Encèfal
pP@)
L’encèfal consta de quatre parts principals: el tronc de l’encèfal, el cerebel, el diencèfal i el cervell.
Veure imatge: Encèfal
El tronc de l’encèfal consta de tres parts: el bulb raquidi, la protuberància i el mesencèfal.
- El bulb raquidi és la part de l’encèfal que s’uneix a la medul·la espinal i constitueix la part inferior del tronc encefàlic. En el bulb es localitzen els fascicles ascendents (sensorials) i els descendents (motors), que comuniquen la medul·la espinal amb l’encèfal, a més de nombrosos nuclis o centres (masses de substància grisa) que regulen diverses funcions vitals, com ara la funció respiratòria, els batecs cardíacs i el diàmetre vascular. Altres centres regulen funcions no vitals com el vòmit, la tos, l'esternut, el singlot i la deglució.
- La protuberància està situada immediatament per sobre del bulb i, igual que el bulb, està composta per nuclis i fascicles ascendents (sensorials) i descendents (motors). Conté nuclis que participen, juntament amb el bulb, en la regulació de la respiració.
- El mesencèfal s’estén des de la protuberància fins al diencèfal i, igual que el bulb i la protuberància, conté nuclis i fascicles. Entre els nuclis que comprèn el mesencèfal hi ha les dues substàncies negres i els dos nuclis vermells, que participen en la regulació de l'activitat muscular.
En el tronc de l’encèfal també se situa la formació reticular. Aquest sistema s’encarrega de mantenir la consciència i el despertar.
El cerebel ocupa la porció posterior inferior de la cavitat cranial. La funció principal del cerebel és la coordinació dels moviments, de la postura i de l’equilibri.
El diencèfal se situa entre el tronc de l’encèfal i el cervell. Consta de dues parts principals: el tàlem i l’hipotàlem.
- El tàlem constitueix la principal estació per als impulsos sensorials que arriben a l'escorça cerebral des de la medul·la espinal, el tronc de l'encèfal, el cerebel i altres parts del cervell. A més, exerceixen una funció essencial en la consciència i l'adquisició de coneixements, és a dir, en la cognició, i participen en el control de les emocions, la memòria, les accions motores voluntàries i el desvetllament.
- L’hipotàlem és un dels principals reguladors de l'homeòstasi. Regula la contracció del múscul llis i del múscul cardíac, així com les secrecions de moltes glàndules. A més, intervé en les emocions i en el comportament, la ingesta de begudes i aliments, la temperatura corporal i els ritmes circadiaris.
El cervell constitueix la major part de l’encèfal i es recolza en el diencèfal i el tronc de l’encèfal. Consta de l’escorça cerebral (capa superficial de substància grisa), la substància blanca (subjacent a l’escorça cerebral) i els nuclis estriats (situats a la part més profunda de la substància blanca). El cervell és el bressol de la intel·ligència, permet als éssers humans llegir, escriure, parlar, fer càlculs, compondre música, recordar el passat, planejar el futur i imaginar allò que no ha existit.
Àrees funcionals de l’escorça cerebral
Les funcions del cervell són nombroses i complexes. En general, el còrtex es divideix en tres grans àrees funcionals: àrees sensorials (reben i interpreten impulsos relacionats amb les sensacions); àrees motores (inicien moviments), i àrees d’associació (funcions d’integració més complexes, com memòria, emocions, etc.).
Sistema límbic
El sistema límbic es compon d’un anell d’estructures que envolta la part superior del tronc de l’encèfal, en el límit intern del cervell y el sòl del diencèfal. La seva funció primordial és el control de les emociones, com ara el dolor, el plaer, la docilitat, l’afecte i la ira.
Dominància cerebral
Encara que els hemisferis dret i esquerre són raonablement simètrics, hi ha diferències funcionals entre tots dos, perquè, tot i compartir moltes funcions, també s’especialitzen en d’altres. Per aquest motiu, es produeix una dominància de l’hemisferi esquerre en el llenguatge parlat i escrit, en les habilitats numèriques i científiques i en el raonament. A la inversa, l’hemisferi dret és més important en les habilitats musicals, en la percepció espacial o en el reconeixement del propi cos.
Veure imatge: Àrees funcionals de l'escorça cerebral
Medul·la espinal
P@)
La medul·la espinal es localitza en el conducte raquidi de la columna vertebral. La part inferior acaba en forma de con (con medul·lar), sota del qual es troba la cua de cavall (conjunt d’arrels motores i sensitives lumbars i sacres). La medul·la consisteix en 31 segments espinals i, de cada segment, n’emergeix un parell de nervis espinals. Els nervis espinals o raquidis constitueixen la via de comunicació entre la medul·la espinal i la innervació de regions específiques de l’organisme. En el centre de la medul·la existeix un canal o conducte amb líquid cefaloraquidi anomenat epèndima.
Meninges
P@)
El SNC (encèfal i medul·la espinal) està envoltat per tres capes de teixit denominades meninges. Hi ha tres capes meníngies:
- Duramàter: És la capa més externa i la més forta.
- Aracnoide: Està per sota de la duramàter. Entre aquesta meninge i la duramàter hi ha l’espai subdural.
- Piamàter: És una capa molt fina i transparent que està íntimament adherida al sistema nerviós central, el qual recobreix. Entre l’aracnoide i la piamàter, hi ha l’espai subaracnoïdal, que conté líquid cefaloraquidi.
Líquid cefaloraquidi i sistema ventricular
P@)
El líquid cefaloraquidi (LCR) és transparent e incolor; protegeix l’encèfal i la medul·la espinal contra lesions químiques i físiques, a més de transportar oxigen, glucosa i altres substàncies necessàries. Aquest líquid es produeix en unes estructures vasculars situades a les parets dels ventricles, anomenades plexes coroides. El LCR circula de manera contínua a través dels ventricles (cavitats de l’encèfal), l’epèndima i l’espai subaracnoïdal.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
Avelina Tortosa i Moreno
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia.
