Informació general
Descripció P@)
La infància és el període que comprèn les diferents etapes del desenvolupament del nen des del seu naixement fins a l'adolescència.
Durant aquestes etapes el nen passarà de nounat a lactant, a preescolar i a escolar, amb diferents característiques físiques, psicològiques i socials, i amb necessitats específiques a cada etapa. Per ajudar el nen a créixer i a desenvolupar-se és fonamental tenir la informació que permeti identificar i entendre aquestes etapes, proporcionar-li les cures adequades, i crear un entorn afectiu, saludable i segur, per aconseguir el desenvolupament del seu potencial com a adult.
Evolució del concepte d'infànciapP@)
La família, com a institució primària, és el model i pràcticament l'única referència que tindrà el nen durant els primers anys, per la qual cosa exerceix una gran influència en el seu desenvolupament, no només per la vigilància, pel control de la seva salut i per la protecció que el nen rep constantment, sinó sobretot per l'aprenentatge continu de cada dia, que va formant i enriquint les seves experiències. El nen serà sensible als canvis d'aquest entorn familiar, que incidiran de manera fonamental en el seu desenvolupament.
1. Formes familiars, 2. Cicles familiars, 3. Maneres de tenir cura dels nens
1. Formes familiars
Actualment s'estan produint canvis profunds en la societat espanyola, tant pel que fa al comportament demogràfic com en la definició i la composició de la família. D'una banda, hi ha una taxa de natalitat molt baixa i, d'una altra, el model de família s'ha diversificat i s'ha transformat en formes més dinàmiques i complexes. En aquesta complexitat de les pautes d'educació i socialització també ha influïtl'arribada de famílies procedents d'altres contextos socials i culturals.
Si bé el model de família predominant continua sent la família nuclear (pare, mare i fills), els canvis socials i legals dels últims anys han portat a una diversificació de les formes familiars en funció de:
- Processos de dissolució de les unitats familiars, famílies monoparentals o reconstituïdes que poden tenir fills de cada membre de la parella de la relació anterior, a més de tenir fills en comú.
- Processos d'adopció, a vegades de nens d'altres nacionalitats, fins i tot en famílies que ja tenen fills, de manera que poden conviure fills biològics i fills adoptats.
- Característiques noves dels progenitors. Parelles del mateix sexe o persones que decideixen tenir un fill o adoptar-ne de manera individual.
- Processos migratoris que diversifiquen les formes d'unitats familiars segons els models del país d'origen i les possibilitats de dur-los a terme a la societat receptora.
2. Cicles familiars
Les famílies passen per diferents cicles: construcció, procreació i dispersió, és a dir, són una entitat viva i variable. Funcionen com sistemes, amb fronteres o límits entre els membres, definits de forma més o menys fixa, i amb regles i rols que es readapten contínuament segons les diferents situacions i necessitats que aquests cicles van originant. Aquesta relació entre els components de la família influirà decisivament en el desenvolupament del nen. Per exemple, si les regles són massa rígides, es pot negar al nen la presa de decisions, i això pot exacerbar la seva rebel·lia; si els rols de pares i fills no estan concretats, es pot exigir al nen responsabilitats més enllà del que li pertocaria per la seva edat. En canvi, si les regles són coherents i clares, en un ambient afectuós, es potenciarà la confiança i la seguretat del nen; si la frontera està definida i els rols, determinats, el nen tindrà més facilitat per adquirir el seu propi paper i autonomia.
Els canvis de comportament d'un dels components de la família afecten tots els altres. El naixement d'un nou fill, la mort d'un ésser estimat, els èxits d'un nadó en el seu desenvolupament psicomotor (com començar a caminar), l'aparició de les pors nocturnes, l'inici de l'escolarització, etc., són canvis que requereixen una readaptació dels rols en el si de la família.
El sistema familiar funciona, al seu torn, dins de sistemes més grans, com ara la totalitat del grup familiar (avis, oncles, cosins, etc.), la cultura i la societat. Els canvis produïts en qualsevol d'aquests sistemes repercutiran en la família i en els nens.
Una altra característica que ha portat canvis en la dinàmica de la família és la incorporació de les dones al mercat laboral. Els ritmes i les condicions de vida actuals fan que el temps que es dedica a criar els fills es converteixi en una necessitat important, tant pel que fa a crear vincles amb altres membres familiars, amb l'entorn, etc., com en la cobertura de les necessitats d'alimentació, higiene, son, etc. Habitualment, les famílies han d'escollir quines d'aquestes necessitats poden sacrificar en funció de les seves possibilitats.
