Informació pràctica
Abans de la provaP@)
En general, en la realització de qualsevol de les radiografies simples:
- No cal cap preparació específica prèvia, però segons l’àrea a radiografiar s’hauran de treure els objectes metàl·lics i la roba.
- És molt important avisar de la possibilitat d’embaràs a tots els professionals.
- S’haurà de treure qualsevol ornament de la zona d’exploració, com ara collarets o pírcings, així com també la roba que tingui dibuixos gruixuts, peces metàl·liques, cremalleres, botons, etc. Habitualment els centres de salut faciliten una bata, lliure de peces que puguin molestar, que preserva la intimitat de les persones.
- Cal informar si es porten pròtesis internes, així com qualsevol objecte metàl·lic.
- Excepcionalment, es pot rebre alguna contraindicació pel que fa a menjar i beure, per algun motiu molt concret que ha de ser indicat en el mateix moment en què es sol·licita la radiografia.
Pots descarregar-te aquí la infografia
Durant la provaP@)
- Es poden rebre certes instruccions senzilles, com ara no moure’s o no respirar momentàniament, importants per a la realització de la prova i per a obtenir les radiografies en les millors condicions.
- La realització de les proves radiogràfiques simples és bastant ràpida.
- Qualsevol dubte que pugui sorgir sobre la prova, es podrà resoldre en el mateix moment de la prova.
Mètode, tècnica i procediment P@)
La persona haurà de romandre en una posició determinada, segons l’objectiu de la prova i per a una avaluació diagnòstica correcta. Tant en les radiografies del sistema musculoesquelètic com per a la resta, les posicions a adoptar poden ser múltiples i variades: dret o en posició erecta (bipedestació), posició d’assegut (sedestació), posició d’estirat a la taula d’exploració (decúbit), tant de boca amunt (dorsal o supí) o de boca terrosa (ventral o pron) com de costat (lateral).
També hi pot haver indicacions relacionades amb la respiració, com ara indicar el moment en què cal que la persona agafi aire (inspiració) o que l’expulsi (expiració), o el moment en què no ha de respirar (apnea).
Informació general
Història pP@)
Els raigs X van ser descoberts pel físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen, el 8 de novembre de 1895.
La primera radiografia humana va ser la de la mà de la seva dona Bertha, el 25 de desembre del mateix any. Així, es disposa de més d’un centenar d’anys d’història dels raigs X.
Al principi, aquestes radiacions van ser anomenades X, perquè eren desconegudes, o Röntgen, en honor del seu descobridor. Finalment, es va adoptar el nom de raigs X de forma més generalitzada.
Indicacions P@)
L’estudi radiològic és probablement l’exploració més demanada pels metges, perquè és una exploració senzilla, ràpida i no necessita preparació prèvia. Es fan radiografies pràcticament de tot el cos.
La radiografia és una prova que ajuda de manera directa o indirecta a diagnosticar múltiples patologies, no només les relacionades amb el sistema musculoesquelètic, sinó que també, per exemple, ajuda a determinar marges quirúrgics (els límits entre les estructures sanes i les patològiques), o a valorar la capacitat pulmonar abans d’una anestèsia general (per detectar l’existència de problemes cardiorespiratoris).
Amb les radiografies simples no es veuen algunes estructures anatòmiques, per la qual cosa es requereix un altre tipus d’exploració.
TipuspP@)
- Tòrax. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el coll i l’abdomen. Inclou la gàbia toràcica o caixa òssia (espai anatòmic que engloba tots els òrgans que estan tancats per les costelles) i totes les estructures annexes (per exemple, la pell, el greix, etc.). Com a estructures més importants a valorar, es troben el cor, l’aorta, el pulmó, el diafragma, els bronquis i la pleura, que són unes membranes que envolten el pulmó i les costelles.
- Abdomen. Valoració de l’espai anatòmic contingut entre el tòrax i el pubis. Com a estructures més importants a valorar, hi ha el fetge, els ronyons, els músculs psoes (múscul paravertebral que s’insereix des de la vèrtebra lumbar primera fins a la pelvis), el diafragma (múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdomen i que ajuda al moviment pulmonar en la respiració), i part del tub digestiu (com l’estómac i els budells).
