Oogènesi pP@)
L’oogènesi és la formació dels gàmetes femenins o oòcits en els ovaris o gònades femenines. A diferència de l’espermatogènesi, que s’inicia a la pubertat en els homes, l’oogènesi s’inicia molt abans del naixement en les dones. L’ovari fetal conté moltes cèl·lules germinals, que es divideixen i es converteixen en un altre tipus de cèl·lules més grosses, les ovogònies, que també es divideixen i que, finalment, donen lloc als oòcits primaris. Tant les ovogònies com els oòcits primaris tenen 46 cromosomes. La divisió de les ovogònies acaba abans del naixement, de manera que si són destruïdes en aquesta fase no poden ser renovades.
En conjunt, l’oòcit primari i la capa de cèl·lules que l’acompanyen constitueixen el fol·licle primordial. En arribar a la pubertat, n’hi ha al voltant de 40.000, i només uns 400 podran madurar al llarg de la vida fèrtil de la dona, mentre que la resta d’oòcits primaris degenerarà. En cada cicle sexual, les hormones gonadotropines, secretades pel lòbul anterior de la hipòfisi, estimulen diversos fol·licles primordials a continuar el seu desenvolupament, tot i que només un sol assolir el grau de maduració necessari per a ser ovulat. Els fol·licles primordials maduren i es convertiran en fol·licles primaris que, al seu torn, donen lloc als fol·licles secundaris. Per últim, el desenvolupament del fol·licle secundari dóna lloc al fol·licle madur o de Graaf, a l’interior del qual l’oòcit primari es converteix en oòcit secundari, que és el que serà expulsat durant l’ovulació al llarg de la vida reproductora de la dona. L’oòcit secundari conté 23 cromosomes, és a dir, la meitat de la dotació genètica d’una cèl·lula humana. Només es convertirà en un òvul madur en el moment de la fecundació, quan es produeixi la penetració de l’espermatozoide dins de l’oòcit. A continuació i com a conseqüència, es formarà una nova cèl·lula, el zigot o ou, que tindrà 46 cromosomes, 23 procedents de l’òvul i 23 procedents de l’espermatozoide.
Cicle sexual femení P@)
El cicle menstrual està controlat pel cicle ovàric a través de les hormones ovàriques: els estrògens i la progesterona. Aquests canvis depenen de 2 cicles interrelacionats, el cicle ovàric i el cicle uterí o menstrual, els quals, en conjunt, duren aproximadament 28 dies en la dona, tot i que es produeixen variacions.
Cicle ovàricpP@)
Els ovaris tenen la doble funció de produir gàmetes (oòcits) i de secretar les hormones sexuals femenines, els estrògens i la progesterona.
Al començament de cada cicle ovàric, que es considera coincident amb el primer dia de la menstruació, comencen a augmentar de mesura diversos fol·licles primordials per la influència d’una hormona secretada per la adenohipòfisi, l’hormona fol·liculoestimulant (FSH). Es distingeixen 3 fases en el cicle ovàric:
- fase fol·licular: Del dia 1 al dia 14 del cicle. Durant el desenvolupament fol·licular, el fol·licle secundari augmenta de mesura i arriba a ser el fol·licle de Graaf o fol·licle madur, a punt per a descarregar l’òvul (l’oòcit secundari). Durant aquesta primera fase del cicle ovàric, el fol·licle en desenvolupament sintetitza i secreta l’estrogen 17-beta estradiol, que és el responsable del desenvolupament de l’endometri en la fase proliferativa del cicle uterí.
- ovulació: El fol·licle descarrega l’òvul (oòcit secundari). Tot el procés, fins aquí, dura uns 14-16 dies, comptats a partir del primer dia de la menstruació. L’oòcit és alliberat i és introduït a l’interior de la trompa i transportat cap a l’úter. Prop del dia 14 del cicle, les cèl·lules de la adenohipòfisi responen als polsos de l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH) i allliberen les hormones fol·liculoestimulant (FSH) i luteoestimulant (LH). La LH causa la ruptura del fol·licle madur i l’expulsió de l’oòcit secundari i del líquid fol·licular, és a dir, l’ovulació. L’ovulació es produeix unes nou hores després del pic plasmàtic de LH. Després de l’ovulació, la temperatura corporal augmenta de mig grau a un grau centígrad i es manté així fins al final del cicle, el que es deu a la progesterona, que és secretada pel cos luti (veg. la fase luteal).
