Òrgans genitals externs
pP@)
1. Testicles, 2. Epidídims, 3. Escrot, 4. Penis, erecció, ejaculació.
1. Testicles
Els testicles són dues glàndules ovoides, una a cada costat del penis, d’uns 5 cm de llarg i 2,5 cm de diàmetre, i amb un pes de 10-15 grams. Produeixen les cèl·lules germinals masculines o espermatozoides i les hormones sexuals masculines o andrògens. Constitueixen les gònades masculines.
A l’interior de cada testicle, els espermatozoides es formen en centenars de túbuls seminífers. En els espais que separen els túbuls seminífers adjacents, hi ha grups de cèl·lules anomenades cèl·lules de Leydig, que secreten testosterona, l’andrògen més important.
2. Epidídims
Els epidídims són dos estructures en forma de coma d’uns 4 cm de longitud adossades a cada testicle. Cada epidídim té un cos que consisteix en el conducte de l’epidídim, on els espermatozoides són emmagatzemats mentre maduren, i una cua o cua de l’epidídim, que continua amb el conducte deferent, que transporta l’esperma cap al conducte ejaculador, on serà expulsat cap a la uretra. L’epidídim ajuda a expulsar els espermatozoides cap al conducte deferent durant l’excitació sexual per mitjà de contraccions peristàltiques del múscul llis de la seva paret. Els espermatozoides poden romandre emmagatzemats i viables a l’epidídim durant mesos. (espermatogènesi)
3. Escrot
L’escrot és un sac cutani exterior que conté els testicles i està situat més avall del pubis. La localització exterior de l’escrot es deu al fet que la producció normal d’espermatozoides requereix una temperatura inferior en uns 2-3 graus a la temperatura corporal. Consta de:
- pell (rugosa, de color fosc)
- fàscia superficial o múscul
4. Penis, erecció, ejaculació. Semen
Es l’òrgan de la copulació en l’home. Serveix de sortida comuna per a l’orina i el semen o líquid seminal. Consisteix en un cos i una arrel.
- cos del penis: És la part pendular lliure, coberta per pell molt fina, de color fosc i poc adherida. Dos dels cossos erèctils són els cossos cavernosos. L’altre cos erèctil és el cos esponjós. A la punta del penis, hi ha l’orifici extern de la uretra. La pell es prolonga com una doble capa de pell que dóna lloc al prepuci, que cobreix el gland en una extensió variable.
- arrel del penis: És la part superior, de subjecció.
A la punta del penis, el cos esponjós forma el gland. La pell i les fàscies del penis es prolonguen com una doble capa de pell que dóna lloc al prepuci, que cobreix el gland en una extensió variable. Prop de l’extrem final del gland es troba l’orifici extern de la uretra. El teixit erèctil dels cossos cavernosos i del cos esponjós consisteix en uns espais venosos entrellaçats i intercomunicats entre si. Quan es produeix l’excitació sexual, les fibres nervioses de la medul·la espinal proporcionen sang a aquests espais venosos i, com a conseqüència, la sang flueix i els omple, de manera que els cossos cavernosos es fan més grans, es tornen rígids, i el penis es posa en erecció. Quan l’excitació sexual acaba, el penis retorna al seu estat de flaccidesa.
L’ejaculació és l’alliberació brusca de semen des de la uretra a l’exterior a causa d’un reflex coordinat per la regió lumbar de la medul·la espinal.
El semen és una mescla d’espermatozoides i líquid seminal. El volum de semen d’una ejaculació normal és d’uns 2,5-5 ml i conté entre 50 i 150 milions d’espermatozoides per cada ml. El líquid seminal proporciona als espermatozoides un mitjà de transport, nutrients i protecció davant al medi hostil que representen la uretra masculina i la vagina femenina.
Òrgans genitales interns
pP@)
Conductes deferents
Els conductes deferents són dos tubs musculars que comencen a la cua de l’epidídim de cada costat i acaben en el coll de la vesícula seminal. Transporta els espermatozoides durant l’excitació sexual, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador. Igual que succeeix amb l’epidídim, el conducte deferent pot emmagatzemar espermatozoides durant mesos.
Vesícules seminals
Les vesícules seminals són dos llargs tubs d’uns 15 cm de longitud que estan enrotllats i formen unes estructures ovalades a la base de la bufeta, per davant del recte.
Produeixen una secreció espessa que conté fructosa, prostaglandines i diverses proteïnes, que es mescla amb l’esperma a mesura que passa al llarg dels conductes ejaculadors. El conducte de cada vesícula seminal s’uneix amb el conducte deferent del seu costat per a formar el conducte ejaculador.
Conductes ejaculadors
Cadascun dels dos conductes ejaculadors és un tub prim, que mesura de 2 a 2,5 cm de longitud i es forma prop del coll de la bufeta per la unió del conducte de la vesícula seminal i el conducte deferent del seu costat. Tots dos conductes ejaculadors viatgen junts a mesura que passen a través de la pròstata i van a desembocar a la uretra prostàtica, on expulsen el semen immediatament abans que sigui expulsat a l’exterior des de la uretra.
Glàndules genitals auxiliars
pP@)
Pròstata
La pròstata és d’una mesura similar a la d’una pilota de golf. Se situa a la pelvis, per sota de la bufeta urinària. Creix lentament des del naixement fins a la pubertat, després s’expandeix fins als 30 anys i roman estable fins als 45 anys. A partir d’aquesta edat, pot fer-se més grossa i ocasionar molèsties. El líquid prostàtic és lletós, lleument àcid i amb substàncies bactericides que contribueixen a disminuir el creixement de bacteris en el semen i ajuden a superar l’ambient hostil a l’interior de l’aparell reproductor femení.
Glàndulas bulbouretrals
Les glàndules bulbouretrals són dues i tenen la mesura d’un pèsol. També reben el nom de glàndules de Cowper. Es troben sota de la pròstata. Durant l’excitació sexual secreten un líquid que protegeix als espermatozoides.
Uretra masculina
P@)
La uretra masculina és un tub muscular que transporta l’orina i el semen fins a l’orifici extern de la uretra o meat uretral, localitzat en l’extrem del gland. (vies extrarenals)
Veure imatge: Sistema reproductor masculí
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
