Consells de la infermera
RespirarpP@)
Durant l’adolescència hi pot haver manifestacions com el nerviosisme o la inquietud relacionades tant amb els canvis biofisiològics com amb els canvis psicosocials propis d’aquesta etapa del cicle vital que comporten reptes personals i socials que cal afrontar. Les sensacions d’inquietud i de nerviosisme, normals i naturals, tenen com a reflex corporal un augment de la tensió muscular que sovint va acompanyat per un patró de respiració més ràpid i superficial.
Consells de salut: Respirar en l'adolescència
És aconsellable:
- Practicar algunes tècniques de respiració que ajuden i afavoreixen la relaxació i permeten tolerar millor els moments d’inquietud.
- Respiració conscient. Deixar que flueixi el ritme espontani de respiració i ser-ne conscient.
- Respiració alentida. Posar l’accent en l’espiració i retenir l’aire als pulmons 2-3 segons entre l’espiració i la inspiració, i viceversa.
- Respiració amb frenada labial. Inspirar pel nas, sense forçar la inspiració, com si s’olorés una flor delicada. Espirar per la boca molt lentament, col·locant els llavis com a barrera, i deixar escapar l’aire imaginant que hi ha al davant una espelma encesa i l’aire fa moure la flama sense apagar-la.
Aquests exercicis es poden fer tant amb els ulls oberts com tancats, en un lloc públic es poden fer amb els ulls oberts, tenint en compte que per als altres és imperceptible. Si és té l’oportunitat de practicar-los en un lloc tranquil, es poden fer amb els ulls tancats per tal d’afavorir l’atenció concentrada en la respiració.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
L’adolescència és el període del creixement i dels grans canvis fisiològics (maduració sexual, augment de la talla i del pes, canvis en la composició corporal, distribució del greix i la massa muscular) i psicològics. Tots aquests canvis requereixen unes grans quantitats d’energia i una aportació de determinats nutrients. És molt important que l’adolescent s’alimenti d’una manera equilibrada, saludable i ordenada per cobrir els requeriments energètics i nutricionals d’aquesta etapa de la vida.
Consells de salut: Menjar i beure en l'adolescència
És aconsellable:
- Seguir una alimentació saludable tenint en compte les necessitats específiques de l’edat de creixement. L’alimentació és important a totes les edats, però cal para-hi una atenció especial en èpoques de creixement ràpid, com és el cas de l’adolescència. Les màximes necessitats nutritives es tenen entre els 10 i els 13 anys en les noies i entre els 12 i els 15 en els nois.
- Ateses les necessitats específiques en aquest període de la vida, es recomana una ingesta d’aliments rics en proteïnes, calci, vitamina D, ferro i zinc. Tots aquests elements contribueixen al creixement de la massa òssia i muscular.
Consells de salut: Alimentació saludable, nutrients
Cal assegurar, de mitjana, una ingesta diària de:- 4 racions de llet i productes làctics (1 vas de llet, un tros de formatge o un iogurt es consideren cadascun una ració)
- 2 racions diàries de carn, peix o ous
- 6-8 racions entre cereals i llegums (es considera una ració una llesca de pa de motlle, un tros d’uns 20 g de pa, una torrada, un plat de sopa de fideus, un plat no gaire ple de pasta o de llegums, una tassa de cereals o 4 galetes)
- 2-4 racions de fruita
- 3-5 racions de verdures
- Consum moderat de greixos, dolços i sucre
Consells de salut: Alimentació en la infància i en l'adolescència, de 12 a 18 anys
- Els adolescents tendeixen a saltar-se àpats, especialment l’esmorzar, i els substitueixen per menjar porqueria o piquen al llarg del dia. Quan l’esmorzar és adequat, acostuma a aportar una part important del calci necessari de la dieta, juntament amb altres nutrients. Un esmorzar adequat conté: fruita, que pot ser en forma de suc natural, cereals, proteïnes i làctics, en una o dues ingestes al llarg del matí.
- Mantenir regularitat en els àpats per tal d’evitar picar, que enganya la gana però no proporciona els nutrients necessaris.
