Infermera virtual.com

Els ossos de l’extremitat superior són: 1. la clavícula i l’escàpula, que formen la cintura escapular; 2. l’húmer, al braç; 3. el radi i el cúbit, a l’avantbraç; 4. els ossos carpians, que formen el carp, al canell, 5. els ossos metacarpians, a la mà; 6. les falanges, als dits 

Veure imatge: Ossos de les espatlles i avantbraç

Veure imatge: Ossos del braç

1. Ossos de la cintura escapular

Clavícula: és un os llarg i s’articula amb l’estèrnum, el cartílag costal i l’acromi de l’escàpula. És subcutani i palpable.

Escàpula o omòplat: és un os pla, prim i triangular, situat a la part superior de l’esquena
 
Veure imatge: Ossos de les espatlles i avantbraç

2. Os del braç

Húmer: és un os llarg. El cap s’articula amb l’escàpula i l’extrem inferior s’articula amb el radi i el cúbit.

3. Ossos de l’avantbraç

Cúbit: és l’os intern de l’avantbraç. L’extrem superior s’articula amb l’húmer i el cap del radi.

Radi: és l’os extern de l’avantbraç. És un os llarg amb un extrem superior, una zona cilíndrica intermèdia i un extrem inferior. 

L’extrem superior del radi s’articula amb l’húmer i el cúbit. L’extrem inferior és ample i s’articula amb el cap del cúbit i amb l’escafoide.

4. Ossos del canell

Els vuit ossos petits del canell es coneixen col·lectivament com a ossos del carp. I formen dues files. La fila superior conté, de dins cap enfora, l’escafoide, el semilunar, el piramidal i el pisiforme. La fila inferior conté, de fora cap endins, el trapezi, el trapezoide, el gros del carp i l’os ganxut.

5. Ossos de la mà

Els cinc ossos de la mà reben el nom d’ossos metacarpians. S’enumeren començant per la part externa. Així, el dit polze correspon al primer metacarpià.

Els extrems superiors dels cinc ossos de la mà s’articulen amb els ossos de la fila inferior del carp. Els extrems inferiors s’articulen amb les falanges superiors i formen els artells de les mans.

6. Ossos del dit de la mà

Els ossos dels dits de la mà són les falanges. Són catorze ossos. N’hi ha dos al dit polze i tres a la resta de dits. 

1. Articulació de la cintura escapular, 2. Articulació de l'espatlla, 3. Articulació del colze, 4. Articulació radiocubital distal, 5. Articulació del canell, 6. Articulació de la mà, 7. Articulacions dels dits de la mà.

1. Articulació de la cintura escapular

Es l’articulació acromioclavicular, entre l’acromi i la clavícula, i està reforçada per diversos lligaments. Els moviments són limitats.

2. Articulació de l’espatlla

Es l’articulació escapulohumeral, situada entre l’escàpula i el cap de l’húmer. Està reforçada per alguns lligaments i es caracteritza per la falta d’estabilitat, de manera que la força de l’articulació prové dels músculs que l’envolten. Els moviments que es poden fer amb aquesta articulació són molt amplis perquè és una articulació esfèrica.

Veure imatge: Espatlla i avantbraç

3. Articulació del colze

L’articulació del colze està formada per tres articulacions diferents que provenen de l’húmer, el radi i el cúbit. El nervi cubital és molt superficial, cosa que explica que es lesioni amb facilitat en els traumatismes de colze.

4. Articulació radiocubital distal

Les dues articulacions radiocubitals, la proximal (superior) i la distal (inferior), formen una unitat funcional. En totes dues es verifiquen simultàniament els moviments de la pronació (moviment dels ossos de l'avantbraç de manera que el radi rota sobre el cúbit) i de la supinació (moviment dels ossos de l'avantbraç de manera que el radi i el cúbit queden paral·lels). En posició anatòmica, l'avantbraç es troba en supinació completa. En la pronació completa, el palmell de la mà mira cap enrere. S'observa que és el radi el que rota habitualment, mentre que el cúbit roman fix.

