Autor/a
Infermera i Educadora social
Infermera i coach
Treballar hàbits saludables en la infànciaP@)
Les activitats de la vida diària són els requisits que les persones, en un marc temporal concret, han de satisfer per al seu propi benefici, per aconseguir el manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu i el màxim grau de benestar i qualitat de vida possible. Inclouen respirar, menjar i beure, moure’s, reposar i dormir, eliminar, evitar perills i prevenir riscos, comunicar-se i interaccionar socialment, i treballar i divertir-se.
- Objectiu general: potenciar els aspectes que cal tenir en compte per desenvolupar de manera saludable les activitats de la vida diària.
- Objectius específics (dirigits al professional tant del sector salut com educatiu)
- Detectar el valor que cada nen/a dóna a cada AVD.
- Detectar aquells hàbits de vida ja assolits de manera saludable, així com aquells que cal treballar.
- Treballar en conjunt el concepte de salut, és a dir, tot allò que podem fer per sentir-nos millor i tenir cura de nosaltres mateixos.
- Població diana: Principalment infants de 3 a 12 anys
- Activitats
- Pintar la il·lustració i després, i en funció de cada grup d’edat, fer que el nen dibuixi o escrigui a la part dreta de la plantilla el que li suggereixen cadascuna de les activitats de la vida diària (AVD), com les viu o com les desenvolupa.
- Avaluació
- Observar canvis de comportament relacionats en el desenvolupament saludable de les AVD
- Observar canvis de comportament relacionats en el desenvolupament saludable de les AVD
- Plantilles de treball
Respirar Eliminar Menjar i beure Evitar perills i prevenir riscs Moure's i mantenir una postura corporal correcta Comunicar-se i interaccionar socialment Reposar i dormir Treballar i divertir-se
-
Consulta les AVD de la fitxa Infància i Adolescència com a guia dels coneixements, actituds i habilitats a treballar
Com ajudar a l'usuari a fer canvis de vidaP@)
Preguntes que ajuden a l’usuari a fer canvis en els seus hàbits de vida
1. Introducció.
La conversa, en entrenament personal o coaching, és una eina que ens permet d’una manera metodològica acompanyar les persones que han decidit, de manera responsable, dur a terme un canvi d’hàbits, en aquest cas relacionats amb les AVD. Prèviament a la conversa la infermera haurà fet una valoració integral de la persona. La conversa també permet que la persona explori, reflexioni, concreti l’objectiu de la sessió, identifiqui creences que li puguin impedir canvis, ampliï punts de vista, i cerqui alternatives de solució; que concreti el seu pla d’acció, i que es comprometi i es faci responsable dels resultats.
2. Objectiu.
L’objectiu és acompanyar la persona en el seu procés de modificació d’hàbits (adquirir, potenciar, canviar, etc.).
3. Població diana.
La població diana és el conjunt de persones incloses entre la franja d’edat de l’adolescència tardana (16 o 17 anys) i el final de la vida que responsablement decideixen iniciar un procés de modificació d’hàbits.
4. Metodologia.
Les preguntes de la conversa s’estructuren en 5 fases: el tema, l’objectiu, la realitat, les alternatives i el pla d’acció. Cadascuna d’aquestes fases té un objectiu concret i, per tant, mantenir-ne l’estructura i l’ordre és molt important.
D’altra banda, dins dels qüestionaris proposats, hi ha preguntes que tenen un mateix objectiu. Per exemple, el fet de preguntar diverses vegades i de maneres diferents sobre la responsabilització fa que la persona reflexioni sobre el tema en concret en diferents ocasions i que sigui conscient de les seves respostes, i s’eviten així possibles respostes més automàtiques. En aquest sentit, s’indica sota de cada pregunta i en color blau el seu objectiu, ja que les preguntes són obertes, cerquen informació i són desafiadores i/o potenciadores.
Les preguntes d'aquest qüestionari s'han de formular sempre a través de la conversa, mai lliurar-les a la persona perquè ho faci per escrit.
També es recomana utilitzar la retroacció o feedback com una eina bàsica durant tota la conversa.
Finalment, una vegada acabada la sessió i amb la finalitat de fixar l’aprenentatge, es demana a la persona que respongui per escrit a la següent pregunta:
Què s’emporta de la sessió duta a terme?
O:
Què ha après durant la sessió?
5. Qüestionari
Guia qüestionari per al professional
Guia qüestionari per a l'usuari
Comentaris
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.