Avís
Aquest contingut no pretén ser una alternativa als tractaments convencionals. |
Consells de la infermera
RespirarpP@)
Cada vegada que es respira no només es produeix un intercanvi d’oxigen i de diòxid de carboni (CO2), sinó que també es mobilitzen l’energia i les emocions. Per això, les teràpies complementàries (TC) fan les indicacions següents:
- És preferible fer una respiració el més completa, àmplia, profunda i lenta possible, ja que produeix efectes beneficiosos a tots els nivells: com més poc a poc es respira, més lenta és la freqüència cardíaca, i la persona més tranquil·la i relaxada se sent.
- Es recomana la ventilació diafragmàtica, ja que és el tipus de respiració que mobilitza més quantitat d’aire.
- Allargar la fase d’expulsió de l’aire respecte a la d’inspiració afavoreix la relaxació.
- Algunes creences, com que el fet d’aguantar la respiració quan es té singlot contribueix a eliminar-lo, són errònies. És més útil i saludable fer respiracions diafragmàtiques ben profundes.
- Algunes persones fan respiracions de predomini toràcic per dissimular un abdomen prominent, la qual cosa només contribueix a augmentar-lo, ja que no s’exercita la musculatura abdominal.
- Per tal de fer un intercanvi òptim de gasos a la sang i per millorar l’eliminació a la via respiratòria, cal mantenir una estona breu l’aire en els pulmons i aplicar el consell dels punts anteriors.
- Es recomana fer exercicis respiratoris i intentar automatitzar-los i integrar-los a les activitats de la vida diària.
- Respirar correctament pot ser un bon reequilibrador emocional i, per tant, un comportament que promou la salut.
- És útil saber identificar els bloquejos respiratoris, ja que són manifestacions de bloquejos emocionals; reconèixer-los, per tant, pot servir per prevenir malalties.
- S’ha de procurar anar sovint a indrets on es pugui respirar aire no contaminat.
- Cal dur a terme exercicis respiratoris durant el preoperatori i el postoperatori: abans de la intervenció quirúrgica, per afavorir la relaxació i per disminuir la por i l’ansietat, i, després de l’operació, per ajudar a eliminar l’anestèsia i afavorir el benestar general.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
Les teràpies complementàries (TC) tenen en compte alguns aforismes, com ara “Som el que mengem” i “Que el teu aliment sigui la teva medicina”, ja que les transgressions dietètiques poden ser causa de malaltia i anar en contra de l’estat natural d’equilibri atempta contra la salut natural.
Des d’aquest punt de vista, és important alimentar-se seguint les proporcions d’aliments recomanades per la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (SEDCA), representades en els gràfics següents:
Veure imatge: La roda dels aliments
Veure imatge: La roda antioxidant dels aliments
Els aliments que apareixen en aquesta segona roda són importants perquè promouen, més que altres, la neteja i el bon estat dels teixits; això fa que no s'hi acumulin toxines i que es mantinguin funcionalment joves i actius, el que afavoreix una bona salut per a tot l'organisme.
Respecte a l'alimentació vegetariana (sense carn, peix ni altres aliments d'origen animal) i sempre que es respectin les proporcions adients de principis immediats (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) i vitamines i minerals, també pot resultar una alimentació saludable per a qualsevol edat.
Veure video: Indicacions mèdiques de la dieta vegetariana i nivells d'evidència
Les teràpies complementàries (TC) fan les indicacions següents:
- És important l’ambient del lloc on es menja: hi ha d’haver un mobiliari a mida, tant per a infants com per a adults, i els estris que s’utilitzen han de ser adequats. Menjar dret o mentre es camina no permet gaudir del menjar i dificulta la digestió.
- Preferiblement, s’ha de menjar només quan es té gana i després d’haver paït l’ àpat anterior. Si es menja quan es té set i es beu quan es té gana, l’organisme pot patir diversos desequilibris.
- Saltar-se àpats, menjar contínuament o fer un dinar lleuger i un sopar copiós, pot generar problemes de salut. Cal tenir en compte que els desajustos alimentaris, com ara menjar en excés per motius emocionals o no menjar per motius estètics o trastorns psicològics, són patologies només de l’espècie humana.