3. Maneres de tenir cura dels nens
La manca de reconeixement i de valoració social de la tasca de cuidar els fills i el fet que no es consideri un benefici per a tots influeix negativament en l'elecció dels pares de destinar-hi més temps. Els progenitors tenen poca ajuda i necessiten el suport de la xarxa familiar (avis) o bé de la xarxa institucional que, de moment i, en general, és insuficient. Però més enllà de la situació general, el primer any de vida exigeix el canvi d'orientació de moltes instàncies: permisos de maternitat més llargs o la necessitat de compartir la cura dels fills amb la parella, i reivindicar així el paper del pare.
No hi ha escoles de formació de pares, que arriben sovint a assumir la seva missió sense tenir les idees clares de com han d'actuar en cada circumstància en relació amb els seus fills. Aquesta situació s'agreuja pel distanciament dels avis en els darrers temps, que en moltes ocasions podrien aportar la seva valuosa experiència.
Tot això té com a conseqüència, entre altres coses, que les famílies tinguin menys fills, que la maternitat sigui a edats més avançades, l'augment d'institucions educatives creades per a nens cada dia més petits, que els germans grans tinguin cura dels menors i la proliferació d'activitats extraescolars a les quals el nen dedica tot el seu temps.
Els canvis socials i demogràfics han fet que cada vegada més nens rebin una part de l'atenció d'altres persones que no són els seus pares o avis, és a dir, que siguin atesos per una persona aliena al nucli familiar o en una instal·lació que no és la seva llar. Això inclou serveis com cangurs, guarderies, jardins d'infància, programes de la primera infància i parvularis.
Així apareixen institucions que, a més de les funcions pròpies (educatives, sanitàries o recreatives), tenen unes altres funcions socials que demanen les famílies, com ara:
- Protecció dels infants dels perills i riscos.
- Participació en el desenvolupament del nen en els aspectes físic i biològic, afectiu i emocional, intel·lectual i de comunicació social i relacional.
- Noves funcions que les famílies van delegant: educació per al consum i el medi ambient, educació viària, multicultural, etc.
L'efecte d'aquestes atencions en el desenvolupament de l'infant depèn, en gran part, de factors interrelacionats, com les característiques del nen, el lloc on se’n té cura i la família. Els nadons que reben atencions d'aquest tipus senten la mateixa afecció cap als pares i no presenten inseguretat emocional; a la llarga són més sociables, confien més en ells mateixos, es comprometen més en les activitats amb els seus companys i són menys tímids. Ara bé, també solen ser més agressius i menys obedients.
Malgrat tot, continua sent la família el suport fonamental de socialització, atenció i cura dels nens, que garanteix la seva supervivència física, el seu desenvolupament afectiu i emocional (donant respostes a les seves demandes i iniciatives) i que proporciona els instruments necessaris per viure en societat, ajudant-los a adquirir el llenguatge corporal i verbal, estimulant el seu desenvolupament intel·lectual, oferint-los models de relacions i donant-los les pautes per situar-se en el món dels valors, tot incloent-los com a membres del grup i dipositant expectatives en el seu rol en els diferents àmbits de la vida.
Comentaris
Llistat
Nuestra recomendación no puede ser otra. Acude a un centro de salud donde puedan explorar a tu hijo adecuadamente, conocer sus antecedentes y su historial clínico. En ningún caso nosotros podemos sugerir algún tipo de diagnóstico.
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- American Orthopaedic Foot & Ankle Society
- Ara Criatures
- Asociación Española de Vacunología. AEV
- Calendarios de vacunación españoles
- Cinema. FAROS
- Dossiers temàtics sobre infància. Elaborat per DIXIT
- FAROS Sant Joan de Déu - Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
- Guia de videojocs
- Guia per a educar saludablement en una societat digital
- Guia sobre obesidad infantil para profesionales sanitarios de atención primaria
- Kids and teens online
- Línia d'ajuda contra l'anorexia i bulimia
- Llibres
- Medela
- Nacer Sano
- Pegi online
- Pla d'activitat física Esport i Salut
- Videojocs. FAROS
- Xarxa APTIC
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Alba Moreno F, Buñuel Alvarez C, Fos Escrivà E, Moreno Galdó A, Oms Arias M, Puig Congost M, Ridao Redondo M, Sanz Borrell L. Asma Infantil [Internet].
Barcelona: Institut Català de la Salut; 2008 [accés 10 de desembre de 2015];. Guies de pràctica clínica i material docent:13.