- Extremitats superiors. Valoració de l’espai anatòmic contingut des de la cintura escapular (estructura anatòmica que inclou les clavícules i l’espatlla) fins a la punta dels dits de les mans. Principalment, es pot subdividir en set segments diferenciats: cintura escapular o espatlla, braç, colze, avantbraç, canell, mà i dits.
- Extremitats inferiors. Valoració de la porció anatòmica continguda des de la cintura de la pelvis (estructura anatòmica que inclou la pelvis, el sacre i el primer terç del fèmur) fins a les puntes dels dits dels peus. Principalment, es classifica en set segments diferenciats: cintura pelviana, fèmur, genoll, cama, turmell, peu i dits.
- Crani. Valoració de les estructures òssies del cap (que es corresponen amb estructures que protegeixen el cervell).
- Ossos propis. És la valoració dels ossos de la cara (part anatòmica anterior del cap), sobretot de la part òssia del nas.
- Sins. O també anomenada projecció radiològica de Waters. Valoració de les estructures sinusals del crani i de l’envà nasal, així com les corresponents cavitats paranasals (que són al voltant del nas).
- Dental. Radiografia de les dents, tant de forma individualitzada com panoràmica, anomenada pantomografia o ortopantomografia.
- Telemètrica. Mesura de les diferents distàncies entre estructures òssies. És una radiografia total de la columna vertebral, per a valorar el seu grau de desplaçament o desviació i per a mesurar comparativament les distàncies, com ara allargaments o escurçaments, en el cas de les extremitats inferiors.
- Columna vertebral. És la valoració del conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals (coll), dorsals (tòrax), lumbars (abdomen), sacres i còccix (cintura pelviana).
AparellspP@)
Els aparells per a la realització de radiografies simples acostumen a ser de dos tipus: telecomandats (l’operador manipula l’aparell des de l’exterior de la sala d’exploració) o convencionals (l’operador manipula l’aparell des de dins o fora de la sala d’exploració). En la majoria dels casos, l’operador dóna l’ordre per tal que l’aparell emeti els raigs X des de l’exterior de la sala d’exploració, tant si l’aparell és telecomandat com si és convencional.
En les radiografies dentals i en las mamografies, els aparells són específics i estan dissenyats per a aquest tipus de radiografies.
Fluoroscopi: És un aparell que permet fer la valoració funcional de diverses estructures, mitjançant un tub de raigs X i un monitor. La utilització d’un monitor i d’una emissió continua de raigs X entre un dispositiu emissor i un receptor permet que tota estructura interposada es pugui visualitzar de forma dinàmica, és a dir, en moviment i en temps real. Principalment, s’utilitza per a valorar el grau de desplaçament del múscul diafragmàtic, la funció respiratòria i, en traumatologia, per al control post-reducció (col·locació dels ossos al seu lloc després de un traumatisme) amb resultat de fractura.
Abreviatures pP@)
En el camp de la salut és habitual la utilització d’abreviatures per a agilitar els diversos procediments.
Les abreviatures més habituals que s’utilitzen en el camp de les radiografies simples són:
- DxI: Diagnòstic per imatge.
- RX: Radiografia.
- Tx: Tòrax.
- AP: Anteroposterior. Frontal.
- PA: Posteroanterior. Frontal.
- L: Lateral o perfil.
- Esp: Espiració.
- Ins: Inspiració.
- EEII: Extremitats inferiors.
- EESS: Extremitats superiors.
- Ax: Axial.
Consells de la infermera
RespirarpP@)
Cal seguir les indicacions relacionades amb l’acte de respirar, com ara agafar o deixar l’aire, o no respirar, per a obtenir radiografies amb una màxima o mínima expansió dels pulmons, i per a assegurar que el resultat de la radiografia és el millor possible.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beureP@)
Per aquest tipus de radiografies no hi ha cap necessitat d’estar en dejú.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
Durant la realització de l’exploració, serà important mantenir la postura i la posició que s’hagin indicat, sense moure’s, amb la finalitat que el resultat de la radiografia sigui el millor possible.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirP@)
La realització d’una radiografia simple no interfereix en cap aspecte del reposar i del dormir.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
- Aplicar totes les pautes que s’indiquin:
- Cal portar roba sense dibuixos gruixuts, peces decoratives, botons, cremalleres, o qualsevol altra cosa de densitat metàl·lica o similar que estigui a la zona d’exploració. D’aquesta manera, la persona només s’haurà de treure la roba externa i els sostenidors, i mantindrà la intimitat amb la samarreta interior o la combinació, o bé amb la bata facilitada pel centre de salut.
