Espermatogènesi
pP@)
A la pubertat, les cèl·lules germinals masculines situades en els testicles o gònades masculines s’activen i donen lloc al començament de l’espermatogènesi o formació dels espermatozoides, que són els gàmetes masculins.
L’espermatogènesi, o formació dels espermatozoides, té lloc en els túbuls seminífers dels testicles, on es troben les cèl·lules germinals en diverses fases de desenvolupament. Les cèl·lules germinals són cèl·lules indiferenciades anomenades espermatogònies, que es multipliquen i es converteixen en un espermatòcit primari que continua tenint 46 cromosomes. En dividir-se, l’espermatòcit primari dóna lloc a dos espermatòcits secundaris, cadascun dels quals té ja 23 cromosomes, és a dir, la meitat de la dotació genètica d’una cèl·lula normal. De cada espermatòcit secundari s’originen dues cèl·lules filles anomenades espermàtides, de 23 cromosomes. Per últim, es produeix la transformació de cadascuna de les espermàtides en un espermatozoide. Es necessiten uns dos mesos per a formar un espermatozoide a partir d’un espermatòcit primari i aquest procés només es dóna a temperatures inferiors a la del cos humà. Per aquesta raó, els testicles estan allotjats a l’escrot, fora de la cavitat abdominal. Cada dia, al voltant de 300 milions d’espermatozoides completen el procés d’espermatogènesi.
A la paret dels tubs seminífers es troben, a més, les cèl·lules de Sertoli, que proporcionen un suport mecànic i metabòlic als espermatozoides. En el teixit conjuntiu situat entre els túbuls seminífers es troben les cèl·lules de Leydig, que són les encarregades de secretar l’hormona testosterona.
Els espermatozoides i els oòcits contenen només 23 cromosomes, de manera que en el moment de la fecundació (penetració d’un espermatozoide en un oòcit secundari), es formarà una nova cèl·lula, el zigot o ou, amb 46 cromosomes, 23 d’origen matern i 23 d’origen patern.
Espermatozoide. Estructura
P@)
L’espermatozoide humà madur és una cèl·lula allargada (d’unes 60 micres de llarg) i prima, i consisteix en una cap i una cua. Al cap hi ha el nucli, que conté 23 cromosomes, és a dir, la meitat de la dotació cromosòmica completa d'una cèl·lula normal, amb un citoplasma i una membrana citoplasmàtica molt prima que l'envolta. Sobre l’exterior del cap hi ha un caputxó gruixut, l’acrosoma (ajuda en la fecundació). La cua és mòbil, amb una gran quantitat de mitocòndries a la part proximal. I la part restant és, en realitat, un flagel llarg que serveix perquè l'espermatozoide pugui avançar. Una vegada produïda l’ejaculació, la majoria d’espermatozoides no sobreviuen més de 48 hores dins del sistema reproductor femení.
Funció endocrina dels testicles
pP@)
La funció principal dels testicles és l’espermatogènesi, però també són un òrgan endocrí les cèl·lules de Leydig del qual produeixen i secreten l’hormona testosterona, que és un androgen. També es fabriquen petites quantitats d’estrògens.
Les funcions de la testosterona són:
- Intervenir en el desenvolupament embrionari de l’aparell genital extern masculí.
- Actuar sobre els receptors situats en les cèl·lules de Sertoli i mantenir l’espermatogènesi. No obstant això, és incapaç d’iniciar l’espermatogènesi per si sola. Controla les cèl·lules de Sertoli, però només quan sobre seu ja ha tingut lloc l’acció de l’hormona fol·liculoestimulant (FSH) de l’adenohipòfisi.
- Contribueix també a la libido o impuls sexual.
La testosterona és responsable de diverses característiques del sexe masculí, com ara alguns aspectes del comportament, una massa muscular més gran, o modificacions de la laringe.
Hormones en el sistema reproductor masculí
pP@)
La hipòfisi anterior o adenohipòfisi secreta les hormones gonadotropines, que són d’importància fonamental per a la funció reproductora. Actuen sobre les gònades o glàndules sexuals: els testicles en l’home i els ovaris en la dona. Són la hormona fol·liculoestimulant (FSH) i la hormona luteoestimulant (LH).
La secreció de les gonadotropines depèn, al seu torn, de l’hipotàlem, que és una estructura que es troba en el sistema nerviós central (SNC) i és el responsable de la secreció de l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), la qual estimula l’alliberació de les gonadotropines. La LH actua sobre l’alliberació de testosterona. Per la seva banda, la FSH estimula la part final del desenvolupament dels espermatozoides.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
