El joc de l’infant en funció de l’edat
Els nens menors d’un any juguen i aprenen explorant-ho tot, i no només utilitzen les mans i els ulls sinó també la boca. Per això, no necessiten gaires joguines i les utilitzades no poden tenir vores punxegudes o afilades; han d’estar fabricades amb materials no tòxics i han de ser fàcils de netejar o rentar.
Quan el nen juga, es comunica amb ell mateix i amb els altres; fa moure les idees que ocupen la seva ment, elabora fantasies, exterioritza la seva realitat interna, la representa, i això li permet canalitzar la seva angoixa. També li permet assajar les normes i els codis socialment acceptats de convivència de l'entorn familiar i social que li han transmès els seus pares; l'ajuda a comprendre com és el món que l'envolta i a integrar-s'hi. Jugant desenvolupen les habilitats físiques, la intel·ligència, la capacitat emocional, la creativitat, la imaginació i les habilitats socials, al mateix temps que gaudeixen i s'entretenen.
La progressió de la socialització fa que el nen passi d'una interacció mínima (el nen juga amb el seu propi cos i observa el que passa al seu voltant amb un interès momentani) a un joc aïllat o en paral·lel als 12-24 mesos (observa els altres nens però no juga amb ells), i a jocs de cooperació als 3-4 anys (juga amb altres nens, són tots iguals sense intents de control), fins i tot participa en jocs organitzats amb un propòsit determinat, regles i assignació de tasques o papers durant l'edat escolar, fet que li produeix un sentit de pertinença al grup d'iguals. Aquesta és l'edat de la curiositat sense límits, del "per què?". Creuen que tot és real i que ha estat creat per persones (artificialisme).
El joc permet al nen experimentar amb el seu aprenentatge: pot solucionar problemes (per exemple, un trencaclosques), practicar diversos rols d'adult, assumir papers diferents (p.e: agressor en lloc de víctima quan colpeja una nina), pot "tenir" poders (p.e: superherois) i tenir coses que li són negades a la vida real (p.e: amic imaginari).
Entre els 5-7 anys la seva imaginació continua desenvolupant-se de manera que no només crea objectes, sinó també històries amb un fil argumental cada vegada més elaborat. És l'edat del "jo era... ", procediment pel qual es distribueixen els papers i fan un primer plantejament de la història que representaran i que, per ells, és molt real. Per exemple, " jo era la mare i tu eres el pare que venies de treballar", etc.
A partir dels 7 anys el nen va sortint a poc a poc del seu món màgic: ja discrimina el que és realitat i ficció, i s'interessa per altres activitats. A partir de llavors comença a estar preparat per a jocs estructurats, amb regles prèviament establertes, que continuen completant el seu desenvolupament. Són jocs més actius, competitius i gratificants, amb els quals aprèn a respectar les regles del joc col·lectiu i a compatibilitzar els seus interessos amb els del grup.
Als 10-12 anys el nen ja és capaç de tractar més informació. Maduren les estructures cognitives (atenció, percepció, memòria i intel·ligència). Es desenvolupa el pensament abstracte (capacitat crítica i afany per explicar-ho tot). Reflexiona, planteja problemes i sospesa els pros i els contres abans de prendre una decisió.
A nivell afectiu, va independitzant-se de la família, centrant-se en els que són com ell (per ell cada vegada és més important l'opinió dels seus companys). Comença a voler ser tractat com un adult i perd espontaneïtat. S'inicia el distanciament entre els dos sexes i es reforcen els comportaments relacionats amb ell (s'identifiquen amb el paper que la societat assigna a homes i dones, i interioritzen les normes de conducta corresponents).
En referència als jocs electrònics, constitueixen oportunitats per adquirir habilitats que els seran útils més endavant, ja que la informàtica i el món virtual ocupen grans àrees en gairebé totes les professions actualment. Ofereixen tota mena de possibilitats positives: jocs de memòria, d’atenció, de percepció, llenguatge, etc. No hi ha cap inconvenient a disposar d’aquest tipus de joguines sempre que es limiti el temps d'ús i s’acompanyi en la manera d’utilització.
Si vols més informació, consulta la teva infermera.
Guardant valoració... 
Comentaris