Infermera virtual.com

Eminència blanca, allargada i semicircular que, amb una forma similar a la del cavall marí, ocupa la part externa del diverticle esfenoïdal de cadascun dels ventricles laterals del cervell. Se'n deriva una porció anterior, unciforme, més grossa, coneguda per peu de l'hipocamp. És íntimament connectat amb la circumvolució dentada, i constitueix un element molt important del sistema límbic. És anomenat també hipocamp major i banya d'Amon.

Disminució de la concentració intracel·lular de glucosa i de la quantitat normal de glucosa en sang.

Agent que tendeix a reduir la concentració de glucosa a la sang.

Hipotensió que es produeix per un descens brusc de la pressió arterial en passar del decúbit a l'ortostatisme o després d'una llarga estona d'estar dempeus immòbil en posició fixa.

Disminució de la temperatura del cos (de tot o d'una part) per sota de la normal. 

Hipotèrmia accidental: Hipotèrmia que no és intencionada, deguda a l'exposició al fred ambiental (com la dels infants petits sotmesos al fred hivernal, o la de l'embriac que dorm a l'aire lliure a l'hivern) o la que apareix a vegades en el curs d'intervencions quirúrgiques, sobretot en nadons, infants i vells.

Disminució en el subministrament d’oxigen als teixits.

Organisme sobre el qual o a costa del qual viu un paràsit.

Augment de la bilirubina circulant, que provoca l’aparició d’un color groguenc a la pell i a les mucoses.

És una malaltia cerebrovascular que afecta els vasos sanguinis que subministren sang al cervell. També se’l coneix com a Accident Cervell Vascular (AVC), embòlia o trombosi. Ocorre quan un vas sanguini que porta sang al cervell es trenca o es tapa per un coàgul, s’interromp l’aportació de sang a aquesta zona del cervell i provoca la lesió de les cèl·lules nervioses per la falta d’oxigen.

Estat de certs organismes caracteritzat per la capacitat de reaccionar sense manifestacions morboses a la presència d’un antigen. Es la capacitat normal de respondre davant d’un agent infecciós o els seus antígens.

Proteïna sintetitzada pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques, responsable de la immunitat humoral.

Nombre de casos nous d’una malaltia apareguts en un determinat període de temps en una població determinada.

Nivell òptim de desenvolupament del potencial de la persona per a satisfer les necessitats bàsiques.

El pes en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres (kg/m2). És una indicació simple de la relació entre el pes i la talla que s’utilitza freqüentment per identificar l’excés de pes i l’obesitat en els adults.

Consum d’energia del nostre cos durant el dia per mantenir les seves funcions vitals bàsiques i mantenir-nos en les condicions en què estem, sense augmentar o disminuir el pes corporal.

Judici pel qual hom determina el tractament més convenient per al malalt.

Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència. 

Nota: La infància acaba aproximadament als 14 anys en el cas del noi i als 12 en el cas de la noia, i sol dividir-se en primera i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.

És el quadre clínic produït per la mort d’una porció del múscul cardíac, que ocorre quan s’obstrueix completament una artèria coronària, la qual cosa comporta la supressió de l’aportació sanguínia al múscul. Si el múscul cardíac està mancat d’oxigen massa temps, el teixit d’aquesta zona mor i no es regenera.

Infecció provocada per un organisme que, en general, no causa malaltia. Les infeccions oportunistes es presenten en persones amb un sistema immunitari debilitat.

Persona que ha rebut una formació reglada amb la finalitat d'adquirir les competències de pràctica professional, ètica i jurídica, de prestació i gestió de les cures i de desenvolupament professional i que té la capacitat legítima per a proporcionar cures infermeres a una persona, una família o una comunitat.