Descripció
P@)
Què són les voluntats anticipades?
Les voluntats anticipades són declaracions orals o, preferiblement, escrites (si és oral no obliga els professionals sanitaris a complir-les tot i que les han de tenir en compte) dirigides als professionals sanitaris, fetes per una persona major d’edat, lliurement i amb plena capacitat per prendre decisions sobre les cures de la seva salut i com vol ser tractada, amb la intenció que entrin en vigor si perd aquesta capacitat.
En el document de voluntats anticipades (DVA) la persona també pot designar un representant, que serà el seu representant vàlid davant del metge i de l’equip sanitari, i que la substituirà en la defensa dels seus interessos si arriba el cas en què no pugui expressar la seva voluntat. Cal que la persona sàpiga que aquestes voluntats es poden revocar sempre que es cregui oportú.
Per què fer un DVA?
Des d’un punt de vista ètic, el dret a redactar un DVA es fonamenta en el principi d’autonomia de la persona. Aquest principi recull el dret que té la persona de prendre les decisions que es corresponguin amb els seus propis valors i les seves conviccions.
Des d’un punt de vista legal, la possibilitat d’expressar anticipadament per escrit com es vol ser atès és un reconeixement del dret d’autonomia, que queda recollit tant en la Llei 21/2000, del Parlament de Catalunya, en el seu article número 8, com en la Llei 41/2002, del Parlament Espanyol, en el seu article número 11.
Com es pot fer el DVA?
Hi ha dues possibilitats per poder fer un DVA:
- Es pot formalitzar davant d’un notari, en aquest supòsit, no cal la presència de testimonis.
- Es pot fer davant de tres testimonis majors d’edat i que conservin la seva capacitat d’obrar. Com a mínim dos d’aquests testimonis no han de tenir cap relació de parentiu fins a segon grau ni estar vinculats a qui fa el DVA per relació patrimonial.
- Es pot fer davant un professional sanitari de l'àmbit de l'atenció primària, hospitalària o sociosanitària, preferentment dels centres de referència de la persona atesa.
Pel que fa al registre del DVA, a Catalunya, si es fa davant d’un notari, ell mateix l’envia al registre centralitzat de DVA del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En canvi, si es fa davant de tres testimonis, es pot anar al corresponent Centre d’Atenció Primària i sol·licitar allà que el registrin. Totes les comunitats autònomes tenen el seu registre oficial de DVA, generalment estan ubicats a les conselleries o departaments de salut.
En el segon supòsit, es recomana registrar el DVA per tal que quedi constància del seu contingut i d’aquesta manera garantir la voluntat de qui l’ha creat.
Quins models de DVA hi ha?
No hi ha cap model oficial, tots són vàlids; fins i tot es té l’opció de fer-ne un de propi. Tanmateix, per tal de facilitar la redacció, hi ha diversos models que especifiquen algunes possibilitats pel que fa als continguts. Aquests models es poden sol·licitar al centre de salut, als hospitals o a d’altres institucions sanitàries. Alguns d’aquests models estan disponibles en format electrònic.
Un cop fet el DVA
- És molt important que la família o persones properes coneguin l’existència d’aquest document i les directrius que s'hi expressen.
- Cal tenir present que el document té un límit legal relacionat amb aquelles voluntats anticipades que incorporin previsions contràries a l’ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica.
El paper de la infermera
Tenir cura d’una persona significa treballar des del respecte a la seva voluntat. És per això que, si la persona ho necessita, la infermera l’ajudarà activament en totes les qüestions relacionades amb les voluntats anticipades. Pot donar suport per a la presa de decisions sobre futurs tractaments, cures i, d’una manera especial, sobre els tractaments relacionats amb el manteniment artificial de la vida; també pot ajudar a redactar i registrar documents de voluntats anticipades. Entre els aspectes bàsics de les cures infermeres hi ha el fer tot el possible per respectar, i fer que es respectin, les preferències especificades en el DVA.
Descarrega't aqui la infografia
Guardant valoració... 
Comentaris
Enllaços d'interès
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Comissió deontològica
La Comissió Deontològica és un òrgan consultiu del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona en matèria d’ètica i deontologia professional que depèn de la Junta de Govern. Està integrat per diverses col·legiades expertes en ètica i les seves funcions principals són: assessorar la Junta de Govern en qüestions i assumptes relacionats amb l’ètica i la deontologia professionals; valorar i emetre informes de les demandes que li remet la Junta de Govern; publicar textos d’informació i/o divulgació dels temes relacionats amb l’ètica infermera, la deontologia i la bioètica; prendre posició en les situacions de conflicte ètic relacionades amb l’atenció infermera; avaluar les denúncies per presumptes vulneracions del Codi d’Ètica Professional en el desenvolupament de l’ètica en la clínica diària, i ser un òrgan de consulta per a les infermeres i els infermers en la defensa dels drets com a professionals.
