Infermera virtual.com

En les teràpies complementàries, és important que tingueu en compte que els termes estructura i funció del cos humà designen conceptes que, en ocasions, poden ser molt diferents de les nocions que habitualment es designen amb aquestes mateixes denominacions des d’altres perspectives o en altres tipus de teràpia.

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit.

La idea de ser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, totes les quals experimenten processos de desenvolupament, i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions.
 

1. En la promoció de la salut, 2. En la prevenció dels problemes de salut, 3. En el tractament i el control dels problemes de salut, 4. Al final de la vida.

Sovint es parla de les teràpies complementàries (TC) com si fossin un tractament. La veritat és, però, que els seus continguts teòrics també promouen formes de vida saludables, així com actituds mentals, comportamentals i espirituals afavoridores de salut.

Tot i que pot semblar que les teràpies complementàries són infinites per la diversitat de noms amb què se les coneix i per la varietat de maneres com s’apliquen, la majoria estan fonamentades en continguts de coneixement molt semblants.

Les anomenades teràpies complementàries comprenen tècniques manuals, aplicacions de diferents substàncies, dietes, consells higiènics, etc., però també sistemes mèdics complets i complexos per guarir i tenir cura de la persona des de les directrius apreses d’altres cultures.

Normalment, la majoria de persones pensen que és millor prevenir que curar i, per això, promoure una vida saludable és molt important en qualsevol etapa vital de la persona. Però, tot i promoure una vida saludable i prendre totes les mesures útils per prevenir la malaltia, les persones, tard o d’hora, emmalalteixen.

Seria convenient no cercar l’ajut de les teràpies complementàries com a darrer recurs, quan tots els altres tractaments i intervencions mèdiques no han pogut restaurar la salut desitjada. Cal aprendre a servir-se de les teràpies complementàries integrant-les en la manera de viure. D’aquesta manera es previndran les malalties, es promourà i es mantindrà la salut.

La majoria de símptomes que preocupen una persona jove o adulta, així com els que presenten els infants, poden trobar respostes de millora amb les teràpies complementàries. Les teràpies complementàries tindran en compte no tan sols l’etapa vital de la persona, sinó, encara més, la manera com el seu organisme físic, la seva ment i el seu estat emocional es manifesten en la seva malaltia. D’aquesta manera, es trobaran les teràpies més adients i, sobretot, s’educarà la persona afectada per una malaltia perquè entengui el seu problema i hi pugui fer front amb responsabilitat i de manera creativa.

A continuació es parlarà de la contribució de les teràpies complementàries al manteniment del benestar i el guariment de les persones en el contínuum salut/malaltia. 

1. En la promoció de la salut

Les persones que volen viure i ser tractades segons les directrius que s’aconsellen des de les teràpies complementàries hi trobaran formes saludables d’alimentar-se per tal d’acumular el mínim possible de residus tòxics a l’organisme i no emmalaltir. Així, per exemple, mitjançant exercicis respiratoris que també ajuden a calmar la ment i reduir l’ansietat, es manté net l’aparell respiratori i s’aprofita l’aire de la manera més adequada. A més, les teràpies complementàries també indiquen com mantenir en forma l’aparell musculoesquelètic de la manera més relaxada possible, proporcionen tècniques adreçades a sanejar emocions i a alimentar l’esperit, etc.

En definitiva, les teràpies complementàries ajuden que cada persona pugui aconseguir el millor estat de salut possible, pugui adaptar-se a l’entorn i pugui gaudir de les relacions personals. 

  2. En la prevenció dels problemes de salut 

Les persones afectades per disfuncions diverses, sense lesió orgànica, poden curar-se o, almenys, millorar molt l’estat de salut amb les tècniques i els tractaments que aporten les teràpies complementàries, per exemple, alliberant l’organisme de tòxics acumulats amb l’estimulació de les vies eliminadores fisiològiques (bàsicament, l’aparell respiratori, la pell, l’aparell digestiu i l’aparell urinari).

