Consulta els tutorials
Consells de la infermera
Respirar
pP@)
Tenir consciència de la respiració i practicar tècniques de respiració per recarregar energia i descarregar la tensió mental. Observar la profunditat, el ritme, les pauses… la distensió muscular que proporciona la respiració. Fer això durant uns minuts cada dia redueix la freqüència cardíaca, disminueix la tensió arterial, millora la circulació sanguínia i l’oxigenació cel·lular. Ajuda a descarregar la tensió mental, a fer una parada per recarregar energia; és un bon mecanisme per drenar l’estrès.
La respiració abdominal és una tècnica útil i senzilla per alleujar l’estrès. Consisteix a inspirar aire pel nas i mantenir-lo als pulmons durant dos o tres segons, inflant l’abdomen. Després s’expira a poc a poc per la boca, desinflant l’abdomen. Per comprovar si ho fem correctament podem col·locar la mà sobre la panxa per percebre si s’infla quan agafem l’aire i es desinfla quan el deixem anar.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
pP@)
Seguir una dieta adequada individualitzada. Les persones que s’acosten a la maduresa i es mantenen en un pes normal han d’anar reduint la ingesta de calories dels anys anteriors, ja que entre els 20 i els 50 anys el metabolisme s’acostuma a alentir i es va guanyant pes menjant el mateix que durant la joventut.
Les dones han d’augmentar la ingesta d’aliments rics en calci, en fibra i en ferro per prevenir i/o disminuir els efectes de la descalcificació i anèmies. És recomanable no abusar d’alguns productes estimulants com el cafè, el te o alguns medicaments que generen nerviosisme.
Beure aigua o líquids. Amb l’edat es va perdent la sensació de set, i per això és necessària la ingesta d’aigua o líquids per mantenir l’equilibri de líquids de manera adequada.
En l’etapa adulta el més sa és menjar de manera variada i més rica en productes d’origen vegetal. És necessari evitar els greixos i disminuir el consum de sucre i sal.
Consells de salut: Alimentació en cada etapa del cicle vital
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)
Fer activitat física. S’aconsella fer una activitat física moderada perquè redueix el risc de tenir malalties cardiovasculars. Per exemple, passejar a bon pas durant un mínim de vint minuts de tres a cinc dies a la setmana.
Millor que fer exercici moderat o ocasional és practicar tres o més vegades a la setmana i durant un mínim de vint minuts algun exercici que requereixi l’esforç suficient per augmentar el ritme del pols fins a gairebé el 75 % de la seva capacitat màxima. Aquest exercici, que pot ser nedar, córrer, caminar de pressa o anar en bicicleta, augmenta la capacitat del cor i dels pulmons, disminueix la pressió sanguínia i abaixa l’índex de greix corporal. Aquest exercici facilita la pèrdua de pes perquè redueix la gana i incrementa el metabolisme.
En les persones adultes grans l'exercici millora la circulació sanguínia i amb això la funció cognitiva. És important mantenir un patró regular d’exercici en les dones abans i durant el climateri, ja que augmenta la massa òssia i això prevé i retarda l’osteoporosi.
Altres pràctiques que es recomanen són les que permeten exercitar el cos i la ment, com ara el ioga, el tai-txi o el txi-kung. Són tècniques que permeten exercitar el cos de manera suau, no agressiva, amb menys risc de lesionar-se, i a més potencien la concentració, l’atenció, la coordinació i l’equilibri.
Avaluar l’estat de salut abans d’iniciar activitats d'exercici físic en cas de tenir algun problema de salut o dubtes. Les persones de més de 40 anys poden avaluar el seu estat de salut abans de fer exercici, especialment les que tenen o han tingut dolor en repòs o durant l’exercici, tensió arterial elevada, dificultat respiratòria quan fan exercicis suaus, alteracions del pols quan estan en repòs (pols ràpid i irregular o pols molt lent), estan en tractament farmacològic per problemes cardíacs o circulatoris o tenen diabetis.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
pP@)
Respectar el temps dedicat al son i el descans. Cada persona té el seu ritme vital d’activitat i descans, i és important respectar el temps i les necessitats de cadascú. Com a pauta general és necessari dormir un mínim d’entre sis i vuit hores a la nit i fer descansos de cinc a deu minuts de tant en tant al llarg del dia per aconseguir que el son i el descans siguin reparadors.
Renovar l’energia. Per a aquelles persones que hi tinguin interès, una de les pràctiques senzilles que ajuden a renovar l’energia és la meditació. La meditació 30 minuts al dia és altament saludable, ja que permet connectar amb un mateix, equilibra cos, ment, emocions i esperit, aporta calma interior, ajuda a desenvolupar l’hemisferi cerebral dret i enforteix el sistema immunitari.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
pP@)
Fer una ingesta adequada de líquids i aliments amb fibra. És important fer una ingesta correcta de líquids per alliberar toxines a través de l’orina, dels excrements i també de la suor. Les fibres a la dieta afavoreixen l’eliminació intestinal i prevenen el restrenyiment, tan freqüent en persones amb una feina sedentària o poca activitat física.