- També cal tenir en compte que saltar-se un àpat no evita engreixar-se, sinó tot el contrari, ja que el cos es defensa acumulant.
- Durant els àpats s’ha de mastegar a un ritme moderat, ni massa ràpid ni massa lentament. A més a més, cal tenir en compte que, si es mastega amb amor, el gust dels aliments és més intens: la sensació del gust no s’origina en el menjar, sinó en l’experiència de la persona que menja.
- Cal procurar que els líquids que bevem siguin saludables i, sobretot, que no continguin un excés de calories buides. L’aigua, els brous vegetals i les infusions són les millors begudes per quan només tenim set.
- Cada persona té necessitats hídriques diferents en funció de la seva individualitat, salut i alimentació. Així, per exemple, no sempre és saludable beure grans quantitats d’aigua.
- Prendre cafè o te amb l’estómac buit pot treure la sensació de gana, però també pot bloquejar la capacitat de digestió. També la pot bloquejar fer glops grans d’aigua just abans o després dels àpats. En canvi, mentre es menja, és recomanable prendre glops d’aigua petits per afavorir-la.
- El més saludable és menjar productes autòctons, de temporada i poc manipulats, i cuinar productes frescos més que no consumir aliments congelats o precuinats.
- És recomana cuinar i condimentar de manera saludable en estris i envasos que no contaminin.
- Sempre que sigui possible, s’han de procurar evitar aliments que continguin additius i productes gaire refinats. És preferible consumir productes integrals.
- De vegades, es confonen els desitjos i les emocions amb les necessitats del cos. Un exemple d’això seria el cas d’una persona que menja xocolata i altres dolços quan se sent trista.
- En cas de malaltia aguda i, sobretot, de febre alta, es recomana no menjar proteïnes durant uns dies, seguir una dieta tova a base d’hidrats de carboni d’absorció lenta i hidratar-se amb begudes saludables per tal d’afavorir l’eliminació de toxines de l’organisme.
- Els productes làctics són una font molt important de calci i d’altres nutrients necessaris, però no se n’han de consumir en excés, ja que, generalment, tendeixen a provocar mucositat en l’organisme humà. Per això, quan hi ha mucositats o quan es té tendència a tenir-ne no es recomana consumir productes làctics ni tampoc fruites àcides. També cal estar alerta amb possibles intoleràncies a aquests productes, perquè, de vegades, passen desapercebudes i poden generar malalties.
- Quan alguna persona té símptomes com ara picors, nerviosisme, alteracions a la pell, alteracions digestives, mal humor, mal de cap, pèrdua o guany de pes sense motiu aparent, etc. sense objectivar cap patologia concreta, convindria estudiar la possibilitat que pateixi alguna sensibilitat alimentària desconeguda.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
Moure el cos implica també una mobilització del cos energètic de la persona. En moure’s, s’entra en contacte amb l’univers i se sent com es modifica l’espai quan l’ocupem, encara que sigui subtilment. Com que el moviment nodreix el sistema nerviós i activa l’energia, fa que es millori la concentració i la resistència a l’estrès i augmenti el sentiment de felicitat. Per això, les teràpies complementàries (TC) fan les indicacions següents:
- De la mateixa manera que cada dia es menja, s’hauria de fer també activitat física suau, com, per exemple, caminar, repassar tots els recorreguts articulars possibles de manera simètrica i fer algun estirament, amb els exercicis de respiració adequats.
- Cal mantenir el sistema musculoesquelètic en bones condicions, ja que les limitacions i els dolors articulars i de les parts toves interfereixen en la vida diària i afecten l’estat emocional.
- Fer exercici molt sovint o de manera molt intensa no millora més la condició física, sinó que pot ser perjudicial. Cal tenir en compte, també, que l’exercici físic que fomenta la competitivitat no és el més adequat per mantenir un bon estat de salut.
- Cal trobar l’equilibri adequat entre la potenciació, la relaxació i els estiraments musculars, i entre repòs i moviment.
