Infermera virtual.com

Respectar la mecànica corporal. Durant el dia es duen a terme diverses activitats lúdiques o laborals que comporten una infinitat de moviments corporals. L'adopció d'una mecànica corporal correcta, és a dir, mantenir postures i fer moviments en els quals el sistema musculoesquelètic s'alineï amb les articulacions, garanteix una menor quantitat d'estrès muscular i de despesa energètica. Per prevenir lesions, en primer lloc cal prendre consciència de la pròpia postura i de quins són els moviments inadequats; després, cal decidir-se a corregir-los i, finalment, fer l'esforç per aconseguir-ho. 

Controlar l’estrès. La persona es pot sentir impossibilitada per assumir els diversos reptes que presenta la vida quotidiana. En efecte, quan les demandes de l'entorn excedeixen les possibilitats de resposta, la persona té una sèrie de reaccions de tipus fisiològic, cognitiu, emocional i conductual, denominades respostes d'estrès. Aquestes reaccions solen ser taquicàrdies, insomni, angoixa, depressió, inadaptació social o somatització. Entre les conductes d’evasió es poden desencadenar comportaments nocius per a la salut: consum excessiu d'alcohol, tabac o altres drogues, ingesta abusiva d'aliments i fins i tot conductes agressives o violentes, com la conducció temerària, que evidentment incideixen la salut física i mental. L'aprenentatge de tècniques de relaxació, d'autocontrol i cognitives (detenció del pensament negatiu, resolució de problemes i reorganització) ajuda a avaluar les situacions de manera més realista, a disminuir l'angoixa i l’ansietat i a millorar l'autoeficàcia. 

Conèixer les capacitats pròpies. Cal dur a terme les activitats relatives a la feina amb un ritme i una qualitat dins dels marges desitjables, avaluar-les, persistir en la seva realització durant el temps necessari i introduir les mesures correctores que calgui en cas d'error. Aquest ajust és a la base de la possibilitat d'acció d'aquelles persones que compten amb la capacitat necessària per fer-ho. Per tant, és necessari fer una acomodació entre les capacitats. De fet, un dels motius que generen insatisfacció en el món del treball és la falta de correspondència entre les capacitats necessàries per dur a terme una tasca i les aptituds de qui la fa, ja que aptitud necessària i tasca no sempre coincideixen. Les interpretacions dels factors presents en el context en el qual l'acció es produeix participen en el seu èxit. Els millors resultats s'obtenen quan la tasca s'ajusta a les capacitats, això és, quan té un nivell de dificultat que obliga a l'ús creatiu de les capacitats que es tenen. 

Preferir les activitats grupals i actives a las individuals i passives. Les activitats laborals i de lleure contribueixen a la socialització de la persona. Participar i compartir aficions ajuda a conformar el sentit de pertinença a un grup en què la persona se sent valorada, acceptada i respectada per una comunitat; també ajuda a reduir la incertesa i a incrementar l'autoafirmació, definida per la necessitat de tenir una definició coherent i positiva d'un mateix. Per contra, les activitats individuals fomenten l'aïllament, la qual cosa empitjora el benestar psicològic i la salut mental. 

La distracció ajuda a dominar l’estrès. La distracció té com a finalitat trobar plaer i interrompre una activitat que produeix estrès. En algunes ocasions es poden dur a terme activitats lúdiques de manera compulsiva, sense obtenir-ne plaer i sense que repercuteixi en el benestar psicològic. Algunes persones també poden refugiar-se en aquestes conductes de tipus compulsiu per donar sortida al seu enuig quan senten que no tenen el control de la situació. Les activitats que es fan amb la finalitat de no pensar en una situació que preocupa o que estressa i en les quals es troba satisfacció i plaer contribueixen de manera positiva al benestar psicològic i prevenen la depressió. 

El lleure no sempre recarrega les piles. No totes les activitats de diversió donen energia; més aviat al contrari: quan l'activitat és imposada o es practica sense mesura, es perd la funció creadora de l'entreteniment. No s'ha d'oblidar que la lliure elecció, no només del tipus d'activitat de lleure, sinó també de com, on, quan es realitza i quan es deixa de fer, és consubstancial a la idea d'esbarjo.  

Ni el fracàs impedeix el creixement, ni l’èxit el garanteix. El valor adaptatiu de l'èxit i del fracàs té a veure amb la manera com s'interpretin. És desitjable traslladar la manera amb què se solen afrontar aquests resultats (l’èxit i el fracàs) en el marc del lleure a l'àmbit de l'obligació (aprenentatge, feina). En el marc del lleure, a diferència del que succeeix en l'àmbit laboral, els èxits s'interpreten com a progressos en el camí del desafiament més que com a assoliments personals i els errors, lluny de veure's com a fracassos personals, es consideren errors que requereixen una altra forma d'acostament a la tasca. D'aquesta manera, es preserven l'autoestima i la motivació cap a la tasca. 

És important tenir molta confiança en un mateix i molta autoestima, però l’orgull és perillós. Els que tenen una autoestima que no s'ajusta a la realitat tendeixen a reaccionar agressivament davant de les crítiques. D'altra banda, moltes de les persones que insisteixen a considerar-se poc valuoses persegueixen amb la seva conducta obtenir el reconeixement dels altres, preparar-se per a un possible fracàs i valorar-se més positivament amb relació a altres moments de la vida. Sovint, les il·lusions sobre la pròpia vàlua poden ser d'ajuda a curt termini. El més adaptatiu sembla ser fixar-se il·lusions realistes que condueixin a fites possibles. 

L’ansietat no sempre és dolenta. Encara que sol associar-se als trastorns i a les disfuncions, l'ansietat també és un procés normal i adaptatiu que situa la persona en una actitud prudent i d'esforç per fer front als obstacles. Orienta cap al futur mirant de prevenir possibles dificultats o problemes. Aquesta emoció més o menys fugaç, caracteritzada per l'activació fisiològica i la sensació de nerviosisme, afavoreix, en condicions normals, l'assoliment de fites, fomenta la presa de consciència dels riscs i la posada en marxa d'estratègies per evitar-los o minimitzar-los. Així, l'ansietat pot intervenir a l’hora de preparar a fons una reunió de feina o d’estudiar abans d'un examen, en suma, a l’hora de prendre precaucions abans d'una acció. Per tant, cal entendre l'ansietat més com a prudència que com a angoixa.