Consells de salut: en l'estrenyiment
Permetre la transpiració natural. Fer servir teixits naturals, que són més saludables que els sintètics, i desodorants que permetin la transpiració. Es recomana evitar l’ús de desodorants a la nit quan es va a dormir per afavorir la regulació natural.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs
pP@)
Què cal fer periòdicament:
- Prendre’s la tensió arterial. És recomanable que les persones adultes es controlin la pressió arterial en cada visita clínica rutinària i cada vegada que el professional de la salut ho consideri adequat Les persones hipertenses amb tractament, han de seguir el protocol del centre de salut.
- Control del pes i la talla en les persones adultes juntament amb l’índex de massa corporal (IMC). S’aconsella registrar el pes cada quatre anys a partir dels 20 anys, amb una valoració de la talla als 20 anys o en la primera visita en què es registri el pes, segons protocols clínics.
- Control d’hipercolesterolèmia, segons programes de salut, en homes de 35 a 65 anys, en dones de 45 a 65 anys i en joves menors de 35 anys amb antecedents familiars de colesterol alt o malaltia coronària prematura (abans dels 50 anys). Per a la població adulta sana, els experts suggereixen un control cada quatre anys.
- Control de la glucèmia basal en les persones diabètiques segons les recomanacions de l’equip de salut en cada cas concret. Les persones adultes no diabètiques es recomana que es facin un control analític cada quatre anys.
- Control anual de sang oculta als excrements en persones de més de 50 anys per a la detecció precoç del càncer de còlon. No hi ha evidències per establir la freqüència de la sigmoidoscòpia (exploració endoscòpica del còlon sigmoide), tot i que alguns experts suggereixen fer-la cada tres o cinc anys.
- Control radiològic mitjançant una mamografia en les dones a partir dels 50 anys per a la detecció precoç del càncer de mama.
- Prova de detecció precoç del càncer de cèrvix en les dones a partir dels 25 anys.
- Revisió del canvis en el diàmetre, la simetria, les voreres i el color de les pigues o les taques a la pell.
- Revisió ocular i auditiva anual en persones de més de 50 anys.
- Prova de detecció del VIH en persones amb risc com ara afectats per altres malalties de transmissió sexual, consumidors de drogues per via parenteral i parelles sexuals de persones infectades pel VIH.
- Seguir programes de vacunació establerts per a la població adulta.
- Consultar sempre i ràpidament un especialista quan hi ha símptomes de depressió, estrès, ansietat, pensaments obsessius, idees suïcides, insomni persistent, esgotament i comportaments destructius o violents; quan els símptomes interfereixen en les activitats quotidianes o perjudiquen les relacions afectives importants i quan no s’ha resolt el conflicte després d’haver-ho intentat. És igualment necessària la intervenció de professionals especialitzats en els casos de maltractaments, explotació o assetjament i la víctima no es pot protegir dels agressors, i en casos d’addicció a l’alcohol i les drogues (Rojas Marcos, 2008).
- Evitar els factors i conductes de risc, i potenciar els factors i les conductes de protecció.
Tractar adequadament l’estrès. És important saber la reacció d’un mateix davant un nivell d’estrès determinat per poder afrontar-lo de manera ràpida. Hi ha múltiples maneres d’afrontar les situacions d’estrès i segurament no hi ha un recurs o una estratègia que sigui útil per fer front a totes les situacions estressants. Cada persona reacciona i afronta l’estrès de manera diferent, l’afrontament és un procés que canvia i no hi ha un tipus d’afrontament universalment bo o dolent, sinó que la seva efectivitat depèn de diversos factors: la persona, la situació i la relació entre totes dues (Fornés, 2008). Tanmateix, hi ha algunes estratègies bàsiques i senzilles que poden ajudar a tractar l’estrès.
Alguns exemples d’aquestes estratègies d’afrontament són:
- Descarregar la tensió física fent servir alguna tècnica de relaxació, massatges, respiració abdominal i profunda, passejar, escoltar música, descansar... Els exercicis de tensió-relaxació muscular contribueixen a la relaxació mental.
- Distanciar-se emocionalment de la situació per poder reflexionar i analitzar amb calma les decisions que s’han de prendre.
- Reconèixer la pròpia responsabilitat en el problema i demanar disculpes.
- Aprendre a delegar i compartir amb els altres les responsabilitats, donar-se premis...
- Gaudir de la vida, introduint a la vida quotidiana les coses i els moments que aportin benestar, alegria, bon humor, tranquil·litat i pau.
- Buscar suport social per obtenir informació, consell o simpatia i comprensió per compartir el problema.