- Es recomana fer exercici en silenci o amb música relaxant i en espais amb l’aire al menys contaminat possible. Així, doncs, fer exercici en un entorn urbà contaminat no és la millor opció.
- Quan es fa exercici, cal no oblidar mantenir una higiene correcta i fer prevenció postural. No tots els tipus d’exercici són bons per a tothom, així, doncs, cada persona ha de cercar la disciplina més adient per al seu organisme.
Activitat física
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
Els beneficis de dormir de manera saludable són equiparables als de menjar sa, perquè mentre dormim es nodreixen el cos, la ment i el sistema nerviós. La persona que descansa correctament millora la immunitat, la força, la resistència, la vista i la complexió del cabell i de la pell, regenera els òrgans interns, i, per tant, promou la longevitat. Per això, les teràpies complementàries (TC) fan les indicacions següents:
- Es recomana dormir a les fosques en una habitació al més silenciosa possible. El llit ha d’estar orientat amb el capçal cap al nord i no s’ha de situar ni a sobre de corrents subterranis ni a prop de xarxes elèctriques importants o altres fonts de contaminació electromagnètica. La roba de llit ha de ser al més lleugera i natural possible. I també és important que els colors de les parets de l’habitació, el mobiliari i les cortines siguin els més adequats.
- Cal mantenir un ritme de son adequat d’acord amb el fotoperíode, que és el ritme llum/foscor que ve donat pel moviment de la terra al voltant del sol.
- A l’estiu, es recomana fer la migdiada per compensar un fotoperíode llarg; en canvi, a l’hivern, a l’hora de la migdiada, s’ha de descansar però sense dormir. A més, cal tenir en compte que les migdiades llargues no són saludables i engreixen.
- És més important dormir durant la nit que el nombre d'hores de son. Si no és possible, és preferible dormir abans de dinar i no després, per evitar que la persona se senti pesada.
- S’ha d’evitar consumir productes que continguin estimulants per mantenir la vigília, com algunes begudes amb cafeïna, guaranà o alguns fàrmacs, si no és quelcom imprescindible, perquè desgasten l’energia no renovable de la persona.
- S’ha de tenir en compte que cada persona té uns requeriments i unes característiques de son diferents, en funció de la seva tipologia.
- El son és un hàbit que s’educa i s’adquireix des de la primera etapa de la vida. Per això, és molt important respectar unes condicions mínimes de foscor i silenci i ensenyar a gaudir del repòs, perquè tant infants com adults tinguin un son reparador.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarpP@)
És important mantenir net l’entorn dels teixits per mantenir-nos sans. Les teràpies complementàries (TC) donen molta importància a l’eliminació dels productes metabòlics de rebuig, ja que és essencial pel funcionament correcte dels diferents òrgans i per mantenir el cos net. Per això, les teràpies complementàries fan les indicacions següents:
- No s’ha d’ignorar l’estímul d’orinar o de defecar quan se’n tenen ganes. Respectar el ritme del cos ajudarà la persona a evitar problemes renals, com, per exemple, les infeccions d’orina, i a mantenir el to muscular adequat dels budells.
- Cal evitar l’ús de desodorants que bloquegen la producció de suor. La suor és un dels sistemes d’eliminació d’aigua que té també les funcions de regular la temperatura corporal i mantenir la flora de la pell i l’elasticitat. Les diferències en la quantitat i l’olor de la suor depenen del tipus d’alimentació, de la temperatura ambient, dels líquids ingerits i de la tipologia de cada persona.
- S’ha de vigilar que hi hagi una relació de coherència entre la ingesta de líquids i la seva eliminació a través de l’orina. La quantitat d’orina depèn dels líquids ingerits, de la dieta, de la temperatura ambiental, de l’estat mental, de les condicions físiques i tipologia de la persona. Cal tenir present que els diürètics no aprimen. Per tant, forçar l’eliminació de líquids per aprimar-se no és ni operatiu ni saludable.
- Cal respectar el ritme deposicional de cada persona, tot i que l’evacuació hauria de ser diària i, preferiblement, al matí. Les característiques de les femtes també depenen de les diferències individuals esmentades.
