Descripció
pP@)
El pàncrees està format per dos tipus de cèl·lules amb funcions diferents: les cèl·lules que produeixen les secrecions exocrines, que són secretades al duodè i intervenen en la digestió (constitueixen l'anomenat pàncrees exocrí) i les cèl·lules que produeixen les secrecions endocrines i que constitueixen uns illots cel·lulars o illots de Langerhans (constitueixen l’anomenat pàncrees endocrí).
En aquests illots hi ha tres tipus de cèl·lules: les cèl·lules alfa, que secreten glucagó; les cèl·lules beta, que secreten insulina, i les cèl·lules delta, que secreten somatostatina. Les estretes relacions entre els diferents tipus de cèl·lules dels illots permeten la regulació directa de la secreció d’algunes de les hormones per les altres. D’aquesta manera, la insulina inhibeix la secreció de glucagó i la somatostatina inhibeix la secreció d’insulina i de glucagó.
Insulina
P@)
Efectes metabòlics
Les cèl·lules beta dels illots de Langerhans contenen grànuls farcits d’insulina i n’expulsen el contingut a la sang. La insulina s'aboca a la sang de la vena porta, de manera que la sang que arriba al fetge per aquesta via la transporta en una concentració elevada. És, per tant, al fetge on exerceix la principal influència en el metabolisme dels hidrats de carboni, tot i que també en el múscul i el teixit adipós.
Secreció. Regulació
El principal element regulador en la secreció d’insulina són els nivells de glucosa en el plasma (glucèmia). La glucosa actua directament sobre les cèl·lules beta dels illots pancreàtics i estimula la secreció d’insulina. Durant el dejuni, quan la glucosa en el plasma és relativament baixa, la insulina a penes es pot detectar a la sang. Després d’un àpat normal, la secreció d’insulina augmenta a mesura que augmenta la glucosa en el plasma, i assoleix uns nivells màxims entre 30 i 60 minuts després d’haver començat l’àpat; arriba a augmentar entre 3 i 10 vegades el seu nivell basal.
Veure imatge: Relació entre la insulina i la glucosa
Glucagó
pP@)
Efectes Metabòlics
El glucagó és sintetitzat i alliberat per les cèl·lules alfa dels illots de Langerhans del pàncrees i, al contrari que la insulina, eleva el nivell de glucosa a la sang. És a dir, és una hormona hiperglucemiant. Igual que la insulina, el seu període de vida mitjana en el plasma és d’uns sis minuts. El seu principal teixit diana és el fetge.
Secreció. Regulació
El principal estímul per alliberar glucagó són els nivells baixos de glucosa en el plasma o hipoglucèmia. De manera que la insulina i el glucagó actuen en un sentit contrari.
Glucèmia. Regulació i importància d’una regulació exacta
pP@)
La funció principal del pàncrees endocrí és regular la glucèmia o els nivells de glucosa en el plasma. En una persona normal la glucèmia està controlada dins de límits molt estrets, entre 70 i 140 mg/100 ml de sang (4-8 mmol per litre). La insulina és l’única hormona capaç de disminuir els nivells de glucosa en el plasma i el glucagó és l‘hormona hiperglucemiant més important. Els sistemes de regulació de la glucèmia actuen ràpidament després d’un àpat i tornen el seu valor a xifres normals, generalment dues hores després de l’última absorció de carbohidrats.
El fetge funciona com un important sistema amortidor de la glucèmia. És a dir, el fetge retira la glucosa de la sang quan és present en excés després d’un àpat, i quan és necessària la torna a la sang entre àpats.
És vital per a l’organisme conservar constant el nivell de glucèmia, ja que la glucosa és l’únic nutrient que pot ser utilitzat per certs teixits, com el sistema nerviós central, la retina i l’epiteli germinal, en quantitats suficients per proporcionar-los l’energia que necessiten.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
En la página: https://www.infermeravirtual.com/esp/actividades_de_la_vida_diaria/la_persona/dimension_biologica encontrarás una cuadrícula con archivos pdf a la derecha, en ellos está escrito “texto completo”. Te recomiendo mirar el archivo referente al sistema endocrino. Si no lo encuentras, aquí está el enlace directo:
https://www.infermeravirtual.com/files/media/file/101/Sistema%20endocrino.pdf?1358606051
Del páncreas endocrino se explica con detalle, pero de manera muy didáctica, de la página 9 a la 13. La glándula tiroides se trata de la página 25 a la 30.
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