- Seguir hàbits saludables, especialment en l’alimentació, el descans, el son i l’activitat física.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscos
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
Cuidar les relacions afectives. Les relacions afectives amb els altres necessiten ser analitzades de manera periòdica per donar resposta als canvis normals de la vida, solucionar els problemes que apareixen i afrontar les noves experiències al llarg de la trajectòria vital, com el naixement d’un fill, l’èxit professional, les preocupacions econòmiques, les malalties, les relacions amb els fills adolescents rebels o tenir cura de pares i familiars grans. Per tot això, les bones relacions exigeixen motivació, flexibilitat, planificació i esforç per escoltar, comprendre i perdonar.
Actuar davant les situacions que dificulten o malmeten els vincles afectius. Quan les relacions de parella, familiars o laborals es veuen afectades i causen un desequilibri emocional és imprescindible intervenir-hi per resoldre la situació i evitar/pal·liar el patiment i la frustració que amarga la vida. Algunes pautes a seguir per resoldre els problemes que alteren l’estat emocional són:
- Prendre consciència del problema.
- Analitzar, comprendre i explicar-se racionalment la dinàmica de la relació, i els sentiments i conductes que provoca en un mateix.
- Reconèixer la part de responsabilitat que correspon a un mateix.
- Compartir el problema amb les persones implicades, si és possible, i valorar l’interès a solucionar-ho. Si hi ha acord, establir de manera conjunta els objectius i començar la intervenció.
- Fer servir els recursos personals propis i beneficiar-se de l’ajuda dels bons amics i/o de la família.
Establir i mantenir una xarxa social significativa. Les relacions socials donen sentit a la vida de les persones, afavoreixen la identitat i el significat, cosa que anima a mantenir les pràctiques de cura de la salut i a continuar vivint. També la xarxa social actua com a monitor de la salut corregint i avisant sobre comportaments o conductes no saludables. Cada vegada hi ha més evidències que la integració social té una correlació directa entre la qualitat de la xarxa social i la qualitat de la salut. Tenir un grup social amb qui comptar està associat amb la necessitat de totes les persones de tenir un grup de pertinença de referència, especialment en moments difícils.
- factors i conductes de protecció en l’adultesa
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-se
pP@)
Establir i mantenir bon ambient laboral. Fer una feina que satisfà fomenta l’autonomia i l’autoeficàcia, i proporciona el privilegi de participar i contribuir a la societat. L’ocupació laboral és considerada per força persones una font d’identitat personal i social que aporta il·lusió i significat a la vida. La qualitat de les relacions laborals és un factor determinant que contribueix a l’autovaloració de les persones.
Sovint l’entorn laboral provoca estrès, amb la consegüent inestabilitat emocional de la persona. En aquests casos és important avaluar la qualitat de les relacions amb els companys i superiors, i si el nivell d’exigència o responsabilitat és coherent amb les capacitats i aspiracions d’un mateix.
Agafar-se temps lliure per gaudir d’altres plaers de la vida. Per alliberar-se de les tensions quotidianes a causa de la feina, de les càrregues familiars, etc., és necessari dedicar un temps a divertir-se i cuidar la salut. És important reunir-se amb amics i/o fer noves amistats per mantenir un entorn social i actiu. Si es tenen fills, és important dedicar-los temps per compartir moments agradables.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes errònies
pP@)
El període de maduresa en la persona adulta no es pot caracteritzar com una crisi dels 40 o crisi de l’edat madura. La imatge que la gent té de la maduresa està plena de clixés, expressions com crisi dels 40 o corba de la felicitat suggereixen inactivitat, resignació i fins i tot desesperació. Actualment el to d’aquestes expressions ni tan sols reflecteix la veritat, ja que la majoria d’adults entre 40 i 60 anys diuen que se senten més sans i satisfets amb ells mateixos i amb les seves vides. És cert que no es pot generalitzar, ja que en aquest període algunes persones tenen problemes de salut, les facultats mentals van disminuint o veuen augmentada la càrrega de responsabilitats a causa de pares molt grans o de fills adults.
És clar que el declivi físic afecta totes les àrees de l’adult; tanmateix, no se n’han de sobreestimar els efectes, perquè les seves conseqüències les determina en gran part l’actitud amb què les persones hi fan front. Per a la majoria de les persones adultes, la maduresa és un període de transició que planteja desafiaments i problemes especials que cal afrontar. Les diferències individuals en la resposta als canvis i experiències són amplíssimes, cosa que explica l’intent fallit de classificar la maduresa com una etapa de “crisi universal” (Klohnen EC, 1996). La qualitat de vida de cada persona està relacionada directament amb la visió que té d’ella mateixa i amb les decisions que pren sobre com viure-la.
Els canvis en la competència intel·lectual no impliquen que s’hagi de deteriorar. És evident que amb l’edat els canvis biològics i les malalties afecten el rendiment intel·lectual de les persones i algunes capacitats es deterioren o disminueixen. Altres factors com ara l’estil de vida i el nivell d’educació també es relacionen amb el manteniment o la disminució de les competències intel·lectuals. Tot i això, els patrons individuals poden variar molt d’una persona a l’altra.
