Circulació general i pulmonarP@)
En cada batec, el cor bomba sang a dos circuits tancats, la circulació general o major i la pulmonar o menor. La sang no oxigenada arriba a l’aurícula dreta a través de les venes caves superior i inferior i del si coronari. Aquesta sang no oxigenada es transfereix al ventricle dret passant per la vàlvula tricúspide i, posteriorment, flueix cap al tronc pulmonar, que es divideix en les artèries pulmonars dreta i esquerra. La sang no oxigenada s’oxigena als pulmons i torna a l’aurícula esquerra a través de les venes pulmonars (circulació pulmonar). La sang oxigenada passa al ventricle esquerre, on es bomba a l’aorta ascendent. A partir d’aquí, la sang flueix cap a les artèries coronàries, la crossa aòrtica i l’aorta descendent (porció toràcica i abdominal). Aquests vasos i les seves branques transporten la sang oxigenada cap a totes les regions de l’organisme (circulació general).
Fisiologia del corpP@)
Potencial d'acció
Funcionalment, el cor té dos tipus de fibres musculars, les contràctils i les de conducció, que representen l’1 % i constitueixen el sistema de conducció. La seva funció és generar i propagar ràpidament els potencials d’acció sobre tot el miocardi (canvis en la permeabilitat de la membrana cel·lular a determinats ions).
Propagació del potencial d'acció
El potencial d’acció cardíac s’estén pel miocardi auricular, començant pel nòdul sinusal fins al nòdul auriculoventricular, des del qual es propaga amb rapidesa pel feix de His i les seves branques, per poder transmetre sincrònicament el potencial d’acció a totes les fibres del miocardi ventricular. El temps entre l’inici del potencial al nòdul sinusal i la propagació a totes les fibres del miocardi auricular i ventricular és de 0,22 segons.
Electrocardiograma
L’electrocardiograma (ECG) és un registre gràfic de l’activitat elèctrica del cor i de la conducció dels seus impulsos. En la pràctica clínica, l’ECG es registra amb un elèctrode a cada braç i un a cada cama (derivacions de les extremitats) i amb sis elèctrodes al tòrax (derivacions toràciques). Amb la interpretació de l’ECG es pot verificar si la conducció cardíaca és normal, determinar la mida de les cavitats cardíaques i saber si hi ha danys en regions del miocardi.
Amb cada batec cardíac, s’observen tres ones en l’ECG:
- L’ona P, una ona petita ascendent. Representa la despolarització de les aurícules i la transmissió de l’impuls del nòdul sinusal a les fibres musculars auriculars.
- El complex QRS, que s’inicia amb una ona descendent, continua amb una ona ràpida triangular ascendent i acaba en una petita deflexió. Aquest complex representa la despolarització ventricular.
- L’ona T, una ona ascendent suau que apareix després del complex QRS i representa la repolarització ventricular.
L’anàlisi de l’ECG també inclou el mesurament dels espais entre les ones o intervals o segments:
- L’interval P-R, que és el temps necessari perquè l’impuls es propagui per les aurícules i arribi als ventricles.
- El segment S-T, que s’altera quan el miocardi no rep prou oxigen (en casos, per exemple, d’angina de pit o infart de miocardi).
- L’interval Q-T, que representa el principi de la despolarització ventricular fins al final de la repolarització ventricular.
Cicle cardíac
Un cicle cardíac inclou tots els fenòmens elèctrics (el potencial d’acció i la seva propagació) i mecànics (sístole: contracció; diàstole: relaxació) que tenen lloc durant cada batec cardíac. El terme sístole fa referència a la fase de contracció i el terme diàstole, a la de relaxació. Cada cicle cardíac consta d’una sístole i una diàstole auricular, i d’una sístole i una diàstole ventricular.
Cabal cardíac
El cabal cardíac equival a la quantitat de sang expulsada pel ventricle durant la sístole (volum sistòlic) multiplicada pel nombre de batecs per minut (freqüència cardíaca). En depèn el transport de substàncies cap als teixits.
En repòs, en un home adult de talla mitjana, el volum sistòlic és de 70 ml per batec i la freqüència cardíaca de 75 batecs per minut, de manera que el cabal cardíac és de 5250 ml per minut.