Quan es parla de disfuncions s’està fent referència als símptomes funcionals. Són casos en què la persona no es troba bé, però les exploracions mèdiques i les analítiques poden sortir dins de la normalitat. No són símptomes d’una malaltia concreta, són malestars en una o diverses parts del cos o, també, neguits i angoixes. Des d’una perspectiva natural, es dóna molta importància a aquests casos, i les teràpies complementàries, gairebé sempre, poden aportar bones solucions per millorar-los. Són símptomes que avisen que, tard o d’hora, en aquella mateixa part de l’organisme o en alguna altra que s’hi relaciona, es pot arribar a manifestar una malaltia, una patologia real, tal com l’entén la medicina oficial. 

3. En el tractament i el control dels problemes de salut

Les teràpies complementàries poden ser útils en les persones afectades per malalties més o menys importants, agudes o cròniques. Quan es pateix una malaltia important que ha estat diagnosticada mèdicament i que requereix tractaments mèdics convencionals complexos, les teràpies complementàries sovint poden proporcionar un benestar físic que no s’acaba d’aconseguir amb els altres tractaments. En alguns casos, fins i tot poden ajudar a disminuir la quantitat de fàrmacs (amb un control rigorós de l’equip de salut).

És imprescindible que l’equip de professionals que faci el seguiment de l’estat de salut d’una persona estigui sempre al cas de tots els tractaments que duu a terme, siguin del tipus que siguin (també els complementaris), amb la finalitat de poder ajustar-ne millor el contingut. Hi ha tractaments naturals que podrien estar contraindicats amb algun fàrmac, i cal tenir-ne coneixement per la seguretat de la persona; per exemple: la regalèssia o pega-dolça és molt útil per la gastritis, fins i tot per algun ulcus gàstric, però està contraindicada per a les persones amb la pressió arterial alta.

Sempre hi pot haver alguna teràpia complementària que, si bé no pot millorar físicament la persona malalta, podrà ajudar-la emocionalment amb una actitud positiva i constructiva envers el procés mòrbid que ha iniciat.

4. Al final de la vida 

Poden ser realment un acompanyament excel·lent per pal·liar els trastorns del final de la vida. En processos terminals, poden ser bons pal·liatius del dolor, la por, la incertesa o la desesperança, donar benestar i acompanyar la persona perquè pugui tenir traspàs serè i en pau. En aquests moments, poden ser molt beneficioses, no només per la persona que les rep, sinó també per les persones de l’entorn. A més, la idiosincràsia de les teràpies complementàries fa que millorin les relacions personals, ja que poden implicar els familiars, de forma fàcil i útil, en l’organització de les tasques, en què l’aspecte emocional sempre ocupa un lloc destacable, per tenir cura de la persona malalta.

En resum, doncs, les teràpies complementàries poden ser útils en qualsevol etapa vital, en un estat òptim de salut, en la malaltia i a les darreries de la vida, perquè promouen el benestar general, fan una bona prevenció i s’anticipen a la malaltia. Per això, és tan important que estiguin a l’abast de la població més sana i més jove.

Així, doncs, qualsevol persona, en qualsevol edat i situació de vida, pot beneficiar-se d’unes teràpies complementàries adients i ben aplicades per professionals de la salut.

Les teràpies complementàries (TC) sempre s’adapten a les característiques vitals de cada persona, i no a l’inrevés. 

1. Infància, 2. Adolescència, 3. Adultesa, 4. Vellesa

1. Les teràpies complementàries en la infància

Tenint en compte que les teràpies complementàries poden ser de gran utilitat en el procés de maduració integral de l’ésser humà, és de gran importància tenir-les presents en la infància i al llarg del període de criança dels infants per tal de promoure’n un desenvolupament saludable.

Pot ser molt útil una orientació dietètica primerenca, després de l’alletament o en paral·lel a aquest procés, que contempli l’origen natural dels aliments i n’inclogui d’altres que sovint no s’utilitzen en infants, però que no per això són menys saludables, com les proteïnes d’origen vegetal. Les teràpies complementàries també poden tenir un paper important per millorar els malestars habituals de l’adaptació a la vida (per exemple, els còlics del nadó) i poden ser cabdals a l’hora de reequilibrar les malalties infantils (els refredats, les gastroenteritis, etc.), de manera paral·lela als consells del pediatre.