- S’ha de tenir present que qualsevol producte amb finalitat laxant que irriti la mucosa intestinal, com, per exemple, les fulles de senet, resulta nociu. Si es pren fibra com a laxant, cal acompanyar-la amb líquids per evitar l’obstrucció del trànsit.
- Cal tenir en compte que expressar emocions també és una forma d’eliminació, ja que, d’aquesta manera, s’alliberen tensions d’origen divers i es restaura, en part, l’equilibri energètic.
- S’ha de considerar la respiració com una altra via d’eliminació, ja que una espiració profunda i sostinguda serveix per desbloquejar emocions i tensions. A més, l’espiració també és una via de sortida de l’aire que respirem (del biòxid de carboni i d’alguns tòxics) i de líquids.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
Per evitar perills i prevenir riscos, és important mantenir una nutrició física i emocional adequada i tenir la informació necessària per obtenir recursos que permetin la persona de tenir cura d’ella mateixa.
Les persones sempre intenten trobar la felicitat, però l’entorn no sempre és capaç de proporcionar-la; si la persona pot connectar amb el seu interior i busca la pau interna, aconseguirà la felicitat. Per això, les teràpies complementàries (TC) fan les indicacions següents:
- La meditació és molt important, perquè calma la ment, la nodreix, purifica el sistema nerviós i proporciona coneixement, serenitat i alegria a un nivell més profund. Per tant, és una de les tècniques que proporciona la pau interior i la serenitat necessàries per enfrontar-se al món actual. La ment només es pot rejovenir en silenci, quan hi ha una absència completa de pensament i d’inquietud.
- Es recomana practicar tècniques de respiració, de relaxació, ioga i tai-txi, ja que proporcionen calma mental.
- S’han de practicar disciplines que aquieten la ment, com les que es proposen en els dos punts anteriors, perquè promouen la capacitat de la persona d’estar alerta i de reaccionar ràpidament i adequada a qualsevol situació que la pugui perjudicar.
- Conèixer ja és prevenció. Per tant, sempre que s’esdevingui una situació nova o hi hagi un canvi important en la vida, cal cercar tota la informació possible per promoure la salut i prevenir la malaltia en la nova situació, ja sigui per un canvi d’habitatge, de feina o de parella, per exemple.
- Els adults que tenen cura d’infants han de conèixer els perills més freqüents d’aquesta etapa per poder-los prevenir de riscos específics.
Infància: factors i conductes de risc
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
La comunicació i la interacció social són importants per a totes les persones, però cal tenir present que hi ha diferències culturals importants en l’expressió d’emocions i en les relacions interpersonals. En qualsevol cas, cal tenir en compte que no hi pot haver una bona comunicació si no hi ha respecte. Per això, les teràpies complementàries (TC) fan les indicacions següents:
- S’ha de considerar i respectar la distància personal en la interacció personal, que varia segons la relació de proximitat i la cultura.
- Cal dialogar respectant el torn de paraula. Hi ha un ritme òptim emissor/receptor en els diàlegs, que s’aprèn durant el període de lactància, amb els intervals entre succions, el ritme amb què es produeixen aquestes succions i amb la intercomunicació mare-nadó o nadó-alimentador.
- Durant una conversa cal estar al 100%: s’ha d’escoltar l’interlocutor per ser escoltat, mirar-lo atentament i percebre tot allò que va més enllà de les paraules.
- Cal adequar el llenguatge corporal i gestual al llenguatge verbal per aconseguir una coherència en la comunicació. Dir les coses de manera agradable és més saludable per a tothom.
- També s’ha de tenir present que qui riu més no és més alegre, ni qui parla més no és més simpàtic. Per tenir una bona salut mental, és important respectar el silenci i la textura emocional ambiental.
- L’expressió verbal i gestual dels sentiments, de les preocupacions, etc. és, també, una forma d’eliminació molt important per fer higiene mental i de l’esperit; per tant, aquestes expressions no s’ha de reprimir. No acceptar la tristesa, fer veure que s’està content o dissimular els sentiments desgasta inútilment l’energia i, a la llarga, passa factura.
