Glàndula tiroide. Hormones
pP@)
La glàndula tiroide pesa entre 10 g i 20 g . Està localitzada immediatament per sota de la laringe i a tots dos costats i per davant de la tràquea. Té dos lòbuls que estan connectats entre ells per una massa de teixit tiroïdal anomenat istme i està molt vascularitzada.
Secreta dues hormones que contenen iode, la tiroxina (T4) i la triiodotironina (T3), i una hormona que no conté iode i que participa en el metabolisme del calci, la calcitonina (aquesta última hormona s’explica amb el metabolisme del calci).
Hormones tiroïdals T3 i T4
pP@)
Síntesi i emmagatzematge
Les hormones tiroïdals són les úniques hormones de l’organisme que contenen iode; per tant, per fabricar quantitats normals d’hormones tiroïdals T3 i T4 cal ingerir aproximadament 1 mg de iode per setmana. En la formació d’hormones tiroïdals es distingeixen diverses etapes:
Primera etapa: captació de iodurs. El iode procedent dels aliments i de l’aigua de beguda és absorbit per l’intestí prim com a iodur inorgànic (I-). Aquest iode és transportat des de la sang capil·lar a l’interior de les cèl·lules de la glàndula tiroide. L’energia necessària per a la captació de iodur està estimulada per l’hormona adenohipofítica TSH.
Segona etapa: oxidació dels ions iodur. Els ions iodurs carregats negativament no poden unir-se als aminoàcids tirosina per donar lloc a les hormones T3 i T4. A mesura que els iodurs s’oxiden, el iode lliure passa a l’interior de la cavitat del fol·licle perquè pugui produir-se la iodació de la tiroglobulina.
Tercera etapa: síntesi de la tiroglobulina. Una vegada formada la tiroglobulina, és empaquetada en vesícules secretores.
Quarta etapa: iodació de la tiroglobulina. Després de la iodació, se sintetitzen les hormones actives, la triiodotironina (T3) i la tiroxina (T4), de manera que la quantitat emmagatzemada pot cobrir les necessitats del cos per un període superior a tres mesos.
Secreció i transport
En el moment en què cal alliberar o secretar hormones tiroïdals a la sang, les cèl·lules fol·liculars emeten pseudopodis a l’interior de la cavitat dels fol·licles.
Un 90% de l’hormona alliberada per la tiroide és tiroxina (T4) i un 10% és triiodotironina (T3). La T3 és més potent que la T4, però és present en el plasma en quantitats menors. Les hormones tiroïdals T3 i T4, unides a diverses proteïnes plasmàtiques, són transportades per la sang.
Efectes generals
Les hormones tiroïdals són essencials per a la diferenciació i la maduració normals dels teixits fetals, particularment les de l’esquelet i el teixit nerviós. Són vitals per al creixement i el desenvolupament del cervell en la vida fetal i el període perinatal, de manera que, si no hi ha nivells adequats d’hormones tiroïdals en aquestes etapes, es produeix un retard mental sever que, si no es diagnostica i tracta ràpidament, és irreversible. Després del naixement, les hormones tiroïdals estimulen el creixement de l’os fins a la pubertat, així com l’ossificació i la maduració de les zones de creixement. En general, es pot considerar que les hormones tiroïdals són factors de creixement juntament amb la insulina i l’hormona del creixement (GH) perquè, fins i tot encara que els nivells de GH siguin normals, el creixement normal es deteriora en absència de T3 i T4.
Veure imatge: Principals efectes de les hormones tiroïdals
Efectes metabòlics
Efectes sobre les proteïnes: En concentracions normals, la T3 i la T4 estimulen la síntesi de proteïnes estructurals i funcionals específiques. La síntesi de proteïnes està disminuïda en persones amb hipotiroïdisme. Per contra, amb uns nivells elevats de T3 i T4, que s’associen amb hipertiroïdisme, hi ha una pèrdua de pes i debilitat muscular.
Efectes sobre els lípids: L’efecte global de la T3 i la T4 en el metabolisme dels greixos és una depleció dels dipòsits dels greixos corporals, amb una disminució de pes i una reducció dels nivells de colesterol i altres lípids en el plasma.
Efectes sobre els hidrats de carboni: La T3 i la T4 augmenten l’absorció intestinal de glucosa i la seva captació per les cèl·lules de l’organisme, i potencien d’una manera indirecta l’acció sobre els hidrats de carboni d’altres hormones, com ara la insulina i les catecolamines.
Efectes en la producció de calor i el consum d'oxigen
En la major part dels teixits, la T3 i la T4 augmenten la producció de calor i el consum d’oxigen. L’acció productora de calor és important per a la regulació de la temperatura corporal i l’adaptació a ambients freds, i es mesura mitjançant la taxa de metabolisme basal (TMB). Una TMB alta indica una glàndula tiroide excessivament activa, i indica el contrari en cas d’hipotiroïdisme.
Veure imatge: Principals efectes de les hormones tiroïdals
Secreció tiroïdal de la T3 i la T4. Regulació
pP@)
La regulació de la secreció de la glàndula tiroide es duu a terme a través de l'hipotàlem, que produeix i secreta l'hormona alliberadora de tirotropina (TRH), que actua damunt l'adenohipòfisi, que llavors produeix i secreta la tirotropina hipofítica (TSH). Aquesta, al seu torn, actua damunt la glàndula tiroide per incrementar la síntesi, l'emmagatzematge y la secreció de T3 i T4 fins que el ritme metabòlic torna a la normalitat. El control és per retroalimentació negativa (feedback negatiu), tant sobre l'hipotàlem com sobre l'adenohipòfisi.
Les condicions que incrementen la demanda, com el fred, la hipoglucèmia, l’altura, l’embaràs, etc., causen un increment de la secreció. Diverses reaccions emocionals poden alterar la secreció d’aquestes hormones per acció de l'hipotàlem.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
