Ossos
pP@)
La columna vertebral s’origina a la base del crani i arriba fins l’os còccix(conjunt de vèrtebres coccigeals). Està constituïda per uns ossos anomenats vèrtebres. Una persona adulta té trenta-tres vèrtebres, de les quals només vint-i-quatre són mòbils: set cervicals, dotze dorsals i cinc lumbars. Les vèrtebres sacres i coccigeals es fusionen per formar els ossos sacre i còccix respectivament. (moviments columna vertebral).
1. Vèrtebra típica, 2. Vèrtebres cervicals, 3. Vèrtebres dorsals o toràciques, 4. Vèrtebres lumbars, 5. Vèrtebres sacres. Os Sacre, 6. Vèrtebres coccigeals. Os còccix.
Una vèrtebra típica es compon de dues parts: un cos o part fixa, per davant, i un arc vertebral o part dinàmica, per darrere. Quan les vèrtebres s’articulen entre elles, els successius orificis vertebrals formen el conducte vertebral o conducte raquidi, per on passa la medul·la espinal.
Les vèrtebres cervicals són set i formen l’eix del coll. El tret característic és l’existència d’un orifici, anomenat forat transvers, per on passen les artèries vertebrals cap a l’interior del crani. La primera vèrtebra cervical s’anomena atles i té forma d’anell; la segona s’anomena axis i el tret característic és la presència de l’apòfisi odontoide.
3. Vèrtebres dorsals o toràciques
Les vèrtebres toràciques són dotze i s’articulen amb les costelles per formar l’esquelet del tòrax.
Les vèrtebres lumbars són cinc i es troben a la part posterior de l’abdomen, del qual constitueixen l’esquelet ossi únic.
Os sacre El sacre és un os gran en forma de piràmide format per la fusió de les cinc vèrtebres sacres, que es produeix a partir dels vint anys. Proporciona força i estabilitat a la pelvis i sosté la columna vertebral. El conducte vertebral al sacre, o conducte sacre, conté la cua de cavall i el líquid cefaloraquidi a l’espai subaracnoïdal. Al conducte sacre hi ha una petita zona triangular, anomenada hiat sacre, que es pot utilitzar per introduir-hi solucions anestèsiques.
Os còccix L’os còccix està format per la fusió de les quatre vèrtebres coccigeals, que són rudimentàries.
Articulacions
pP@)
A la columna vertebral, s’hi distingeixen les articulacions anteriors, entre els cossos vertebrals, i les articulacions posteriors, entre els arcs vertebrals. El crani, l’atles i l’axis tenen articulacions particulars.
Articulacions intervertebrals anteriors: són de tipus cartilaginós, articulen els cossos vertebrals entre ells i tenen dos components, els discos intervertebrals i els lligaments longitudinals.
Articulacions intervertebrals posteriors: són articulacions sinovials entre les apòfisis articulars dels arcs vertebrals. Estan reforçades per diversos lligaments.
Articulacions atlantooccipitals: són articulacions entre el crani (os occipital) i l’atles, i estan reforçades per uns quants lligaments.
Articulacions atlantoaxials: són articulacions entre l’atles i l’axis.
Veure imatge: Columna vertebral
Columna vertebral. Moviments
pP@)
Els moviments són més lliures a les regions cervical i lumbar, ja que la regió dorsal és relativament estable gràcies a la connexió a través les costelles.
Els moviments de la columna vertebral, en total, són:
- flexió anterior, inclinació cap endavant
- flexió posterior o extensió, inclinació cap endarrere
- flexió lateral, com l’adducció o l’abducció, és a dir, el moviment d’apropament o d’allunyament del pla mitjà del cos
- circumducció, la combinació de flexió, extensió i flexió lateral
Veure imatge: Moviments columna vertebral
Columna vertebral en conjunt. Posició bípeda.
P@)
La longitud de la columna vertebral és d’uns 72 cm en l’home i de 7 a 10 cm menys en la dona. A la columna vertebral s’hi observen quatre corbes, en la persona adulta: dues de primàries i dues de secundàries. Les corbes primàries s’anomenen així perquè es formen durant el període fetal, són una de dorsal i una altra de sacra, i presenten la convexitat dirigida cap enrere. Les corbes secundàries no són evidents fins a la infància, són una de cervical i una de lumbar, i presenten la convexitat dirigida cap endavant. La corba cervical es desenvolupa a mesura que l’infant comença a mantenir dret el cap, aproximadament als tres mesos, i la lumbar apareix quan comença a caminar, aproximadament als tretze mesos.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