Fins fa poc, la majoria d’investigacions relacionades amb el desenvolupament de les capacitats mentals en el període de maduresa mostraven que el rendiment de les facultats de la intel·ligència com ara l’atenció o la memòria disminuïen amb el pas del temps. Aquests capacitats eren avaluades a partir dels tests d’intel·ligència o tasques de resolució de problemes en una consulta o en un laboratori i les persones joves obtenien un rendiment més alt que les grans. Tanmateix, les noves investigacions de les últimes dècades relativitzen la importància d’aquest declivi, han considerat que aquests tests no són significatius per a l’avaluació de la competència intel·lectual en l’etapa adulta i han suggerit que determinades capacitats o habilitats mentals poden augmentar amb l’edat (Triadó, 2008). Així, mentre les capacitats mentals bàsiques com ara la rapidesa mental, el raonament inductiu, el raonament matemàtic, etc., acostumen a disminuir al principi de la maduresa, d’altres com ara la plasticitat (capacitat de la ment humana que permet per una part reaccionar davant d'una pèrdua per a contrarestar-la -de manera total o, si no és possible, parcialment- i per una altra implicar-nos en processos de millora, tot això amb independència de l'edat), la perícia a l’hora de prendre decisions i resoldre de manera efectiva els problemes en diferents situacions vitals, que estan relacionades amb l’experiència i el nivell educatiu de la persona, milloren i augmenten en la maduresa i la vellesa (Baltes, 2000). Segons Schaie KW, l’investigador més reconegut en l’estudi de les capacitats mentals en l’adultesa, està demostrat que el fet de tenir un bon nivell educatiu i social, estar implicat en activitats diverses i mantenir un interès intel·lectual contribueix significativament a un rendiment intel·lectual òptim, fins a edats molt avançades.
- Donar sentit i ampliar la identitat de l'individu
La menopausa no significa declivi i/o pèrdua de feminitat. En les dones l’etapa madura i la menopausa tenen tendència a confondre’s i solapar-se de manera que molts dels problemes adjudicats a la menopausa es deuen en realitat als seus condicionants socials i de gènere, cosa que fa més profunda l’estigmatització d’aquest període.
Guardant valoració... 
ComentarisEnllaços d'interès
Fonts d'interès general
- American Orthopaedic Foot & Ankle Society
- Ara Criatures
- Calendari de vacunació recomanat per a adults, per vacuna i grup d’edats..
- Comitè consultiu Mundial sobre seguretat de vacunes..
- Informe Salut i gènere 2006. Les edats centrals de la vida.
- Millorem la salut a qualsevol edat. Un manual per al canvi de comportament.
- Ministeri de Sanitat. Vacunació en adults
- Organització mundial de la salut. Informe de Salut 2008.
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Ball K, Owsley C. Desarrollo biológico. El cuerpo envejece. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson Prentice Hall, 2003. p. 408-449. - Baltes PB. . Competencia intelectual y edad. En: Triadó C, Villar F. Envejecer en positivo.
Girona: Editorial Aresta SC., 2008. p: 29-59. - Barberá E, Martínez B. Psicología y género.
Madrid: Pearson. Prentice Hall, 2004 - Barnett, RC , Marshall, NL (1992). Worker and mother roles, spillover effects and psychological distress.
Center for Reserch on Women, Wesley College, MA.PMID: 1632103 [PubMed - indexed for MEDLINE].p. 230) - Berger K, Thompson RA. Psicología del desarrollo: adultez y vejez.
4 ed. Madrid: Editorial Panamericana, S.A., 2001. - Birren, JE . Desarrollo adulto y envejecimiento En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson. Prentice Hall.2003. p.2-31. - Caballo V E. Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales.
Madrid: Siglo XXI de España editores, S.A., 1993 - Cerella J. Desarrollo biológico. El cuerpo envejece. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson Prentice Hall, 2003. p. 408-449. - Deeg y cols . La madurez:el desarrollo biosocial. En: Berger, K, Thompson RA. Psicología del desarrollo: adultez y vejez.4 ed. Madrid: Editorial Panamericana, S.A., 2001. p. 77-135.
- Erikson E.La juventud: el desarrollo psicosocial. En: Berger, K, Thompson RA. Psicología del desarrollo: adultez y vejez.
4 ed. Madrid: Editorial Panamericana, S.A., 2001.p. 43-74 - Ettinger WH. Cómo llevar una vida madura satisfactoria. Retos especiales de la adultez intermedia. En Vail RV, Cavanaugh JC. Desarrollo humano. Una perspectiva del ciclo vital.
3 ed. México: Thomson, 2006. p. 488-528. - Fornés J. Evaluación y afrontamiento del estrés. En: Fornés J, Gómez J. Recursos y programas para la salud mental.
Madrid: FUDEN, 2008. p:335-361. - Fozard JL. Desarrollo biológico. El cuerpo envejece. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson Prentice Hall, 2003.p. 408-449 - Freund, AM .Desarrollo adulto y envejecimiento. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson. Prentice Hall, 2003. p.2-31. - Frías A. Salud pública y educación para la salud.