El massatge infantil i les tècniques que l’acompanyen són molt importants: des dels inicis de la vida, ajuden a fer prevenció, descobrint i anticipant-se a possibles problemàtiques futures; participen, des del punt de vista més holístic, en el creixement saludable de l’infant, i acompanyen els nens i les nenes quan estan malalts per tal de facilitar-los el major benestar general possible. 

Consells de salut: Infància 
Consells de salut: Alimentació en la infància i en l'adolescència

2. Les teràpies complementàries en l'adolescència

L’atenció, des de la perspectiva natural, i les teràpies complementàries poden acompanyar nenes i nens en el seu creixement, perquè sigui saludable, i també en l’adolescència. Com els infants, els més joves, en general, tenen una gran capacitat de regeneració i autocuració; així, doncs, les aplicacions de les teràpies complementàries en aquesta etapa acostumen a ser més exitoses. De vegades la medecina convencional aplica tractaments que suprimeixen símptomes que, probablement, es podrien reequilibrar amb una bona higiene alimentària i amb altres recursos naturals senzills.

En aquesta etapa de la vida cal destacar la gran aportació de les teràpies complementàries, amb diferents tècniques, per ajudar a conscienciar els joves de la importància de tenir cura del cos, la ment i l’esperit, per fomentar la salut, prevenir i, així, arribar a ser uns adults al més sans possible. Les teràpies complementàries ajuden a “construir” la persona, ja que faciliten l’autoconeixement, reforcen el manteniment i la circulació de l’energia vital i fan créixer la responsabilitat sobre un mateix i sobre els altres. 

Consells de salut: Adolescència
Consells de salut: Alimentació en la infància i en l'adolescència

3. Les teràpies complementàries en l'adultesa

Tot i que, segons el model de Reckeweg, pot semblar que en l’adultesa es té menys capacitat reactiva per autocurar-se, també els adults poden obtenir beneficis importants, ja que els recursos naturals i les teràpies complementàries sempre intenten preservar la salut; fins i tot, poden retardar el deteriorament conseqüent de la progressió de la vida.

En l’adultesa, la majoria de persones presenten més disfuncions corporals i, mentalment, acostumen a estar més esgotades, tot i que això pot passar en qualsevol altra etapa. A més a més, moltes persones es replantegen les creences i la situació familiar o laboral, cosa que, de vegades, comporta canvis essencials i transcendents. D’altra banda, segons l’edat i el tarannà de cadascú, hi ha qui mira cap endavant veient el final de trajecte i d’altres tenen la necessitat i la voluntat de tenir cura d’ells mateixos.

En aquest moment, es poden trobar diverses possibilitats en les teràpies complementàries, tant per gaudir, experimentar i promoure la salut, com per tractar disfuncions i prevenir malalties. I, com que la malaltia potser ja ha aparegut en aquesta etapa, les teràpies complementàries, escollides adequadament, en aquest cas, també són de gran ajut. 

Consells de salut: Adultesa 
Consells de salut: Alimentació saludable

4. Les teràpies complementàries en la vellesa

Les persones poden sentir i viure aquesta etapa de manera ben diferent. Que la vellesa sigui més o menys sana o plaent depèn, en bona part, de com la persona s’ha preparat al llarg de les etapes vitals precedents, de com ha promogut la seva salut i de si l’ha preservat i restaurat amb una prevenció al més respectuosa i holística possible. Tanmateix, no tot depèn només de la pròpia voluntat: hi ha persones més o menys saludables i amb més o menys potencial vital des del seu naixement; aquestes característiques també marcaran aquesta etapa.

És important no confondre jubilació amb vellesa, tenint en compte que no sempre coincideixen. Sobretot, cal entendre que jubilació no vol dir “ara ja s’ha acabat tot”, sinó que és el moment en què es poden començar a fer totes aquelles coses que es desitjaven feia temps i no es podien dur a terme en la vida quotidiana. Una d’aquestes coses pot ser posar en marxa activitats per tenir cura d’un mateix amb l’ajuda de les teràpies complementàries. És un bon moment per aportar coneixements, valors i saviesa a la família i a la societat en general.

