Dents
P@)
Les dents són òrgans digestius accessoris implantats a la mandíbula. En l’espècie humana apareix primer un grup de dents, les dents de llet o primàries, que són temporals. Cap als 5 anys apareixen les dents permanents, 32 dents en total, que substitueixen les dents de llet. Les dents tenen les funcions següents: captura d’aliment, separació i masticació.
Glàndules accessòries del tub digestiu
pP@)
Les anomenades glàndules accessòries de tub gastrointestinal són:
Aquestes glàndules accessòries estan connectades a través conductes llargs amb la superfície epitelial, que recobreix la llum o la part buida del tub digestiu, on alliberen les seves secrecions.
Glàndules salivals
La salivació és la secreció de saliva per les glàndules salivals, que en l’ésser humà és d’1-1,5 litre al dia, més o menys. Les glàndules salivals estan situades per fora de les parets del tub digestiu. Les més importants són les paròtides, les submaxil·lars i les sublinguals. Són estructures parells, o sigui que hi ha 6 glàndules salivals majors, i contribueixen a la secreció de saliva.
Pàncrees
El pàncrees és una glàndula accessòria del tub digestiu que està connectada al duodè per dos conductes secretors i que hi manté una estreta relació anatòmica. És una glàndula mixta, exocrina i endocrina. És una glàndula exocrina perquè segrega suc digestiu que arriba a la cavitat del duodè. I és una glàndula endocrina perquè segrega 2 hormones principals: el glucagó i la insulina, que passen a la sang. Les cèl·lules endocrines se situen en els illots de Langerhans, que estan separats del teixit exocrí. (pàncrees endocrí)
El pàncrees té una forma allargada i aplanada, i es troba a la part esquerra de l’abdomen. Fa uns 12-15 cm i pesa uns 100 g. Per facilitar-ne la descripció, hi distingim 4 parts: el cap, el coll, el cos i la cua.
Fetge
Estructura macroscòpica
El fetge és l’òrgan amb més importància metabòlica del cos i el més gran: pesa 1,5 kg, aproximadament. És una glàndula accessòria del tub digestiu que ocupa l’hipocondri dret i una part de l’epigastri i de l’hipocondri esquerre. Té 4 cares: l’anterior, la posterior, la diafragmàtica i la visceral. La cara visceral presenta moltes irregularitats. Hi trobem l'hil hepàtic pel qual passa l'artèria hepàtica, la vena porta, els conductes hepàtics dret i esquerre i els vasos limfàtics.
Estructura microscòpica
El fetge està envoltat per una càpsula fibrosa. El parènquima hepàtic està disposat en lobels. El fetge té un doble aportació sanguínia. Un 30% prové de l’artèria hepàtica comuna, que transporta sang oxigenada, i un 70%, de la vena porta, que transporta la sang que conté els productes de la digestió dels carbohidrats, dels greixos i de les proteïnes des de l’intestí, i també la sang de la melsa. La bilis és sintetitzada pels hepatòcits i s’excreta als canalicles biliars fins que forma progressivament els conductes hepàtics dret i esquerre.
Sistema biliar
pP@)
El sistema biliar és el sistema de canals i conductes que duu la bilis fins a l’intestí prim. Està format per dues vies: la via biliar intrahepàtica i la via biliar extrahepàtica, que surt per l’hil hepàtic i connecta amb la vesícula biliar i el duodè.
A la via biliar extrahepàtica, els conductes hepàtics s’uneixen per formar el conducte hepàtic comú que s’uneix amb el conducte cístic, per formar el conducte colèdoc. Durant aquest recorregut el colèdoc entra en contacte amb el conducte pancreàtic principal i desemboquen junts a la segona porció del duodè, en l’ampul·la de Vater o papil·la duodenal, on hi ha un esfínter, l’esfínter d’Oddi, que està relacionat, sobretot, amb el control del flux del suc pancreàtic al duodè. D’altra banda, el flux de bilis cap al duodè està controlat per l’esfínter del colèdoc.
La vesícula biliar emmagatzema la bilis secretada pel fetge durant els intervals de les fases actives de la digestió. El conducte de sortida és el conducte cístic, que s’uneix amb el conducte hepàtic comú per formar el conducte colèdoc.
Peritoneu
pP@)
El peritoneu és una membrana prima que envolta la cavitat abdominal, entapissa una cavitat corporal que no està oberta a l’exterior i recobreix els òrgans que conté. En el mesoteli del peritoneu se secreta un líquid lubrificant, el líquid serós.
Al peritoneu, s’hi distingeixen dues parts, una que entapissa les parets abdominals, anomenada peritoneu parietal, i una altra que entapissa les vísceres abdominals, anomenada peritoneu visceral. Les capes visceral i parietal estan separades per una petita quantitat de líquid, el líquid peritoneal, que serveix per a suavitzar el moviment de les vísceres.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