Barcelona: Masson, 2004. - García Calvente M. 2002. Efectos sobre la salud del papel de cuidadora. En : Informe Salud y Género 2006. Las edades centrales de la vida.
Ministerio de Sanidad y Consumo. - Gobierno de Navarra. Departamento de Salud. El estrés.
Pamplona: Gobierno de Navarra, Instituto de Salud Pública de Navarra, 2001. - Heaton TB, Jacobson CK, Holland K. La familia. Relaciones interdependientes. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson Prentice Hall, 2003. p. 136-184. - Hoffman LW, McManus KA, Brackbill Y. La familia. Relaciones interdependientes. En : Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
Madrid: Pearson Prentice Hall, 2003. p. 136-184. - Kline D, Scialfa CT. La madurez: el desarrollo biosocial. En: Berger K, Thompson RA. Psicología del desarrollo: adultez y vejez.4 ed.
Madrid: Editorial Panamericana, S.A., 2001.p.77-135. - Klohnen EC. Cómo llevar una vida madura satisfactoria. Retos especiales de la adultez intermedia. En Vail RV, Cavanaugh JC. Desarrollo humano. Una perspectiva del ciclo vital.
3 ed. México: Thomson, 2006. p. 488-528. - La Evidencia de la Eficacia de la Promoción de la Salud. Parte dos. Libro de evidencia. Informe de la Unión Internacional de Promoción de la salud y educación para la salud para la Comisión Europea.
Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 2003. - Maiques Galán A, Brotons Cuixart C, Villar Álvarez F, Martín Rioboó E, Banegas Banegas JR, Navarro Pérez J et al. Recomendaciones preventivas cardiovasculares.
Aten Primaria; 46 Supl 4: 3-15. - McAdams D.P, St. Aubin E. La madurez. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson. Prentice Hall, 2003. p. 54-79. - Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Indicadores de Salud 2013. Evolución de los indicadores del estado de salud en España y su magnitud en el contexto de la Unión Europea [Internet].
Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad; 2014 [accés 18 de desembre de 2014]. Disponible a: http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/inforRecopilaciones/docs/Indicadores2013.pdf - Moen P. Trabajo y tiempo libre. En Vail RV, Cavanaugh JC. Desarrollo humano. Una perspectiva del ciclo vital.
3 ed. México: Thomson, 2006. p. 448-487. - O’Brien P, Kennedy W, Ballard K. Enfermería Psiquiátrica.
México: McGraw-Hill Interamericana S.A., 2001. - Organització Mundial de la Salut. Control mundial de la tuberculosis, resumen. [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2014 [accés 12 de gener de 2015]. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/103227/1/WHO_HTM_TB_2013.15_spa.pdf - Organització Mundial de la Salut. Estadísticas sanitarias mundiales 2014. Una mina de información sobre la salud pública [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2014 [accés 18 de desembre de 2014]. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/112817/1/WHO_HIS_HSI_14.1_spa.pdf - Organització Mundial de la Salut. Las 10 causas principales de defunción en el mundo [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2014 [accés 12 de gener de 2015]. Nota descriptiva: 310. Disponible a: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs310/es/index2.html - Riley MW, Foner A, Riley JW. Metodología de investigación en desarrollo adulto y envejecimiento. En : Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson. Prentice Hall, 2003. p.114-134. - Rojas Marcos L. Convivir. El laberinto de las relaciones de pareja, familiares y laborales.
Madrid: Aguilar, 2008 - Schaie K, Willis S . Desarrollo intelectual. Mostrarse competente. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson Prentice Hall, 2003. p. 362-406. - Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson. Prentice Hall, 2003. - Schaie KW , Hertzog C. Desarrollo adulto y envejecimiento. En: Schaie K, Willis S. Psicología de la edad adulta y la vejez.
5 ed. Madrid: Pearson Prentice Hall. 2003. p. 2-31. - Tourné M. 2006. Efectos sobre la salud del papel de cuidadora. En : Informe Salud y Género 2006. Las edades centrales de la vida.
Ministerio de Sanidad y Consumo. - Triadó C, Martínez G. Villar F. Psicologia del desenvolupament:adolescència, maduresa i senectut.
Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2000. - Triadó C, Villar F. Envejecer en positivo.
Girona: Editorial Aresta SC., 2008. - Vail RV, Cavanaugh JC. Desarrollo humano. Una perspectiva del ciclo vital.
3 ed. México: Thomson, 2006. - Whitbourne SK. La adultez. Desarrollo físico, cognoscitivo y de la personalidad. En:Kail RV, Cavanaugh JC. Desarrollo humano. Una perspectiva del ciclo vital. 3 ed. México: Thomson, 2006. p.371-411.
Informes consultats
- Etienne C, Asamoa-Baah A, directors. Informe sobre la salud en el mundo. La financiación de los sistemas de salud, el camino hacia la cobertura universal [Internet].
Ginebra: Organización Mundial de la Salud; 2010 [accés 30 de setembre de 2011].
Disponible a: http://www.who.int/entity/whr/2010/whr10_es.pdf - Informe Mundial. ONUSIDA, informe sobre la epidemia mundial de sida 2013 [Internet].
