El meu fill/a te càncer. Què faig?
Malgrat això, has de saber que gràcies als avenços en el diagnòstic i en els tractaments en el càncer infantil en les últimes dècades ha augmentat la supervivència d'aquests infants, que ha passat del 15-20 % al 70-80 %.
Tanmateix, viure el dia a dia un cop hi ha hagut el diagnòstic de càncer a un fill o filla pot portar moments de gran confusió. L'equip professional de salut és, sobretot en els primers moments, la font principal de suport i ajuda per a la família. Quan els pares rebeu la notícia de la malaltia és normal que experimenteu sensacions diferents, com sentir que no pot ser veritat el que està passant, ràbia, culpabilitat, dolor o por.
Per al teu fill o filla també és un moment difícil, no només per la duresa dels tractaments, sinó també pel desconeixement de què està passant al seu voltant, la preocupació que veu en vosaltres i la separació del seu dia a dia, amics i companys de l'escola, entre altres coses. Tots aquests canvis influeixen en el seu estat d'ànim.
Al principi és habitual plantejar-se si cal informar a l'infant i de quina manera fer-ho. La resposta depèn de molts factors, però és important que l'infant rebi sempre una resposta senzilla i comprensible als seus interrogants, que li transmeti seguretat i que li aporti coneixements.
Tant infants com els adolescents necessiten entendre què passa i estar-hi involucrats d’acord amb la seva edat i maduresa i les seves habilitats per afrontar la situació. Els nens petits (fins a 8 anys) no necessiten gaire informació detallada, mentre que els nens més grans (entre 8 i 12 anys) i els adolescents en necessiten saber més. És important donar la informació amb paraules que ells puguin entendre. Assegura't que ha entès el que se li ha explicat. Després dona-li temps perquè comprengui la informació i pugui fer preguntes.
En les primeres fases de la malaltia a causa de l'ingrés i els tractaments l'infant no pot dur una vida normal. Mantenir un contacte proper amb els amics, els companys i els professors durant l'estada hospitalària ajuda a l'infant a recuperar la seva vida social.
Si teniu altres fills, cal que considereu que ells també es veuen afectats per aquesta gran tensió i tristesa. No només per la malaltia del seu germà o germana, sinó també per la ruptura temporal de la vida familiar, per possibles sentiments de culpa o gelosia.
De mica en mica, com més avança el coneixement sobre la malaltia i els tractaments, i a poc a poc us aneu adaptant a l'entorn hospitalari, la vida familiar s'anirà normalitzant i aprendreu a conviure amb les visites a l'hospital, les feines del dia a dia i les estones d'esbarjo.
Tens disponible més informació sobre el càncer infantil. Existeixen entitats que faciliten suport a les famílies i a l'entorn i que us poden ajudar si ho necessiteu com l'AFANOC.
Font imatge: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres
Guardant valoració... 
Comentaris