Músculs de la regió posterior del coll o músculs de la nuca
P@)
Hi ha tres capes de músculs a la nuca. Tots ells mantenen el to de la nuca i fan possible el coll dret.
- Capa superficial: trapezi
- Capa intermèdia: continuació de la capa profunda de músculs de l’esquena.
- Capa profunda: músculs suboccipitals
Músculs de la regió posterior de l’esquena o músculs de l’esquena
pP@)
L’esquena, o zona posterior del tronc, està molt protegida per diverses capes de músculs superposades. Si actuen per separat els músculs de cada costat, roten o flexionen la columna vertebral cap aquest costat. Si actuen a la vegada els músculs de tots dos costats, estenen la columna i mantenen la posició dreta del cos.
- Capa superficial:
- Trapezi: És un múscul superficial que cobreix la part posterior del coll i de la meitat superior del tronc. Junts, els de tots dos costats, formen un trapezi, d’aquí el seu nom. En cas de paràlisi produeix la caiguda de les espatlles.
- Capa Intermèdia:
- Dorsal ample: Els músculs dorsals amples són dos músculs superficials que cobreixen la part posterior de la meitat inferior de l’esquena. D’una banda, quan actuen junts, eleven el cos i l’acosten als braços, fet que permet accions com ara trepar o escalar. De l’altra, per separat, els músculs dorsals amples aproximen l’húmer al cos, el fan rotar cap endins i l’estenen enrere; això permet accions com ara nedar o remar.
- serrat major
- serrats menors
- Capa profunda, formada per 3 capes de músculs.
Músculs del tòrax
P@)
- Cutani del coll o platisma: És el múscul encarregat de donar la forma característica al coll i a la part superior del tòrax.
- Pectorals
- Intercostals
Músculs de l’abdomen
pP@)
- Paret abdominal posterior:
- Psoas-ilíac
- quadrat lumbar: Els quadrats lumbars són dos fulls musculars quadrilàters. Participen en la inspiració i en l’espiració.
- Transvers de l’abdomen
- Paret abdominal superior:
- Diafragma
- Diafragma
- Paret abdominal anterior i lateral:
- Músculs plans de l’abdomen (oblic major, oblic menor i transvers): A la paret anterior i lateral de l’abdomen, hi ha una paret muscular que protegeix les vísceres abdominals, formada pels músculs plans de l’abdomen. Són tres a cada costat, de més superficial a més profund: l’oblic major, l’oblic menor i el transvers. Aquests músculs participen en l’espiració intensa i forçada, i ajuden en els esforços expulsius que es produeixen en la defecació, la micció i el part.
Veure imatge: Músculs anteriors
Veure imatge: Músculs posteriors
- Recte anterior de l’abdomen: Els músculs rectes de l’abdomen són dos músculs verticals de la paret abdominal anterior. Flexionen la regió lumbar i participen en l’espiració intensa i forçada.
- Músculs plans de l’abdomen (oblic major, oblic menor i transvers): A la paret anterior i lateral de l’abdomen, hi ha una paret muscular que protegeix les vísceres abdominals, formada pels músculs plans de l’abdomen. Són tres a cada costat, de més superficial a més profund: l’oblic major, l’oblic menor i el transvers. Aquests músculs participen en l’espiració intensa i forçada, i ajuden en els esforços expulsius que es produeixen en la defecació, la micció i el part.
Músculs que participen en la respiració
pP@)
- Músculs que participen en la inspiració: El diafragma és el múscul principal en la inspiració. Uns altres músculs són els serrats menors superiors, que eleven les costelles superiors; els escalens, que eleven el primer i el segon parell de costelles; i els intercostals externs, que eleven la resta de costelles, entre d'altres músculs.
- Músculs que participen en l’espiració: Els músculs que participen en l'espiració com els intercostals interns, que fan abaixar i aplanar les costelles, entre d'altres.
Procés mecànic de la respiració
Diafragma: És el múscul principal de la respiració. És un envà musculotendinós que separa les cavitats toràcica i abdominal, i forma el sostre en cúpula de l’abdomen i la part baixa del tòrax. Les meitats dreta i esquerra s’anomenen hemidiafragmes, i cadascuna està innervada per un nervi frènic.
El cor està unit estretament al diafragma perquè el pericardi fibrós es fusiona amb el centre frènic.
Al diafragma hi ha tres orificis principals que permeten que algunes estructures importants passin del tòrax a l’abdomen o viceversa:
- orifici per a la vena cava inferior
- orifici per a l’esòfag o hiat esofàgic
- orifici per a l’aorta o hiat aòrtic
La respiració és un procés cíclic que té lloc en dues fases: la inspiració, o inhalació d’aire, i l’espiració, o exhalació d’aire. Aquestes dues fases es produeixen per un augment i una disminució alternants de la capacitat de la cavitat toràcica.
La respiració es pot considerar:
- tranquil·la, en estat de repòs
- intensa, durant l’exercici
- forçada, quan hi ha problemes d’obstrucció a les vies respiratòries
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