La freqüència cardíaca en repòs en una persona adulta és d’entre 70 i 80 batecs per minut. La freqüència cardíaca inferior a 60 batecs per minut s’anomena bradicàrdia. D’altra banda, la taquicàrdia és la freqüència cardíaca en repòs superior a 100 batecs per minut.
La regulació del cabal cardíac depèn de factors que poden modificar el volum sistòlic i de factors que poden variar la freqüència cardíaca.
- Factors que poden modificar el volum sistòlic.
- La precàrrega o grau d’estirament de les fibres miocardíaques durant la diàstole, que condiciona la força de la contracció miocardíaca.
- La contractilitat miocardíaca o força de contracció de les fibres del miocardi amb qualsevol valor de precàrrega.
- La postcàrrega, que és la pressió que ha de superar el ventricle durant la sístole per poder obrir les vàlvules auriculoventriculars.
- Factors que poden modificar la freqüència cardíaca.
La freqüència que estableix el nòdul sinusal pot alterar-se per diversos factors. Els més importants són el sistema nerviós autònom i els mecanismes químics.
Fisiologia de la circulació sanguíniapP@)
Flux sanguini
El flux sanguini és el volum de sang que flueix a través de qualsevol teixit per unitat de temps (mil·lilitre/minut). El flux sanguini total és el cabal cardíac.
Pressió arterial La pressió sanguínia és la pressió hidrostàtica que fa la sang contra la paret dels vasos que la contenen. La pressió sistòlica reflecteix la contractilitat del ventricle esquerre, i té un valor aproximat de 120 mmHg, mentre que la pressió diastòlica indica l’estat de la resistència vascular perifèrica i té un valor de 60-80 mmHg.
Resistència vascular
La resistència vascular és la força que s’oposa al flux de sang, principalment com a resultat de la fricció que fa contra la paret dels vasos.
Retorn venós
El retorn venós és el volum de sang que torna al cor per les venes de la circulació general i el seu flux depèn del gradient de pressió entre les venes i l’aurícula dreta. (cavitats)
Regulació de la pressió arterial
Hi ha diferents mecanismes implicats en el control de la pressió arterial, que poden agrupar-se en:
- Mecanisme d’acció ràpida, que s’inicia uns segons després que augmenti o disminueixi la pressió arterial. La seva acció està relacionada amb l’activitat del centre cardiovascular i el sistema nerviós autònom.
- Control reflex, que manté inconscientment els nivells de pressió arterial, com, per exemple, el reflex dels sins carotidis i els reflexos quimioreceptors.
- Mecanisme hormonal, que és un mecanisme d’acció més lent de control de la pressió arterial i que s’activa al cap d’unes hores. Implica la secreció d’hormones que regulen el volum sanguini, el cabal cardíac i les resistències vasculars, com, per exemple el sistema renina-angiotensina-aldosterona, l’adrenalina-noradrenalina i l’hormona antidiürètica (ADH).
En els capil·lars es produeix l’entrada i la sortida de substàncies i de líquid entre la sang i el líquid intersticial. En aquest moviment, hi intervenen la pressió hidrostàtica, que és la força de la sang dins dels capil·lars, i la pressió osmòtica, que és la força que exerceixen els sòlids a causa de la seva concentració.
Avaluació del sistema circulatori
Pols
En les artèries es produeixen ones de pressió migratòries, anomenades pols. Hi ha dos factors responsables del pols: el volum sistòlic i l’elasticitat de les parets arterials.
Pressió arterial
En general, la pressió arterial, en la pràctica clínica, es determina amb un esfigmomanòmetre a l’artèria braquial. Per això, es col·loca el braçal al voltant del braç, sobre l’artèria braquial, i s’insufla fins que la pressió del braçal sigui més gran que la pressió de l’artèria. En desinflar progressivament el maneguí, es genera un soroll audible que correspon al valor de la pressió sistòlica. En reduir encara més la pressió del maneguí, el soroll s’atenua sobtadament, ja que desapareixen les turbulències. En aquest moment es pot determinar el valor de la pressió diastòlica.
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.