- Respectar els horaris dels àpats familiars, com un moment de trobada de la família durant el qual s’afavoreixin les relacions disteses i amables, deixant per a altres ocasions temes compromesos que comportin tensions.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
Cal tenir en compte com a factors que influeixen en el desenvolupament d’aquesta activitat de la vida diària que tant en la infantesa com en l’adolescència l’ossificació és més ràpida que la reabsorció de calci, per la qual cosa el creixement preval contra la destrucció òssia. El procés constant de creixement dels ossos provoca el pas d’una estructura cartilaginosa durant la infantesa a formes i proporcions característiques d’ossos adults al final de l’adolescència.
Durant l’adolescència, les qualitats físiques (la resistència, la força, la velocitat) evolucionen de forma més significativa, i cal garantir que aquest potencial es desenvolupi adequadament.
És aconsellable:
- Fomentar la participació de l’adolescent en alguna activitat esportiva. Això ajuda a fer que el sistema muscular es mantingui actiu i eficaç i, juntament amb una nutrició adequada, afavoreix la mineralització del sistema ossi.
- De la mateixa manera, l’activitat física té altres efectes beneficiosos per a la salut, com ara que millora la funció cardíaca, evita l’insomni i l’obesitat, té efectes antidepressius, millora la respiració i estimula l’eliminació de femtes.
- Practicar un esport no només té beneficis físics o biològics, també en té de psicològics i socials; hi ha plaer i benestar i és un bon espai on es veuen enfortides les relacions socials, especialment en esports d’equip. És responsabilitat dels pares fomentar aquests tipus d’activitats.
- Si l’exercici físic és intens (esport), és recomanable no practicar-lo abans d’anar a dormir, ja que l’activació fisiològica que comporta pot fer més difícil agafar el son. En el cas que passi això, s’ha de deixar el temps suficient perquè el cos aconsegueixi un nivell adequat de relaxació que convidi al son.
Consells de salut: Activitat Física en l'adolescència
- Cal cuidar i adoptar postures ergonòmiques per prevenir problemes esquelètics, ja que els adolescents, presumiblement, passen moltes hores asseguts i davant de l’ordinador.
- Observar per tal de conèixer millor les expressions corporals pròpies és un pas que pot aproximar a l’autoconeixement. Els moviments dels braços, les postures, les gesticulacions i les expressions facials són un reflex de les emocions, dels pensaments, de les intencions; és un llenguatge directe i força universal. Conèixer i millorar l’expressió corporal és millorar en competència social.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
El son té una funció reparadora i restauradora de l’energia, un descans adequat és essencial per a la normalitat en l’activitat de la vida diürna. Durant el descans nocturn s’alliberen més hormones, imprescindibles per al creixement de l’adolescent. Sembla que la producció cíclica diària de melatonina (una neurohormona que respon als canvis d’il·luminació i que indueix el son) en els adolescents és diferent que en altres grups d’edat. Per això, pot ser que els nivells de melatonina siguin elevats en els moments en què se suposa que caldria despertar-se per anar a l’escola, o que siguin baixos a la nit, a l’hora d’anar a dormir. Aquest desajust repercuteix negativament en la qualitat del son.
Alguns estudis identifiquen la mala qualitat del son dels adolescents com un dels factors que provoquen el fracàs escolar, ja que comporta problemes de conducta, disminució de l’atenció i la capacitat d’escoltar, disminució del rendiment cognitiu, i un augment dels riscos de tenir un accident, sobretot de trànsit. Aquests estudis revelen que els adolescents necessiten dormir entre nou i nou hores i mitja diàries per no tenir dificultats per despertar-se al matí, tenir un bon rendiment fisiològic i afavorir l’equilibri emocional.
Cal recordar, doncs, que el dia comença la nit anterior i que assegurar un bon descans permet afrontar el dia amb l’energia física i mental necessària.
Per assegurar un bon descans és aconsellable:
- Reduir les activitats excitants o que requereixin molt esforç mental a les hores prèvies a anar a dormir. Això facilitarà agafar el son de manera natural i assegurar un descans reparador. En aquest sentit, no és aconsellable la utilització de jocs de noves tecnologies abans d’anar a dormir i cal assegurar l’ús del mòbil fins a unes hores que es considerin prudencials en l’àmbit familiar, tot raonant-ho i pactant-ho amb l’adolescent.
- Fer alguna activitat agradable i relaxant els últims 30 minuts abans d’anar a dormir, com ara:
- Llegir.
