Infermera virtual.com

1. Etapa prèvia a l’embaràs

Abans de l’embaràs és important valorar a través d’una analítica sanguínia els valors de certes vitamines i minerals en la dona, especialment el ferro. Si en aquest moment hi ha alguna carència, es poden potenciar certs aliments de la dieta per poder començar l’embaràs amb el millor estat possible. En especial cal considerar: 

1. Les reserves de ferro corporal, per tal de començar amb uns dipòsits de ferro correctes, ja que durant l’embaràs hi ha una demanda important d’aquest mineral i és relativament freqüent trobar carències de ferro.
   
   Els aliments rics en ferro són el marisc (cloïsses, escopinyes, musclos), el peix, la carn, els ous, els llegums i la verdura de fulla verda (bledes, espinacs, etc.).
   
   
2. L’àcid fòlic o vitamina B₉ és una vitamina molt important l’aportació de la qual sovint és insuficient en l’alimentació actual (ja que sovint es prenen poques verdures i fruita seca) i és imprescindible des dels primers dies de l’embaràs per evitar les malformacions del sistema nerviós del fetus, especialment l’espina bífida. Quan una dona es queda embarassada generalment se li dóna un suplement d’aquesta vitamina, però sovint quan el pren ja s’ha començat a formar el sistema nerviós del fetus, per això és recomanable ja abans de l’embaràs fer una alimentació rica en aquesta vitamina.
   
   Una ingesta baixa d'àcid fòlic està relacionada amb:
• Major risc de nadons de pes baix en néixer
• Trencament de membranes placentàries
• Avortament espontani
• Malformacions del tub neural
  
  Els aliments rics en àcid fòlic són les bledes, els espinacs, l’escarola, la col, les ametlles, les avellanes, els brots de soia, els cereals enriquits, etc. 
3. La vitamina A és una vitamina antioxidant i antiinfecciosa i és molt important per mantenir la pell i les mucoses en bon estat, fonamental per a la bona nidació de l’òvul fecundat.
   
   Els aliments rics en vitamina A o retinol són la llet sencera, el iogurt, el formatge, la tonyina, les sardines, les anxoves, els ous, etc.
   
   Els aliments rics en carotens o provitamina A (que a l’intestí es transforma en vitamina A) són la pastanaga, l’albercoc, el préssec, les figues, la mandarina, el mango, la papaia, l’endívia, l’escarola, els espinacs, el julivert, etc.

L’embaràs és el començament d’una nova vida i és un bon moment per plantejar l’alimentació com una assegurança de salut.

Durant aquest primer trimestre hi ha un seguit de canvis hormonals que modifiquen l’organisme matern per assegurar una nutrició adequada de la mare i el creixement i el desenvolupament del fetus.

D’entre aquests canvis cal destacar: 

1. Digestions més lentes i una disminució del peristaltisme (o moviment intestinal) per tal de millorar l’absorció dels diferents nutrients. 
2. Augment de la grandària de l’úter i la placenta per al creixement correcte del fetus. 
3. Tendència a acumular reserves en forma de greix, ja que el fetus encara és molt petit i no té grans necessitats d’energia. En aquest període cal controlar el pes per no augmentar més d’1 o 2 kg. Un fetus de sis setmanes fa tan sols 1,5 cm, a les onze setmanes, 5 cm, i a les setze setmanes, 16 cm. La major part del pes que es guanya en aquest període és bàsicament en forma de greix. Al llarg de l’embaràs es recomana augmentar entre 9 i 12 kg de pes.

Quan la dona comença l’embaràs amb un pes baix es pot arribar a augmentar entre 12 i 15 kg, però si es comença amb un sobrepès només es pot augmentar fins a 7 o 8 kg.

Si la dona embarassada té sobrepès i augmenta menys de 7 kg, vol dir que s’ha aprimat durant l’embaràs, i això no és gens convenient ja que pot arribar a comportar problemes per al fetus, a causa de la cetosi i el catabolisme proteic. Quan un persona fa una dieta baixa en calories, una part de l’energia que necessita l’obté del teixit gras, i això genera cossos cetònics que cal eliminar, i una altra part l’obté de la massa muscular, cosa que redueix la seva musculatura. Per això durant aquest primer trimestre de gestació no s’aconsella dur a terme una dieta de menys de 1.800 kcal que aporti menys de 150 g d’hidrats de carboni al dia, ja que durant l’embaràs hi ha una demanda més gran de glucosa per part del fetus. Per exemple, si la dona fa una dieta de 2.000 kcal, ha d’augmentar-la en aquest primer trimestre a 2.100 kcal, en el segon trimestre a 2.300 i en el tercer trimestre a 2.400-2.500 Kcal.

