Consulta els tutorials
Consells de la infermera
Respirar
pP@)
Mastegar i empassar amb la boca tancada. La boca tancada evitarà que la inspiració es faci a través de la boca. Quan es fa coincidir el moment de la inspiració per la boca amb contingut líquid o sòlid a la cavitat bucal, es pot desencadenar el pas directe de part d’aquest contingut cap a la tràquea i produir una aspiració de contingut sòlid o líquid cap a la via aèria inferior. En el moment de la deglució, és aconsellable mantenir la boca tancada. La deglució és un acte que està sincronitzat per mitjà del sistema nerviós per a inhibir o evitar la inspiració. Quan l’aliment xoca amb la part posterior del vel del paladar, l’epiglotis produeix el tancament de la laringe i es clou la cavitat nasal posterior. Així s’evita que l’aliment pugui relliscar cap a la tràquea o pujar cap a les fosses nasals.
Beure i menjar asseguts o drets. Per a afavorir el mecanisme anterior és important que durant la ingesta s’estigui assegut o dret i mastegar amb la boca tancada. La posició erecta ajuda que el bol alimentari travessi amb més facilitat la faringe i rellisqui sense dificultat per l’esòfag gràcies a la gravetat.
Aquestes precaucions evitaran el risc d’aspiracions de contingut alimentari. Hi ha situacions en les quals les persones no poden romandre en les posicions recomanades anteriorment. En aquests casos l’alternativa s’orienta a ingerir aliments de consistència semisòlida, com ara truites, cremes espesses, etc. S’han d’evitar aliments de consistència dura o molt líquids. Els primers perquè requereixen més temps de masticació i d’insalivació, fet que facilita la coincidència amb les inspiracions. La ingestió de líquids en la posició de decúbit afavoreix que aquests líquids tendeixin ràpidament a col·locar-se a la part posterior de la boca, a favor de la gravetat, el que provoca que en moltes ocasions puguin passar a la via respiratòria inferior. Aquestes precaucions s’han d’extremar en nens i en persones grans amb alteracions cognitives.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)
Equilibrar la ingesta calòrica al grau d’activitat física. Per a mantenir-se sa amb els paràmetres aconsellables d’Índex de Massa Corporal (19-25), cal ajustar el tipus i la quantitat d’aliments a la despesa metabòlica de cada persona, és molt important realitzar activitat física de forma saludable.
Una ingesta calòrica superior a la despesa repercutirà en un augment progressiu de pes, el que pot ocasionar diferents problemes, des d’alteracions osteoarticulars fins a metabòliques, com ara diabetis, hipertensió i dislipèmia.
Per a ajustar la ingesta calòrica, s’ha de tenir en compte l’edat, el sexe, l’alçada i l’activitat (sedentària, baixa activitat, activa o molt alta). El càlcul dels requeriments calòrics estimats es fa amb l’equació següent:
| Per als homes: | 662 – 9,53 × edat (anys) + AF × (15,91 × pes [kg] + 539,6 × altura [m]) |
|---|---|
| Per a les dones: | 354 – 6.91 × edat (anys ) + AF × (9,36 × pes [kg] + 726 × altura [m]) |
AF és el coeficient d’activitat física, la mitjana és d’1,0 per als sedentaris, d’1,12 per als de baixa activitat, d’1,27 per als actius, i d’1,45 per als molt actius.
Per a ajustar a l’edat, en el cas de les persones de menys de 30 anys, cal afegir 7 calories al dia si és dona i 10 si és home, per cada any inferior a 30. En el cas de més grans de 30 anys, cal restar 7 calories si és dona i 10 si és home, per cada any superior a 30.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
pP@)
No s’ha subestimar la repercussió de l’alimentació sobre el son. Algunes de les pautes següents poden ser de gran ajuda.
Sopar de manera moderada. Anar-se’n a dormir amb la sensació de l’estòmac distès després d’haver sopat massa pot ocasionar dificultats per a conciliar el son; a més, propicia l’aparició de reflux gastroesofàgic i pot ocasionar cremor o pirosi. Per contra, la sensació de gana produeix inquietud, per la qual cosa tampoc no ajuda a la relaxació, tan important per a induir el son. Sopar amb moderació i esperar una o dues hores per a anar a dormir és una mesura aconsellable per a no dificultar la inducció del son.
