Ossos pP@)
Els ossos que componen l’extremitat inferior són:
- els ossos de la cintura pelviana, al maluc
- el fèmur, a la cuixa
- la ròtula, al genoll i la tíbia i el peroné, a la cama
- el tars, el metatars i les falanges, al peu
1. Ossos de la cintura pelviana
La cintura pelviana, o pelvis òssia, està formada pels dos ossos ilíacs o coxals: el sacre i el còccix.
L’os ilíac o coxal és un os ample de forma irregular que consta de tres parts: l’ili (a la part superior), l’isqui (a la part inferior) i el pubis (al davant). La base superior de cada ili s’anomena cresta ilíaca. És subcutània i palpable, i és un dels ossos on es pot fer una punció medul·lar. També serveix d’orientació per fer una punció lumbar per extreure i analitzar una mostra de líquid cefaloraquidi.
Pelvis major i pelvis menor
La pelvis està dividida en dues parts, pelvis major i pelvis menor, per un pla imaginari que està limitat per les línies iliopectínies (que limiten l'estret superior de la pelvis) i el promontori del sacre. La pelvis major està situada per sobre la línia iliopectínia i constitueix la part inferior de la cavitat abdominal. La pelvis menor està situada per sota la línia iliopectínia i constitueix el canal ossi del part, en les dones.
2. Os de la cuixa
L’os de la cuixa és el fèmur. És un os llarg típic. L’extrem superior té tres eminències òssies: el cap del fèmur, que s’articula amb l’os ilíac, el trocànter major i el trocànter menor. Entre el cap i els trocànters hi ha el coll. L’extrem inferior presenta dues eminències òssies: el còndil medial i el còndil lateral.
Veure imatge: Extremitat inferior
3. Ossos de la cama
Ròtula: és el més gran dels ossos sesamoides, que són ossos petits que trobem als tendons per incrementar la funció de palanca dels músculs. La ròtula està inclosa al tendó rotular del múscul quàdriceps.
Tíbia: és l’os intern de la cama i és un os llarg. L’extrem superior és voluminós i té dues eminències òssies per articular-se amb els còndils femorals. L’extrem inferior forma el mal·lèol intern o prominència interna del turmell.
Peroné: és l’os extern de la cama. Pràcticament no suporta pes i s’hi insereixen uns quants músculs. L’extrem superior és el cap del peroné i s’articula amb la tíbia lateral. L’extrem inferior és pla i forma el mal·lèol extern o prominència externa del turmell.
4. Ossos del peu
El peu és una plataforma arquejada que suporta el pes corporal i amorteix els cops bruscos. Els ossos del peu són:
- el tars i el metatars, a la plataforma del peu
- les falanges, als dits del peu
Els ossos del tars són: l’astràgal, el calcani, l’escafoide, el cuboide i els tres cuneïformes.
Articulacions pP@)
1. Articulació de la cintura pelviana, 2. Articulació del maluc, 3. Articulació del genoll, 4. Articulacions dels ossos de la cama, 5. Articulació del turmell, 6. Articulació del peu, 7. Arcs del peu.
1. Articulacions de la cintura pelviana
Els ossos ilíacs s’articulen per davant entre si, a la símfisi del pubis, que és una articulació cartilaginosa. El sacre s’articula amb tots dos ossos ilíacs per les articulacions sacroilíaques (articulacions sinovials) i amb el còccix per l’articulació sacrococcigeal (articulació cartilaginosa contenint un disc fibrocartilaginós entre ambdós ossos).
L’articulació del maluc és l’articulació coxofemoral que és una articulació sinovial, de tipus esfèric. Pot fer moviments molt amplis, entre el cap del fèmur i l’os ilíac. Està reforçada per diversos lligaments.
L’articulació del genoll és una articulació sinovial entre l’extrem inferior del fèmur, la ròtula i l’extrem superior de la tíbia. Les superfícies articulars dels ossos estan en contacte entre si i recobertes de cartílag, envoltades per una càpsula fibrosa i diversos lligaments.
En aquesta articulació hi ha dos meniscs, uns quants lligaments i moltes bosses sinovials.
4. Articulacions dels ossos de la cama
Les articulacions dels ossos de la cama són les següents:
- articulació tibioperoneal superior, entre la tuberositat lateral (externa) de la tíbia i el cap del peroné
- articulació tibioperoneal intermèdia, a través de la membrana interòssia, que és una membrana fibrosa que uneix tots dos ossos
- articulació tibioperoneal inferior, articulació entre l’extrem inferior del peroné i l’extrem inferior de la tíbia; forma una unió molt forta entre tots dos ossos.
El moviment de totes aquestes articulacions és mínim.
Veure imatge: Extremitat inferior
L’articulació del turmell és la articulació tibiotarsiana o tibioperoneoastragalina, entre la cara inferior de la tíbia, les cares articulars dels mal·lèols i l’astràgal. Està reforçada per diversos lligaments.
Al peu hi ha moltes articulacions que relacionen entre ells els ossos del tars, el metatars i les falanges, i permeten moviments diversos a l’hora de caminar.
Els arcs del peu permeten la distribució del pes corporal sobre un àrea més àmplia i eviten la compressió dels vasos i nervis de la planta del peu. Es distingeixen tres arcs: l’arc longitudinal medial, el lateral i el transvers.