 Proteïnes: fer un petit augment de proteïnes de 10 a 20 g sobre la dieta normal. Si es considera que l’aportació proteica correcte és d’1g/kg/dia, una dona de 60 kg ha de menjar 60 g de proteïna al dia, i si està embarassada ha d’augmentar-la fins arribar als 70 o 80 g. Prenent un got més de llet al dia, una mica més de peix o un grapat de fruita seca (ametlles, nous, etc.), s’arriba perfectament a cobrir aquest petit increment.  

 Greixos: al principi es pot disminuir una mica el greix, sobretot el saturat (carn, formatges grassos) i assegurar una dosi suficient d’àcids grassos essencials omega-3 i omega-6, fonamentals per al bon desenvolupament del sistema nerviós del fetus, que es poden cobrir menjant peix blau (sardines, anxoves, verat, seitons), oli d’oliva i fruita seca (ametlles, nous, pinyons). 

 Hidrats de carboni: l’aportació en hidrats de carboni ha de ser equilibrada i evitar l’abús de sucres d’absorció ràpida, sobretot de refinats (refrescos, brioixeria, caramels, xocolata, etc.), que suposen una aportació calòrica excessiva sense cap valor afegit. És recomanable fer una dieta fraccionada (quatre o cinc àpats al dia) i potenciar els aliments que contenen carbohidrats d’absorció lenta a cada àpat, com ara cereals, llegums i tubercles, per assegurar uns nivells de glucosa a la sang correctes al llarg del dia. 

 Àcid fòlic: aquesta vitamina és indispensable per a la formació del gran volum de cèl·lules que es produeix durant l’embaràs, però en aquest primer trimestre és especialment important per assegurar un bon desenvolupament del sistema nerviós fetal. Durant l’embaràs la dosi necessària és de 400 µg al dia. Els aliments rics en àcid fòlic són les bledes, els espinacs, l’escarola, la col, les ametlles, les avellanes, els brots de soia, els cereals enriquits i el llevat de cervesa, que es poden afegir als sucs de fruita, a les cremes de verdures o a les amanides.  

 Vitamina A o retinol: té un paper fonamental en el manteniment i la integritat de la pell i les mucoses. En aquest primer període l’òvul ja ha estat fecundat i nidarà en la mucosa de l’úter per créixer i desenvolupar-se. Els aliments rics en vitamina A i carotens són la llet, el iogurt, el formatge, la tonyina, les sardines, les anxoves, els ous, la pastanaga, l’albercoc, el préssec, les figues, la mandarina, el mango, la papaia, l’endívia, l’escarola, els espinacs, el julivert, etc.  

 Folats: aquesta vitamina és indispensable per a la formació del gran volum de cèl·lules que es produeix durant l’embaràs, però en aquest primer trimestre és especialment important per assegurar un bon desenvolupament del sistema nerviós fetal. Durant l’embaràs la dosi necessària és de 600 µg al dia. Els aliments rics en folats són les bledes, els espinacs, l’escarola, la col, les ametlles, les avellanes, els brots de soia, els cereals enriquits i el llevat de cervesa, que es poden afegir als sucs de fruita, a les cremes de verdures o a les amanides.  

 Ferro: aquest mineral participa en la formació dels glòbuls vermells i en el transport d’oxigen a través de la sang a tots els teixits de l’organisme. Durant la gestació, el flux sanguini augmenta i les necessitats de ferro s’incrementen de forma considerable per assegurar una bona oxigenació de la placenta i el fetus. Un dèficit de ferro provoca a la mare anèmia, cansament i resistència baixa a les infeccions. Sovint a través de l’alimentació es fa difícil arribar a cobrir la dosi necessària de 27 mg/dia. En aquests casos s’ha de recórrer a un suplement de ferro. Els aliments rics en ferro són el marisc (cloïsses, escopinyes, musclos), el peix, la carn i els ous. El ferro dels aliments d’origen vegetal, com el dels llegums, les verdures de fulla verda i la fruita seca, s’absorbeix millor amb presència de vitamina C (n’hi ha a la fruita i a les amanides). 

