Anatomia macroscòpica
pP@)
Localització
El cor és un òrgan musculós format per quatre cavitats. Té la mida d’un puny tancat i té un pes aproximat d’entre 250 g i 300 g. Està situat en l’interior del tòrax, a la regió anomenada mediastí, que és l’espai medià de la cavitat toràcica localitzada entre les dues cavitats pleurals.
Veure imatge: Cavitat toràcica
Pericardi
La membrana que envolta el cor i el protegeix és el pericardi, que té dues parts principals, el pericardi fibrós, més extern, i el serós, més intern. Entre aquestes dues parts hi ha el líquid pericardíac, que en redueix la fricció.
Paret
La paret del cor està formada per tres capes:
- Una d’externa, anomenada epicardi.
- Una d’intermèdia, anomenada miocardi, formada per teixit muscular cardíac.
- Una d’interna, anomenada endocardi, que cobreix l’interior del cor i les vàlvules cardíaques.
Cavitats
El cor està format per quatre cavitats: dues de superiors, les aurícules, i dues d’inferiors, els ventricles.
- Aurícula dreta. És una cavitat estreta, amb les parets primes, separada de l’aurícula esquerra pel septe interauricular. Rep la sang de tres vasos, la vena cava superior, la vena cava inferior i el si coronari. La sang flueix de l’aurícula dreta al ventricle dret per l’orifici auriculoventricular dret, on hi ha la vàlvula tricúspide, que es diu així perquè té tres cúspides.
- Ventricle dret. És una cavitat allargada amb parets gruixudes. El septe interventricular el separa del ventricle esquerre. La sang flueix del ventricle dret a través de la vàlvula semilunar pulmonar cap al tronc de l’artèria pulmonar. El tronc pulmonar es divideix en l’artèria pulmonar dreta i l’artèria pulmonar esquerra.
- Aurícula esquerra. És una cavitat rectangular amb les parets primes. Rep sang dels pulmons a través de les quatre venes pulmonars. La sang passa d’aquesta cavitat al ventricle esquerre a través de l’orifici auriculoventricular esquerre, cobert per una vàlvula que té dues cúspides, anomenada vàlvula mitral o bicúspide.
- Ventricle esquerre. Aquesta cavitat és el vèrtex del cor, gairebé tota la cara i el cantell esquerre i la cara diafragmàtica. La sang flueix del ventricle esquerre a través de la vàlvula semilunar aòrtica cap a l’artèria aorta.
El gruix de les parets de les quatre cavitats varia en funció de la seva acció. Les aurícules tenen unes parets primes, ja que només transfereixen la sang als ventricles adjacents. El ventricle dret té una paret més prima que el ventricle esquerre, ja que bomba la sang als pulmons, mentre que el ventricle esquerre la bomba a tot l’organisme.
Innervació
El cor està innervat per fibres nervioses autònomes, tant del sistema parasimpàtic (nervis vagues o desè parell cranial) com del sistema simpàtic, que formen el plexe cardíac.
Irrigació
La sang oxigenada es distribueix a través de tot el miocardi per l’artèria coronària dreta i l’artèria coronària esquerra. La sang no oxigenada és drenada per venes que desemboquen a l’aurícula dreta.
Anatomia microscòpica
pP@)
Múscul cardíac
El miocardi o múscul cardíac està format per fibres musculars estriades que permeten la conducció de potencials d’acció d’una fibra muscular cap a les altres més properes.
Sistema de conducció cardíac
Cada batec cardíac s’esdevé gràcies a l’activitat elèctrica inherent i rítmica de les fibres de conducció (també anomenades autorítmiques), que formen el sistema de conducció cardíac. Els components del sistema de conducció són:
- El nòdul sinusal o nòdul sinoauricular, que és a la paret de l’aurícula dreta i genera els potencials d’acció.
- El nòdul auriculoventricular (AV), que és al septe interauricular. Els impulsos de les fibres musculars cardíaques d'ambdues aurícules convergeixen en el nòdul AV, el qual els distribueix als ventricles a través del feix de His.
- El feix de His o fascicle auriculoventricular, que és l’única connexió elèctrica entre les aurícules i els ventricles. El fascicle auriculoventricular va cap a la porció muscular del septe interventricular i es divideix en la branques dreta i esquerra del feix de His, que es distribueixen al llarg de tota la musculatura ventricular.
- El plexe subendocardíac terminal o fibres de Purkinje, que condueixen ràpidament el potencial d’acció a través de tot el miocardi ventricular.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
Avelina Tortosa i Moreno
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia.