Disponible a: https://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/docs/guia_asma_infantil.pdf - Aucsuturier B. Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz.
Biblioteca de infantil 7. Barcelona: Graó; 2004. - Batalla Clavell J, Vidal Torrt J Coordinadores. Manual de vacunacions
4ªed. Barcelona: Direcció General de Salut Publica; 2006. Quaderns de Salut Publica:14. - Behrman RE, y cols. Nelson Tratado de Pediatría
16ª ed. Madrid: McGraw-Hill.Interamericana de España; 2000. - Benito J, Mintegi S. Diagnóstico y tratamiento de urgencias pediátricas
3ªed. Madrid: Ergón; 2002. - Bosch i Hugas J, Costa i Clara JM. La plagiocefàlia posicional: una tasca d'atenció primària: pautes de diagnòstic, prevenció, tractament, seguiment i derivació des d'atenció primària.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut [etc.]; 2012. - Boix C, Colomé R, López A, Caro M, Unitat de Transtorns de l’aprenentatge, Sans Fitó A. Els transtons de l’aprenentatge. A: Roca E, Carmona J, Boix C, Colomé R, López A, Sanguinetti A, Caro M, Sans Fitó A (coord.). L’aprenentage en la infancia i adolescència: Claus per evitar el fracàs escolar [Internet].
Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu; 2010. Quaderns FAROS: 4. p. 77-177.
Disponible a: http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/1774.2-faros4_catala_1.pdf - Bras i Marquillas J, De la Flor i Brú JE, Directors Torregrosa Bertet MJ, Van Esso Arbolave DL, Codirectores. Pediatria en atención Primaria
2ª ed. Barcelona: MASSON; 2005. - California Childcare Health Program [seu Web]. San Francisco: University of California San Francisco School of Nursing,
Department of Family Health Care Nursing [accés 12 de marc de 2012].
Disponible a: www.ussfchildcarehealth.org - Cruz Hernandez M.Tratado de Pediatría
Vol1 2ªed. Barcelona: ESPAX,SA; 1994. - Dermatologia.cat [seu Web].
Barcelona: Servei de dermatologia Hospital del Mar; [accés 12 de març de 2012]. Berrugues víriques.
Disponible a: http://www.dermatologia.cat/berrugues.html - Dermatologia.cat [seu Web].
Barcelona: Servei de dermatologia Hospital del Mar; [accés 12 de març de 2012]. Mol·lusc contagiós.
Disponible a: http://www.dermatologia.cat/molusccontagios.html - El rincón del vago [seu web]. Salamanca: El rincón del vago; 1998 [accés 10 de desembre de 2015]. Transtorns del llenguatge.
Disponible a: http://html.rincondelvago.com/trastorns-del-llenguatge.html - Estivill E, De Béjar S. Duérmete niño.
Barcelona: Plaza y Janés; 1996. - Estivill E. Metodo Estivill.Guia Rápida.
Barcelona: Plaza y Janés; 2002. - European Academy of Paediatric dentistry (EAPD), Sociedad Española de Odontopediatria. Protocolo para el uso de flúor en niños. [Internet, acceso 27 octubre 2016]
Disponible en: http://www.odontologiapediatrica.com/protocolo_de_la_academia_europea_consenso_europeo - FAMIPED. Familias, Pediatras y Adolescentes en la Re3d. Mejores padres, mejores hijos. Revista electrónica de información para padres de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap) [publicació periòdica].
Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria; 2008; [accés 10 de desembre de 2015].
Disponible a : http://www.famiped.es/ - Gassier J. Manual del desarrollo psicomotor del niño
2ª ed. Barcelona. Masson.1990. - Gonzalez A. Salud bucodental en la infancia.
Inf Ter Sist Nac Salud.1992;16:133-143. - Hospital Sant Joan de Déu. FAROS Sant Joan de Déu [seu Web].
Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu; [accés 10 de desembre de 2015].
Disponible a: www.faroshsjd.net - Jané M, Vidal MJ, Cabezas C (coordinadors). Programa de detecció precoç neonatal: Catalunya, 1982-2010.
[Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Agència de Salut Pública de Catalunya. - Kindersley D. Manual de Primers Auxilis.
Barcelona: Pearson Educacion SA; 2007. - MedlinePlus. Información de salud para usted [seu Web]. Bethesda: U.S. National Library of Medicine, National Institutes of Health (NIH). [actualitzada 13 de maig de 2011; accés 12 de març de 2012]. Molusco contagioso.
Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000826.htm - MedlinePlus. Información de salud para usted [seu Web]. Bethesda: U.S. National Library of Medicine, National Institutes of Health (NIH). [actualitzada 22 de novembre de 2011; accés 12 de març de 2012]. Verrugas.
Disponible a:http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000885.htm - Natal A, Prats J. Manual de Neonatología.
Barcelona: Mosby; 1996. - Ordoñez A, Feliu J, Zamma P, Espinosa E. Tratado de Medicina Paliativa y tratamiento de soporte en el enfermo con cáncer.
México: Médica Panamericana;1996. - Peraita R. Trastornos de sueño en la infancia.
Madrid:CEPE; 1992. - Piaget J, Inhelder B. Psicologia del niño.
Madrid:Morata;1973. - Societat Catalana de Pediatria, Generalitat de Catalunya. Consells de seguretat per a la utilització dels mocadors portabebés.
[Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Agència de Salut Pública de Catalunya. Societat Catalana de pediatría. [accés 10 desembre de 2015].
Disponible a: http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/uploads/Consells_seguretat_mocadors_portabebes.pdf - Trenchs Sáinz de la Maza V, Domingo Garau A, García-Tornel Florensa S, Gaspà Martí J. Humidificadores domésticos: ¿qué se sabe de ellos?.
An Esp Pediatr [Internet]. 2002 [accés 10 de desembre de 2015]; 57(3): 231-7.
Disponible a : http://www.analesdepediatria.org/index.php?p=watermark&idApp=UINPBA00005H&piiItem=S1695403302779101&origen=analesdepediatria&web=analesdepediatria&urlApp=http://www.analesdepediatria.org&estadoItem=S300&idiomaItem=es - United States: Consumer Product Safety Commission [seu Web]. [Bethesda]: U.S. Consumer Product Safety Commission; 2010 [accés 10 desembre de 2015]. La CPSC educa a los nuevos padres acerca del modo seguro de usar los cargadores de tela para bebés.
Comunicado: 11-044. Disponible a:
http://www.cpsc.gov/es/newsroom/news-releases/2011/la-cpsc-educa-a-los-nuevos-padres-acerca-del-modo-seguro-de-usar-los-cargadores-de-tela-para-bebes/
Apartat son
- Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la Infancia y Adolescencia en Atención Primaria. Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la Infancia y Adolescencia en Atención Primaria [Internet].
Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación; 2011 [accés 4 d’octubre de 2013]. Disponible a:
http://www.guiasalud.es/GPC/GPC_489_Trastorno_sue%C3%B1o_infadol_Lain_Entr_compl.pdf - KidsHealth [Seu web]. The Nemours Foundation. [accés 4 d’octubre de 2013]. Todo sobre el sueño.
Disponible a: http://kidshealth.org/kid/talk/qa/sleep.html - Lluch Roselló MA, Callol Malla MT, Ferrando Pons A, Chorda Uncio G, Mateos Cruz AB, Ruiz Ferrando E. Prevención de los trastornos del sueño: funciones del pediatra y de la enfermería en Atención Primaria.
Pediatr Integral [Revista a Internet]. 2010 [accés 4 d’octubre de 2013].; XIV(9): 744-748. Disponible a:
http://www.sepeap.org/secciones/documentos/pdf/prevencion.pdf - Peg D. El sueño y los trastornos del sueño en niños y adolescentes: información para los padres y educadores. A: Canter A, Paige L, Roth M, Romero I, Carroll S. A: Helping Children at Home and School II: Handouts for Families and Educators[Internet].
Bethesda: National Association of School Psychologists; 2004 [accés 4 d’octubre de 2013]. Disponible a:
http://www.nasponline.org/resources/principals/nasp_sleepsp.pdf - Trastornos del Sueño. A: Alonso Bada S, Arbulo Rufanco B, Baeza Pertegaz I, Baos Sendarrubias P, Beato Fernández L, Brotons Sánchez L et al. Protocolos Clínicos. Asociación Epañola de Psiquiatría del Niño y el Adolescente; 2008.
Bibliografia recomanada
- Covey SR. Los 7 hábitos de los niños felices.
Barcelona: Blume, 2009. - García-Tornel Florensa S. El Recién nacido: respuestas a sus preguntas.
3ª ed. Barcelona: Omega; 1996. - García-Tornel Florensa S. Reflexiones de un pediatra curtido [Blog a Internet].
Blogger; 2007 [accés 6 de novembre de 2012]. Disponible a:http://drgarcia-tornel.blogspot.com.es/ - González C. En defensa de las vacunas: protege la salud de tu hijo.
