OssospP@)
Els ossos de l’extremitat superior són: 1. la clavícula i l’escàpula, que formen la cintura escapular; 2. l’húmer, al braç; 3. el radi i el cúbit, a l’avantbraç; 4. els ossos carpians, que formen el carp, al canell, 5. els ossos metacarpians, a la mà; 6. les falanges, als dits
Veure imatge: Ossos de les espatlles i avantbraç
Veure imatge: Ossos del braç
1. Ossos de la cintura escapular
Clavícula: és un os llarg i s’articula amb l’estèrnum, el cartílag costal i l’acromi de l’escàpula. És subcutani i palpable.
Escàpula o omòplat: és un os pla, prim i triangular, situat a la part superior de l’esquena
Veure imatge: Ossos de les espatlles i avantbraç
2. Os del braç
Húmer: és un os llarg. El cap s’articula amb l’escàpula i l’extrem inferior s’articula amb el radi i el cúbit.
3. Ossos de l’avantbraç
Cúbit: és l’os intern de l’avantbraç. L’extrem superior s’articula amb l’húmer i el cap del radi.
Radi: és l’os extern de l’avantbraç. És un os llarg amb un extrem superior, una zona cilíndrica intermèdia i un extrem inferior.
L’extrem superior del radi s’articula amb l’húmer i el cúbit. L’extrem inferior és ample i s’articula amb el cap del cúbit i amb l’escafoide.
4. Ossos del canell
Els vuit ossos petits del canell es coneixen col·lectivament com a ossos del carp. I formen dues files. La fila superior conté, de dins cap enfora, l’escafoide, el semilunar, el piramidal i el pisiforme. La fila inferior conté, de fora cap endins, el trapezi, el trapezoide, el gros del carp i l’os ganxut.
5. Ossos de la mà
Els cinc ossos de la mà reben el nom d’ossos metacarpians. S’enumeren començant per la part externa. Així, el dit polze correspon al primer metacarpià.
Els extrems superiors dels cinc ossos de la mà s’articulen amb els ossos de la fila inferior del carp. Els extrems inferiors s’articulen amb les falanges superiors i formen els artells de les mans.
6. Ossos del dit de la mà
Els ossos dels dits de la mà són les falanges. Són catorze ossos. N’hi ha dos al dit polze i tres a la resta de dits.
ArticulacionspP@)
1. Articulació de la cintura escapular, 2. Articulació de l'espatlla, 3. Articulació del colze, 4. Articulació radiocubital distal, 5. Articulació del canell, 6. Articulació de la mà, 7. Articulacions dels dits de la mà.
1. Articulació de la cintura escapular
Es l’articulació acromioclavicular, entre l’acromi i la clavícula, i està reforçada per diversos lligaments. Els moviments són limitats.
Es l’articulació escapulohumeral, situada entre l’escàpula i el cap de l’húmer. Està reforçada per alguns lligaments i es caracteritza per la falta d’estabilitat, de manera que la força de l’articulació prové dels músculs que l’envolten. Els moviments que es poden fer amb aquesta articulació són molt amplis perquè és una articulació esfèrica.
Veure imatge: Espatlla i avantbraç
L’articulació del colze està formada per tres articulacions diferents que provenen de l’húmer, el radi i el cúbit. El nervi cubital és molt superficial, cosa que explica que es lesioni amb facilitat en els traumatismes de colze.
4. Articulació radiocubital distal
Les dues articulacions radiocubitals, la proximal (superior) i la distal (inferior), formen una unitat funcional. En totes dues es verifiquen simultàniament els moviments de la pronació (moviment dels ossos de l'avantbraç de manera que el radi rota sobre el cúbit) i de la supinació (moviment dels ossos de l'avantbraç de manera que el radi i el cúbit queden paral·lels). En posició anatòmica, l'avantbraç es troba en supinació completa. En la pronació completa, el palmell de la mà mira cap enrere. S'observa que és el radi el que rota habitualment, mentre que el cúbit roman fix.
Es l’articulació radiocarpiana, que és una articulació entre el radi i el lligament triangular, d’una banda, i la fila superior dels ossos del carp, de l’altra. S’hi troba el túnel carpià, que queda situat entre un lligament anular i els ossos del carp, i que és travessat pel nervi medià.
Les articulacions de la mà són: les articulacions intercarpianes, les carpometacarpianes i les metacarpofalàngiques.
7. Articulacions dels dits de la mà
Les articulacions dels dits de la mà són les articulacions interfalàngiques, entre l’extrem inferior d’una falange i l’extrem superior de la següent. Estan reforçades per diversos lligaments.
Veure imatge: Braç
MúsculspP@)
1. Músculs que fixen l'escàpula, 2. Músculs que actuen sobre l'articulació de l'espatlla, 3. Músculs que actuen sobre l’articulació del colze, 4. Músculs que roten el radi sobre el cúbit, 5. Músculs que actuen sobre l’articulació del canell, 6. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits de la mà, 7. Músculs curts de la mà, 8. Músculs curts dels dits de la mà.
1. Músculs que fixen l’escàpula
El múscul que fixa l’escàpula és el múscul serrat major.
2. Músculs que actuen sobre l’articulació de l’espatlla
- Músculs que produeixen flexió o anteversió: porten l’húmer cap endavant. Per exemple, el múscul deltoide.
- Músculs que produeixen extensió o retroversió: porten l’húmer cap enrere. Com ara el múscul dorsal.
- Músculs que produeixen abducció: allunyen l’húmer del cos. En destaca el múscul deltoide.
- Músculs que produeixen adducció: apropen l’húmer al cos. Per exemple, el múscul pectoral.
