Informació general
Descripció pP@)
Normalment l’acompanya un estat de malestar, d’intranquil·litat i, de vegades, d’estupor.
Temperatura corporal: És la diferència entre la quantitat de calor generada pels processos orgànics i la quantitat de calor perduda cap a l’ambient exterior. Hi ha dues classes de temperatura corporal: la central y la superficial.
- La temperatura central o temperatura dels teixits corporals profunds està controlada per l’hipotàlem i es manté dins d’uns marges estrets.
- La temperatura superficial o cutània augmenta i disminueix amb els canvis de temperatura mediambientals i pot fluctuar de forma considerable.
Xifres de temperatura corporal considerades normals:
Els resultats de les investigacions portades a terme per diversos estudis demostren que es dóna una certa variabilitat dins de les xifres de temperatura corporal. No hi ha una temperatura única que pugui considerar-se normal per a totes les persones. En general, s’accepten aquests intervals de temperatura com a límits normals:
- temperatura rectal (temperatura central): 36,8-38 ºC
- temperatura oral (temperatura central): 36,5-37,5 ºC
- temperatura timpànica (temperatura central): 36,8-37,8 ºC
- temperatura de l’arteria temporal (temperatura central): els valors s’aproximen a la temperatura rectal o oral
- temperatura axil·lar (temperatura superficial): 36,2-37,2 ºC
Veure imatge: Gràfic temperatura corporal
Si el centre termoregulador hipotalàmic falla, aleshores no es parla de febre, sinó d’hipertèrmia. És important diferenciar entre la febre i la hipertèrmia perquè, encara que tots dos termes de vegades s’usen com a sinònims, es refereixen a situacions ben diferents.
Mentre que en la febre o pirèxia es conserven els mecanismes de control de temperatura (que són a l’hipotàlem), en la hipertèrmia aquests mecanismes de control fallen i, com a conseqüència, la producció de calor és superior a la pèrdua.
Els símptomes característics de la hipertèrmia són:
- Absència de sudoració en persones amb temperatura elevada.
- Absència de variació de la temperatura al llarg del dia.
- Absència de resposta als fàrmacs antitèrmics o antipirètics.
La temperatura corporal es veu modificada per diferents factors:
- Fluctuacions durant el dia. La temperatura corporal és constant amb oscil·lacions d’entre 0,5 i 1 ºC durant un període de 24 hores. La temperatura és més baixa de matinada i més alta cap al vespre.
- Edat: les persones en edats extremes (nens i gent gran) són més vulnerables als canvis de temperatura. En els nens és per immaduresa del sistema termoregulador i en la gent gran per canvis causats per l’envelliment fisiològic.
- Sexe: Les dones tenen fluctuacions de la temperatura més grans que els homes a causa dels canvis hormonals del cicle menstrual; els canvis en la temperatura corporal poden variar durant la menopausa.
- Temperatura ambiental: les temperatures ambientals extremes per sota de 12 ºC i per sobre de 60 ºC alteren l’eficàcia del centre termoregulador.
- Roba: si una persona va excessivament abrigada, pot augmentar la seva temperatura corporal; en canvi, si porta poca roba pot disminuir la seva temperatura.
- Exercici físic: durant l’exercici intens la temperatura corporal interna pot augmentar a nivells de 39 a 40 ºC.
- Ingesta recent d’aliments freds o calents: per exemple, si s’ingereix una sopa molt calenta, la temperatura augmenta.
- Malalties: hi ha diverses malalties que poden modificar la temperatura corporal; per exemple, l’hipertiroïdisme fa augmentar la temperatura corporal.
- Determinats fàrmacs i tractaments: els fàrmacs antitèrmics (per exemple, paracetamol o aspirina®) són capaços de fer disminuir la temperatura corporal. Alguns tractaments, com l’aplicació d’una lavativa, poden fer disminuir la temperatura corporal, segons la temperatura i el volum del líquid introduït, així com l’edat i la situació de la persona a la qual s’administra. Els fàrmacs immunosupressors (per exemple, els corticoides) poden emmascarar la febre en situacions en què hi ha infecció.
- Estrès: la temperatura interna pot augmentar a causa dels canvis emocionals.
Etiologia pP@)
La febre és un signe de diversos tipus de patologies. La seva etiologia o causa es classifica en dos grups: 1. específica i 2. inespecífica.
1. Causes específiques:
Factors ambientals:
- Exposició prolongada al sol.
- Deshidratació.
- Exercici físic excessiu en un dia calorós.
S’ha de destacar que els factors ambientals causants de la febre hipertèrmia es donen més freqüentment en persones amb un sistema termoregulador més vulnerable (per exemple, en gent gran, en nens, etc.).
Malalties:
- Infeccioses d’origen bacterià (com la pneumònia o la infecció d’orina), víric (per exemple, la grip) o micòtic (per exemple, la candidosi).
- Canceroses.
- Hormonals (hipertiroïdisme).
- Autoimmunitàries (artritis reumatoide).
- Hematològiques (leucèmia).
- Cardiològiques (infart agut de miocardi).
- Neurològiques (lesió a nivell de l’hipotàlem).
Altres:
- Reacció al·lèrgica.
- Vacunes
2. Causa inespecífica:
Se la coneix com a febre d’origen desconegut.
Segons Petersdof i Besson (1961), la febre es considera d’origen desconegut quan es donen els factors següents:
- Febre amb una temperatura superior o igual a 38,3 ºC presa en diverses ocasions.
