Infermera virtual.com

Conjunt d’intervencions i activitats deliberades que du a terme la infermera i que estan delimitades i guiades per una concepció disciplinar pròpia.

L’acompliment d’aquest rol implica retre comptes tant de les activitats que la pròpia infermera du a terme com del resultat final de les intervencions prescrites; i requereix tenir autoritat i control sobre la situació.

Aquella manera de viure que és autònoma , que és solidària i que és joiosa. (1)

Un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o de xacres. (2)

Condició de benestar físic, mental i social en els aspectes relatius al sistema reproductiu en totes les etapes de la vida. La salut reproductiva implica que les persones puguin tenir una vida sexual satisfactòria i segura, la capacitat de tenir fills i la llibertat de decidir si volen tenir-ne, quan volen fer-ho i amb quina freqüència. En aquesta última condició hi ha implícit el dret d'homes i de dones d'estar informats i de tenir accés als mètodes de regulació de la fertilitat que prefereixin i que siguin segurs, eficaços, assequibles i acceptables, i el dret a accedir a serveis de salut adequats que permetin a la dona portar a terme el seu embaràs i donar a llum de forma segura.

Estat induït de tranquil·litat, calma o son, que s’aconsegueix amb una medicació sedant o hipnòtica.

És una reacció automàtica des del nostre cervell emocional o sistema límbic sense passar pel cervell racional o neocòrtex que ens torna vulnerables davant una situació. 

Infecció localitzada o difusa, sovint greu, deguda a la presència d’un focus infecciós, conegut o desconegut, dins un organisme del qual constantment o periòdicament passen gèrmens patògens a la sang.

Dit de les malalties o dels malalts que presenten serodiagnosi positiva.

Estat diagnòstic positiu de les infeccions. Diagnosi efectuada per mitjà de reaccions provocades en el sèrum sanguini o pel sèrum sanguini de les persones infectades.

Neurotransmissor que intervé en la regulació de l'estat d'ànim, la son, el desig sexual, la gana, la temperatura corporal o la memòria i que exerceix un paper important en alguns trastorns mentals.

Malaltia infecciosa, causada per l’espiroqueta Treponema pallidum, transmesa generalment per contacte sexual o a través de la placenta, que produeix lesions cutànies i a les vísceres.

En patologia, manifestació d’una malaltia, perceptible per l’observador, que, un cop avaluada, serà un factor del diagnòstic. Convencionalment, hom distingeix signe, anomalia objectivable, de símptoma, anomalia només percebuda pel mateix malalt.

Qualsevol fenomen anormal, funcional o sensitiu, percebut pel malalt, indicatiu de malaltia. Convencionalment, oposat a signe, anormalitat perceptible per l’observador.

Conjunt de símptomes i signes que concorren en una malaltia, de forma que la presència d’alguns d’aquests símptomes o signes sol anar associada amb un o més dels altres; l’etiologia de cadascun pot ser diversa.

Síndrome caracteritzada per l'impuls incontenible d'haver de moure les cames i per sentir-hi intens formigueig i pessigolleig, sobretot després d'estar molta estona assegut o durant la nit. 

Conjunt de símptomes amb graus d’intensitat i d’agrupament variables que apareixen quan se suspèn o es redueix el consum d’una substància psicoactiva que s’ha consumit de forma repetida, habitualment durant un període prolongat i/o en dosis altes.

És un dels indicadors de la síndrome de dependència.

És un trastorn hormonal causat per l'exposició perllongada a un excés de cortisol, una hormona produïda per les glàndules suprarenals. De vegades, prendre medicines amb hormones sintètiques per tractar una malaltia inflamatòria pot produir la síndrome de Cushing. Alguns tumors produeixen una hormona que pot fer que el cos generi massa cortisol. 

Síndrome de l’adollament. El conjunt de signes i símptomes del buidament ràpid de l’estómac, que es produeix en alguns pacients sotmesos a gastrectomies (sobretot, Billroth II) o a procediments de drenatge de l’estómac (gastrojejunostomia, piloroplàstia).

És una malaltia congènita (present des del naixement) que afecta moltes parts del cos. Les persones amb aquesta afecció són obeses, presenten una disminució del to muscular i de la capacitat mental, i les glàndules sexuals produeixen poques hormones o cap.

Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la contracció del cor i es dóna impuls a la sang. Alterna amb la fase de relaxació o diàstole.

Les situacions de vida es refereixen a aquelles circumstàncies relacionades amb un canvi en la salut, en les etapes del desenvolupament o en les condicions de vida, que requereixen que la persona ajusti els seus hàbits quotidians i la idea que té de si mateixa en el context social en el qual es troba.