 Iode: el iode és fonamental per al desenvolupament correcte del cervell del fetus i d’això dependrà la seva capacitat intel·lectual la resta de la seva vida. El iode a més forma part de les hormones fabricades per la glàndula tiroide. El seu dèficit pot provocar goll congènit al nadó i ser la causa d’avortaments. Els trastorns per dèficit de iode es poden prevenir però no curar. La dosi necessària durant l’embaràs és de 220 µg/dia. Aquestes dosis es poden cobrir amb peix, marisc, sal iodada (sal marina enriquida amb iode) i algues. 

 La fibra: és un component fonamental de la nostra alimentació que ajuda a regular el trànsit intestinal. Es recomana el consum de 25 a 30 g de fibra al dia. Contenen fibra tots els aliments vegetals: llegums, verdures, hortalisses, fruita i fruita seca. 

En començar el segon trimestre és convenient anar augmentant progressivament l’aportació d’energia fins a 2.300 kcal i fins a 2.400-2.500 kcal al tercer trimestre.

El fetus passa de 300 g a les vint setmanes a 3-3,5 kg a les quaranta setmanes. Per això la necessitat d’energia i nutrients és tan elevada, per assegurar un bon creixement i desenvolupament del fetus, i és per aquest motiu que no s’han de fer dietes baixes en calories en aquest període.

En general cal: 

• Augmentar la dosi de proteïnes de 20 a 30 g més al dia. Una bona manera de fer-ho és menjar una mica més peix (150 g) i un got més de llet cada dia, o dos iogurts. 
• Assegurar que l’aportació de calci sigui de 1.200 a 1.500 mg al dia. Ara que és el moment de màxim creixement de la criatura, les necessitats de calci han de quedar cobertes a través de la dieta, si no la mare perd una part del calci dels seus ossos.
  
  Els aliments rics en calci son els làctics (llet, iogurts i formatge), les ametlles, els cítrics (taronja, mandarina), la verdura i el peix petit amb espina. Cal prendre diàriament quatre racions de làctics.
  
  

  1 ració de làctic
  1 got de llet
  2 iogurts
  40 g de formatge semisec
  80 g de formatges fresc
  1 got de beguda de soia enriquida en calci

• Augmentar la dosi de ferro a 30 mg al dia, per fer front al gran creixement del fetus i evitar una anèmia a la mare.
  
  Els aliments rics en ferro són el marisc (cloïsses, escopinyes, musclos), el peix, la carn i els ous. El ferro dels aliments d’origen vegetal, com el dels llegums, la verdura de fulla verda i la fruita seca, s’absorbeix millor amb presència de vitamina C (fruita i verdura crues). 
• Continuar mantenint una aportació correcte de iode i àcids grassos omega-3. Cal prendre peix blau (sardines, verat, anxoves, seitons, tonyina blanca, bonítol) tres o quatre cops per setmana, i així cobrir les demandes d’aquests nutrients tan importants per al bon desenvolupament del cervell del fetus. Durant la gestació es recomana una ingesta diària de 300 mg d’àcids grassos omega-3 en forma de DHA (àcid docosahexaenoic). Aquest nutrient és imprescindible per al desenvolupament del sistema nerviós del fetus. Per assegurar aquesta dosi diària sovint es necessari prendre un suplement, ja que el consum de peix, especialment de peix gras, és inferior al recomanable.
• La vitamina A, és fonamental per a una bona regeneració dels teixits, especialment de la pell i de les mucoses, que juntament amb una bona hidratació ajuda a prevenir les estries. La vitamina A i els carotens es troben a la llet, el iogurt, el formatge, la tonyina, les sardines, les anxoves, els ous, la pastanaga, l’albercoc, el préssec, les figues, la mandarina, el mango, la papaia, l’endívia, l’escarola, els espinacs, el julivert, etc. 
• Finalment, i no per això menys important, una bona aportació de fibra, que ajudarà l’embarassada a regular el trànsit intestinal i evitar problemes de restrenyiment, tan freqüents en l’etapa final de l’embaràs. Contenen fibra tots els aliments vegetals: llegums, verdures, hortalisses, fruita i fruita seca. Cal doncs prendre cada dia un bon plat d’amanida, verdura, dues o tres peces de fruita, i llegums tres o quatre cops per setmana. Aquesta aportació de fibra es pot reforçar també amb cereals integrals (pa, pasta, arròs o musli).