- Fer tertúlia fa salut. L’ésser humà és gregari i social, és a dir, necessita el contacte amb altres éssers humans. Comunicar-se no vol dir només parlar per transmetre informació, per sol·licitar quelcom o per saludar; les persones es comuniquen per plaer, com si fos una activitat lúdica.
- Quan es visita una persona malalta, cal evitar les converses sobre les malalties dels altres. El malalt és el protagonista i minimitzar-ne el patiment no l’ajuda.
- La llibertat de cadascú acaba on comença la dels altres. Per tant, cal respectar els espais on es coincideix amb altres persones. S’entén com a espai el físic i material, però també l’ideari mental i el sentiment anímic més íntims que, encara que menys tangibles, cada persona viu també com un espai en el qual es necessita respecte.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-sepP@)
Gaudir de la vida i compartir-la o divertir-se amb els altres, sense renunciar a un espai propi, és tan necessari com treballar. El treball és bo quan no només facilita la subsistència sinó que també contribueix a la realització personal de cadascú, sense privar la persona del temps de lleure. Per això, les teràpies complementàries (TC) fan les indicacions següents:
- Cal tenir sempre en compte que la feina és un mitjà per viure, no és la vida. Cal trobar un equilibri entre el temps que dediquem a la feina i el temps per a les tasques personals, perquè també hi hagi espai per estar amb la família i els amics.
- Així, és important trobar un estat d’equilibri, il·lustrat per la frase següent: “Primer l’obligació i després la devoció”. Les obligacions d’una persona no tenen relació només amb la seva productivitat social (tasques laborals), sinó també amb si mateixa. Fer la feina amb amor no significa addicció al treball. Tot i així, també és cert que no tothom té la mateixa escala de valors i cal respectar-ho.
- En la mesura que sigui possible, es recomana que hi hagi una certa coherència entre la feina i la ideologia i les habilitats naturals de la persona. S’aconsella treballar en alguna cosa en què la persona pugui gaudir.
- És important que l’ambient de treball, tant el factor humà com el físic (la temperatura, la llum o el soroll), sigui saludable i adequat. D’aquesta manera, s’aconsegueix un rendiment més bo, una major satisfacció personal i mantenir un estat de salut òptim.
- S’ha de tenir present que l’objectiu de les persones no és només gaudir del cos i dels sentits, sinó també controlar les emocions negatives, com l’ira, l’enveja, la gelosia o la por, i reforçar emocions nobles, com l’amor, la compassió, el perdó o la veritat.
- Cal aconseguir un equilibri entre gaudir en companyia i no perdre l’espai individual. L’espai personal individual és molt necessari per a l’harmonia de la persona i per adaptar-se a qualsevol mitjà social.
- És molt important educar els més petits en el plaer de la feina ben feta, la disciplina per aconseguir-la i l’autorespecte per procurar-se un descans i un lleure òptims.
- Per divertir-se no és necessari fer grans ni coses ni molt cares. Les diversions més grans del món són gratuïtes. Les coses més senzilles poden produir els plaers més grans.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
Sovint les persones es mouen seguint un conjunt d’idees populars que han esdevingut tòpics i que, moltes vegades, condueixen a un comportament erroni. N’hi ha de molt diverses, segons els diferents grups socioculturals. Tot seguit se’n presentaran algunes, relacionades més directament amb les teràpies naturals i complementàries.
- “No només serveixen per quan s’està poc malalt o per quan ja no hi ha res a fer”. Malauradament, el seu desconeixement fa que les persones que sovint les utilitzen estiguin en el segon supòsit. O que només s’hi recorri en situacions banals. La realitat és que són una potent eina preventiva, molt efectives en les disfuncions integrals de la persona i sempre de gran ajuda fins i tot quan les teràpies més convencionals ja no tenen resposta.
- “Són placebos i funcionen per suggestió”. Si fos així no serien tan eficients en nens, per exemple. L’efecte placebo (o efecte de suggestió) existeix en tots els estudis mèdics i farmacològics que s’han dut a terme. De fet, es considera que entrar a formar part d’un estudi farmacològic ja millora la simptomatologia de la malaltia. Però tenim una base científica que demostra els efectes dels tractaments que s’apliquen de la mateixa manera que hi ha explicacions sobre els tractaments de la medicina convencional.
