Informació general
Descripció pP@)
Viatjar es pot definir com traslladar-se d’un lloc a un altre, generalment distant, per diferents motius i amb qualsevol mitja de locomoció.
Des d’aquest punt de vista, viatjar, amb la finalitat que sigui, requereix tenir en compte una sèrie de factors per tal d’assegurar el control i el manteniment de la salut de la persona que viatja.
Aquests factors estan relacionats amb les particularitats de la persona que viatja, així com amb les característiques del viatge i amb les zones o països que es volen visitar, ja que en cada cas es requeriran unes precaucions determinades. Els països en vies de desenvolupament o amb una situació sanitària que presenta més riscos per a la salut són els que requereixen complementar les recomanacions generals per prevenir problemes per a la salut amb unes recomanacions més específiques.
El consell personalitzatpP@)
Factors que determinen el consell personalitzat: 1. Característiques del viatge, 2. Història de salut de la persona que viatja, 3. Situació de vida de la persona que viatja.
Entre els factors que determinen el tipus de consells o de recomanacions necessaris per tal que la persona pugui viatjar amb les millors condicions, es troben les característiques del viatge, la història de salut i la situació de vida de la persona que viatja.
1. Característiques del viatge.
Els aspectes que determinen les característiques d’un viatge inclouen la destinació, la durada, el tipus d’allotjament, el recorregut i les condicions del viatge, el tipus de contacte amb la població, l’època de l’any, el mitjà de transport, la pràctica d’activitats de risc i els requeriments administratius i sanitaris.
Destinació. És important tenir en compte el país o la zona de destí del viatge, ja que les condicions climatològiques, les diferències horàries, la situació política, les característiques socioculturals i la situació higiènica i sanitària poden ser molt diverses i condicionar les recomanacions de salut que s’han de tenir en compte en cada cas.
Es considera necessari extremar les precaucions en cas de viatges o desplaçaments a:
- Zones rurals o aïllades, amb condicions higièniques deficients o bé amb dificultat d’accés a una assistència sanitària en cas de necessitat.
- Països o zones amb condicions climàtiques severes: calor o fred intens, humitat elevada, o canvis bruscos de la temperatura ambient durant el dia i la nit.
- Països o zones amb conflictes bèl·lics o una situació política inestable.
Font: http://willyfoggy.blogia.com/upload/20061202090612-viatjar.jpg
Durada. La durada del viatge determina el temps que la persona està en contacte amb determinats riscos per a la salut, que són presents, especialment, en països en vies de desenvolupament. Si es fa una estada de llarga duració (superior a 30 dies) a un d’aquests llocs, es considera necessari extremar les precaucions, ja que la persona està més temps en contacte amb els riscos per a la salut.
Tipus d’allotjament, recorregut i condicions del viatge. El tipus d’allotjament (hotel, casa particular, acampada), el recorregut (zones rurals o urbanes) i les condicions del viatge (viatge organitzat o amb un itinerari lliure) són aspectes que poden determinar els possibles riscos per a la salut i la possibilitat de necessitar assistència sanitària.
Es considera necessari extremar les precaucions en cas de viatges que suposin:
- allotjaments amb condicions higièniques deficients;
- recorreguts per zones rurals o aïllades, amb dificultat d’accés a assistència sanitària.
Tipus de contacte amb la població. El tipus de contacte amb la població local influeix directament en els riscos per a la salut, sobretot en els països en vies de desenvolupament. En aquest sentit, és important considerar el motiu del viatge (turisme, feina o cooperació), ja que poden condicionar la quantitat i el tipus de contactes mantinguts.
Es considera necessari extremar les precaucions en cas que:
- Hi hagi un contacte intens amb la població local en zones amb malalties de contagi de persona a persona, com és el cas, per exemple, de cooperants o voluntaris que treballen molt directament amb els habitants del lloc.
- Es desenvolupin feines en contacte amb persones malaltes, refugiats de conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals, o bé tasques que comporten el contacte amb animals, pel risc de contagi d’algunes malalties.
Època de l’any. Les condicions climàtiques, com ara els canvis bruscos de temperatura, una temperatura o una humitat elevades, les èpoques seques o de pluja, poden influir en l’augment del risc d’algunes malalties, i determinen, per exemple, el tipus de roba i de calçat recomanats per al viatge.
Es considera necessari extremar les precaucions si s’ha de viatjar a zones amb condicions climàtiques severes: calor o fred intens, i/o humitat elevada.