Evitar les begudes excitants. S’han d’evitar les begudes excitants com el te, el cafè o els refrescos amb cafeïna o cacau poques hores abans de dormir. Aquestes begudes contenen metil-xantines, que són estimulants del sistema nerviós central i que generen excitació psicomotriu. És recomanable beure un got de llet calenta. La llet conté triptòfan; hi ha estudis que sostenen que aquesta substància, que és un aminoàcid essencial, afavoreix la relaxació. També les infusions, com la til·la, tenen un efecte sedant que ajuda a la relaxació.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
Eliminar
pP@)
Ingerir líquids i aliments amb fibra alleuja el restrenyiment. És conegut que la ingesta de fibra afavoreix la defecació. Per a notar aquests efectes és necessari incloure a la dieta aliments rics en fibra i acompanyats d’una quantitat proporcionada de líquids de manera constant i persistent. S’ha d’incloure a la dieta fruites seques de tot tipus (panses, figues, nous, ametlles), fruites fresques (taronja, kiwi), hortalisses, llegums i cereals integrals. Aquests aliments, rics en fibra vegetal, que no és digerible per al nostre sistema digestiu, afavoreixen l’augment de la mesura del bol fecal, s’estimula el peristaltisme del còlon i, com a conseqüència, promouen el trànsit més ràpid cap al recte i l’anus.
És important saber que els aliments amb escàs o nul contingut en fibra produeixen l’efecte contrari, i promouen defecacions menys freqüents i, en conseqüència, més dures. Entre aquests aliments, es troben el codonyat, l’arròs blanc, la pastanaga, la poma sense la pell, ratllada i enfosquida (és a dir, oxidada), etc.
En la dieta, cal fer una combinació de les dues classes d’aliments i ponderar si cal consumir-ne més d’uns o dels altres en funció de la situació o de la finalitat que es persegueixi.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscos
pP@)
Per a assegurar una correcta alimentació és important l’adequada elecció dels aliments, així com que aquesta elecció s’acompanyi d’altres accions que garanteixin les bones condicions dels productes que s’ingeriran. Per a assegurar això es recomana:
Comprar productes de bona qualitat:
Escollir carns fresques, de bon aspecte, color i olor. Els peixos han de tenir les escates i la textura fermes i els ulls, brillants. També les fruites lluents, amb tons de color vius seran les escollides. S’han de descartar els envasos de conserves que estiguin inflats, abonyegats o rovellats. Sempre s’ha revisar la data de caducitat.
Emmagatzemar els aliments de manera apropiada, que eviti la contaminació d’uns sobre els altres:
Cal col·locar els detergents i els productes de neteja lluny dels aliments. Pel que fa als aliments, s’ha de verificar la data de caducitat dels productes i emmagatzemar-los de forma que els més nous tinguin l’accés més difícil; desar la farina, el sucre i l’arròs en llocs lliures d’humitat; traspassar el contingut dels recipients oberts, com ara les llaunes, a un envàs de vidre o plàstic que es pugui tapar. En el frigorífic, és important separar els productes crus dels envasats, guardar els productes crus, com la carn o el peix, en recipients tapats, i evitar el contacte entre els aliments crus amb d’altres ja cuinats.
Mantenir la higiene en la manipulació dels aliments:
A l’hora de cuinar, cal assegurar-se de la higiene de les mans, les superfícies de la cuina i els draps de cuina, de tot el que hagi de tenir contacte amb els aliments. Les carns, els ous i els guisats han d’estar ben cuits, ja que els aliments cuits garanteixen l’eliminació de microorganismes i eviten la contaminació. Convé utilitzar diferents utensilis per a processar els aliments crus i els cuits; d’aquesta manera, s’evita la contaminació creuada, és a dir, que els microorganismes o altres contaminants passin d’uns aliments a uns altres.
Els aliments que es fan malbé ràpidament, com la carn, el peix, els ous, les fruites i les verdures fresques són susceptibles de contaminar-se per microorganismes que, un cop ingerits, ocasionen malalties, ja sigui per intoxicació amb substàncies que produeixen els microorganismes esmentats, ja sigui per la invasió directa quan travessen les parets del tub digestiu. Això també pot passar quan es consumeixen aliments en conserva amb un procés d’esterilització insuficient, com per exemple en les conserves casolanes.
