d'un temps d'usar opiacis, però la tolerància normalment és tractable augmentant-ne la dosi, ja que no hi ha sostre per a l'analgèsia que els opiacis majors poden proporcionar. 

No és freqüent que aparegui depressió respiratòria durant el tractament amb analgèsics opiacis si la persona no manifesta signes de sedació. L'aparició de depressió respiratòria en persones que reben analgèsics opiacis es improbable si no hi ha signes de sedació ja que la dosi per induir una depressió respiratòria es superior a la requerida per la sedació. És important recordar que juntament amb la tolerància al fàrmac es desenvolupa també tolerància a la depressió respiratòria. 

Prendre analgèsics opiacis no significa que sigui l'últim recurs o que s'estigui molt malalt. Els analgèsics opiacis són uns fàrmacs molt eficaços davant diferents tipus de dolor i permeten una millor qualitat de vida. 

L'us d'analgèsics opiacis per al control del dolor no perjudica la salut. Contràriament al que es creu, l'ús d'analgèsics opiacis té més beneficis que perjudicis. No acceleren cap malaltia i no provoquen somnolència si es prenen les dosis adequades a cada situació. 

Prendre analgèsics opiacis per al control del dolor no canvia la manera de ser. Es sol pensar també que la persona estarà més eufòrica, que no tindrà control en certes situacions o que s'excitarà a causa dels opiacis, però no és cert. Si s’administren de manera correcta, només actuen sobre el dolor.