La jubilació i la vellesa són moments de grans canvis i adaptacions de tot tipus. Les persones presenten trastorns propis de l’envelliment fisiològic, que cal diferenciar de la malaltia i tractar-lo de la manera més conservadora possible per preservar la capacitat reactiva de l’organisme i, així, autocurar-se fins que sigui possible.

En qualsevol cas, sigui quina sigui la situació física en aquesta etapa, el més important que poden oferir les teràpies complementàries és tot el que poden aportar per ajudar les persones a trobar la pau interior i a connectar amb l’energia vital fins al moment de la mort, de manera que pugui ser viscuda de la manera escollida i sigui al més plaent possible. 

Consells de salut: Alimentació saludable

Les teràpies complementàries (TC) sempre s’adapten a les característiques vitals de cada persona, i no a l’inrevés. 

1. Etapa procreativa i embaràs
2. Altres situacions especials
3. Final de la vida

1. Etapa procreativa i embaràs

Les teràpies complementàries són de gran utilitat en l’etapa procreativa. Poden contribuir a preparar el cos d’homes i dones que volen concebre un fill, per tal d’iniciar l’embaràs en les millors condicions possibles per a la criatura i per a la mare. Les teràpies complementàries poden intervenir perquè el naixement tingui lloc de la forma més natural possible i perquè l’alletament matern sigui productiu i plaent. A més, diferents teràpies complementàries poden ajudar les mares perquè es recuperin després de tot el procés i s’adaptin a la nova situació de maternitat, i la resta del grup familiar perquè incorpori el nounat de la manera més harmònica possible. 

Consells de salut: Embaràs
Consells de salut: Alimentació i embaràs.

Menopausa i andropausa

La menopausa i l’andropausa comporten canvis hormonals en dones i homes que marquen el canvi d’etapa de la maduresa a la vellesa. Les teràpies complementàries seran molt útils per ajudar l’organisme en totes les readaptacions fisiològiques i, molt especialment, per ajudar les persones en el procés d’acceptació personal i per aconseguir un bon equilibri emocional. 

Consells de salut: Menopausa
Consells de salut: Adultesa
Consells de salut: Alimentació saludable

2. Altres situacions especials

Al llarg de la vida es poden produir situacions especials a causa de diverses circumstàncies. Quan algú, sigui infant, jove o adult, passa per situacions especialment difícils, com ara patir un accident important, perdre la feina, tenir dificultats econòmiques importants, haver d’emigrar, separar-se de la parella, tenir cura de familiars malalts o discapacitats, passar per la mort d’un ésser estimat, etc., és més procliu a emmalaltir, ja que el patiment emocional afecta el sistema hormonal i immunològic i exposa la persona a desenvolupar un procés patològic.

En aquests moments de canvi, de dolor i de patiment, el suport i un tractament amb les teràpies complementàries adients poden ser cabdals per la superació emocional i per guarir les ferides energètiques que podrien comportar una malaltia.

Les teràpies complementàries també poden ser molt útils per a les persones que pateixen malalties cròniques, que en molts casos els acompanyen des de la joventut o la infància, degeneratives, càncer, etc.

3.  El final de la vida

Les teràpies complementàries són molt útils al final de la vida. La majoria de persones han tingut algun avi o alguna àvia que va morir plàcidament, ja molt gran, de cap malaltia concreta. Les teràpies complementàries tracten la persona de manera que pugui viure saludablement, durant molts anys, i que pugui morir d’una manera digna en plenes facultats mentals.

La majoria de persones, avui dia, moren a causa d’una malaltia i després d’un procés mòrbid més o menys llarg, excepte en el cas de les morts sobtades. Les teràpies complementàries arriben on altres recursos terapèutics no arriben, amb tècniques que tracten directament el nivell emocional i espiritual de la persona i que també són molt útils per als familiars i amics. 