Tenir en compte els factors que influeixen en el desenvolupament de l'activitat com l'edat, l'etapa de desenvolupament i el sexe entre altres.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
Procurar menjar en companyia. Menjar en companyia és un hàbit saludable. Els temps dels àpats permeten la reunió i la comunicació dels membres de la família. Es recomana dedicar-hi aproximadament uns 40 minuts, temps que permeti la desconnexió dels “deures” i altres activitats i l’acostament, de manera relaxada, a la comunicació amb els altres.
Donar importància a aquests temps comporta, generalment, menjar en companyia i una elecció d’aliments més acurada, i al mateix temps és una manera de prevenir l’aïllament i la sensació de soledat. Aquests moments són importants en tots els grups d’edat, però s’han de tenir en compte especialment en els infants, els adolescents i els més grans.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-se
pP@)
Consells per a menjar en casa i fora de casa.
El menjar és descrit per moltes persones com un dels plaers de la vida. Sempre que podem mengem els aliments que més ens agraden i tractem d’evitar els que no ens agraden, tot i que moltes vegades són els més indicats. En general els estudis demostren que el consum d’aliments o menjars que ens agraden dóna plaer i allibera unes hormones anomenades endorfines, que són les que produeixen sensació de benestar.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes errònies
pP@)
Pel que fa a l'efecte beneficiós que comporta la ingesta de certs aliments i líquids, es pot trobar una ingent quantitat d’informació que no sempre és certa o que, almenys, ara per ara, no s’ha demostrat científicament. Malgrat tot, aquestes informacions van calant en les persones com a coneixement veraç que promou, en alguns casos, comportaments poc saludables i, en d’altres, comportaments que, encara que no comprometin la salut, afecten l’economia de les persones.
S’ha de beure quan es tingui set. Hi ha una falsa creença que una ingesta abundant d’aigua contribueix a augmentar l’eliminació renal de productes de rebuig i que millora la funció del ronyó. Tot i així, només s’ha demostrat que la ingesta elevada de líquid disminueix el risc de la formació de càlculs. Per contra, en determinades persones que tenen una patologia cardíaca o que segueixen un tractament amb determinats fàrmacs, com ara diürètics o antidepressius, aquesta mesura pot produir una dilució de les sals presents en el líquid extracel·lular amb efectes perjudicials per a la salut. Per tant, la recomanació d’ingesta elevada d’aigua o altres líquids, com ara sucs, s’ha de restringir a persones amb litiasi renal o a persones grans amb alteracions cognitives la sensació de set dels quals pot estar alterada. La resta de les persones han de beure quan tinguin set.
Quant al moment més saludable per a prendre aigua, si abans, durant o després dels àpats, no s’ha trobat cap raó nutricional que pugui argumentar alguna d’aquestes indicacions. Sembla ser que això és indiferent, si la quantitat ingerida és moderada. La ingesta de mig litre d’aigua (500 cm³) abans dels àpats, sí que té una explicació fisiològica, ja que actua com a inhibidor de la gana, mentre duri la distensió de l’estómac. Aquesta és també l’explicació que la ingesta d’aigua s’afegeixi a molts règims dietètics amb la finalitat de propiciar la sacietat, tot i que aquest efecte és de molt curta durada.
No són tan necessaris els suplements de vitamines i minerals. En una revisió recent dels efectes preventius de les vitamines i minerals, els experts van concloure que no hi ha evidència per a recomanar els suplements de betacarotens en la població general; per contra, és recomanable evitar-los en els fumadors per l’augment de risc de càncer de pulmó. La combinació de calci i vitamina D té efectes beneficiosos en el risc de fractures en dones postmenopàusiques, però augmenta el risc de càlculs en vies urinàries. La vitamina E pot disminuir les morts cardiovasculars en dones i la incidència de càncer de pròstata en fumadors. Els estudis amb niacina, folat, vitamines B2, B6 i B12 no van produir efectes preventius en la població general, tot i que ja és conegut l’efecte preventiu dels suplements de folat en les embarassades per a evitar els defectes de tancament del tub neural en els infants.