- Febre amb una durada de més de 3 setmanes.
- Incapacitat per establir un diagnòstic després d’haver estat estudiada, ja sigui en l’àmbit hospitalari o extrahospitalari.
TipuspP@)
La classificarem per: 1. Per l’evolució, 2. Per la intensitat i 3. Per la durada.
1. Tipus de febre per l’evolució:
- Contínua: caracteritzada per una temperatura elevada de forma contínua amb petites oscil·lacions entre les diverses hores del dia que no superin 1 ºC.
- Intermitent o “en agulles”: temperatura elevada amb grans oscil·lacions diàries; des de febre a total absència de febre (apirèxia).
- Remitent: caracteritzada por una temperatura elevada que oscil·la durant el dia, sense arribar mai als valors normals de temperatura.
- Reincident, recurrent, periòdica o ondulant: caracteritzada per períodes que poden ser de setmanes o mesos de febre que s’alternen amb períodes sense febre.
Veure imatge: Tipus de febre per l'evolució
2. Tipus de febre per la intensitat:
- Subfebril o febrícula: temperatura axil·lar entre 37,5 i 38 ºC.
- Febre moderada: temperatura axil·lar entre 38 i 39 ºC
- Febre alta: temperatura axil·lar entre 39 i 40,5 ºC.
- Febre molt alta o hiperpirèxia: temperatura axil·lar superior a 40,5 ºC. És una situació de compromís vital que pot provocar grans danys en la persona. No és sinònim d’hipertèrmia.
3. Tipus de febre per la durada:
- Efímera o de curta durada: és la febre que dura hores o pocs dies (menys de dues setmanes d’evolució).
- Prolongada: febre amb una evolució de més de 2 o 3 setmanes, amb l’evidència d’una temperatura superior a 38,3 ºC en diverses ocasions.
Comentaris
Llistat
No es necesario bajar la fiebre en todas las circunstancias. Si la temperatura es igual o inferior a 38 ºC y su estado general es bueno (continúa con su actividad normal), no es preciso administrar antitérmicos ni aplicar otras medidas. Tan sólo debe controlarse la temperatura con frecuencia para comprobar si se mantiene o ha subido.
No valorar si el niño tiene fiebre poniéndole la mano en la frente. Es preciso utilizar el termómetro, y, si éste es de mercurio, es importante agitarlo bien hasta que el mercurio baje. Hay que permanecer al lado del niño mientras lo tiene puesto (de 3 a 5 minutos) ya que al ser de vidrio podría romperse.
Básicamente debes mantener las medidas tanto fisicas como farmacológicas para bajar la fiebre de la niña.
Recuerda consultar a un profesional de la salud:
- Cuando la fiebre dure más de dos días.
- Cuando, junto con la fiebre, haya síntomas como somnolencia, obnubilación, estupor.
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Botella Dorta C. Determinación de la temperatura corporal.[monografía en Internet].
Servicio Canario de Salud; 2004 [actualizada el 20 de Octubre de 2004 [acceso 20 de Octubre 2006].
http://www.fisterra.com/ayuda-en-consulta/tecnicas-atencion-primaria/determinacion-temperatura-corporal/ - CTO, editor. Manual CTO de enfermería.
2ª ed. Madrid. CTO Medicina, S.L.; 2003. - Esteve J, Mitjans J. Temperatura corporal. Enfermería. Técnicas clínicas.
Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 2002. p. 111-5. - Farreras P, Rozman C. Medicina Interna.
15ª ed. Madrid: Elseviere; 2004. - Guyton AC. Tratado de Fisiología médica.
10 ed. Madrid: Interamericana McGraw-Hill; 2001. - Haddad Wadi D [asesor coordinador de Rived]. Proyecto RIVED (Red Internacional Virtual de Educación para el mejoramiento del aprendizaje en Ciencias y Matemáticas en América Latina).
Temperatura corporal; 2002. - Lizarraga AI. Fisiopatología de la termorregulación. Fiebre y síndrome febril. Montevideo: Facultad de Odontología de la Universidad de la República; 2001.
- Perry A, Potter PA. Guía clínica de enfermería. Técnicas clínicas.
4ª ed. Madrid. Harcourt-Brace;1998. - Primary children´s medical center. How to take your child´s temperature .
Salt Lake City: Primary children’s medical center; 2005.
Bibliografia recomanada
- Castellarnaru-Figueras E. Antitérmicos en Pediatria.
An Pediatr Contin. 2006; 4(2): 115-124. - Latman NS; Hans P; Nicholson L; DeLee Zint S; Lewis K; Shirey A. Evaluation of clinical thermometers for accuracy and reliability.
Biomed Instrum Technol. 2001; 35 (4): 259-265. - Vertedor Hurtado MV, Padín López S, Carreira Pastor MJ, López Martínez JM. Termometría timpánica en pediatría como alternativa al termómetro de mercurio.
Enferm Clin. 2009; 19(3): 115-120.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Esperanza Ciérvide Gorriz
Infermera en el Servei de Geriatria de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1988). Hospital Universitari Vall d´Hebron (1988-1999), en els serveis de pneumologia, digestiu i cirurgia general. Des de 1999 fins a l’actualitat, ha desenvolupat la seva activitat laboral en diversos serveis de l’Hospital de Navarra.
Nuria Andión Espinal
Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.