- Músculs que produeixen rotació medial: roten l’húmer cap endins. Com els músculs pectoral o dorsal.
- Músculs que produeixen rotació lateral: roten l’húmer cap enfora. En destaca el múscul rodó.
3. Músculs que actuen sobre l’articulació del colze
- Músculs que produeixen flexió, és a dir, disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació:
- Bíceps braquial
- Braquial anterior
- Músculs que produeixen extensió, és a dir, augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació:
- Tríceps braquial
4. Músculs que roten el radi sobre el cúbit
- Pronador rodó: prona l’avantbraç, és a dir, el radi rota sobre el cúbit cap endins.
- Supinador curt: supina l’avantbraç, és a dir, el radi rota sobre el cúbit cap enfora.
5. Músculs que actuen sobre l’articulació del canell
- Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. En destaquen els flexors.
- Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, els extensors.
- Músculs que produeixen abducció: allunyen el canell del cos. Com els flexors i els extensors radials.
- Músculs que produeixen adducció: apropen el canell al cos. En destaquen els flexors i els extensors cubitals.
6. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits de la mà
- Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. Com els flexors.
- Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, els extensors.
Els músculs curts de la mà són els següents:
- Els músculs lumbricals, que flexionen els quatre dits interiors. Per això són fonamentals en l’escriptura.
- Els músculs interossis, que separen (abducció) i apropen (adducció) els dits entre ells.
8. Músculs curts dels dits de la mà
- Músculs curts del dit polze o músculs de la regió tènar (eminència a la zona lateral del palmell de la mà per sobre el dit polze). Com els abductors i els flexors del polze.
- Músculs curts del dit petit o músculs de la regió hipotènar (eminència a la zona medial del palmell de la mà per sobre del dit petit). Per exemple, els abductors i els flexors del dit petit.
VenesP@)
- Venes superficials: s’anomenen així perquè es poden veure a través de la pell.
Les venes dorsals dels dits porten la sang fins a les venes metacarpianes dorsals, que s’uneixen i formen una xarxa venosa dorsal a la mà. Aquesta xarxa venosa continua per la part externa com a vena cefàlica, que puja per la part externa de l’avantbraç i del braç, i desemboca en la vena axil·lar. I continua per la part interna com a vena basílica, que puja per la zona dorsal i després per la interna de l’avantbraç i del braç, a la meitat del qual desemboca en la vena braquial.
La vena mediana del colze o cubital medial uneix les venes cefàlica i basílica entre elles, per sobre de l’aponeurosi (làmina de teixit conjuntiu dens regular) que tapa la fossa del colze. S’utilitza per fer la punció venosa.
- Venes profundes: acompanyen les artèries i solen ser dobles o múltiples.
En destaca la vena humeral, que continua com a vena axil·lar i que, quan arriba a la primera costella, es transforma en vena subclàvia, la qual s’uneix amb la vena jugular interna per formar el tronc venós braquiocefàlic. Els dos troncs venosos braquiocefàlics s’uneixen i formen la vena cava superior, que desemboca a l’aurícula dreta del cor.
Veure imatge: Venes
NervispP@)
1. Plexe braquial, 2. Nervi musculocutani, 3. Nervi medià, 4. Nervi cubital, 5. Nervi axil·lar o circumflex, 6. Nervi radial.
L’extremitat superior està innervada pel plexe braquial, que formen troncs nerviosos a l’altura del triangle posterior del coll i és referència d’origen de diversos nervis.
El nervi musculocutani s’origina al plexe innerva els músculs del compartiment anterior del braç i transporta la sensibilitat detectada a la superfície externa de l'avantbraç.
El nervi medià s’origina al plexe braquial i travessa el túnel carpià (on pot quedar comprimit i danyat, cosa que dóna lloc a la síndrome del túnel carpià). Innerva els músculs del compartiment anterior de l'avantbraç i de la mà, i transporta la sensibilitat detectada a la part externa de la cara palmar de la mà i dels tres primers dits i la meitat del quart.
El nervi cubital s’origina al plexe braquial i baixa per la part interna del braç. Innerva els músculs de la mà i transporta la sensibilitat detectada al costat cubital del palmell, del dors de la mà i del cinquè dit i la meitat del quart fins al sistema nerviós central.
5. Nervi axil·lar o circumflex
El nervi axil·lar o circumflex s’origina al plexe braquial. Innerva els músculs deltoide i rodó menor i, com a conseqüència, els fa moure, després de voltar el coll quirúrgic de l'húmer, on pot resultar fracturat.
El nervi radial s’origina al plexe braquial. Innerva els músculs del compartiment posterior del braç i l'avantbraç, i transporta la sensibilitat detectada a la cara posterior i externa del braç, a la posterior de l'avantbraç i al costat extern del dors de la mà.
Fosses pP@)
1. Cavitat axil·lar, 2. Fossa del colze, 3. Canal radial o canal del pols radial, 4. Tabaquera anatòmica.
La cavitat axil·lar és un espai ple, limitat pel plec axil·lar, i està format per l’artèria i la vena axil·lars, els nervis, els músculs ganglis i el teixit adipós.
La fossa del colze està situada a l’articulació del colze, i conté el nervi medià, l’artèria humeral, el tendó del bíceps i el nervi radial.
3. Canal radial o canal del pols radial
El canal radial o canal del pols radial es troba al canell, a la zona anterior i externa, i és el lloc més habitual per determinar la freqüència del pols.
La tabaquera anatòmica és una depressió que es forma a la cara posterior i externa del canell quan el polze està estès.
Comentaris
Llistat
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.