Consells de salut: Dol

Es poden presentar de moltes maneres. En aquest cas, es classifiquen, més o menys ordenades, segons la via d’aplicació i segons com interaccionen amb la persona; algunes pertanyen a diversos nivells (físic, mental, emocional, energètic o espiritual), que són indestriables en tant que tots conformen l’ésser. En aquesta classificació, no s’han pogut tenir en compte totes les teràpies complementàries (TC), però no per això són menys importants o efectives.

1. Segons la vida d'administració, 2. Segons la forma d'interacció, 3. Segons la relació d’ajuda que s’estableix, 4. Sistemes complexos i complets d’altres cultures.

1.  Segons la via d’administració

1.1 Via oral o inhalatòria

• Fitoteràpia: teràpia que treballa amb els principis actius de les plantes.
• Oligoteràpia: teràpia que utilitza metalls en dosis ínfimes per reequilibrar l’organisme; per exemple, la combinació de coure, or i plata potencia les defenses orgàniques.
• Teràpia floral: teràpia que reequilibra els estats emocionals mitjançant els patrons vibratoris de les plantes (forma i contingut de l’expressió energètica i curativa de les plantes).
• Teràpia ortomolecular: teràpia que fa servir els nutrients habituals en forma de fàrmac per afavorir que les quantitats que s’ingereixen siguin òptimes per a la salut.
• Aromateràpia: teràpia que usa les aromes de les plantes.
• Teràpies que es fonamenten en dietes concretes, amb complements alimentaris o aliments-medicament.
• Hidroteràpia: teràpia que fa servir l’aigua com a agent terapèutic, en qualsevol estat, temperatura o forma (compreses, inhalació, banys).
• Homeopatia: teràpia que utilitza productes animals, vegetals i minerals, en dilucions altes, amb l’objectiu de curar amb un producte similar al que provoca el propi símptoma.
  
  Comentari lingüístic: l'homeopatia  

1.2 Via tòpica

• Geoteràpia: teràpia amb argila.
• Cataplasmes amb principis fitoteràpics: aplicacions de substàncies derivades de plantes medicinals o d’altres elements.
• Teràpia floral: teràpia que reequilibra els estats emocionals mitjançant els patrons vibratoris de les plantes (forma i contingut de l’expressió energètica i curativa de les plantes).
• Aromateràpia: teràpia que usa les aromes de les plantes.
• Oligoteràpia: teràpia que utilitza metalls en dosis ínfimes per reequilibrar l’organisme; per exemple, la combinació de coure, or i plata potencia les defenses orgàniques.
• Cromoteràpia: mètode d’harmonització a través els colors.
• Hidroteràpia: teràpia que fa servir l’aigua com a agent terapèutic, en qualsevol estat, temperatura o forma (compreses, inhalació, banys).
• Utilització d’altres productes d’origen natural que s’apliquen a la pell o a les mucoses, amb principis de la fitoteràpia, l’homeopatia, etc.

1.3 Altres vies: rectal, òtica i vaginal

• Colonoteràpia: tractament de neteja del còlon per disminuir la toxicitat de l’organisme.
• Ènemes i supositoris amb principis homeopàtics
• Espelmes òtiques: teràpia amb cons per produir el buit a l’oïda i extreure’n, sense perill, les secrecions.
• Òvuls vaginals

Consells de salut Medicaments - formes d’administració

2. Segons la forma d’interacció

2.1 A través dels sentits

• Aromateràpia: teràpia que usa les aromes de les plantes.
• Cromoteràpia: mètode d’harmonització a través els colors.
• Musicoteràpia: teràpia a través de la música.
• Artteràpia: teràpia basada en l’expressió i la contemplació de l’art (activa i passiva).
• Contacte amb mascotes
• Estimulació del gust: teràpia que fa servir el gust i que s’aplica segons les necessitats orgàniques de la persona.
• Treball propioceptiu: teràpia basada en la propiocepció, que és la capacitat de sentir la posició en què es troben les diferents parts del cos.
• Percepció del camp sensorial: teràpia per aprendre a sentir l’energia que forma part del cos i l’energia que l’envolta.

