La dimensió espiritualP@)
La dimensió espiritual fa referència a l’experiència interior més profunda de la persona, que la condueix a donar sentit i propòsit a les pròpies accions i existència, siguin les que siguin les condicions externes, el que significa aprendre a trobar gaudi en l’experiència quotidiana; a comptar amb un sistema de valors i amb el compromís d’aplicar-los; a centrar-se en quelcom que va més enllà d’un mateix, és a dir, a transcendir; a l’ús del propi potencial creatiu; a la contemplació de la vida i a aprofitar-la d’acord amb les pròpies aspiracions i conviccions i les del grup al quals es pertany. Inclou dur a terme les pràctiques associades a la fe, la creença o els valores morals que es professen. Comporta comptar amb un sistema de pensament que permeti comprendre la vida, la seva direcció i la seva expressió, que orienti les eleccions i els judicis, organitzi projectes, doti de direcció última a les nostres accions individuals. Pot estar o no impregnada d’espiritualitat, entesa com una relació personal amb l’ésser transcendent o, sense creure en un déu, com una relació personal amb el que existeix, una força unificadora en si mateixa, que condueix a sentir inclinació per la vida i unitat amb el cosmos. Requereix per al seu desenvolupament d’un cert grau de maduració en els processos de dimensió biològica i psicològica que fan possible la consciència i la intencionalitat.
Totes aquestes dimensions experimenten processos de desenvolupament i s’influencien mútuament. S’insereixen en el context global de l’ecosistema humà, el món natural, altres persones organitzades en grups significatius, el principal dels quals és la família, sense oblidar els amics, els companys i els membres d’altres grups de recolzament, les institucions socials i la societat global. Si bé totes les dimensions són igualment importants, cadascuna d’elles pot aparèixer en primer pla segons les circumstàncies existents.
Cadascuna de les quatre dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les dimensions que el componen es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser contemplada de forma aïllada. Un important nombre dels processos que constitueixen les diverses dimensions són automàtics o inconscients i altres, per contra, són controlats o intencionats. Un canvi en qualsevol d’ells afecta a la resta. En conjunt, les diverses dimensions doten a la persona d’unes capacitats i possibilitats específiques, el que implica la falta d’unes altres, és a dir, de limitacions. Conformen la seva personalitat i la forma en què es condueix en la vida diària.
La persona entesa d’aquesta manera desenvolupa la seva vida en un context concret on es donen les diverses situacions en les quals participa. Les quatre dimensions identificades resulten de la interacció dinàmica entre la dotació genètica i el context, i doten de singularitat. La interacció context-persona-situació genera necessitats –indueix canvis en la persona– i condiciona els mitjans i els recursos per abordar-les. A causa de tot això, cada persona és única i irrepetible, i mostra formes particulars de funcionar, pensar, actuar i sentir.
Comentaris
Llistat
Objetivos específicos
Bibliografia
Bibliografia consultada
- May R. El dilema del hombre. Respuestas al problema del amor y de la angustia.
- Barcelona: Gedisa. 2000
- Morey M El hombre como argumento.
Barcelona: Anthropos. 1989 - Kelly GA. Teoría de la personalidad. La psicología de las construcciones personales.
Buenos Aires: Troquel. 1966 - Orem DE. Views of human beings specific to nursing.
Nursing Science Quarterly, 1997. 10(1):26-31. - Rogers CR. El proceso de convertirse en persona.
Barcelona: Paidós. 1986 - Rogers ME. An introduction to the theoretical basis of nursing.
Philadelphia: F.A.Davis.1970
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.