Consulta els tutorials
Consells de la infermera
Respirar
pP@)
Escollir atmosferes netes. Els diferents mitjans de comunicació ens envien informació de la pol·lució atmosfèrica en què es poden mesurar contaminants com el diòxid de sofre, òxid de nitrogen, monòxid de carboni, ozó i altres partícules en suspensió que s’han generat excessivament per l’acció degradant de l’home sobre la naturalesa i que tenen efectes negatius sobre la salut.
Tot i que és obvi que per evitar inhalar aquestes elements ens n’hem d’allunyar i anar a espais més naturals i menys urbans, no es pot perdre de vista la qualitat de l’aire en els espais interiors si podem actuar en aquests ambients. S’han publicat estudis que indiquen que l’exposició a contaminants pot ser més gran en interiors que a l’aire lliure. Alguns contaminants d’espais interiors són el fum del tabac o els gasos tòxics generats per artefactes com xemeneies, calderes de calefacció, pintures, colorants o netejadors. El seguiment de les recomanacions sobre les revisions de les calderes i l’adequació de la ventilació contribueixen a controlar els riscos.
Prevenir el contagi de malalties respiratòries. Moltes malalties infeccioses es transmeten per mitjà de l’aire, per aerosols o microgotes procedents de les secrecions respiratòries que es desprenen en parlar o amb la tos i l’esternut. Per això és adient cloure la boca parcialment quan es tus o s’esternuda, per tal d’evitar contagiar els altres de les nostres infeccions. També cal rentar-se les mans sovint. I és útil evitar l’amuntegament i no freqüentar llocs concorreguts. 
Relaxar-se respirant. Prendre consciència de com respirem pot tenir efectes beneficiosos o saludables. La falta de control sobre algunes situacions en què la persona sent ansietat i angoixa es pot pal·liar mitjançant tècniques apreses de control sobre la freqüència respiratòria que ajuden a baixar el nivell d’activació. Moltes tècniques de relaxació, consciència corporal o meditació es basen a prendre consciència de la pròpia respiració.
Altres tècniques com l’aromateràpia, que consisteix a inhalar els vapors que es desprenen de l’escalfament de les espècies aromàtiques, tenen el propòsit d’aconseguir un efecte en l’estat d’ànim i la salut de la persona.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beure
pP@)
Comprar productes de bona qualitat. Cal triar la carn fresca, que tingui un bon aspecte, un bon color i una bona olor. El peix ha de tenir l’escata i la textura fermes i els ulls brillants. S’ha de seleccionar la fruita, la verdura i les hortalisses amb la pell llisa i amb un to de color lluent. Finalment, s’han de rebutjar els envasos de conserves que estiguin inflats, abonyegats o oxidats, i els paquets de productes envasats trencats o fets malbé. Sempre s’ha de revisar la data de caducitat i adquirir els productes que s’han sotmès al control sanitari corresponent.
Emmagatzemar adequadament els aliments. Cal emmagatzemar adequadament els aliments per tal d’evitar que es contaminin els uns amb els altres:
- Col·locar els detergents i els productes de neteja lluny dels aliments.
- Revisar la data de caducitat dels productes i emmagatzemar-los de manera que s’accedeixi als més antics més fàcilment.
- Desar la farina, el sucre i l’arròs en llocs que no siguin humits.
- Traspassar el contingut dels recipients oberts, com ara les llaunes, a un envàs de vidre o de plàstic que es pugui tancar.
- A la nevera és important:
- Separar els productes crus dels envasats.
- Desar els productes crus, com la carn o el peix, en recipients tapats.
- Evitar el contacte entre els aliments crus i els aliments ja cuinats.
Mantenir la higiene en la manipulació dels aliments. A l’hora de cuinar és essencial la higiene de les mans, els taulells de cuina i els draps de cuina. Cal comprovar que tot allò que ha d’entrar en contacte amb els aliments estigui net.
S’han d’utilitzar diferents estris per processar els aliments crus i els cuinats. D’aquesta manera, s’evita la contaminació creuada, és a dir, que els microorganismes o altres contaminants passin d’uns aliments a uns altres.
Els aliments peribles, com la carn, el peix, els ous, la fruita i la verdura fresca, són susceptibles de ser contaminats amb microorganismes que, un cop ingerits, ocasionen malalties, o bé per la intoxicació amb substàncies que produeixen aquests microorganismes, o bé per la seva invasió directa quan travessen les parets del tub digestiu. Això també pot succeir quan es consumeixen aliments en conserva amb un procés d’esterilització deficient, com per exemple les conserves casolanes.
