Infermera virtual.com

Que produeix febre.

Posició en decúbit supí, amb els malucs i els genolls flexionats, i els músculs en abducció i rotació externa.

Ingredient alimentari no digerible amb efectes saludables ja que estimula el creixement o l’activitat de bactèries beneficioses en el còlon, i d’aquesta manera millora la salut de l’hoste.

Proporció d’individus afectats per una mateixa malaltia en una població determinada i durant un temps determinat.

Actuació que té com a objectiu evitar que apareguin problemes o malalties i prevenir o retardar-ne les complicacions. 

Nota: Hi ha diversos tipus de prevenció: la prevenció primària, encaminada a la reducció de la incidència de malaltia i d'altres desviacions de la bona salut; la prevenció secundària, dirigida a reduir la prevalença i les malalties de manera precoç, i la prevenció terciària, que pretén reduir el nombre o l'impacte de complicacions i seqüeles.

Constituent principal d’un fàrmac responsable de les seves propietats farmacodinàmiques i terapèutiques.

Microorganisme viu que, ingerit en quantitat suficient, causa un efecte positiu en l’organisme, més enllà de l’efecte nutritiu convencional, com ara els lactobacils.

Un problema de salut és un problema relacionat amb un estat o procés relatiu a la salut, que manifesta una persona, una família o una comunitat. Els problemes de la salut de les persones no només afecten les estructures corporals específiques i els mecanismes fisiològics o psicològics implicats, sinó que també repercuteixen, en un grau i una durada variables, sobre el seu funcionament global.

Relatiu o pertanyent a la profilaxi.

Conjunt de mesures de prevenció que preserven una persona o una societat de les malalties.

Denominació genèrica de les substàncies que tenen capacitat de produir efectes similars als de la progesterona. La major part dels progestàgens són de natura esteroide, com les hormones naturals.

Esteroide hormonal secretat pel cos luti de l'ovari, el còrtex suprarenal i la placenta, que té la funció de preparar l'úter per rebre l'ou fecundat i per desenvolupar-lo, mitjançant la transformació de l'endometri des de l'estadi proliferatiu fins al secretor.

Hormona de naturalesa proteica secretada per l'adenohipòfisi que estimula la producció de llet a través de l'acció directa sobre la glàndula mamària.

És el procés que permet a les persones incrementar el seu control sobre els determinants de la salut i en conseqüència, millorar-la.

Previsió, segons els signes, els símptomes i la natura del cas, de l'evolució probable d'una malaltia i de les perspectives de guarició.

Embrancament del regne animal que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora, amb estructura de cèl·lula típica eucariota i possibilitat de moure’s per pseudopodis o bé per orgànuls vibràtils. Es divideixen en cinc classes: flagel·lats, rizòpodes, esporozous, ciliats i suctors.

Picor intensa, viva.

El conjunt de pràctiques que intenten apoderar-se de l'estatus de la ciència i el mètode científic, mitjançant l'exposició de resultats aïllats, no demostrables o purament subjectius, obtinguts de manera acrítica, no sistemàtica o interessada, per generar un coneixement no acumulable ni vàlid científicament, que opera sovint en àmbits en què la ciència no arriba o on no ha ofert resultats satisfactoris i que sol ser hàbil en la utilització dels mitjans de comunicació i les emocions del gran públic.

Medicament psicòtrop que s’utilitza per al tractament de les malalties mentals. S’hi comprenen els psicoestimulants i els neurolèptics, els tranquil·litzants, els antidepressius, els ansiolítics, els sedants, els hipnòtics, les sals de liti, etc.

Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i de malalties mentals, generalment greus, caracteritzades sovint per una alteració global de la personalitat, amb alteració greu del sentit de la realitat. És prova evident de conducta psicòtica la presència de deliri o d’al·lucinacions sense adonar-se el subjecte de llur natura anormal. Formen part del concepte més ampli de psicosi, l'esquizofrènia, la psicosi maniacodepressiva, la paranoia i els quadres greus de malenconia.