Grups sanguinis
pP@)
1. Concepte, 2. Sistema ABO, 3. Sistema Rh
1. Concepte
En la superfície de la membrana cel·lular dels hematies d’una persona s’han trobat com a mínim trenta antígens que poden causar reaccions antigen-anticòs, tot i que se sap que hi ha més de tres-cents antígens amb menys potència. Entre els trenta antígens més comuns, alguns tenen una gran potència antigènica i poden causar reaccions per transfusió si no es prenen les precaucions adequades. (immunitat)
Segons els antígens que hi ha a les membranes dels eritròcits, la sang es divideix en diversos grups i tipus. Hi ha, sobretot, dos grups d’antígens a la membrana dels glòbuls rojos que tenen més tendència a causar reaccions per transfusió:
- Sistema ABO
- Sistema Rh
2. Sistema ABO
La sang es classifica en quatre grups principals, segons la presència o l’absència de dos antígens o aglutinògens a la superfície dels hematies.
Totes les persones hereten dos gens, un del pare i l’altre de la mare, que són els responsables de l’existència d’aquests dos aglutinògens. Els tipus A i B s’hereten com a trets dominants. Però, a més, en els diferents tipus de sang es desenvolupen uns anticossos o aglutinines capaces d’unir-se als aglutinògens de la membrana dels hematies i produir-ne l’aglutinació. Aquests anticossos o aglutinines a la sang de la persona receptora de la transfusió estan directament relacionats amb el perill d’una transfusió no compatible.
- A la sang de tipus A, els eritròcits només tenen l’antigen A. Quan en els glòbuls vermells d’una persona no hi ha antigen B, el plasma conté anticossos contra aquest antigen: són els anticossos o aglutinines anti-B.
- A la sang de tipus B, els eritròcits només tenen l’antigen B. Quan en els glòbuls vermells d’una persona no hi ha antigen A, el plasma conté anticossos produïts de forma natural contra aquest antigen: són els anticossos o aglutinines anti-A.
- A la sang de tipus AB, els eritròcits tenen els dos antígens, A i B. Quan en els glòbuls vermells d’una persona hi ha els antígens A i B, el plasma no conté cap de les dues aglutinines.
- A la sang de tipus O, els eritròcits no tenen ni l’antigen A ni el B. La sang del grup O no té cap dels dos antígens i, per tant, el plasma conté anticossos contra els dos antígens: les aglutinines anti-A i anti-B.
(tipificació de la sang)
3.Sistema Rh
A més del sistema de grups sanguinis ABO, hi ha d’altres sistemes que tenen importància en les transfusions de sang. El més important és el sistema Rh.
Els eritròcits poden tenir diferents antígens del grup Rh, però el més freqüent és l’antigen D. Es considera que una persona que tingui hematies amb l’antigen de tipus D és del grup Rh+, mentre que la persona que no tingui hematies amb aquest antigen, és del grup Rh-.
Atès que l’antigen D s’hereta, així com els aglutinògens A i B, en el plasma d’una mare Rh negatiu que dóna a llum un nadó Rh positiu, poden aparèixer anticossos anti-Rh i el nadó pot desenvolupar la malaltia hemolítica, la qual, en gairebé la meitat dels nadons afectats, requereix la substitució parcial de la sang per mitjà d’una transfusió. (tipificació de la sang)
Tipificació de la sang
pP@)
Abans d’administrar una transfusió sanguínia, cal determinar el grup sanguini de la persona receptora i el grup sanguini de la persona donant. És el que s’anomena tipificació de la sang.
- Sistema ABO
En aquest cas, per tipificar la sang cal utilitzar un sèrum comercial que contingui aglutinines anti-A i un altre que contingui aglutinines anti-B. Es posa una gota de la sang que es vol tipificar en cada un dels dos portaobjectes. En un, s’hi afegeix una gota de sèrum anti-A i, en l’altre, una gota de sèrum anti-B.
Si no es produeix cap aglutinació dels hematies, la sang és del grup O. Se l’anomena donant universal. Si s’aglutinen els hematies de la sang de tots dos portes, la sang examinada és del grup AB. Se l’anomena receptor universal.
Si només s’aglutinen els hematies de la sang del portaobjectes tractat amb sèrum anti-A, la sang és del grup A. El grup A només pot rebre sang dels grups A i O. Si només s’aglutinen els hematies de la sang del portaobjectes tractat amb sèrum anti-B, la sang és del grup B. El grup B només pot rebre sang dels grups B i O.
- Sistema Rh
Per tipificar la sang segons el sistema Rh es fa una prova similar a la del grup ABO, utilitzant diferents sèrums comercials anti-Rh. Una persona Rh- pot tenir un gran problema si se li fan més transfusions de sang Rh+, a causa de la reacció tardana. En canvi, una persona Rh+ pot rebre sang tant del seu grup com del grup Rh-.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
