Infermera virtual.com

La falsa creença que el tabac que t'emboliques tu mateix és menys nociu que els cigarrets normals ha fet que el seu consum es dispari. De fet, la picadura de tabac té els mateixos components tòxics i químics que el tabac que es compra ja amb les cigarretes fetes.

Tot i que pot semblar que es fuma menys, el consum de nicotina acaba enganxant de la mateixa manera i fa el mateix mal. La picadura de tabac sense filtre o amb el filtre mal col·locat pot resultar molt perjudicial. A més, un dels pitjors components del tabac és el paper, que s'usa i es fuma en els dos casos.

A l'article del mes fem una dissecció dels components químics que conformen una cigarreta.

La cigarreta és tabac sec picat recobert per una fulla de tabac o per un paper en forma de cilindre. La cigarreta es pot presentar amb filtre o sense (anomenat també paper hidrofugat).

El fum del tabac de la cigarreta manufacturada conté més de 4.500 components químics. La meitat d'aquests components provenen de les fulles del tabac i l'altra meitat es creen per reaccions químiques quan cremen el paper i les coles. Els components més importants són els següents: 

• Monòxid de carboni (CO).El CO té una alta afinitat amb l'hemoglobina de la sang i, per aquest motiu, desplaça les molècules d'oxigen, que normalment transporten l'hemoglobina, i provoca hipòxia cel·lular, és a dir, una disminució de l'oxigen que arriba a totes les cèl·lules de l'organisme, la qual fa que els teixits dels fumadors estiguin menys oxigenats i fa que tinguin més problemes vasculars a llarg termini. 
• Nicotina. És la responsable de l'addicció al tabac; té efectes sobre el sistema nerviós, el sistema vascular i el cor, entre d'altres i provoca vasoconstricció, que augmenta la tensió arterial i la freqüència cardíaca. La nicotina és una droga psicoactiva que provoca dependència. S'absorbeix per les mucoses de la boca i el nas, per la pell i pels epitelis pulmonars, i ho fa molt ràpidament: en deu segons arriba als receptors cerebrals. Té una mitjana de vida (o de temps que triga a reduir-se'n la concentració a la sang a la meitat) de 60 a 120 minuts i es pot acumular a l'organisme durant 6-8 hores. La manca de concentració de nicotina al cervell en una persona fumadora produeix la síndrome d'abstinència. 
• Quitrà. El quitrà és la substància marró enganxosa que, de la mateixa manera que pot tacar els dits i les dents dels fumadors, també taca el teixit del pulmó. És el responsable, juntament amb altres substàncies irritants, dels càncers i de les afectacions pulmonars (principalment, pot provocar bronquitis crònica i emfisema). 
• Nitrosamina. És una substància específica del tabac, que no s’ha aïllat en altres plantes, i és la responsable de molts càncers, principalment de pulmó. Afecta tant el fumador actiu com el fumador passiu (persona que respira de forma involuntària el fum ambiental del tabac d'una altra persona que fuma). 
  
  

El fum ambiental de tabac és una barreja formada per dos tipus de corrents: 

• El corrent primari és el format pel fum inhalat i exhalat posteriorment pel fumador. 
• El corrent secundari es produeix per la combustió del paper de la cigarreta i del tabac. Amb aquest corrent es mobilitza el 75% del fum que es genera durant el consum d'una cigarreta, i que conté substàncies amb un nivell alt de toxicitat.

Aquest fum ambiental és el que inhala la persona que no fuma, però que està en contacte amb el fum ambiental del tabac, anomenada persona fumadora passiva o persona fumadora involuntària.

El fum ambiental del tabac (FAT) produeix malalties greus a les persones no fumadores que involuntàriament respiren aquest aire. S'ha estimat que no hi ha un nivell mínim segur de FAT i que cap sistema de ventilació l'elimina. L'única mesura eficaç per no perjudicar els no fumadors és no fumar en espais tancats que es puguin compartir amb no fumadors. El risc de càncer de pulmó és significativament superior (24%) en dones no fumadores que conviuen amb un o més fumadors, comparat amb les dones que no hi conviuen. També s'ha demostrat que els fills de pares fumadors tenen més problemes respiratoris (sobretot asma i bronquitis) i infeccions de l'orella mitjana o síndrome de la mort sobtada del lactant, que els fills dels no fumadors. D'altra banda, la influència familiar és un altre factor que predisposa als infants a iniciar-se en el consum de tabac; així, els infants amb pares o germans grans fumadors tenen més probabilitats de fumar. Per això, cal respectar els espais lliures de fum i proveir els no fumadors d'un ambient de treball, d'oci o social sense tabac.