- És necessària una higiene complerta de tot el cos, davant de la possibilitat d’haver de fer més radiografies de les inicialment o aparentment indicades.
- Cal ser conscient que la realització de qualsevol radiografia implica un cert perill en el transcurs del temps, ja que les radiacions ionitzants són acumulatives. Per aquest motiu, qualsevol exploració radiogràfica ha de servir per a obtenir un benefici major que el risc de l’exposició a les radiacions.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
La infermera resoldrà qualsevol necessitat o dubte.
És important comunicar a l’equip de salut del servei l’existència de problemes auditius, en el cas que sigui necessari.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-seP@)
És necessari preveure amb temps l’organització de les tasques familiars i laborals del dia de la prova.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
No sempre és necessari fer una radiografia. Qualsevol problema de salut, fins i tot els relacionats amb el sistema musculoesquelètic, es diagnostica pels símptomes i signes que presenta una persona. La radiologia ajuda a confirmar o a desmentir l’abast del problema de salut, però en molts casos pot no ser necessària. A més, atès que les radiacions ionitzants són de caràcter acumulatiu, la realització de qualsevol d’aquestes tècniques ha de servir per a obtenir un benefici major que el risc de l’exposició a les radiacions.
No sempre la part del cos on es fa la radiografia coincideix amb la part on aparentment sembla que hi pugui haver el problema, o sigui la part dolorosa o on es tenen molèsties.
No es generen radiacions fins al moment en què es fa la radiografia, és a dir, fins al moment en què s’acciona el dispositiu elèctric emissor de raigs X. Per tant, no és contraproduent estar a la sala d’exploració mentre no es fa cap radiografia, tot i que es recomana que hi hagi només les persones estrictament necessàries. Una vegada ja s'ha fet la radiografia, no queda radiació a la sala, no hi ha perill.
Totes les persones del servei han d’anar protegides amb mitjans adequats de radioprotecció. La persona sotmesa a la radiografia també haurà de seguir aquesta normativa, exceptuant la part a radiografiar.
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Bo WJ, Bowden RL, Krueger WA; Merchan I, Carr JJ. Atlas de anatomía seccional e imágenes radiológicas.
Madrid: Ed. Harcourt; 2000. - Dennis CA, May CR, Eisemberg RL. Posiciones radiográficas.
Manual de bolsillo.México: Masson; 2005. - Fleckenstein P, Tranum-Jensen J. Bases anatómicas del diagnóstico por imagen.
Madrid: Ed. Harcourt. 2006. - Greenfield JB, Cooper SJ. Manual de posiciones radiográficas.
Barcelona: Jims; 1975. - Lorman JG. Clínica radiológica.
Barcelona: Editorial Salvat; 1980. - Möller B. Características radiológicas normales.
Barcelona: Ediciones Doyma; 1992. - Möller T, Reif E. Posiciones radiológicas.
Chile: Marban; 1998. - Monier JP. Manual de Radiodiagnóstico.
Barcelona: Editorial Toray- Masson; 1979. - Monier JP, Tubiana JM. Radiodiagnóstico.
Barcelona: Masson; 1994. - Pedrosa CS. Casanova R. Diagnóstico por imagen.
Madrid:McGraw-Hill Interamericana; 1992.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Antonio Hernández Martínez
Infermer de radiodiagnòstic de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona). Diplomat en infermeria (especialitat, radiologia i electrologia, i medicoquirúrgica). Membre de l’Associació Catalana d’Infermeria Radiològica (ACIR) i de la Societat Espanyola d’Infermeria Radiològica (SEER).