2.2 A través de diferents tipus de contacte amb el cos i en nivells més superficials o més profunds

• Tècniques diverses que treballen amb l’energia superficial del cos humà i/o considerant la polaritat (pol positiu i negatiu del cos energètic de la persona). Per exemple: tacte terapèutic (tècnica manual per reequilibrar l’energia), shiatsu: (tècnica derivada de la medicina tradicional xinesa per equilibrar), etc.
• Massatges de tipus reflex: estimulació de l’energia autocurativa de la persona que incideix en zones reflexes dels peus, les mans, el tronc i d’altres parts del cos.
• Drenatge limfàtic: massatge específic per drenar el sistema limfàtic.
• Hidroteràpia: teràpia que fa servir l’aigua com a agent terapèutic, en qualsevol estat, temperatura o forma (compreses, inhalació, banys). 

2.3 A través del treball corporal actiu, actiu assistit o passiu

• Osteopatia: sistema de tècniques pràctiques adreçades a alleujar el dolor, restaurar funcions i promoure la salut i el benestar.
• Higiene postural: prendre consciència i tenir cura de la posició del cos, tant en repòs com en qualsevol activitat que s’estigui desenvolupant.
• Treball propioceptiu: teràpia basada en la propiocepció, que és la capacitat de sentir la posició en què es troben les diferents parts del cos.
• Dansa
• Teatre
• Ioga

2.4 A través de les diferents expressions de l’art

• Artteràpia: teràpia basada en l’expressió i la contemplació de l’art (activa i passiva).
• Dansa
• Teatre
• Audiovisuals
• Manualitats

2.5 A través del control mental, observant com la ment es relaciona amb el cos i l’esperit

• Mètodes de relaxació:
  • Sofrologia caycediana: mètode que cerca un estat diferent de consciència i d’autocontrol. En el següent enllaç es pot veure un breu vídeo de "Sofronització Bàsica" per poder posar-lo en pràctica. 
  • Relaxació muscular progressiva de Jacobson: tècnica que es basa en el contrast entre contracció i relaxació muscular.
  • Schultz: tècnica que fa èmfasi en les sensacions respiratòries, la pressió i la temperatura.
• Tècniques facilitadores de l’humor i el riure
• Tècniques respiratòries
• Ioga
• Visualització curativa: veure mentalment, amb la imaginació i amb propòsit curatiu, com les parts del cos afectades per la malaltia es van guarint. S’acostuma a treballar imaginant llum, colors, metàfores de neteja, etc.
• Tècniques de meditació

3.  Segons la relació d’ajuda que s’estableix

En aquesta categoria s’hi inclou qualsevol sistematització de coneixements del funcionament de l’ésser humà que s’utilitzi a través de la relació d’ajuda per promoure la salut, prevenir la malaltia o tenir cura de la persona malalta; per exemple: la teràpia floral, les diverses actuacions docents per conscienciar i informar, la promoció de pensaments i creences positius i constructius per prevenir les conseqüències de l’estrès, etc.

4.  Sistemes complexos i complets d’altres cultures

Es tracta d’altres tipus de medicines que s’han importat d’altres cultures i que aporten molts tipus de teràpies i vies d’aplicació diverses, totes des d’una perspectiva cultural o del concepte salut, de la malaltia i de persona particulars. Són sistemes diferents de la medicina convencional, hegemònica i reconeguda en la nostra societat i de les teràpies complementàries considerades més occidentals.

• Medicina ayurvèdica: es tradueix literalment com “la ciència de la vida” i és el sistema mèdic més antic i holístic de salut reconegut per la OMS.
• Medicina tradicional xinesa: sistema mèdic holístic originari de la Xina, que comprèn diversos tractaments; se’n relacionen els orígens amb el filòsof Lao Tse.
• Medicina tibetana: sistema mèdic lligat al budisme tibetà.
• Xamanisme: creences i pràctiques tradicionals que consideren que el món visible està dominat per forces invisibles que afecten la vida de les persones.

Totes les cultures han tingut sistemes mèdics més o menys evolucionats que responien a les necessitats de les persones del grup social corresponent. Probablement, s’han perdut molts d’aquests sistemes i els seus coneixements, però, de ben segur que se’n redescobriran d’altres de nous.