Madrid: Temas de Hoy; 2011. - González C. Mi niño no me come: consejos para prevenir y resolver el problema.
8ª ed. Madrid: Temas de hoy; 2002. - González C. Bésame mucho: cómo criar a tus hijos con amor.
Madrid: Temas de hoy; 2006. - González C. Comer, amar, mamar: guía de crianza natural.
Madrid: Temas de hoy; 2009. - Estivill E. Béjar s. ¡Duérmete, niño!.
Barcelona: Debolsillo, 2007. - Estivill E, Domenech M. ¡A comer!.
Barcelona: Plaza & Janés; 2009. - Estivill E. Domènech M. Cuentos para antes de ir a dormir. Historias para ayudar a crecer a los más pequeños
Barcelona, Planeta, 2004 - Estivill E, Sáenz de Tejada Y. ¡A jugar! : actividades para enseñar buenos hábitos a los niños.
Barcelona: Plaza & Janés; 2008. - Estivill E, Pin G. Títol Pediatría con sentido común para padres y madres con sentido común.
Barcelona : Plaza & Janés; 2011. - Hogg T, Blau M. El Secreto de tener bebés tranquilos y felices.
Barcelona: RBA; 2006. - Hogg T, Blau M. El secreto de educar niños felices y seguros.
Bogotá: Editorial Norma; 2005 - Hollyer B, Smith L. Duerme bebé, y deja descansar a tus padres.
Barcelona. Hispano Europea; 1999. - Matalí JL, Alda JA. Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció?.
Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu, Edebé; 2008. - Sans Fitó A. Per què em costa tant aprendre?: trastorns de l'aprenentatge.
Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu, Edebé; 2008. - Stirling S. El Sueño infantil:guía práctica para enseñar a los niños a dormir bien.
Barcelona. Parramón; 2005.
Guies útils
- Educar para proteger: guía de formación TIC para padres y madres de menores de 3 a 11 años [Internet].
Sevilla: Consejería de Innovación, Ciencia y Empresa. [accés 10 de desembre de 2015]. Disponible a:
http://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/1337160979EducarParaProteger3a11.pdf - ins@fe, Liberty Global/UPC. Guía parental: Manteniendo a sus hijos seguros en Internet [Internet].
[Madrid]: Protegeles.com; 2008 [accés 10 de desembre de 2015]. Disponible a:
http://www.centrointernetsegura.es/descargas/infantiles/inf_guia_parental.pdf - Pérez San-José P, Flores Fernández J, de la Fuente Rodríguez S, Álvarez Alonso E, García Pérez L et al. Guía sobre adolescencia y sexting: qué es y cómo prevenirlo [Internet].
León: Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación; 2011 [accés 10 de desembre de 2015]. Disponible a:
https://www.incibe.es/file/wd4YWUmf1Mtw3YEbmzd7Ow - Protecció de menors. Navegació segura. “[S02]. Guies de seguretat TIC” [Internet].
Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). [accés 10 de desembre de 2015]. Disponible a:
http://www.internetsegura.cat/baixades/Proteccio%20de%20menors.pdf
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Ferran Sahun Lebaniegos
Llicenciat en Traducció i Interpretació (UAB), postgraduat en Correcció i Qualitat Lingüística (UAB), i en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals (UAB). Des de 2007 treballa com a professor de català al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet (CPNL) i des de 2011 col·labora com a lingüista a la televisió municipal Barcelona Televisió. Va treballar en l’edició catalana del diari La Vanguardia.
Col·labora en el projecte Infermera virtual des de gener de 2016.
Clara Boter Fernández
Diplomada en infermeria (UVic, 1996) i en podologia (UB, 2005), i llicenciada en documentació (UB, 2011). Postgraduada en psicogeriatria (UAB, 2000). Màster en medicina clínica preventiva i promoció de la salut (UB, 2004). Infermera assistencial en l'àmbit sociosanitari (2002-2008) i en l’àmbit d’atenció primària a l'Institut Català de la Salut. Des de 2010, treballa en temes de promoció i d’educació per a la salut relacionats amb la informació sobre salut de qualitat a Internet.
Amalia Martínez Gabriel
Infermera del Servei de Pediatria de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Vilafranca del Penedès. Diplomada universitària en infermeria (Universitat Nacional d’Educació a Distància, UNED), especialitzada en pediatria i puericultura (UB). Va treballar com a infermera en el Servei de Pediatria (Prematurs) a la Residència Sanitària d’Elx (Alacant, 1978-79). Des del 1979 treballa com a infermera d’atenció primària.