- fase luteal: Del dia 15 al dia 28 del cicle. Després de l’ovulació, les cèl·lules restants del fol·licle formen una estructura que s’anomena cos luti o cos groc, sota la influència de la LH. El cos luti, aleshores, sintetitza i secreta dues hormones: l’estrogen 17-beta estradiol i la progesterona, que indueixen la fase secretora del cicle uterí, és a dir, preparen l’endometri per a la implantació de l’òvul fecundat.
Si no hi ha fecundació, el cos luti degenera cap al final del cicle uterí, s’atrofia i deixa de secretar estrògens i progesterona. Com a conseqüència, les capes superficials de l’endometri de l’úter es desprenen i són expulsades a l’exterior per la vagina. Es la menstruació.
Pots descarregar-te la infografia aquí
Cicle uterí o menstrual P@)
(cicle ovàric)
Durant el cicle uterí les capes superficials de l’endometri experimenten canvis estructurals periòdics que es poden dividir també en 3 fases:
- fase menstrual: Del dia 1 al dia 4 del cicle, és el que s’anomena menstruació. El flux menstrual està compost per uns 50-150 ml de sang, líquid intersticial, moc i cèl·lules epitelials despreses de l’endometri, i passa de la cavitat uterina a l’exterior a través de la vagina.
- fase proliferativa: Del dia 5 al dia 14 del cicle. Coincideix amb la fase fol·licular del cicle ovàric. Es caracteritza perquè les cèl·lules endometrials es multipliquen i reparen la destrucció que va tenir lloc en la menstruació anterior. L’hormona responsable d’aquesta fase és l’estrogen 17-beta estradiol, secretat per les cèl·lules del fol·licle ovàric en desenvolupament.
- fase secretora: Del dia 15 al dia 28 del cicle. Coincideix amb la fase luteal del cicle ovàric. En aquesta fase, l’endometri es prepara per a la implantació de l’òvul fecundat. Les hormones responsables d’aquesta fase són la progesterona i l’estrogen 17-beta estradiol, secretades pel cos luti a l’ovari.
Hormones en el cicle sexual femení. AccionspP@)
En el cicle sexual femení intervenen hormones secretades per l’hipotàlem, per la hipòfisi i pels ovaris.
La hipòfisi secreta les gonadotropines, que són d’importància fonamental per a la funció reproductora i que, com indica el seu nom, actuen sobre les gònades o glàndules sexuals, els ovaris en la dona . Són l’hormona fol·liculoestimulant (FSH), que produeix el creixement dels fol·licles ovàrics abans de l’ovulació mensual i la secreció d’estrògens, i l’hormona luteoestimulant (LH), que provoca la ruptura del fol·licle de Graaf o fol·licle madur i l’ovulació, així com la secreció d’estrògens i progesterona.
La secreció de les gonadotropines depèn, al seu torn, de l’hipotàlem, que es troba en el sistema nerviós central, el que explica el fet que els cicles i la fertilitat de la dona poden ser profundament afectats per les emociones.
Per la seva banda, els ovaris produeixen dos tipus d’hormones, els estrògens i la progesterona.
Els efectes dels estrògens són:
- desenvolupen els òrgans genitals femenins
- són els responsables de la morfologia femenina
- desenvolupen les glàndules mamàries
- redueixen els nivells de colesterol en plasma
- tenen efectes estimulants sobre l’estat d’ànim
- tenen efectes protectors sobre el teixit ossi
- produeixen retenció d’aigua i sodi per a l’organisme
Els efectes de la progesterona són:
- estimula el creixement de les glàndules mamàries
- estimula les secrecions de l’endometri
- té efecte calmant sobre l’estat d’ànim
- augmenta la temperatura corporal
Els estrògens i la progesterona es metabolitzen en el fetge i els productes resultants de la seva degradació són expulsats per l’orina.
Comentaris
Llistat
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.