- Conversar sobre temes agradables i evitar les discussions.
- Escoltar música tranquil·la.
- Somiar despert, etc.
- Prendre un vas de llet calenta o tèbia o una infusió.
- Ocasionalment poden aparèixer dificultats per agafar el son. Si són molt ocasionals, les recomanacions anteriors, a més de les tècniques de respiració, hi poden ajudar.
- Si les dificultats es mantenen, és aconsellable:
- No posar-se al llit fins que es tingui son.
- No menjar, no estudiar, no mirar la televisió, no jugar a jocs electrònics ni treballar al llit.
- Si fa uns 30 minuts que s’està al llit sense dormir, convé aixecar-se, seure en un lloc tranquil amb poca il·luminació i fer alguna activitat tranquil·la: llegir, escoltar música relaxant o somiar despert.
- Aixecar-se cada dia a la mateixa hora.
- Eliminar la migdiada.
- No prendre cafè ni estimulants (te, begudes energètiques…).
- No prendre alcohol.
- Fer exercici físic.
- Evitar activitats molt activadores 20 minuts abans d’anar a dormir.
- Generar un ritual previ al son.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
EliminarpP@)
El restrenyiment pot ser un inconvenient freqüent durant l’adolescència, ja que té molta relació amb els hàbits alimentaris i aquests es poden veure menys cuidats durant aquesta etapa vital.
És aconsellable:
- Una dieta rica en fibra: fruita, verdures i cereals integrals.
- Beure com a mínim dos litres d’aigua al dia.
- Fer exercici físic regularment.
Consells de salut: Recomanacions per a una Alimentació saludable
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
La recerca que fa l’adolescent pel que fa a la definició de la seva identitat personal i social el pot portar a buscar en les conductes de risc una definició equivocada d’identitat. L’adolescent juga amb la transgressió de normes, buscant els seus límits, i busca la seva identitat en contrast amb la dels adults i la cultura prevalent. Aquest fet el pot portar algunes vegades a posar-se en perill, sense ser clarament conscient dels seus propis límits.
Hi ha comportaments i actituds familiars que poden ajudar a evitar perills i prevenir riscs, com ara:
- Afavorir la comunicació familiar sobre temes d’ús de tòxics. Les substàncies més consumides segueixen sent el tabac i l’alcohol. És recomanable obrir diàleg sobre aquests temes quan se’n tingui ocasió, no només a partir d’una conversa formal, sinó també aprofitant la multitud d’ocasions que proporciona el dia a dia, a través d’exemples d’anuncis, de programes de televisió, d’observacions al carrer, etc. Si aquest diàleg es manté obert, facilitarà contrastar amb l’adolescent les seves opinions en relació amb altres drogues. És important que els pares siguin un bon model a seguir pel que fa a aquests temes i donin un missatge clar en relació amb la no permissivitat davant del consum.
- Afavorir la comunicació familiar sobre temes sexuals. La informació i l’educació sexuals és important que les doni la família juntament amb l’escola. Això potenciarà molt més l’efecte preventiu de la informació que se’ls facilita, especialment pel que fa a les malalties de transmissió sexual i el fet d’evitar l’embaràs.
- Afavorir la comunicació familiar sobre la prevenció d’accidents. La família està en una posició privilegiada per tal de ser un bon model en la prevenció d’accidents, especialment en la utilització del cinturó de seguretat i el casc, que comença en les situacions d’oci amb la bicicleta. És recomanable ser clars i coherents.
- Fomentar hàbits d’alimentació saludables, com una manera de cuidar-se i respectar les necessitats energètiques del cos, per tal de poder fer front a les activitats quotidianes. Al mateix temps s’ha de fomentar una actitud crítica en relació amb la influència cultural actual de culte al cos, que pot portar alguns adolescents a una preocupació excessiva per l’adequació del seu cos als cànons de bellesa actuals. Aquests fets poden contribuir a fer que alguns adolescents arribin a descuidar o restringir la seva alimentació.
- Evitar els factors i les conductes de risc relacionats amb l’entorn familiar, escolar i social.
Hi ha actituds i comportaments de l’adolescent que contribueixen a evitar riscs:
- Actitud de respecte i cura de la pròpia salut i de la vida.
- Evitar el consum de tòxics.