- “No hi ha cap motiu perquè triguin més a fer efecte”. Depèn del cas poden ser d’efecte tan o més ràpid que les utilitzades per la medicina oficial. Però com que es busca la causa més profunda de la malaltia i el seu autèntic sanejament, sovint els tractaments es mantenen encara que desapareguin els símptomes inicials. Segueixen el procés que marca l’estat de la persona, no un protocol preestablert.
- “Cal tenir en compte la seva possible toxicitat”. Tant en la medicina convencional com en la naturista hi podem trobar remeis tòxics. En tots dos contextos de tractament la innocuïtat i l’eficàcia dependran de l’ús que en facin els professionals. Pensar que els tractaments naturals no tenen cap interacció amb els fàrmacs és un error amb possibles conseqüències negatives.
- “Cal tenir en compte que poden interaccionar amb altres tractaments”. La majoria de remeis que es recomanen des de les teràpies naturals i complementàries tenen el seu origen en les plantes i poden interaccionar amb els fàrmacs convencionals. És important informar la infermera i/o el metge si s’està prenent algun remei amb plantes o altres productes, per evitar efectes indesitjables.
- “Poden tenir efectes secundaris”. Las teràpies complementàries, com les convencionals, poden tenir efectes secundaris, de vegades derivats d’un mal ús. A més, en el cas de les teràpies naturals i complementàries sovint es confonen “crisis curatives” amb efectes secundaris. Aquestes “crisis curatives” signifiquen la posada en marxa d’eliminacions de toxines per vies fisiològiques, durant les quals es poden presentar, per exemple, mucositats o erupcions, que remetran espontàniament i amb un resultat favorable per a la salut de la persona.
- “Cal valorar si són més cares o no”. En realitat són productes molt més barats que els fàrmacs convencionals. La diferència és que no estan subvencionats encara pel sistema sanitari oficial, ni es produeixen a la mateixa gran escala que aquests fàrmacs (entre altres motius). D’altra banda, si aquestes teràpies s’utilitzessin fent prevenció segurament es necessitarien menys sovint, ja que hi hauria menys malaltia.
- “Més enllà de dir que són coses de curanderisme”. Com s’explica en la història d’aquestes teràpies, per bé que són tan antigues com la humanitat, cada vegada més han estat i estan sent investigades. Avui, de la majoria, es pot demostrar quin és el seu mecanisme d’acció així com analitzar-ne els components.
Comentaris
Enllaços d'interès
Fonts d'interès generals
- Atharva Ayurveda
- Bach Centre
- En moviment (nens i adolescents)
- La Sofrologia: Instrument complementari de les cures infermeres
- Llibres recomanats per la Biblioteca del COIB sobre Teràpies Naturals
- Museu de les trementinaires
- Plantas medicinales
Blocs
Bibliografia
Bibliografia consultada
- A.N.E.T. (1). Los oligoelementos catalizadores. Introducción a la medicina funcional.
Madrid:Asociación Nacional de Elementos Traza; 2003. - A.N.E.T. (2). Síndromes Reaccionales.
Madrid:Asociación Nacional de Elementos Traza; 2002. - Iyengar B. K. S. Luz sobre los Yoga Sutras de Patanjali.
Editorial Kairos. Barcelona 2003. - Laverty Susie BFRP, UK. Boletín/Sección Internacional/Cartas, n.37, maig-juny, pàg.3.
Oxon (England):Bach Foundation; 2001. - Mariño Ferro Xosé Ramón. La medicina popular interpretada II.
Vigo:Edicións Xerais de Galicia SA; 1986. - Mejías Francisco, Serrano Mª Dolores. Enfermería en psiquiatría y salud mental.
Madrid:Ediciones DAE; 2000. - Reckeweg Hans-Heinrich. Homotoxicología. Enfermedad y Curación con Terapias Antihomotóxicas.
Alemanya:Aurelia Verlag-Menaco; 1992. - Svoboda, RE Ayurveda medicina milenaria de La India.