Mitjà de transport. El mitjà de transport utilitzat per arribar al lloc de destí o bé per als desplaçaments interns pot ocasionar riscos per a la salut, com, per exemple, la síndrome de la classe turista en viatges amb avió, el mareig en viatges amb vaixell o els accidents de trànsit en viatges amb automòbil.
Pràctica d’activitats de risc. Certes activitats de risc, entre les quals hi ha les esportives, poden formar part del conjunt d’activitats planificades o bé ser el motiu principal en un viatge. Requereixen una consideració especial les activitats de muntanya i les activitats subaquàtiques.
Requeriments administratius i sanitaris. Segons el país o la zona que es visiti, pot ser necessari:
- Consultar el centre de salut o el centre de vacunació internacional per planificar amb temps l’administració de les vacunes obligatòries i/o recomanables segons les característiques del viatge i de la persona que viatja.
- Disposar dels visats o dels permisos d’entrada o de recorregut interns, segons el país o la zona que es vol visitar, que es poden gestionar en el país de destí o en el d’origen.
Font: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html.ca/dir2019/csvacviat.htm
- Institut Català de la Salut: Nous telèfons per demanar cita prèvia a les unitats de salut internacionals.
2. Història de salut de la persona que viatja.
Malalties o problemes de salut, aguts o crònics. Fan referència als problemes de salut o a les malalties que la persona ha tingut al llarg de la vida o que té en el moment d’emprendre el viatge. En aquest sentit, també és important tenir en compte si la persona segueix cap tractament i, si és així, saber quin. Això pot condicionar els consells de salut específics per a la seva situació.
Al·lèrgies a medicaments, a aliments o a factors ambientals (pol·len, pols, àcars...). Aquestes al·lèrgies poden requerir una preparació i uns consells de salut específics.
Historial de vacunes de la persona. És necessari conèixer l’historial previ de vacunes universals, com, per exemple, la del tètanus en adults per evitar problemes de salut si es donen ferides durant el viatge. En el cas dels nens, cal tenir en compte el calendari de vacunes infantil per evitar les malalties habituals durant la infància i ajustar-lo a les vacunes necessàries per al viatge que es vol fer.
Limitacions físiques o psíquiques. Aquestes limitacions poden requerir adaptacions logístiques o instrumentals durant els desplaçaments o l’allotjament, o la necessitat d’una persona acompanyant.
3. Situació de vida de la persona que viatja.
Té relació amb aspectes específics de la persona i amb la seva situació de vida actual. Les situacions principals de vida que cal tenir en compte a l’hora de decidir les precaucions específiques són l’edat de la persona i l’embaràs.
L’edat. És un aspecte que pot requerir unes precaucions específiques per prevenir els riscos per a la salut. Cal extremar les precaucions durant la infància i la vellesa, ja que alguns problemes de salut es poden agreujar en aquestes etapes del cicle vital.
L’embaràs. Si una dona està embarassada o sospita que ho pot estar pot requerir, en funció de les setmanes de gestació i de les condicions del viatge, unes precaucions específiques per prevenir els riscos per a la salut.
Font: http://www.blogdelbebe.com/imagenesWeb/internas/viajar-embarazada.jpg
Comentaris
Enllaços d'interès
Associacions / grups d'ajuda mútua
Fonts d'interès general
CDC (Centers for Disease Control and Prevention)
OMS (Organizació Mundial de la Salut)
Internacional Travel Health. (Disponible en anglés). Publicació oficial de l'OMS.
Ministeri de Sanitat
- Atenció al viatger
Consells per a persones que viatgen (Pàgina per a ciutadans) - Centres Vacunacions internacionals adscrits al Ministeria de Sanitat, Serveis i Igualtat
- La salut també viatja
Consells per a persones que viatgen (Pàgina per a professionals)
Centres Vacunals/Unitats de Salut Internacional en Catalunya.
Centros Vacunación Internacional adscritos al Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad
Generalitat de Catalunya. Canal Salut
- Centres Vacunals/Unitat de Salut Internacional en Catalunya.
- Quan preparis el teu viatge, no et descuidis la teva salut (per a viatgers internacionals)
(Pàgina dirigida a professionals) - Viatges i Oci.
(Pàgina dirigida a ciutadans)
Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Salut
Pàgina web avalada per la societat espanyola de medicina tropical i salut internacional
Associacions / grups d'ajuda mútua
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Andrew J. Pollard, David R. Murdoch. Individuos con consideraciones especiales. Medicina de Viajes.