Es va estudiar també l’efecte dels preparats multivitamínics i es va comprovar la dificultat de separar els efectes dels components individuals, però es va alertar dels possibles efectes adversos per sobredosificació de vitamines, sobretot en individus que consumien aliments reforçats amb vitamines.
Una altra de les creences mantingudes des de l’any 1970 és l’efecte preventiu de la vitamina C a dosis altes per al refredat comú. En una revisió sistemàtica de 2006 duta a terme per la Fundació Cochrane, no es va trobar l’esmentat efecte en un estudi sobre 11.077 participants; només en un subgrup de corredors de marató o d’esquiadors es va poder obtenir algun efecte preventiu.
Per tot el que s’ha esmentat, si bé és necessari preocupar-se per la qualitat i la quantitat dels aliments que consumim, és imprescindible assumir una actitud de consumidor crític i informat per fonts acreditades, per a allunyar-se dels productes alimentaris que obeeixen més a interessos comercials o de mercat que a repercussions saludables.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Aranceta J. Factores determinantes de los hábitos y preferencias alimentarias en la población adulta de la Comunidad de Madrid.
Documento de Salud Pública nº 23. Madrid.Consejería de Salud de la Comunidad de Madrid; 1995. - Contreras J. Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres.
Barcelona: Universidad de Barcelona; 1995. - Gandarillas A, Febrel C. Encuesta de Prevalencia de Trastornos del Comportamiento Alimentario en Adolescentes de la Comunidad de Madrid.
Madrid: Dirección General de Salud Pública. Consejería de Sanidad; 2000. Documentos Técnicos de Salud Pública nº 67. - Gunderson EP. Nutrition during pregnancy for the physically active woman.
Clin Obstet Gynecol. 2003; 46 (2): 390–402. - Guyton A, Hall JE. Tratado de Fisiología Médica.
9ª ed. México: McGraw-Hill Interamericana; 1997. p.859-914. - Harris M. Bueno para comer: Enigmas de alimentación y cultura.
Madrid: Alianza Editorial; 1989. - Lillo M, Vizcaya MF. Origen y desarrollo de los hábitos y las costumbres alimentarias como recurso sociocultural del ser humano: una aproximación a la Historia y Antropología de los cuidados en la Alimentación.
Cultura de los cuidados. 2002; 11: 61-65. - Mariano L, Encinas B. Trastornos de la alimentación y culto al cuerpo, más allá de la Anorexia y la Bulimia: Ortorexia, Vigorexia y Síndrome del Gourmet.
Index Enferm. 2003; 40-41: 30-34. - McKenna K, Thompson C. Osmoregulation in clinical disorders of thirst appreciation.
Clin Endocrinol 1998; 49(2):139-152. - Ministerio de Sanidad y Consumo [sede web].
Madrid: Gobierno de España; 2001 [acceso noviembre de 2005]. Disponible en: http://www.msc.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/encuestaNac2001/home.htm - Reig MF, Rizo MM, Alarcón N, Cortés E. Homogenización de la cultura alimentaria entre niños y adolescentes.
Cultura de los Cuidados. 2003; 14: 49-58. - Rizo MM. Estudio etnográfico de los cambios alimentarios entre dos generaciones.
Cultura de los Cuidados. 1998; 4: 26-33. - Sánchez MJ. Trastornos del comportamiento alimentario y los procesos de transmisión-adquisición de cultura alimentaria.
Gazeta de Antropología. 2004; 20. - Schwuartz MW, Woods SC, Porte D Jr, Seeley RJ, Baskin DG. Central nervous system control of food intake.
Nature. 2000; 404: 661-671. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía del sistema digestivo. Anatomía & Fisiología.
4ª ed. Madrid: Harcourt; 2000. p. 731-761. - Thibodeau GA, Patton KT. Fisiología del sistema digestivo. Anatomía & Fisiología.
4ª ed. Madrid: Harcourt; 2000. p. 762-785. - Tormo MA, Campillo JE, Córdova A. Introducción al sistema digestivo. En: Cordova A. Fisiología Dinámica.
Barcelona: Masson; 2003. p. 487-96. - Tormo MA, Campillo JE, Córdova A. Digestión y absorción En: Cordova A. Fisiología Dinámica.
Barcelona: Masson; 2003. p. 526-535.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.