Ginebra: ONUSIDA; 2013 [accés 18 de desembre de 2014]. Disponible a: http://www.unaids.org/en/media/unaids/contentassets/documents/epidemiology/2013/gr2013/UNAIDS_Global_Report_2013_es.pdf - Organización Mundial de la Salud. Estrategia Mundial para reducir el consumo nocivo de alcohol [Internet].
Ginebra: Organización Mundial de la Salud; 2010 [accés 14 de juny de 2013].
Disponible a: http://www.who.int/substance_abuse/activities/msbalcstrategyes.pdf - Organización Mundial de la Salud. Informe sobre la salud 2008: La atención Primaria de salud. Más necesaria que nunca.
Ginebra: Organización Mundial de la Salud, 2008. - Prevención de los problemas derivados del alcohol. 1ª Conferencia de Prevención y promoción de la salud en la práctica clínica en España [Internet].
Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2008 [accés 14 de juny de 2013].
Disponible a: http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/alcohol/docs/prevencionProblemasAlcohol.pdf
Pàgines web consultades
- Holistika.net. [Internet]. [Accés desembre 2014].Las mujeres y la salud en los ciclos vitales. Disponible a:
http://www.holistika.net/salud/mujer_y_salud.asp - Organización Mundial de la Salud.[Internet]. [Accés desembre de 2014].Who report on the global tobacco epidemic 2008.
Disponible a: http://www.who.int/tobacco/mpower/en/ - SanaMente. [Internet] .[Accés desembre de 2014].Etapas del ciclo vital: adultez.
Disponible a: http://www.sanamente.com
Bibliografia consultada específica
Alcohol
- Córdoba R, Camarelles F, Muñoz E, Gómez J, Díaz D, Ramírez JI el al. Recomendaciones sobre el estilo de vida.
Aten Primaria. 2014; 46 Supl.4: 16-23. - Organització Mundial de la Salut. Global status report on alcohol and Health 2014 [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2014 [accés 19 de gener de 2015]. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/112736/1/9789240692763_eng.pdf
Càncer
- Borrás Andrés JM, coordinador científic. Estrategia en cáncer del sistema nacional de salud: actualización aprobada por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, el 22 de octubre de 2009 [Internet].
Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social; 2010 [accés 12 de gener de 2015]. Disponible a: http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/ActualizacionEstrategiaCancer.pdf - Organització Mundial de la Salut. Cáncer [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2014 [accés 12 de gener de 2015]. Nota descriptiva: 297. Disponible a: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs297/es/ - Organización Mundial de la Salud, Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer. La batalla mundial contra el cáncer no se ganará únicamente con tratamiento: medidas de prevención eficaces que es preciso adoptar urgentemente para frenar la crisis del cáncer [comunicat de premsa a Internet].
[Lyon]: Organización Mundial de la Salud, Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer; 2014 [accés 12 de gener de 2015]. Disponible a: http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2014/cancer-report-20140203/es/ - Organització Mundial de la Salut. Resumen Informe tuberculosis 2013 [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2014 [accés 12 de gener de 2015]. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/103227/1/WHO_HTM_TB_2013.15_spa.pdf?ua=1
Depressió
- La depresión: una crisis mundial. Mensaje del secretario general de la OMS en el dia Mundial de la Salud mental [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2012 [accés 16 de febrer de 2015]. Disponible a: http://www.who.int/mental_health/mhgap/UN_message_mhgap_2012_es.pdf?ua=1
Drogues
- Nacions Unides. Oficina contra la droga y el delito (UNODC). Informe Mundial sobre las drogas 2014. Resumen ejecutivo [Internet].
Viena: Naciones Unidas. Oficina contra la droga y el delito (UNODC); 2014 [accés 19 de gener de 2015]. Disponible a: https://www.unodc.org/documents/wdr2014/V1403603_spanish.pdf - Observatorio Europeo de Drogas y toxicomanías (EMCDDA). Informe Europeo sobre Drogas: Tendencias y novedades [Internet].
Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea; 2014 [accés 19 de gener de 2015]. Disponible a: http://www.emcdda.europa.eu/publications/edr/trends-developments/2014
Factors hormonals
- Marzo-Castillejo M, Bellas-Beceiro B, Vela-Vallespín C, Nuin-Villanueva M, Bartolomé-Moreno C, Vilarrubí-Estrella M et al. Recomendaciones de prevención del cáncer.
Aten Primaria. 2014; 46 (Supl 4): 24-41 - Valls Llobet C. Tóxicos y disruptores endocrinos en medio ambiente y salud de las mujeres. A: Género y salud. XII y XIII Jornadas de la red de Mujeres Profesionales de la salud.
