Funcions principalspP@)
La funció principal del sistema digestiu és convertir l’aliment en molècules petites i fer-les passar a l’interior de l’organisme. Els aliments passen per un procés de fragmentació mecànica i digestió química. Els productes resultants de la degradació dels aliments són absorbits a través de la paret de l’intestí prim fins a la sang, que els transportarà als teixits de l’organisme per utilitzar-los o emmagatzemar-los. Els residus no digerits dels aliments són eliminats com a femta.
Les funcions principals del sistema digestiu són:
- la ingestió d’aliments
- el transport dels aliments al llarg del tub digestiu a una velocitat adequada perquè hi hagi una digestió i una absorció òptimes
- la secreció de líquids, sals i enzims digestius
- la digestió dels aliments
- l’absorció dels productes resultants de la digestió
- la defecació
Reflex de masticaciópP@)
Funcions
La masticació és la primera fase de la digestió i es duu a terme a la boca. Les funcions de la masticació són:
- impedir que els aliments lesionin la mucosa del tub digestiu
- facilitar el buidatge de l’aliment de l’estómac
- afavorir la digestió, perquè els enzims digestius només actuen en la superfície de les partícules d’aliment (la velocitat de la digestió depèn de la superfície total sotmesa a l’acció enzimàtica)
- permetre la digestió de fruites i de vegetals crus les porcions nutritives dels quals estan envoltades per una capa de cel·lulosa no digerible que cal destruir per aprofitar-ne el contingut.
SalivaciópP@)
Regulació. Funcions
A la boca, l’aliment es fragmenta en trossos més petits per la masticació i es barreja amb la saliva. La secreció de saliva està regulada per reflexos intervinguts pel sistema nerviós simpàtic i pel sistema nerviós parasimpàtic. Les glàndules produeixen cada dia, de mitjana, 1-1,5 litres de saliva les funcions de la qual són:
- En la digestió: dissoldre alguns components de l’aliment i, d’aquesta manera, estimular els receptors gustatius. L’amilasa salivar és un enzim que inicia el desdoblament d’hidrats de carboni complexos, com el midó vegetal i el glicogen.
- En la deglució: estovar l’aliment perquè pugui ser empassat. La deglució és impossible sense saliva.
- Lubrificar i protegir.
- Netejar la boca. Sense saliva, la producció de càries i les infeccions de la mucosa oral són freqüents.
Deglució pP@)
Després de mastegar i barrejar l’aliment amb la saliva, es forma un bol alimentari que pot ser empassat. L’acte d’empassar és la deglució. En la deglució, el bol passa per tres espais: la boca, la faringe i l’esòfag. Per això, es distingeixen tres etapes durant la deglució:
- l’etapa oral o voluntària, que inicia la deglució per aplicació de la llengua contra el paladar
- l’etapa faríngia, que és involuntària i constitueix el pas del bol alimentari per l’orofaringe i la laringofaringe
- l’etapa esofàgica, que també és involuntària i fa baixar el bol alimentari des de l’esòfag fins a l’estómac amb moviments peristàltics.
L’esfínter gastroesofàgic actua com una vàlvula que evita la regurgitació de suc gàstric i es relaxa per permetre l’entrada del bol a l’estómac.
EstómacpP@)
Funcions
Les funcions de l’estómac són:
- emmagatzemar temporalment l’aliment
- fragmentar mecànicament l’aliment en partícules petites
- barrejar el bol alimentari amb la secreció gàstrica fins a obtenir una massa semilíquida anomenada quim
- fer la digestió química de les proteïnes
- buidar progressivament el quim amb una velocitat que resulti compatible amb la digestió i l’absorció per part de l’intestí prim
- secretar el factor intrínsec, que és essencial per a l’absorció de la vitamina B12, en l’ili.
Buidatge
Quan l'estómac conté aliment, s’hi produeixen unes ones constrictores febles anomenades ones de barreja, que es mouen al llarg de la paret d’aquest òrgan aproximadament una vegada cada 20 segons. A mesura que les ones progressen fins a l’antre pilòric es fan més intenses, amb la qual cosa permeten la sortida del quim per l’esfínter pilòric.
El líquid salí isotònic i l’aigua són les substàncies buidades més ràpidament per l’estómac, sense retard i amb més rapidesa com més alt és el volum de líquid. Els primers a abandonar l’estómac són els carbohidrats, després les proteïnes i, finalment, els greixos, que poden trigar fins a 4 hores.
Regulació
El buidatge gàstric depèn de la força de les ones peristàltiques de l’antre pilòric i del grau de contracció de l’esfínter pilòric, que són controlats, al seu torn, per senyals reguladors nerviosos i hormonals procedents de l’estómac i de l’intestí prim. Les funcions fonamentals de la unió gastroduodenal són: 1) permetre el buidatge regulat del contingut gàstric a un ritme compatible amb la capacitat del duodè per processar el quim, i 2) evitar el reflux del contingut duodenal cap a l’estómac.