MúsculspP@)
1. Músculs que actuen sobre l'articulació del maluc, 2. Músculs que actuen sobre l'articulació del genoll, 3. Músculs que actuen sobre l’articulació del turmell, 4. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits del peu, 5. Músculs curts del peu.
1. Músculs que actuen sobre l’articulació del maluc
- Músculs que produeixen flexió o anteversió: porten el fèmur cap endavant. En destaca el sartori, el múscul més llarg del cos humà.
- Músculs que produeixen extensió o retroversió: porten el fèmur cap enrere. Per exemple, el múscul gluti major, que és el múscul més gran del cos.
- Músculs que produeixen abducció: allunyen el fèmur del cos. En destaquen els músculs glutis mitjà i major.
- Músculs que produeixen adducció: apropen el fèmur al cos. Són els músculs adductors.
- Músculs que produeixen rotació medial: roten el fèmur cap endins. Com ara els músculs glutis mitjà i menor.
- Músculs que produeixen rotació lateral: roten el fèmur cap enfora. Per exemple, els músculs adductors i el gluti major.
2. Músculs que actuen sobre l’articulació del genoll
- Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, el múscul bíceps femoral o crural.
- Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. Per exemple, el múscul quàdriceps femoral.
3. Músculs que actuen sobre l’articulació del turmell
- Músculs que produeixen flexió (flexió dorsal), és a dir, disminució de l’angle entre les dues parts de l’articulació. És el cas del múscul tibial anterior.
- Músculs que produeixen extensió (flexió plantar), és a dir, augment de l’angle entre les dues parts de l’articulació. Cal destacar-ne els músculs peroneals.
4. Músculs que actuen sobre les articulacions dels dits del peu
- Músculs que produeixen flexió: disminueixen l’angle entre les dues parts de l’articulació. És el cas dels músculs flexors.
- Músculs que produeixen extensió: augmenten l’angle entre les dues parts de l’articulació. És la funció dels músculs extensors.
Són músculs petits, similars als de la mà. Ajuden a mantenir els arcs del peu i mouen els dits, tot i que, en realitat, tenen poca amplitud de moviments.
Veure imatge: Músculs anteriors
Veure imatge: Músculs posteriors
ArtèriesP@)
La irrigació arterial de l’extremitat inferior prové de les artèries ilíaques primitives, que s’originen a partir de la bifurcació de l’artèria aorta a l’altura de la quarta vèrtebra lumbar. Les més importants són:
- artèria ilíaca interna o hipogàstrica
- artèria ilíaca externa
- artèria femoral
- artèria poplítia
- artèria tibial anterior
- artèria tibial posterior
Veure imatge: Artèries
Venes P@)
- Venes superficials: s’anomenen així perquè es poden veure a través de la pell.
Les venes superficials que provenen de l’arc venós dorsal dels peus donen lloc a les venes safenes, que són dues, la vena safena interna o major i la vena safena externa o menor.
- Venes profundes: acompanyen les artèries i solen ser dobles o múltiples.
Les venes profundes provenen de la planta dels peus i es formen a mesura que ascendeixen. Les venes tibial anterior i tibial posterior s’uneixen i formen la vena poplítia. La vena poplítia continua com a vena femoral, que acaba quan entra a la cavitat pelviana, i es transforma en la vena ilíaca externa. Les venes ilíaques interna i externa de cada costat s’uneixen i formen la vena ilíaca comuna o vena ilíaca primitiva. Les venes ilíaques primitives de cada costat s’uneixen i formen la vena cava inferior, que desemboca a l’aurícula dreta del cor.
Veure imatge: Venes
NervisP@)
La innervació de l’extremitat inferior prové dels plexes lumbars, que contenen el nervi femoral o crural, i del plexe sacre, que té, com a nervi més important, el nervi ciàtic major.
L’administració incorrecta d’una injecció intramuscular a la natja pot lesionar el nervi ciàtic major. Si la quantitat que s’ha d’injectar és igual o inferior a 2 ml, s’utilitza el múscul deltoide per a la injecció. Si la quantitat que s’ha d’injectar és de 2-3 ml, s’utilitza la regió glútia. Per evitar lesions, cal tenir en compte que la natja està dividida en quatre quadrants i que cal administrar la injecció intramuscular al quadrant superior extern. Per administrar una injecció intramuscular, també es pot utilitzar amb total seguretat el múscul vast lateral (extern) del múscul quàdriceps femoral.
FossesP@)
1. Triangle de Scarpa o femoral o inguinal
Quan una persona està dreta amb la cuixa flexionada, amb abducció (separada del cos) i rotada lateralment (cap enfora), s’observa una depressió en el terç superior i anterior de la cuixa. És el triangle de Scarpa.
2. Rombe popliti
És una fossa en forma de rombe que es troba a la superfície posterior de l’articulació del genoll i que és visible amb el genoll flexionat.
Comentaris
Llistat
Las imágenes las podrás visualizar si pulsas en los enlaces a ver imagen . Si tu navegador tiene un bloqueador de pop up, no podrás visualizarlo. Modificaremos el contenido para que pueda ser visible. Gracias.
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.