- Quan hi ha relacions sexuals, fer servir sempre preservatiu.
- Mantenir una alimentació saludable i adequada als requeriments d’activitat física que es realitzi.
- Evitar els factors i les conductes de risc individuals.
En general és aconsellable:
- Fomentar els factors i conductes de protecció específics en aquesta etapa del cicle vital.
- Evitar els factors i conductes de risc específics en aquesta etapa del cicle vital.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perill i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
L’adolescència, entre altres característiques, la defineix la gran obertura al món social i la progressiva elecció que fan els adolescents del seu propi entorn social. Alhora és una etapa en què hi ha un distanciament del món adult.
La construcció de gran part de la identitat personal tindrà a veure amb la relació amb el grup d’iguals, amb qui s’assajaran noves formes de comunicació i relació. És un moment evolutiu extraordinàriament ric en els aprenentatges que consolidaran les bases de l’estil de relacions interpersonals en la vida adulta.
Consells de salut: Comunicar-se i interaccionar socialment en l'adolescència
És aconsellable:
- Fomentar i participar en diferents entorns socials, l’escolar n’és un, val la pena intentar que no sigui l’únic. Formar part de grups d’esport, de lleure, culturals, musicals etc., facilitar anar descobrint formes diferents de relacionar-se, entorns diferents, aficions diferents, persones diferents... Tot plegat fa que augmenti l’aprenentatge d’habilitats en les relacions socials i que millori la competència social de l’adolescent, alhora que ajuda a descobrir i anar definint l’entorn propi.
- Tenir un adult de confiança amb qui poder contrastar punts de vista, experiències, esdeveniments personals, etc.
- Cal seguir potenciant la comunicació familiar. És aconsellable que els pares dediquin temps a interessar-se pel món de l’adolescent: les aficions, els jocs, els amics, la música, etc. És una època en què els pares han de desenvolupar les habilitats d’escoltar de forma acrítica, com una manera immillorable de potenciar la comunicació familiar, alhora que es reserven espais de contacte familiar (les hores dels àpats, fer algun trajecte a peu plegats, veure algun programa de televisió junts, etc.) i es mantenen rituals familiars (celebracions de festes, alguna activitat lúdica conjunta, etc.).
- Fomentar en general els factors i conductes de protecció relacionats amb l'entorn familiar escolar i social.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-sepP@)
La construcció d’una part de la identitat personal durant la infància i l’adolescència té a veure amb la trajectòria acadèmica, i l’altra es construeix, en gran mesura, a partir de les relacions interpersonals, que en aquesta edat estan força centrades en el grup d’iguals, la relació amb els quals proporciona a l’adolescent, entre altres coses, diversió.
Es calcula que els adolescents fan unes deu mil hores de classe durant la trajectòria acadèmica. Aquesta experiència és fonamental per al desenvolupament personal i el futur professional. Una part important de la percepció d’autoestima i autoeficàcia prové de l’experiència acadèmica, d’aquí la importància que aquesta experiència pugui ser font de satisfacció.
Consells de salut: Treballar i divertir-se en l'adolescència
És aconsellable:
- Valorar l’adolescent en la seva globalitat, com a persona, sense caure en l’error que la seva valoració, especialment per part de la família, tingui a veure exclusivament amb el seu rendiment acadèmic.
- Per tal de donar sortida a altres potencials durant l’adolescència que equilibrin la percepció d’autoestima i autoeficàcia que l’adolescent va construint, a partir del seu rendiment acadèmic, cal reforçar altres experiències que puguin desenvolupar diferents habilitats personals, com poden ser el dibuix, l’esport, la música, etc.
- La supervisió dels pares en l’activitat d’estudi dels fills adolescents segueix sent fonamental a aquesta edat, no tant per censurar, sinó per motivar, estimular i oferir ajuda si cal.
- Cal que l’estudi sigui font de satisfacció més enllà dels resultats acadèmics, ja que és una font d’aprenentatge per a habilitats que necessitarà a la vida adulta, com són la responsabilitat, el compromís, l’esforç mantingut, el reconeixement dels seus límits i les seves capacitats i habilitats, l’acceptació de la diferència en relació amb els altres, la satisfacció del propi esforç, marcar fites, planificar les activitats i el temps, prioritzar, etc. És recomanable que els pares tutelin aquests processos, no només els resultats que es reflecteixen en les notes.
