Tràquea
P@)
És un tub ample que continua la laringe i que està entapissat per una mucosa amb epiteli ciliat. La llum o la cavitat del tub es manté oberta per mitjà d’una sèrie de cartílags hialins (16-20) en forma de C amb la part oberta cap a enrere i formats per fibres elàstiques. Acaba al nivell de l’angle esternal i de la 4a vèrtebra toràcica, en dividir-se en els bronquis principals dret i esquerre. L’arc o crossa de l’aorta al principi és anterior a la tràquea i després es col·loca en el seu costat esquerre.
Veure imatge: Tràquea
Bronquis
pP@)
Els bronquis principals són dos tubs formats per anells complets de cartílag hialí, un per a cada pulmó, i es dirigeixen cap a baix i cap a enfora des del final de la tràquea fins als hils pulmonars per on penetren en els pulmons. El bronqui principal dret és més vertical, curt i ample que l’esquerre, la qual cosa explica que sigui més probable que un objecte aspirat entri al bronqui principal dret. Un cop dins dels pulmons, els bronquis es divideixen contínuament, de manera que cada branca correspon a un sector definit del pulmó.
Cada bronqui principal es divideix en bronquis lobulars, que són dos en el costat esquerre i tres en el costat dret, cada un corresponent a un lòbul del pulmó. Cada bronqui lobular es divideix, al seu torn, en bronquis segmentaris, que corresponen als anomenats segments pulmonars, cada un dels quals té els seus propis bronqui, artèria i vena segmentaris. Els bronquis segmentaris, al seu torn, es divideixen en bronquis més petits o bronquíols, que es ramifiquen en tubs més petits d’una manera repetida fins a formar els bronquíols terminals. Tota aquesta ramificació bronquial s’assembla a un arbre invertit i per això es diu arbre bronquial.
Pulmons
pP@)
Els pulmons són els òrgans essencials de la respiració. Són lleugers, tous, esponjosos i molt elàstics i es poden reduir a una tercera part de la seva mida quan s’obre la cavitat toràcica. Durant la primera etapa de la vida són de color rosat, però al final són foscos i clapejats a causa de l’acumulació de partícules de pols inhalada que queda atrapada als fagòcits (macròfags) dels pulmons al llarg dels anys (cél·lules immunes).
Cada pulmó té la forma d’un semicon, està contingut dins del seu propi sac pleural a la cavitat toràcica, i està separat un de l’altre pel cor i altres estructures del mediastí. El pulmó dret és més gran i més pesat que l’esquerre i el cor bomba més cap al costat esquerre. El pulmó esquerre està dividit en un lòbul superior, que presenta l’escotadura cardíaca on se situa el cor, i un lòbul inferior. El pulmó dret està dividit en tres lòbuls: superior, mig i inferior.
Cada pulmó presenta un vèrtex, una base i dues cares. El vèrtex és el pol superior arrodonit de cada pulmó i s’estén a través de l’obertura toràcica superior, per sobre de la 1a costella. La base o cara diafragmàtica es recolza a la superfície del diafragma que separa el pulmó dret del fetge i el pulmó esquerre del fetge, l’estómac i la melsa.
L'hil de cada pulmó és a prop del centre de la cara interna, està envoltat per pleura i és la zona per on passen les estructures que entren i surten de cada pulmó (artèries, venes, bronquis, nervis, vasos i ganglis limfàtics), que formen els pedicles pulmonars, que també estan envoltats per pleura. D’aquesta manera, els pedicles uneixen la cara interna de cada pulmó al cor i la tràquea.
Les branques de l’artèria pulmonar distribueixen sang venosa als pulmons perquè la puguin oxigenar. Acompanyen els bronquis de manera que hi ha una branca per a cada lòbul, cada segment broncopulmonar i cada àrea funcional del pulmó. Les branques terminals de les artèries pulmonars es ramifiquen en capil·lars que recobreixen les parets dels alvèols. Les artèries bronquials són petites i transporten sang oxigenada per irrigar totes les ramificacions dels bronquis.
Les venes pulmonars recullen la sang oxigenada des dels pulmons i la transporten a l’aurícula esquerra del cor. Per la seva banda, les venes bronquials recullen la sang venosa dels bronquis.
Unitat respiratòria
pP@)
Els bronquis es divideixen una i altra vegada fins que el seu diàmetre és inferior a 1 mm, que és aleshores quan es coneixen com a bronquíols. Els bronquíols se subdivideixen al seu torn en bronquíols terminals. Aquests se subdivideixen fins a formar els bronquíols respiratoris.
La unitat respiratòria és la zona del pulmó que està airejada per un bronquíol respiratori. Cada bronquíol respiratori es divideix en diverses vies anomenades conductes alveolars que, al seu torn, s’obren a nombrosos sacs alveolars i alvèols i cada alvèol és una bossa arrodonida, oberta per una banda, amb un diàmetre mitjà de 300 micres aproximadament, que té una paret extremadament delicada formada per un epiteli pla simple. Als dos pulmons hi ha vora 300 milions d'alvèols.
Guardant valoració... 
ComentarisBibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