1.1  Les nàusees i els vòmits 

1.2  El mareig

2.1 L’acidesa d’estómac

 

 

 

Es produeix per les elevades demandes de ferro durant aquesta fase de l’embaràs.

Recomanacions dietètiques per disminuir i evitar l’anèmia ferropènica 

• Consumir aliments rics en ferro, com escopinyes, musclos, cloïsses (sempre cuits), carn de bou, cavall, vedella, peix, ou, llegum, fruita seca, bledes, etc. 
• Aportar la dosi necessària de vitamina B12, que només està present en aliments d’origen animal: carn, peix, ou i làctics. 
• Consumir habitualment aliments rics en àcid fòlic: espàrrecs, espinacs, bledes, pèsols, col, brots de soia, fruita seca, ou, carn, llevat de cervesa, etc. 
• Incloure en cada àpat aliments rics en vitamina C per millorar l’absorció de ferro d’origen vegetal, com les fruites (especialment els cítrics), els tomàquets, el pebrot, el julivert i en general totes les fruites, verdures i hortalisses que es consumeixen crues. 

 És el tipus de diabetis que es produeix pels canvis hormonals durant l’embaràs. Molt sovint n’hi ha prou amb la dieta per controlar molt bé els nivells de glucèmia a la sang.

Alimentació i diabetis / gestacional
Diabetis / tipus 

És un problema de salut que pot aparèixer de forma transitòria i que, encara que no és gaire freqüent, és molt important controlar-la per evitar problemes posteriors.

Recomanacions dietètiques para disminuir la pressió arterial 

• Disminuir el consum de sal. Afegir només petites quantitats de sal en la cocció d’aliments com la pasta, l’arròs o la patata perquè tenen un sabor molt suau; la resta dels aliments es poden cuinar sense sal. 
• Cuinar les verdures i les hortalisses al vapor perquè mantenen millor el sabor i hi ha menys pèrdua de minerals i vitamines. 
• Condimentar la carn i el peix amb herbes aromàtiques. 
• Evitar el consum d’aliments com els embotits, els formatges molt curats, les conserves, els aliments precuinats (croquetes, crestes, pizzes, barretes de peix arrebossades, etc.), salses envasades, aperitius (patates fregides, galetes salades, etc.). 
• Evitar beure agua mineral amb un elevat contingut en sodi (aigua amb gas). 
• Limitar el consum de cafeïna: cafè, begudes de cola, te, mate, etc. 
• Aportar les dosis necessàries de calci amb la dieta: làctics, cítrics, pastanagues, ametlles, etc. 
• Augmentar l’aportació de magnesi a través dels aliments (llegums, verdures de fulla verda, fruita seca, etc.).

2.6.  Les rampes musculars

 

A causa de la incomoditat que pot representar el gran volum de l’abdomen i la dificultat de trobar una postura còmoda, pot ser difícil conciliar el son.

Recomanacions dietètiques per dormir millor 

• Fer un sopar suau unes dues hores abans d’anar a dormir. 
• Consumir aliments amb hidrats de carboni complexos, com patates, arròs, pasta o llegums. 
• Prendre aliments rics en triptòfan (aminoàcid imprescindible per a la fabricació d’unes hormones que ajuden a conciliar el son), com els ous, el pernil, les aus, el peix blau, la llet i derivats, i en menor proporció els aliments d’origen vegetal, com la pasta, l’arròs, la tapioca, els pèsols, la soia, la patata, la col, la carbassa i la fruita seca. 
• Eliminar substàncies excitants, com el cafè, el te, les begudes de cola, el guaranà, el mate i les begudes alcohòliques. 
• Consumir aliments rics en magnesi: llegums, ametlles, nous, festucs, bledes, espinacs, julivert, alvocat, prunes seques, dàtils, figues seques, raïm, plàtan, etc. Una bona pauta és posar un d’aquests aliments a cada àpat. 
• Preparar un sopar moderat i suau (evitar els fregits, sofregits i condiments forts). 
• Practicar regularment exercici físic relaxant. Unes llargues passejades són una bona opció.