- Aprendre a fer un ús raonable del temps, que es puguin equilibrar les responsabilitats amb el temps d’oci, ja que tant l’un com l’altre són imprescindibles per al desenvolupament humà. I tots dos són o han de ser font de satisfacció.
- És imprescindible la supervisió dels pares en l’oci dels fills adolescents, s’ha de fomentar el coneixement de les seves xarxes socials, els espais on es mouen i el tipus d’oci per tal de seguir orientant els fills i detectar possibles situacions de risc.
- En aquesta mateixa línia, cal propiciar un ambient familiar distès i de confiança, per tal que els fills adolescents se sentin amb la comoditat de poder portar amics a casa.
- Factors i conductes de protecció en l’adolescència
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
- L’adolescència no es una època conflictiva. No hi ha una sola adolescència sinó moltes adolescències, la majoria d’adolescents no són conflictius. Quan es donen adolescències conflictives, cal conèixer els entorns en què aquests adolescents es desenvolupen. L’adolescència és una etapa de construcció sotmesa a moltes influències, algunes d’internes del mateix adolescent i moltes d’externes. Els adolescents són el reflex de les societats que els adults estan construint.
- Amb els adolescents s’hi pot parlar. Els adolescents, com a característica de la seva època de vida, es permeten viure, opinar i comportar-se sense gaires condicionaments socials del món de l’adult. Això fa que exterioritzin comportaments que entre els adults es mostren de forma més subtil o sofisticada. Com qualsevol altre persona, l’adolescent parla si se sent escoltat i acceptat. Sempre és millor una conversa breu i bona que una de llarga i pesada.
- Tots els adolescents no són iguals. Els adolescents, com els adults, són tots diferents, tot i que comparteixen característiques comunes, perquè passen una mateixa època vital, com passa entre els adults, o entre persones que passen circumstàncies de vida similars. Cal reconèixer les característiques pròpies de cadascú i la seva pròpia individualitat. Aquest fet ajuda a desenvolupar la identitat i el creixement personal.
- Avui en dia els adolescents no ho saben tot. Fet que pot portar a evitar parlar en família de temes com la sexualitat o les drogues. La informació no és igual que l’educació, en aquesta última hi ha present un tema afectiu, vivencial i motivacional. Quan en l’entorn familiar es busquen oportunitats de parlar sobre aquests temes, tot i que s’accepta el qüestionament que els adolescents puguin fer de la relació adulta amb l’alcohol o el tabac, es posen les bases per a una educació adequada sobre aquests temes i se li facilita un posicionament propi. La comunicació i el diàleg obert entre pares i fills és també la base per a una educació afectiva i sexual adequada que es veurà potenciada pel model de parella dels pares.
- Els adolescents d’avui no són més violents. L’ésser humà no neix violent, aprèn a ser-ho. No es pot parlar d’adolescència violenta, més aviat cal dir que en les nostres societats hi ha violència. Moltes vegades l’adolescent és receptor previ de violència. La presència de violència en l’entorn social, televisiu, de joc, etc. genera més tolerància de la violència en els models de relació social, al mateix temps que insensibilitza pel que fa al patiment de l’altre.
- Els adolescents necessiten els pares/tutors/adults. No es pot confondre l’actitud d’autosuficiència i la necessitat d’independència que l’adolescent expressa amb les seves actituds, amb el fet que no necessiti el que tot ésser humà en etapa de canvi necessita. Un adolescent continua necessitant:
- Sentir-se acceptat i estimat.
- Sentir que algú confia en ell i l’estimula.
- Ser tutelat.
- Límits clars i raonables.
- Algú amb qui poder parlar i en qui confiar.
- Un guia que a partir de la seva experiència i consells pugui ajudar-lo a prevenir riscs i errors greus.