Secreció
L’estómac secreta diàriament de 2 a 3 litres de suc gàstric. La mucosa gàstrica presenta diversos tipus de cèl·lules i glàndules secretores:
- cèl·lules epitelials
- glàndules gàstriques
Regulació
La ingesta d’aliments és l’estímul adequat de la secreció del suc gàstric, que comença ja abans de menjar i continua després d’acabar de menjar. En la secreció gàstrica es distingeixen 3 fases, les fases cefàlica, gàstrica i intestinal, que coincideixen en el temps.
- La fase cefàlica es desencadena per l’expectativa de menjar, la imaginació, la vista, l’olor i el gust.
- La fase gàstrica produeix un 60% de la secreció gàstrica total i s’inicia amb la distensió de l’estómac pels aliments i per efectes químics de determinats components. És regulada per senyals nerviosos (en resposta a la distensió gàstrica) i hormonals (gastrina).
- La fase intestinal s’origina a l'intestí prim i dóna lloc a un 5% de la secreció gàstrica total.
Pàncrees exocrípP@)
El pàncrees exocrí secreta cada dia 1-1,5 litres d’un líquid ric en enzims, el suc pancreàtic, que s’allibera directament a la llum del duodè, on es produeix la interacció del quim, el suc pancreàtic, la bilis i la secreció intestinal. Una vegada que el quim abandona l’estómac, s’exposa a una digestió intensa a l’intestí prim abans de ser absorbit. Aquí hi juga un paper essencial el suc pancreàtic, que conté enzims que digereixen els 3 grans tipus d’aliments (proteïnes, carbohidrats i greixos), la bilis i la secreció de l’intestí prim.
Regulació
La secreció pancreàtica està regulada per mecanismes hormonals i nerviosos. També s’hi distingeixen les fases cefàlica, en la qual intervenen els nervis vagues, la gàstrica, que es deu a la gastrina, i la intestinal, que es deu a la secretina, encara que la més important és la fase intestinal, que comença quan entra quim en el duodè.
FetgepP@)
Funcions
Les funcions metabòliques del fetge són essencials per a la vida:
- participa en el metabolisme dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids
- sintetitza totes les proteïnes del plasma, llevat de les inmunoglobulines, fins i tot el complement, els factors de la coagulació i les proteïnes que transporten el colesterol i els triglicèrids
- secreta la bilis, que conté les sals biliars imprescindibles per a l’emulsió dels greixos abans de ser digerits i absorbits
- transforma amoníac en urea, que és menys tòxica
- emmagatzema diverses substàncies, com ferro i vitamines liposolubles
- intervé en l’activació de la vitamina D per la paratohormona
- metabolitza hormones i fàrmacs perquè els productes resultants puguin ser eliminats per l’orina o la bilis.
BilispP@)
Secreció
La bilis és un líquid que conté sals biliars, pigments biliars, colesterol, fosfolípids (lecitina) i moc. La bilis o bé surt del fetge pel conducte hepàtic comú i passa al duodè, o bé es va emmagatzemant a la vesícula biliar fins que es descarrega al duodè. D’aquesta manera, en el duodè es produeix la interacció del quim, el suc pancreàtic, la bilis i la secreció intestinal i, una vegada que el quim abandona l’estómac, s’exposa primer a una digestió intensa a l’intestí prim abans de ser absorbit. La bilis és també una via d’eliminació dels pigments biliars i altres productes de rebuig. El principal pigment biliar és la bilirubina, que procedeix de la degradació del grup hemo de l’hemoglobina quan les hematies velles són destruïdes.
Circulació enterohepàtica de les sals biliars
Quan el quim arriba a la porció terminal de l’ili, el greix ingerit amb els aliments ja s’ha absorbit gairebé completament. Perquè no es perdin les sals biliars en la femta, es reciclen i arriben al fetge sense que pateixin alteracions.
Secreció. Regulació
La quantitat de bilis secretada cada dia pel fetge depèn en gran mesura de la disponibilitat d’àcids biliars. Com més gran sigui la quantitat de sals biliars i d’àcids biliars secundaris que tornen al fetge a través de la circulació enterohepàtica, més gran serà la magnitud de la secreció de la bilis. Així doncs, la quantitat d’àcids biliars és el factor principal en la producció de bilis per part fetge.
Buidatge de la vesícula biliar
El buidatge de la vesícula biliar fa que es relaxi l’esfínter d’Oddi i que es contregui la paret de la vesícula. El buidatge comença uns quants minuts després de començar un àpat i, sobretot si aquest és ric en greixos, sol acabar del tot al cap d’1 hora aproximadament.