5. Articulació del canell

Es l’articulació radiocarpiana, que és una articulació entre el radi i el lligament triangular, d’una banda, i la fila superior dels ossos del carp, de l’altra. S’hi troba el túnel carpià, que queda situat entre un lligament anular i els ossos del carp, i que és travessat pel nervi medià.

6. Articulacions de la mà

Les articulacions de la mà són: les articulacions intercarpianes, les carpometacarpianes i les metacarpofalàngiques. 

7. Articulacions dels dits de la mà

Les articulacions dels dits de la mà són les articulacions interfalàngiques, entre l’extrem inferior d’una falange i l’extrem superior de la següent. Estan reforçades per diversos lligaments.

Veure imatge: Braç

1. Músculs que fixen l'escàpula, 2. Músculs que actuen sobre l'articulació de l'espatlla, 3. Músculs que actuen sobre l’articulació del colze, 4. Músculs que roten el radi sobre el cúbit, 5. Músculs que actuen sobre l’articulació del canell, 6. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits de la mà, 7. Músculs curts de la mà, 8. Músculs curts dels dits de la mà.

1. Músculs que fixen l’escàpula

El múscul que fixa l’escàpula és el múscul serrat major.

2. Músculs que actuen sobre l’articulació de l’espatlla

1. Músculs que produeixen flexió o anteversió: porten l’húmer cap endavant. Per exemple, el múscul deltoide.
2. Músculs que produeixen extensió o retroversió: porten l’húmer cap enrere. Com ara el múscul dorsal.
3. Músculs que produeixen abducció: allunyen l’húmer del cos. En destaca el múscul deltoide.
4. Músculs que produeixen adducció: apropen l’húmer al cos. Per exemple, el múscul pectoral.
5. Músculs que produeixen rotació medial: roten l’húmer cap endins. Com els músculs pectoral o dorsal.
6. Músculs que produeixen rotació lateral: roten l’húmer cap enfora. En destaca el múscul rodó.

3. Músculs que actuen sobre l’articulació del colze 

1. Músculs que produeixen flexió, és a dir, disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació:
• Bíceps braquial
• Braquial anterior
2. Músculs que produeixen extensió, és a dir, augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació:
• Tríceps braquial

4. Músculs que roten el radi sobre el cúbit

• Pronador rodó: prona l’avantbraç, és a dir, el radi rota sobre el cúbit cap endins. 
• Supinador curt: supina l’avantbraç, és a dir, el radi rota sobre el cúbit cap enfora.

5. Músculs que actuen sobre l’articulació del canell

1. Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. En destaquen els flexors.
2. Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, els extensors.
3. Músculs que produeixen abducció: allunyen el canell del cos. Com els flexors i els extensors radials.
4. Músculs que produeixen adducció: apropen el canell al cos. En destaquen els flexors i els extensors cubitals.

6. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits de la mà

1. Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. Com els flexors.
2. Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, els extensors.

7. Músculs curts de la mà

Els músculs curts de la mà són els següents:

• Els músculs lumbricals, que flexionen els quatre dits interiors. Per això són fonamentals en l’escriptura. 
• Els músculs interossis, que separen (abducció) i apropen (adducció) els dits entre ells.

8. Músculs curts dels dits de la mà

1. Músculs curts del dit polze o músculs de la regió tènar (eminència a la zona lateral del palmell de la mà per sobre el dit polze). Com els abductors i els flexors del polze. 
2. Músculs curts del dit petit o músculs de la regió hipotènar (eminència a la zona medial del palmell de la mà per sobre del dit petit). Per exemple, els abductors i els flexors del dit petit.