Comentaris
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- American Orthopaedic Foot & Ankle Society
- Ara Criatures
- Càlcul de l’index de massa corporal
- Audiovisual:Escoltem les adolescències
- Centre jove d'anticoncepció i sexualitat. CJAS
- Cinema. FAROS
- Embarazo Es cosa de dos
- FAROS Sant Joan de Déu - Observatori de la salut de la infantesa i l'adolescència
- Generalitat de Catalunya. Departament de salut
- Generalitat de Catalunya (guia: Drogues què cal saber-ne)
- Informació sobre la situació de l’abort i la legislació
- Llibres
- Ministeri de Sanitat i Consum a Espanya
es poden trobar dades estadístiques sanitarias i enllaços amb organismes internacionals. - Organització Mundial de la Salut
- Pàgina oficial de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut i l’Institut Català de la Salut
Informació sobre sexualitat i contracepció. - Pàgina oficial de la ONU en español
On es poden consultar :
Declaració de Ginebra (1932)
Carta de la Infancia (1942)
Declaració Universal dels drets dels Infants (1959)
Convenció sobre els drets dels Infants (1989) - Portal Medline
Es un servei de La Biblioteca Nacional de Medicina de EEUU i del s Instituts Nacionals de Salut.Disponible en angles i castellà. Informació sobre temes de salut per pares, adolescents i professionals. - Termcat. Terminologia de la sexualidad y el erotismo
- Videojocs. FAROS
- Xarxa APTIC
Associacions / grups d'ajuda mútua
- La Confederació Espanyola d'Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental
- (FEAFES)
Es pot consultar el directori de les associacions de tota Espanya
Societats professionals
- Grup de Treball PrevInfad de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) així com del Programa d'Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PAPPS-semFYC).
- World Association for Sexual Health (Associació Mundial de Sexologia )
on es pot trobar la Declaració de Drets Sexuals
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Alegret J, Comellas MJ, span P, Funes J. Adolescents: relacions amb els pares, drogues, la sexualitat i el culte al cos.
Barcelona: Graó; 2005. - Argemí J. Influencia de los medios de comunicación sobre el niño y el adolescente.
An Esp Pediatr, 1997; S 102: 18-21 - Buendía J. Psicopatología en niños y adolescentes.
Madrid: Pirámide; 1996. - Castellana Rosell M, Sánchez Carbonell X, Graner Jordana C, Beranuy Fargues M. El adolescente ante las tecnologias de la información y la comunicación: internet, móvil y videojuegos.
Pap Psicol [Revista en Internet]. 2007 [acceso 6 de febrero de 2010]; 28 (3): [196-204]. Disponible en: http://www.papelesdelpsicologo.es/vernumero.asp?id=1503 - Departament de Salut. Actuacions preventives a l’adolescència: guia per a l’atenció primaria de Salut.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut; 2004. - F.A.O. Previsiones de la producción, consumo y comercialización del tabaco hasta el año 2010.
Informe FAO; 2004. - Neinstein LS. Salud del adolescente.
Barcelona: Prou Editores; 1991. - Olson D. La escritura y la mente. En: Wertsch JV, coordinador. La Mente sociocultural: aproximaciones teóricas y aplicadas.
Madrid: Fundación Infancia y Aprendizaje;1997. p. 39-53. - Ortín B, Ballester T. Cuentos que curan: conocernos mejor con el poder terapéutico de los cuentos.
Barcelona: Océano Ambar; 2007. - Perinat A. coordinador. Los Adolescentes en el siglo XXI: un enfoque psicosocial.
Barcelona: Editorial UOC; 2003. - Requejo Marco AM, Ortega Anta RM. dirección editorial. Nutriguía: manual de nutrición clínica en atención primaria.
Madrid: Editorial Complutense; 2000. - Roca Bennasar M, coordinador. Trastornos psicóticos.
Barcelona: Ars Médica, cop; 2007. - Roche R, Sol N. Educación prosocial de las emociones, valores y actitudes positivas: para adolescentes en entornos familiares y escolares.
Barcelona: Blume;1998. - Ybarra ML, Mitchell KJ. How Risky Are Social Networking Sites? A Comparison of Places Online Where Youth Sexual Solicitation and Harassment Occurs.
Pediatrics [Revista en Internet]. 2008 [acceso 6 de febrero de 2010]; 121 (2): [e350-e357]. Disponible en:http://pediatrics.aappublications.org/cgi/content/full/121/2/e350
Bibliografia recomanada
Adolescents
- Lienas i Massot G. Así es la vida, Carlota.
Barcelona: Editorial Planeta; 2009. - Lienas i Massot G. El diari groc de la Carlota.