En el cas dels ous, la carn o el peix és recomanable no consumir-los crus, atès que les altes temperatures a les quals se sotmeten en cuinar-los garanteix la destrucció dels microorganismes. Els vegetals que s’hagin de consumir frescos, que és molt recomanable pel seu gran contingut vitamínic, cal que es netegin amb aigua clorada.
Alimentació saludable: manipulació d’aliments
Alimentació saludable: recomanacions
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)
Fer exercici físic. Fer exercici físic contribueix a millorar la condició física de manera important, i això ajuda a mantenir una bona capacitat de reacció a l’estímul potencialment agressiu o perjudicial. A més a més, la bona condició física té efectes psicològics beneficiosos, perquè permet millorar l’estat d’ànim, disminueix la depressió i augmenta el vigor i l’autoestima. En aquest sentit, fer exercici promou l’estat emocional positiu, la qual cosa augmenta el benestar psicològic.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
pP@)
Dormir i descansar bé. Dormir i descansar bé ajuda a prevenir riscos i a controlar perills. Una persona que no descansa i que no gaudeix d’un descans satisfactori experimenta cansament, errors en la consciència, deteriorament cognitiu, disminució de la percepció d’estímuls sonors i visuals i disminució de l’activitat motora. Per això, el cansament físic o psicològic endarrereix la percepció de l’estímul i el temps de resposta i situa la persona en una posició de vulnerabilitat. És aconsellable respectar les hores apropiades necessàries de son i dedicar espais al descans o la migdiada durant el dia.
Envoltar-se d’un entorn segur. Un entorn conegut que proporcioni seguretat física i psicològica facilita la sensació de seguretat i de tranquil·litat. Els nens, especialment, necessiten tenir a prop objectes significatius, que els proporcionen seguretat i un cert sentiment de control sobre l’entorn. Els adults no solen necessitar tant envoltar-se d’objectes significatius, però sí que duen a terme uns determinats hàbits abans del moment d’anar al llit i, de vegades, tenen elements que els permeten sentir-se més còmodes, com un coixí determinat o un tipus de matalàs. Quan la persona té autonomia sol utilitzar l’entorn tot adaptant-lo als seus gustos; ara bé, quan té una limitació pot necessitar dels altres per aconseguir-ho. Per això, en les persones no autònomes, és important adaptar l’entorn a les seves preferències i gustos tan bé com es pugui, per tal de contribuir a la qualitat del son.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
pP@)
Rentar-se les mans per evitar infeccions. L’orina en condicions normals és estèril, mentre que els excrements contenen molts microorganismes. Durant la defecació o la micció hi ha un moment en el qual les nostres mans es contaminen en entrar en contacte amb aquesta part del cos contaminada. Per això, com a mesura higiènica, cal rentar-se les mans després de l’evacuació d’excrements o orina, per evitar la transmissió de gèrmens. 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
Xarxa de suport per afrontar situacions estressants. Davant de situacions en què sorgeixen emocions com la por, la tristesa, la culpa, la ràbia o l’angoixa, el fet de tenir una xarxa de persones properes ajuda a superar les situacions estressants. Descobrir persones properes que ajuden a sentir-se comprès, i no pas jutjat, permet manifestar emocions, expressar pensaments i plans i rebre ajuda física i suport emocional. Percebre que es té una bona xarxa de familiars o amics ajuda a no caure en l’aïllament ni en el pensament negatiu i ajuda a saber utilitzar estratègies d’afrontament que reforcen el benestar psicològic.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
pP@)
Aplicar les mesures preventives. El coneixement de diferents disciplines, com la medicina del treball o la medicina esportiva, ofereixen una informació immensa sobre com es poden prevenir accidents, malalties i lesions. En línies generals, s’aconsella utilitzar els equips recomanats, aplicar les mesures preventives i mantenir un equilibri entre les activitats de feina i d’oci.
Pel que fa a les activitats esportives, a banda d’aconseguir l’equipament adient, es recomana fer els moviments o els exercicis amb l’aprenentatge de les tècniques adequades, fer un escalfament correcte i no sobrepassar els límits de cadascú.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes errònies
pP@)
Rentar-se molt no sempre és bo
La higiene és una part important dels nostres costums i hàbits diaris, que s’aprèn culturalment i que s’adreça a regular l’excés de secrecions cutànies, i a eliminar l’olor corporal que cada persona genera i la brutícia que té adherida a la pell. Les zones que s’han de rentar amb certa freqüència són:
- Les axil·les, els genitals i la zona perineal, a causa de les secrecions de les glàndules apocrines.