URANO. Barcelona 1995 - Swami Muktananda. Medita. La felicidad está dentro de ti.
SIDDHA Yoga Dham México. 2001 - Torres Raúl V. Universo Cuántico. Fundamentos científicos de la medicina energética. Modificación del comportamiento humano a través de los campos interferentes.
Barcelona:Ediciones Índigo; 2006. - Weeks Nora. Los descubrimientos del Dr. Edward Bach. Las flores y su poder curativo.
Buenos Aires:Ediciones Lidium; 1993.
Bibliografia recomanada
- Alex Hankey. The Scientific Value of Ayurveda. The Journal of Alternative and Complementary Medicine.
April 2005, 11(2): 221-225. doi:10.1089/acm.2005.11.221. - Bhavana Prasher, Sapna Negi, Shilpi Aggarwal, Et all. Whole genome expression and biochemical correlates of extreme constitutional types defined in Ayurveda.
Journal of Translational Medicine 2008, 6:48 doi: 10.1186/1479-5876-6-48 - Charaka Samhita. P. V. Sharma.
Editorial Chaukhambha Orientalia. Varanasi 2000 - Charles Vallcarena JM. Diagnòstic energètic de la fibromialgia.
Revista Àgora d’Infermeria. 2008; 12 (1): 29-31. - Cousins Norman. Principios de autocuración. La biología de la esperanza.
Barcelona:Ediciones Urano SA; 1991. - Llibres recomanats per la Biblioteca del COIB sobre Teràpies Naturals
- Iyengar, B. K. S. Luz sobre el Pranayama.
Editorial KAIROS 2011. Barcelona - Romero Roy ME, Jimeno Salgado JF. Reflexiones sobre el manejo del dolor desde la enfermería naturista.
Medicina Naturista. 2005; 8: 415-419. - Secció de Planificació Lingüística del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Comentari lingüístic. Homeopatia.
Barcelona: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; 2011. - Secció de Planificació Lingüística del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Comentari lingüístic. Teràpies complementàries i alternatives.
Barcelona: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; 2011. - Serrano Ruiz A, González Sanguino C. Terapias naturales para el tratamiento de la disfunción eréctil.
Metas de enfermería. 2006; 9 (4): 22-24. - Svoboda, RE Ayurveda para las mujeres: una guía para la vitalidad y la salud.
Editorial KAIROS 2008. Barcelona - Svoboda, RE Ayurveda : descubrir la propia constitución, vivir según ella, y prevenir o curar las enfermedades.
Editorial KAIROS 2011. Barcelona - Vanegas BC, Calderón AY, Lara PM, Forero A, Marín DA, Celis A. Experiencias de profesionales de enfermería en terapias alternativas y complementarias aplicadas a personas con dolor.
Av enferm. 2008; 26 (1): 59-64.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Elena Saura Portillo
Responsable de l’Àrea d’Infermeria Medicoquirúrgica – EUI Santa Madrona de la Fundació “la Caixa” (UB). Diplomada en infermeria l’any (1987). Diploma en massatge ayurvèdic (Universitat de Pune, Índia, 2003). Curs de Panchakarma and Ayurvedic Cosmetics a Tilak Ayurveda College, Pune, Índia, 2003). Curs de massatge ayurvèdic (segon nivell), impartit pel Dr. Powar a Barcelona (2004).
La major part de la seva experiència professional s’ha desenvolupat en l’àmbit assistencial, en unitats de cures intensives, a l’Hospital del Sagrat Cor i a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Montserrat Bayego i Salvador
Infermera liberal en centre propi i docent col·laboradora en diverses institucions. Diplomada universitària en infermeria (EUI Santa Madrona – UB); especialitat, pediatria (Hospital Clínic de Barcelona) i llevadora (Maternitat, Hospital Provincial de Barcelona). Diplomada universitària en fisioteràpia (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – UAB). Llicenciada en antropologia social i cultural (UB). Infermera liberal del Centre d’Assessorament de Barcelona. Professora col·laboradora del Postgrau en teràpies naturals (EUI Santa Madrona – UB, Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona i altres institucions).