Barcelona: Empúries; 2010. - Lienas i Massot G. El diari lila de la Carlota.
14a ed. Barcelona: Empúries; 2008. - Lienas G. El diari taronja de la Carlota.
Barcelona: Empúries; 2011. - Lienas i Massot G. El diari vermell de la Carlota.
Barcelona: Empúries; 2004. - Lienas i Massot G. Billete de ida y vuelta.
Barcelona: Muchnik; 1999. - Martín A, Ribera J. El diari vermell del Flanagan.
Barcelona: Columna Edicions; 2004. - Mastromarino D. Guia para amarte a ti misma y vivir mejor tu adolescencia.
Buenos Aires: VyR Editoras; 2006.
Pares
- Andreoli V. Carta a la familia de un adolescente: un viaje al corazón de nuestros afectos.
Barcelona: RBA Integral; 2007. - Covey SR. Los 7 hábitos de los niños felices.
Barcelona: Blume, 2009. - Dolto F. La causa de los adolescentes.
Barcelona: Paidos Iberica; 2004. - Doménech M. Padres y adolescentes ¡cuantas dudas!.
Madrid: Santillana Ediciones Generales; 2005. - Frontera P, Cabezuelo G. Conocer y cuidar al adolescente: guia para padres.
Madrid: Editorial Síntesis; 2005. - Guembe P, Goñi C. No se lo digas a mis padres.
Barcelona: Ariel; 2004. - Segura Morales M. Enseñar a convivir no es tan difícil: para quien no saben que hacer con sus hijos, o con sus alumnos.
Bilbao: Desclée De Brouwer; 2005.
Professionals
- Diaz Gomez, M. Enfermeria de la infancia y la adolescencia.
Madrid: Mc Graw-hill / Interamericana de España S.A.; 2006. - García-Reyna, NI, Gussinyer Canabal, S. Niñ@s en movimiento.
Madrid : Ergon; 2005. - Matalí, JL, Alda JA. Adolescentes y nuevas tecnologías: ¿innovación o adicción?.
Barcelona: Edebé; 2008. - Sandoval M. Jóvenes del siglo XXI. Sujetos y actores en una sociedad en cambio.
Santiago: Ucsh; 2002. - Santrock J. Adolescencia psicologia del desarrollo.
Madrid: Mc Graw-hill / Interamericana de España SA; 2004.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Clara Boter Fernández
Diplomada en infermeria (UVic, 1996) i en podologia (UB, 2005), i llicenciada en documentació (UB, 2011). Postgraduada en psicogeriatria (UAB, 2000). Màster en medicina clínica preventiva i promoció de la salut (UB, 2004). Infermera assistencial en l'àmbit sociosanitari (2002-2008) i en l’àmbit d’atenció primària a l'Institut Català de la Salut. Des de 2010, treballa en temes de promoció i d’educació per a la salut relacionats amb la informació sobre salut de qualitat a Internet.
Isabel Moya Colacios
Infermera de la Unitat de Salut Mental de Badia del Vallès, de l’Institut Català de la Salut, a Catalunya, Espanya. Diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona (1980). Llicenciada en psicologia clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989). Docent de formació continuada per a equips d’atenció primària de salut, de l’Institut Català de la Salut, a Catalunya, Espanya, des de 1991. Col·laboradora docent en formació continuada per al Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, des de 2002.
M. Carme Naranjo Díaz
Infermera del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de la corporació sanitària Parc Taulí (Sabadell). Diplomada en Infermeria per la Universitat Ramon Llull de Barcelona (1999). Llicenciada en psicologia clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002). Postgrau en Malaltia Crònica i Trastorns del Comportament Infantojuvenil per l’Escola de doctorat i de formació continuada de la Universitat Autònoma de Barcelona (2007). Postgrau en Trastorns Emocionals i Psicopatologia Legal Infantojuvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona (2008). Màster en Psicopatologia Clínica Infantil i Juvenil, per l’Escola de Doctorat i de Formació Continuada de la Universitat Autònoma de Barcelona (2010). Col·laboradora docent en formació continuada per al Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, des de 2012.
Diverses publicacions, comunicacions i projectes de recerca: img017.jpg img017.jpg
Psicòloga general sanitària infantil i adolescent, embaràs i postpart al centre Psicodomus de Sant Cugat del Vallès.