1a ed. Barcelona: J&C Ediciones Médicas; 2001. p 14-23. - Andrew J. Pollard, David R. Murdoch. Malaria.Medicina de Viajes.
1a ed. Barcelona: J&C Ediciones Médicas; 2001.p.45-48. - Andrew J. Pollard, David R. Murdoch. Mareo por movimiento y Jet- Lag. Medicina de Viajes.
1a ed. Barcelona: J&C Ediciones Médicas; 2001.p.24-27. - Andrew J. Pollard, David R. Murdoch. Vacunas. Medicina de Viajes.
1era ed. Barcelona: J&C Ediciones Médicas; 2001.p.28-40. - Manuel Corachán, Joaquín Gascón. Casos especiales. El viajero global.
1era ed. Barcelona: Planeta Prácticos; 2002.p.88-103 - Manuel Corachán, Joaquín Gascón. Diarrea del viajero El viajero global.
1a ed. Barcelona: Planeta Prácticos; 2002. p.123-155 - Manuel Corachán, Joaquín Gascón. Viajeros con enfermedades crónicas. El viajero global.
1a ed. Barcelona: Planeta Prácticos; 2002. p.103-113.
Bibliografia recomanada
Recomanacions generals i específiques per a viatjar:
- Consejos para el viajero. Ministerio de Sanidad y Consumo.
[Internet][Accés 29 de maig de 2008] Disponible en: http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/salud/consejosViajero.htm - Consells i vacunacions a viatgers internacionals.Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
[Internet][Accés 14 d'abril de 2008]. Disponible en: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2019/csvacviat.htm - Consells per a gaudir de les vacances amb salud. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
[Internet][Accés 31 d'agost de 2008].Disponible en:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2019/salviat.htm - Desplaçaments. CatSalut. Servei Català de la Salut.
Barcelona; 2002 [Internet][Accés 18 febrer 2008]. Disponible en: http://www10.gencat.net/catsalut/cat/asseg_desplacament.htm - International Travel and Health. World Health Organization.
[Internet][Accés 16 de juny de 2008]. Disponible en: http://www.who.int/ith/chapters/en/index.html - Travelers' Health.CDC Centers for disease control and prevention.
[Internet] [Accés 10 octubre 2008]. Disponible en: http://wwwn.cdc.gov/travel/default.aspx - Viajes Internacionales y Salud. Ministerio de Sanidad y Consumo.
[Internet][Accés 29 de maig de 2008]. Disponible en:http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/salud/viajesInter/home.htm - Viatgeu sense oblidar-vos de la salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
[Internet] [Accés 31 d'agost de 2008]. Disponible en: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1999/doc9194.html
Vacunes recomanades per a viatjar:
- Alcalde R, span B, Ramon JM, Soler C, Valerio Ll, Vilella A. Guia de Profilaxi antipalúdica en viatgers internacionals.
Barcelona; 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut [sede WEB][Accés 23 de febrer de 2008] Disponible en:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/consenquimio.pdf - Bayas JMª, Campins M, Godoy P, Morales R, Teixidor R. Guia de vacunació per a viatgers internacionals.
Barcelona ; 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. [sede WEB] [Accés 23 de febrer de 2008]. Disponible en:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/guiaquimio.pdf - Ministerio de Sanidad y Consumo. Información sobre vacunas de interés para viajeros internacionales. [
Internet][Accés 14 de abril de 2008]. Disponible en: http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/salud/infVacunas.htm - Recomanacions generals de vacunació a Catalunya.
Barcelona; 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut [sede WEB][Accés 23 de febrer de 2008]. Disponible en:http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/recoquimio.pdf - World Health Organization. International Travel and Health
[Internet][Accés 29 de maig de 2011]. Disponible en:http://www.who.int/ith/chapters/ith2011chap6.pdf
Mapes de distribució de determinades malaltíes:
- World Health Organization. International Travel and Health
[Internet][Accés 29 de maig de 2011]. Disponible en:http://www.who.int/ith/en/index.html
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Lola Guerrero Hernández
Infermera d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). Diplomada universitària en infermeria (UB). Postgraduada en salut comunitària en països en vies de desenvolupament (UAB), en immigració, interculturalitat i salut (UAB) i en medicina naturista en atenció primària de salut (UB).