A l’extremitat superior, s’hi troben les artèries següents, sempre en referència als ossos relacionats:

• L’artèria subclàvia 
• L’artèria axil·lar 
• L’artèria braquial o humeral 
• L’artèria radial (on es pren el pols) 
• L’artèria cubital

 
Veure imatge: Artèries

1. Venes superficials: s’anomenen així perquè es poden veure a través de la pell.
   
   Les venes dorsals dels dits porten la sang fins a les venes metacarpianes dorsals, que s’uneixen i formen una xarxa venosa dorsal a la mà. Aquesta xarxa venosa continua per la part externa com a vena cefàlica, que puja per la part externa de l’avantbraç i del braç, i desemboca en la vena axil·lar. I continua per la part interna com a vena basílica, que puja per la zona dorsal i després per la interna de l’avantbraç i del braç, a la meitat del qual desemboca en la vena braquial.
   
   La vena mediana del colze o cubital medial uneix les venes cefàlica i basílica entre elles, per sobre de l’aponeurosi (làmina de teixit conjuntiu dens regular) que tapa la fossa del colze. S’utilitza per fer la punció venosa.
      
2. Venes profundes: acompanyen les artèries i solen ser dobles o múltiples.
   
   En destaca la vena humeral, que continua com a vena axil·lar i que, quan arriba a la primera costella, es transforma en vena subclàvia, la qual s’uneix amb la vena jugular interna per formar el tronc venós braquiocefàlic. Els dos troncs venosos braquiocefàlics s’uneixen i formen la vena cava superior, que desemboca a l’aurícula dreta del cor.

Veure imatge: Venes

1. Plexe braquial, 2. Nervi musculocutani, 3. Nervi medià, 4. Nervi cubital, 5. Nervi axil·lar o circumflex, 6. Nervi radial.

1. Plexe braquial

L’extremitat superior està innervada pel plexe braquial, que formen troncs nerviosos a l’altura del triangle posterior del coll i és referència d’origen de diversos nervis.

2. Nervi musculocutani

El nervi musculocutani s’origina al plexe innerva els músculs del compartiment anterior del braç i transporta la sensibilitat detectada a la superfície externa de l'avantbraç.

3. Nervi medià

El nervi medià s’origina al plexe braquial i travessa el túnel carpià (on pot quedar comprimit i danyat, cosa que dóna lloc a la síndrome del túnel carpià). Innerva els músculs del compartiment anterior de l'avantbraç i de la mà, i transporta la sensibilitat detectada a la part externa de la cara palmar de la mà i dels tres primers dits i la meitat del quart.

4. Nervi cubital

El nervi cubital s’origina al plexe braquial i baixa per la part interna del braç. Innerva els músculs de la mà i transporta la sensibilitat detectada al costat cubital del palmell, del dors de la mà i del cinquè dit i la meitat del quart fins al sistema nerviós central.

5. Nervi axil·lar o circumflex

El nervi axil·lar o circumflex s’origina al plexe braquial. Innerva els músculs deltoide i rodó menor i, com a conseqüència, els fa moure, després de voltar el coll quirúrgic de l'húmer, on pot resultar fracturat.

6. Nervi radial

El nervi radial s’origina al plexe braquial. Innerva els músculs del compartiment posterior del braç i l'avantbraç, i transporta la sensibilitat detectada a la cara posterior i externa del braç, a la posterior de l'avantbraç i al costat extern del dors de la mà.

1. Cavitat axil·lar, 2. Fossa del colze, 3. Canal radial o canal del pols radial, 4. Tabaquera anatòmica.

1. Cavitat axil·lar

La cavitat axil·lar és un espai ple, limitat pel plec axil·lar, i està format per l’artèria i la vena axil·lars, els nervis, els músculs ganglis i el teixit adipós.

2. Fossa del colze

La fossa del colze està situada a l’articulació del colze, i conté el nervi medià, l’artèria humeral, el tendó del bíceps i el nervi radial.

3. Canal radial o canal del pols radial

El canal radial o canal del pols radial es troba al canell, a la zona anterior i externa, i és el lloc més habitual per determinar la freqüència del pols.

4. Tabaquera anatòmica

La tabaquera anatòmica és una depressió que es forma a la cara posterior i externa del canell quan el polze està estès.