Madrid: Instituto de la mujer. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad; 2012 [accés 19 de gener de 2015]. p.16-24. Disponible a: http://www.inmujer.gob.es/areasTematicas/salud/publicaciones/Seriesdebartedocumentos/docs/JornadasSalud_XII_XIII.pdf
Factors i conductes de protecció en l'adultesa
- Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria. Actualización 2014 PAPPS.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer 2015]; 46 Supl 4: 1-117. Disponible a:http://www.papps.es/upload/file/PAPPS_2014.pdf
Desglosse dels articles de la publicació de dalt de la SemFYC: - Brotons C. EUROPREV (European Network for Prevention and Health Promotion).
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 2. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331111&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=19&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331111pdf001.pdf - Grupo de Prevención Cardiovascular del PAPPS, Maiques Galán A, Brotons Cuixart C, Villar Álvarez F, Martín Rioboó E, Banegas Banegas JR, Navarro Pérez J et al. Recomendaciones preventivas cardiovasculares.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 3-15. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331112&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=20&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331112pdf001.pdf - Grupo de Educación Sanitaria y Promoción de la Salud del PAPPS, Córdoba R, Camarelles F, Muñoz E, Gómez J, Díaz D, Ramírez JI el al. Recomendaciones sobre el estilo de vida.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 16-23. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331113&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=21&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331113pdf001.pdf - Grupo de Expertos de Cáncer del PAPPS de semFYC, Marzo-Castillejo M, Bellas-Beceiro B, Vela-Vallespín C, Nuin-Villanueva M, Bartolomé-Moreno C, Vilarrubí-Estrella M et al. Recomendaciones de prevención del cáncer.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 24-41. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331114&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=22&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331114pdf001.pdf - Grupo de Prevención de Enfermedades Infecciosas del PAPPS, Aldaz Herce P, Batalla Martínez C, Comín Bertrán E, Gómez Marco JJ, Gómez Roig S, Martín Martín E et al. Prevención de las enfermedades infeccioses.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 42-58. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331115&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=23&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331115pdf001.pdf - Grupo de Salud Mental del PAPPS, Buitrago Ramírez F (Coordinador del Grup), Ciurana Misol R, Chocrón Bentata L, Fernández Alonso MC, García Campayo J, Montón Franco C et al. Recomendaciones para la prevención de los trastornos de la salud mental en atención primaria.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 59-74. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331117&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=25&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331117pdf001.pdf - Grupo de Actividades Preventivas en los Mayores del PAPPS, Martín Lesende I, López-Torres Hidalgo JD, Gorroñogoitia Iturbe A, de-Hoyos Alonso MC, Baena Díez JM, Herreros Herreros Y. Actividades preventivas en los mayores.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 75-81. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331116&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=24&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331116pdf001.pdf - Grupo de la Mujer del PAPPS, López García-Franco A, Arribas Mir L, del Cura González I, Bailón Muñoz E, Iglesias Piñeiro MJ, Gutiérrez Teira B et al. Actividades preventivas en la mujer.
Aten Primaria [internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 82-98. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331118&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=26&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331118pdf001.pdf - Grupo de la Infancia y Adolescencia del PAPPS, Colomer Revuelta J, Cortes Rico O, Esparza Olcina MJ, Galbe Sánchez-Ventura J, García Aguado J, Martínez Rubio A et al. Programa de la infancia y la adolescencia.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 99-117. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331119&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=27&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331119pdf001.pdf - Martín Zurro A. En el 25 aniversario del PAPPS.
Aten Primaria [Internet]. 2014 [accés 16 de febrer de 2015]; 46 Supl 4: 1. Disponible a:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90331109&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=17&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v46nSupl.4a90331109pdf001.pdf
Factors psicosocials
- Leka S, Griffiths A, Cox T. La organización del trabajo y el estrés. Estrategias de solución de problemas para empleadores, personal directivo y representantes sindicales [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2004 [accés 18 de desembre de 2014]. Serie protección de la salud de los trabajadores: 3. Disponible a: http://www.who.int/occupational_health/publications/pwh3sp.pdf - Organización Mundial de la Salud. Crear lugares de trabajo saludables y equitativos para hombres y mujeres. Guia para Empleadores y Representantes de los trabajadores [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2011 [accés 18 de desembre de 2014]. Serie protección de la salud de los trabajadores: 11. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/79825/1/9789243501734_spa.pdf
Obesitat
- Organització Mundial de la Salut [seu Web]. 10 datos sobre la obesidad [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2013 [accés 19 de gener de 2015]. Disponible a: http://www.who.int/features/factfiles/obesity/es/
Percepció de la salut en adults
- Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Indicadores de Salud 2013. Evolución de los indicadores del estado de salud en España y su magnitud en el contexto de la Unión Europea [Internet].
Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad; 2014 [accés 19 de gener de 2015]. Disponible a: http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/inforRecopilaciones/docs/Indicadores2013.pdf
Tabac
- Organització Mundial de la Salut. Informe OMS sobre la epidemia mundial de tabaquismo. Hacer cumplir las prohibiciones sobre publicidad, promoción y patrocinio del tabaco [Inernet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2013 [accés 19 de gener de 2015]. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/85382/1/WHO_NMH_PND_13.2_spa.pdf?ua=1 - Organització Mundial de la Salut. Tabaco [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2014 [accés 19 de gener de 2015]. Nota descriptiva: 339. Disponible a: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs339/es/
Trastorns mentals
- Organització Mundial de la Salut. Guía de Intervención mhGAP para los trastornos mentales, neurológicos y por uso de sustancias en el nivel de atención de la salud no especializada. Programa de acción mundial para superar las brechas en salud mental [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2011 [accés 19 de gener de 2015]. Disponible a: http://whqlibdoc.who.int/publications/2011/9789243548067_spa.pdf?ua=1
Vacunes
- Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades. Salvamos vidas. Protegemos a la gente [Seu Web].
Atlanta: Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades [actualitzada 2 de desembre de 2014; accés 18 de desembre de 2014]. Vacunas e inmunización. Disponible a: http://www.cdc.gov/spanish/inmunizacion/index.html
Violència de gènere
- European Union Agency for Fundamental Rights. Violence against women: an EU-wide survey. Main results [Internet].
Vienna: European Union Agency for Fundamental Rights; 2014 [accés 12 de gener de 2015]. Disponible a: http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra-2014-vaw-survey-main-results_en.pdf - Organització Mundial de la Salut. Estimaciones mundiales y regionales de la violencia contra la mujer: prevalencia y efectos de la violencia conyugal y de la violencia sexual no conyugal en la salud. Resumen de orientación [Internet].
Ginebra: Organització Mundial de la Salut; 2013 [accés 12 de gener de 2015]. Disponible a: http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/85243/1/WHO_RHR_HRP_13.06_spa.pdf?ua=1
Factors de risc en l'adultesa
Edatisme
- Stallard JM, Decker IM, Bunnell, J. Health Care for the Elderly: A Social Obligation. Nursing Forum. 2002;37(2);5-15. https://doi.org/10.1111/j.1744-6198.2002. tb01192.x
- Macías González L, Vives Barceló M. Edatisme: en una societat edatista tots hi estam implicats. Anuari de l'envelliment. Illes Balears.2021;141-156
- Ribera Casado JM. Una década para el envejecimiento saludable. 2020-2030. An RANM. 2021;138(03): 214–220. DOI: 10.32440/ ar.2021.138.03.rev02
- Organización Mundial de la Salud (2021). Informe Mundial sobre el Edadismo. https://www.who.int/es/teams/social-determinants-of-health/demographic-change-and-healthy-ageing/combatting-ageism/global-report-on-ageism
Biblografia recomanada
- Rojas Marcos L. Convivir. El laberinto de las relaciones de pareja, familiares y laborales.
Madrid: Aguilar, 2008 - Triadó C, Villar F. Envejecer en positivo.
Girona: Editorial Aresta SC., 2008. - Publicación oficial de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria. Atención Primaria. Vol 46. Extraordinario IV. Actualización 2014. Programa de Actividades Preventivas y de Promoción de la salud (PAPPS).
Internet (accés 10/12/2014) Disponible a: http://www.sciencedirect.com/science/journal/02126567/46/supp/S4 - Vail RV, Cavanaugh JC. Desarrollo humano. Una perspectiva del ciclo vital.
3 ed. México: Thomson, 2006.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Rosalia Santesmases Masana
Doctora en Recerca i Salut (Universitat Internacional de Catalunya. 2017). Màster Oficial (Universitari en Phoenix EM Dynamics of Healthand Welfare. Universitat Autònoma de Barcelona. 2008-2010). Diploma de Postgrau en Salut Comunitària (EUI Terrassa.Universitat Autònoma de Barcelona) 1998-2000.
Experiència assistencial com a infermera familiar i comunitària en Equips d’ Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (1997-2015).
Professor lector a l’Escola Universitària d’infermeria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Universitat Autònoma de Barcelona).
Des de febrer 2015 fins a l’actualitat Coordinació de Qualitat i responsable àrea Infermeria i comunitària.
Clara Boter Fernández
Diplomada en infermeria (UVic, 1996) i en podologia (UB, 2005), i llicenciada en documentació (UB, 2011). Postgraduada en psicogeriatria (UAB, 2000). Màster en medicina clínica preventiva i promoció de la salut (UB, 2004). Infermera assistencial en l'àmbit sociosanitari (2002-2008) i en l’àmbit d’atenció primària a l'Institut Català de la Salut. Des de 2010, treballa en temes de promoció i d’educació per a la salut relacionats amb la informació sobre salut de qualitat a Internet.
Carme Alorda Terrassa
Professora d’infermeria medicoquirúrgica i de cures pal·liatives del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears. Diplomada universitària en infermeria (UB). Experta universitària en emergències i cures intensives (Universitat Complutense de Madrid). Les seves línies d’investigació i treball actuals són, d’una banda, l’efectivitat de la intervenció d’infermeria en pacients amb malaltia cerebrovascular i, de l’altra, l’avaluació de les competències de les pràctiques clíniques dels estudiants de la diplomatura d’infermeria.