- Les mans, els peus, el tors i la cara, per les secrecions de les glàndules eccrines.
- Les zones corporals que mantenen un contacte continu amb objectes i elements de l’ambient.
Els sabons que generalment s’apliquen per a la higiene són alcalins, és a dir, tenen un pH superior a 7,5 i estan compostos amb sals de sodi i greixos vegetals. Els dermatòlegs aconsellen sabons amb composicions menys alcalines. Si la pell té un pH de 5,5, els sabons que tenen una composició propera a un pH més àcid, per exemple de 6,5, ajuden a mantenir el que s’anomena mantell àcid de la pell.
A més a més, la composició complexa dels sabons predisposa a patir dermatitis i fotosensibilització. Una freqüència excessiva i un ús incorrecte de sabons poden alterar la funció antibacteriana i antifúngica de la pell i poden produir irritacions que alterin el benestar, ja que, d’aquesta manera, es contribueix a trencar la barrera protectora per a l’entrada de gèrmens.
Pel que fa a la higiene perineal de la dona, no s’ha demostrat que una major o menor freqüència d’higiene perineal previngui les infeccions urinàries. Tampoc no s’ha demostrat que la manera i la direcció d’eixugar-se amb paper després de la micció (cap endavant o cap endarrere) influeixi en l’aparició d’infeccions urinàries (Folkman, 2000). S’aconsella que la neteja de l’anus després de la defecació es faci cap endarrere, per no contaminar més la zona del perineu.
Fomentar l’expressió d’emocions
Tot i que en principi sembla bo que una persona recorri a l’expressió d’emocions, no sempre es considera positiu. La persona, mitjançant l’expressió d’emocions com la por, la ràbia o la culpa, es pot ancorar en una manifestació repetitiva i d’aquesta manera dificultar una visió nova de la situació i una avaluació més positiva que contribueixi a gestionar més eficaçment els recursos i que promogui un ajustament social més bo i l’absència d’aïllament.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Avia MD, Vasquez C. Optimismo inteligente.
Madrid: Alianza Editorial ; 1998. - Basabe N, Valdemosa, M.& Páez, D. Memoria Afectiva, Salud, Formas de Afrontamiento y Soporte. En D. Páez (editor).Salud, Expresión y Represión Social de las Emociones.
Valencia: Promolibro ; 1993. - Campos M, Iraurgui J, Páez D.& Velasco C. Afrontamiento y regulación emocional de hechos estresantes: Un meta-análisis de 13 estudios.
Boletín de Psicología 2004; 82: 25-44. - Carver C. S. Scheier M. F. Optimism. En C. R. Snyder & S. J. Lopez (Eds.) Handbook of Positive Psychology.
Oxford: Oxford University Press; 2005. - Endler N.S & Parker JD. Stress and anxiety: Conceptual and assessment issues: Special issues II-1.
Stress Medicine 1990; 3: 243-248. - Fernández-Abascal EG. Estilos y Estrategias de Afrontamiento. En E.G. Fernández-Abascal, F Palmero, M Chóliz y F. Martínez (Eds.) Cuaderno de Prácticas de Motivación y Emoción. Madrid: Pirámide; 1997.
- Fischer AH. Gender and emotion: Social psychological perspectives.
Cambridge: Cambridge University Press; 2000. - Goleman D. Inteligencia emocional.
Barcelona: Cairos;1997. - Labrador FJ. (1992) El estrés. Nuevas técnicas para su control.
Madrid: Ediciones temas de hoy - Lazarus RS. Estrés y Emoción. Manejo e implicaciones en nuestra salud.
Bilbao: Desclée De Brouwer; 2000. - Páez D, Fernández I, Ubillos S, Zubieta E. Psicología social, cultura y educación.
Madrid: Pearson; 2003.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.
Consuelo López Fernández
Diplomada universitària en infermeria. Màster en ciències de la infermeria, especialitat clínica. Llicenciada en psicologia. Infermera assistencial durant 14 anys. Actualment, és professora col·laboradora en el Departament d’Infermeria i Fisioteràpia (Universitat de Cadis).