Intestí prim pP@)
Motilitat
El quim travessa tot l’intestí prim en unes 3-5 hores, encara que ho pot fer en més temps. L’absorció intestinal consisteix en el pas dels productes resultants de la digestió a través de les cèl·lules epitelials de la mucosa de l’intestí prim per arribar a la sang de la vena porta o a la limfa. Cada dia, l’intestí prim absorbeix diversos centenars de grams de carbohidrats, 100 g o més de greixos, 50-100 g d’aminoàcids, 50-100 g d’ions i 7-8 litres d’aigua.
A l’intestí prim es produeixen 2 tipus de moviments: contraccions de barreja o de segmentació de barreja i contraccions de propulsió o peristàltiques.
Buidatge. Regulació
El buidatge de l’intestí prim és regulat a partir de senyals reguladors procedents de l’estómac i de senyals reguladors procedents del cec.
- Senyals que provenen de l’estómac: Faciliten la motilitat i el buidatge intestinals. Constitueixen el reflex gastroentèric.
- Senyals que provenen del cec. Són senyals reflexos inhibidors de la motilitat i del buidatge intestinals.
Secreció. Regulació
El suc intestinal és la barreja de les secrecions de les glàndules de Brunner (riques en mucina), les cèl·lules caliciformes (moc) i les criptes de Lieberkühn. La intensitat de la secreció de l’intestí prim està regulada per mecanismes nerviosos i hormonals.
Digestió i absorció pP@)
Hidrats de carboni
El consum diari d’hidrats de carboni en les dietes occidentals és d'uns 250-800 g. Gairebé tots els carbohidrats de la dieta són grans polisacàrids o disacàrids, que són combinacions de monosacàrids. Només els monosacàrids poden ser absorbits pel sistema digestiu. Tots els hidrats de carboni són convertits al final en monosacàrids: fructosa, galactosa i glucosa.
Greixos
La ingesta diària de greixos és de 60-100 g. Els greixos més comuns de la dieta són els greixos neutres o triglicèrids, la immensa majoria dels quals estan formats per àcids grassos de cadenes llargues. També hi ha petites quantitats de colesterol, fosfolípids i vitamines liposolubles. El duodè i el jejú són els segments més actius en l’absorció dels greixos, de manera que la major part del total ingerit ja s’ha absorbit quan el quim arriba al jejú mitjà. Els greixos presents en la femta normal no procedeixen de l’alimentació, ja que s’absorbeixen del tot, sinó dels bacteris del còlon i de cèl·lules intestinals exfoliades.
Proteïnes
Les persones adultes ingereixen diàriament 70-90 g de proteïnes. La digestió de les proteïnes comença a l’estómac per la pepsina que converteix les proteïnes en grans polipèptids. Aquest enzim només funciona a un pH molt àcid. Només un 10-20 % de proteïnes es digereix a l’estómac. La resta ho fan a l’intestí prim, i tan sols el 2% són eliminades amb la femta. En les persones normals, gairebé totes les proteïnes de la dieta ja han estat digerides i absorbides en el moment d’arribar el quim a la zona intermèdia del jejú.
Intestí gros pP@)
Secreció. Formació i Composició de la femta
Aproximadament uns 500 ml de quim passen cada dia des de l’ili al cec. L’absorció de carbohidrats, lípids i proteïnes, i també d’altres nutrients, ja s’ha completat en el moment que el quim passa el esfínter ileocecal. D'aquesta manera, el quim que passa a l’intestí gros conté restes cel·lulars, fibres i grans quantitats d’aigua i electròlits. La major part de l’aigua i els electròlits continguts en aquest quim, s’absorbeix al còlon, per la qual cosa queden menys de 100 ml de líquid per excretar amb la femta. Tota l’absorció que té lloc a l’intestí gros té lloc en la meitat proximal, per la qual cosa, aquesta part és anomenada còlon d’absorció. La meitat distal té com a missió emmagatzemar les matèries fecals, per la qual cosa rep el nom de còlon d'emmagatzematge. El còlon proximal té molts bacteris (al còlon n’hi ha més de 400 tipus, alguns d’anaerobis i d’altres d’aerobis), que constitueixen la flora bacteriana intestinal. La flora intestinal realitza diverses funcions: fermenta els hidrats de carboni i lípids, converteix la bilirubina en altres pigments que donen el color marró a la femta, i dóna lloc a la formació de diverses vitamines, com ara la vitamina K o d’'altres del grup B (B1 o tiamina, B2 o riboflavina, i B12 o cianocobalamina).
Reflex de la defecació
El còlon presenta moviments de barreja i moviments propulsors lents. El recte normalment és buit i el conducte anal és tancat pels esfínters anals, de manera que la coordinació del recte i el conducte anal és important per a la defecació. Quan la femta arriba al recte, es desencadena el reflex de la defecació, que comença amb la distensió del recte per la femta i, per combinació de l’esfínter intern (involuntari) amb l’esfínter extern (voluntari), desencadena la defecació d’uns 100-150 g de femta al dia.
Comentaris
Llistat
Pero creo q hay q harreglar un poco más xq hay algunas cosas q está re mal.
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.